El secretari de Joventut del Departament d´Acció Social i Ciutadania, Eugeni Villalbí, ha presentat aquest matí a Mataró l´estudi “L´emancipació juvenil al Maresme. Anàlisi del mercat immobiliari i de les polítiques públiques”, guanyador del Premi Joventut 2008. A la presentació també hi ha assistit el conseller delegat de Promoció Econòmica i Serveis Educatius, Bernat Cosatas, i el regidor d´Habitatge de Mataró, Francesc Teixidó.

El Premi Joventut, convocat per la Secretaria de Joventut en col·laboració amb l´Agència de Gestió d´Ajuts Universitaris i de Recerca, distingeix un treball, recerca o tesi en l´àmbit de les ciències socials i les humanitats que analitzi temes sobre la realitat juvenil actual a Catalunya.

L´estudi guardonat, fet per Anna Garcia, analitza els factors que determinen l´emancipació dels i les  joves des de la vessant social, econòmica i immobiliari, i fa propostes concretes per facilitar aquest procés, com ara:

• La gestió social de l´accés i la tinença d´habitatge.
  
• La rehabilitació de zones i edificis en desús susceptibles de ser transformats en habitatges assequibles.
  
• La flexibilització i diversificació del mercat immobiliari per crear una oferta d´habitatge alternativa a la tradicional i reduir els preus, etc.

L´autora creu que cal fomentar l´habitatge social a través de la integració urbana i territorial amb els equipaments i serveis que es requereixen i promoure la construcció de solucions habitacionals flexibles i adaptades a les necessitats dels col·lectius als quals van adreçades.

El treball analitza el procés d´emancipació dels i les joves del Maresme el 2007, determinant quins són els factors que l´afavoreixen l´afavoreixen. Garcia constata l´endarreriment de l´edat d´emancipació com a conseqüència de la crisi econòmica i laboral de la gent jove i la rigidesa del mercat immobiliari.

L´autora distingeix tres tipologies de joves amb diferents estratègies emancipatòries:

• La tipologia majoritària és l´emancipació tardana pròpia de les llars familiars més lliberals, que afavoreixen les relacions de cohabitació. Degut al retard de l´emancipació, hi ha hagut temps d´estalviar així com de consolidar les relacions de parella. Aquesta estratègia és més pròpia de les parelles estables, fins i tot casades, que formen llars en habitatges de propietat i donen raó al retard en l´emancipació.
  
  
• La tipologia minoritària és, per contra, la de joves emancipats pròpia de les llars familiars més tradicionals i rígides, amb relacions de control i manca de llibertat que provoca emancipacions primàries. Aquestes són llars més temporals formades per amistats, o en menor proporció, unipersonals, majoritàriament en règim de lloguer.
  
  
• Un tercer grup, més heterogeni, és el de llars poc consolidades que, o bé són unipersonals o bé són formades per amistats i per parelles no estables, majoritàriament en habitatges de propietat.

Tot i que les llars amb estructures més temporals tenen un pes considerable, s´aprecia que el procés d´emancipació tendeix a consolidar-se a través de la cohabitació en parella en habitatges de propietat. Aquesta cohabitació s´institucionalitza, en última instància, mitjançant el matrimoni, davant l´arribada de la descendència o la proximitat de la mateixa.

Pel que fa a la joventut no emancipada, l´autora proposa promoure la flexibilitat en les estructures de la llar en detriment de les relacions tradicionals i adaptar el parc d´habitatges en diferents tipologies, règims de tinença i superfícies.