Montse Assens Borda




















































 
MONTSE ASENS BORDA
 
 

Nascuda a Maçanet de la Selva l’any 1960. Actualment viu a Premià de Dalt. És tècnica superior en projectes d’edificació i dibuixant tèxtil. Sòcia fundadora de l’Associació de Relataires en Català (ARC), membre de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt i membre d’Arts i Lletres de Premià de Dalt. Escriu poesia i prosa poètica. Va guanyar diversos premis, els últims dels quals són: premi Miquel Martí i Pol amb “Entre bancals”, premi Literari de l’Ass. de Donants Voluntaris de Sang amb “Petjades sobre el mar”, premi de poesia Ciutat d’Elx “La Festa d’Elx” amb “El bes de la nit”, premi Llàntia d’oli de Badalona, IX Concurs de poesia Badalona Poètica, amb “Estàtua de sal”, premi de poesia Poeta Pastor Aicart, a Beneixama, amb “In crescendo”, tots ells durant el 2016.


 


  • Indigent, com jo. Bròsquil Edicions, 2007. Pròleg de Josep Porcar

  • Secrets acariciats. Parnass Edicions, 2010. Pròleg de Ferran Planell

  • Glops de nit d’autoria compartida, editat per Germania, 2012. Pròleg de Sílvia Romero

  • A l’altre costat de la pell, d’autoria compartida, editat per l’ARC, 2015. Pròleg de Ferran Planell i imatges de Joan Pasqual.

  • 7 de versos, editat per La Verònica cartonera, 2015.

  • El bes de la nit, d’autoria compartida, editat per Edicions Bromera, 2017. Pròleg de Glòria Calafell

  • I d’altres publicacions compartides amb diversos autors.


 

A L’ALTRE COSTAT DE LA PELL. Editat per l’ARC


El fum s’escampa entre espais coberts de glaç.


Les mans fosques i encreuades


albiren lluny de mi


i un crit de desesper es dispara


a l’altre costat del foc.


Res! Encara res.


Cap resposta respira inútilment.


Tancats dins la pell de la vida,


restem endormiscats


esperant que l’ordre ens aporti un bri de llum.


Clar i fosc es dibuixa el dia


mentre caminem sobre l’escorça hivernal


d’una carcassa de lloguer.


GLOPS DE NIT. Editorial Germania




“..i divago entre la vida i la mort, confinada en el joc de sobreviure a les palpentes, i em dic a mi mateixa que la vida és opcional, però que la mort és estrictament obligatòria… I divago altre cop, i mil cops més, i m’entretinc en dissertar si la mort és un dret addicional o la vida és un deure definit… i el dubte s’escrostona a la pell;

i em pregunto cada dia si el deure és el que em mata a poc a poc… i divago altre cop”


 

















 
 
 
montseassens@gmail.com

www.brisalls.com


Twitter: @brisalls


facebook.com/montse.assens