SIAD Consel Comarcal del Maresme
CCMCCM - Benestar SocialBenestar SocialCCM - Benestar Social - Servei d'informació i atenció a les dones (SIAD)Servei d'informació i atenció a les dones (SIAD)CCM - Benestar Social - Servei d'informació i atenció a les dones (SIAD) - Laia Noguera i ClofentLaia Noguera i Clofent
dones escriptores
LAIA NOGUERA I CLOFENT
biografia

Nascuda l’any 1983 a Calella on viu actualment. És poeta, filològa i músic, llicenciada en Filologia Catalana. Va guanyar diferents premis per les seves obres: Caure (Edicions 62, 2011), premi Ausiàs March 2011; Triomf (Columna, 2009), premi Miquel de Palol 2009; No et puc dir res (Viena, 2007), premi de Poesia Martí Dot 2006; Tel•lúria (dins Bellesa ferotge: Fonoll, 2006), VII Premi Literari Joan Duch 2005; Fuga evasió (Pagès Editors, 2003), XXXXIX Premi de Poesia Recvll 2003 i L’oscultor (Galerada, 2002), XXXVIII premi de poesia Amadeu Oller 2002. 

bibliografia
Poesia
  • Amor total. Santa Coloma de G.: Tanit, 2016.
  • Qué extraña ventana (escrit i publicat en castellà). Santa Coloma de G.: La Garúa, 2016.
  • Rius soterrats(amb gravats de deu pintors). Cardedeu: Petjades d’Art/edicions, Estudi d’Art Jordi Aligué Anna Bellvehí, 2011.
  • Caure. Barcelona: Edicions 62, 2011.
  • Parets. La Pobla Llarga: Edicions 96, 2011.
  • L’U(amb fotografies de Fiona Morrison). Tarragona: Erola Editors, 2010.
  • Triomf. Barcelona: Columna, 2009.
  • Els llops (amb Esteve Plantada i Joan Duran). Santa Coloma de G.: La Garúa, 2009.
  • No et puc dir res. Barcelona: Viena, 2007.
  • Tel•lúria (dins Bellesa ferotge). Juneda: Fonoll, 2006.
  • Incendi. Barcelona: Cafè Central, 2005.
  • Fuga evasió. Lleida: Pagès editors, 2003.
  • L’oscultor. Cabrera de Mar: Galerada, 2002.
Teatre
  • Ah! Barcelona: Edicions Poncianes, 2013.
  • Disputa de l’ase (amb Albert Mestres). Barcelona: ReMa 12, 2009.

extracte d'un llibre

COM UN ARBRE

Perquè tot forma part de la vida

i no és necessari decidir.

Pots viure deixant que les coses

es facin, s’expressin.

Et pots desplegar en el paisatge,

el paisatge que ets tu,

que és un miratge de tu,

i no fa falta res més.

Perquè totes les coses són la mateixa:

els altres, el cos, les paraules,

les excuses, els problemes,

els misteris per resoldre,

els rius que passen

i no tornen.

Pots deixar de decidir

què és bo i què és dolent.

A poc a poc.

Cal fer-se a poc a poc.

Com un arbre.

contacte
telèfoncorreu electrònicweb

https://laianogueraclofent.wordpress.com/

https://laianoguera.wordpress.com/

https://www.facebook.com/laianoguerawriter

https://itsworditblog.wordpress.com/