1.3 El canvi com a procés discontinu

{J}Implica una concepció del canvi com a procés que es desenvolupa a través de sistemes autoorganitzats que es regeixen per les variables de temps i lloc, això porta a deduir que una intervenció pot obrir el camí cap a una altra nova organització al introduir un desordre nou en un sistema social, però el resultat serà en part impredictible donat que també dependrà de la capacitat autoorganitzadora del sistema. {N}(Vega, 1997, p.169){N}.

És realment imprescindible aprendre a reconèixer i valoritzar els processos de canvi mínims, que poden passar desapercebuts per les característiques d´aquestes famílies, més que focalitzar en el desplegament caleidoscòpic de problemàtiques per poder desenvolupar major atenció als recursos i potencialitats no actualitzades.

En aquesta línia, el concepte unificador de les accions professionals és el de “resiliència”, entesa com “la capacitat de superar a la adversitat de forma creativa, transformant un succés negatiu i potencialment perniciós, en un aprenentatge enriquidor. Suposa derivar a instàncies especialitzades quant sigui necessari i treballant coordinadament amb altres equips, sense deixar de fer relleu de la importància fonamental d´identificar àrees lliures de patologia, dany i disfuncionalitat.{J}