3.4 Concepte de bon tracte i com promoure´l

Les polítiques destinades a la promoció del benestar infantil així com els programes de protecció infantil són els recursos específics que la societat posa a disposició de les famílies per contribuir al bon tracte infantil.

Cal que es basi en el següent:
Influenciar positivament el desenvolupament de les capacitats parentals (promocionant la seva adquisició i millora).


-Recolzar a les famílies en la cobertura de les necessitats i els drets dels seus membres infantils.


-Cal implementar programes específics per avaluar les incompetències parentals, per tal de determinar la seva gravetat i les possibilitats de recuperació amb un programa adequat. Cal avaluar les necessitats especials dels nens/es afectats per aquestes incompetències, per proporcionar-los els recursos de protecció, educatius i terapèutics necessaris.
Un model de protecció infantil que tingui com a objectiu assegurar el benestar infantil a través de la promoció de dinàmiques de bon tracte, haurà de respondre a tres desafiaments:
1. Avaluar i aportar recursos terapèutics per generar canvis qualitatius i quantitatius en les competències de pares i mares per cuidar, protegir i educar els fills.


-2. Satisfer les necessitats terapèutiques i educatives, singulars d´aquests nens i nenes, conseqüència de la incompetència dels pares i dels factors socioeconòmics i culturals que han afavorit els maltractaments.


-3. Afavorir i protegir els recursos resilients dels nens, dels pares i també dels professionals de la infància, a través del foment de dinàmiques del bon tracte, a nivell institucional i social.
Proporcionar recursos als pares per tal que millorin les seves capacitats parentals, és al mateix temps facilitar als fills models més sans per la criança dels seus futurs filles i fills.