El passat 26 d’abril va tenir lloc la presentació oficial d’ENXARXA MARESME, un projecte coordinat pel Consell Comarcal, amb la participació dels 30 municipis del Maresme, que neix amb la voluntat d’unificar les polítiques de suport a l’empresa i l’emprenedoria.
El projecte, l’objectiu final del qual és cercar oportunitats econòmiques per a la comarca, compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i el suport de les patronals Fagem i Pimec, i dels sindicats Comissions Obreres i UGT.
La Jornada de presentació es va iniciar amb les paraules de benvinguda de l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco i Roger, el qual va declarar amb il·lusió que la comarca del Maresme «és un dels millors llocs per viure de tot el món».
En relació a ENXARXA MARESME, va recordar que feia anys que els ajuntaments de la comarca havien comprès que calia unir esforços des de l’administració per fer del Maresme un lloc atractiu, no només per viure-hi sinó també per muntar-hi empreses i fer-hi negocis.
El President del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, va lloar també la comarca i l’indret on se celebrava l’acte —Can Jonc d’Alella— qualificant-lo d’«emblemàtic i molt propi del Maresme: entre el mar i la muntanya».
Pel que fa a l’objecte de la jornada, es va remetre als estudis de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’entitat que presideix, a través dels quals es va detectar la necessitat d’establir una línia directa de connexió entre l’administració pública i l’empresa privada. «Compartim l’objectiu d’enfortir qualitativament i quantitativament l’economia del nostre territori —va apuntar—. ENXARXA MARESME sumarà esforços per assolir aquest objectiu.»
|
Miquel Àngel Martínez i Camarasa: «Compartim l’objectiu d’enfortir qualitativament i quantitativament l’economia del nostre territori.»
|
Rere les benvingudes, el popular periodista i consultor Daniel Domenjó, que feia les funcions de presentador i coordinador de l’acte, va prometre al centenar d’assistents que descobririen una administració pública com mai l’havien vist. I va ressaltar els beneficis d’una cooperació —que és ja imprescindible— entre empreses i administració. En la mateixa línia, va encoratjar a plantejar als ponents, tots ells professionals i experts en el món de l’economia i l’empresa, preguntes, demandes i intercanvis d’experiències. «També als tècnics de Promoció Econòmica —va afegir—, que són figures cabdals per engegar aquest projecte, i que ja estan receptius per escoltar-vos».
Tres àrees temàtiques clau
La consellera delegada de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Maresme, Alícia Rodríguez Luna, va descriure els fonaments sobre els quals s’assenta la iniciativa: fomentar la competitivitat empresarial, l’emprenedoria i l’ocupació. Va recordar que l’any 2009 ja s’havia signat un acord per l’ocupació a la comarca, que agrupava tots els ajuntaments i tots els sindicats. I que al 2015, en la presentació de la diagnosi del Pla Estratègic del Maresme, «es va detectar que administració i empreses privades anaven per vies paral·leles i que calia anar convergint en una mateixa línia».
ENXARXA MARESME ha estat la resposta a aquestes necessitats. «I cal que les empreses i els emprenedors sàpiguen que tenen en l’administració uns recursos per donar-los servei.»
Tot seguit va detallar aquests recursos, que abasten àmbits com la formació, la borsa de treball o l’accés a programes d’administracions superiors.
Els objectius d’ENXARXA MARESME és mouen en tres direccions que es complementen les unes a les altres:
- Des del Consell Comarcal del Maresme, prestar suport als ajuntaments i proporcionar-los eines per fomentar l’esperit emprenedor i l’autoocupació.
- Investigar constantment quines són els interessos que tenen les empreses del territori, per donar resposta a les seves demandes.
- Configurar un Pla d’Ocupació per cobrir les necessitats de personal, connectant els Serveis Locals d’Ocupació i les empreses.
Per resumir tots aquest principis, es va projectar un audiovisual que reflectia de quina manera estan entrelligats tots els elements empresarials i econòmics del Maresme, i els serveis que els ajuntaments posen a la seva disposició.
A continuació es van desenvolupar les Taules de Debat que estructuraven la Jornada de presentació d’ENXARXA MARESME. Cada una d’aquestes taules temàtiques consistia en una ponència, per part d’algun expert en la matèria, i l’exposició d’una experiència personal, per part d’algun empresari o emprenedor del Maresme, relacionada amb el tema a debatre.
Taula de Debat 1: Beneficis de la Col·laboració públic-privada
|
Gonzalo Bernardos: «m’agradaria que els polítics es plantegessin què volen que siguin d’aquí trenta anys el Maresme.»
|
La ponència va córrer a càrrec de Gonzalo Bernardos, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials, el qual va destacar que els emprenedors haurien de conèixer molt bé l’entorn en el què es mouen i l’evolució de l’economia en els propers anys. «Per tant, necessiten algú que els ho expliqui. I aquest és, en part, el paper dels tècnics de l’administració; professionals molt ben preparats que els poden ajudar a triomfar.» I va insistir en que «la principal recomanació que puc fer a tots els que volen ser emprenedors és: “deixi’s aconsellar per persones que tinguin independència per opinar”. Creure que se sap tot és el millor camí cap al fracàs». En un altre sentit, va apuntar que no només havien de tenir ambició els emprenedors, sinó també els polítics: «m’agradaria que es plantegessin què volen que siguin d’aquí trenta anys el Maresme».
La ponència va ser complementada per Eduard Vergés, de l’empresa Sainz i Haro advocats, S.L.P., el qual va compartir la seva experiència personal amb el SOM (Servei d’Ocupació de Mataró) quan va necessitar amb urgència una administrativa. «En menys d’un mes, el SOM ens va solucionar el problema —va explicar—. Les empreses no estem per fer seleccions de personal, sinó per fer la nostra feina; per tant, cal buscar ajuda en qui sap fer-ho.» I va estimular les experiències de col·laboració entre l’empresa privada i l’administració publica tot observant: «de vegades les empreses no ens adonem que tenim eines a l’abast per solucionar problemes.»
Taula de Debat 2: La Transformació Digital com a eina d’estratègia de màrqueting de l’empresa
La ponència va ser impartida per Albert Cortada, fundador i president de Gentic, una associació que agrupa 61 empreses i professionals relacionats amb les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions.
Cortada va sostenir que «la digitalització empresarial s’ha convertit en una decisió estratègica d’empresa, no pas de l’informàtic o del community manager o del departament de comunicació, sinó de la direcció de l’empresa». En el mateix sentit, va destacar que la digitalització no consisteix en estar present a les xarxes socials, sinó en saber utilitzar el Big data —al que va qualificar de «petroli actual»— per afavorir l’empresa, aprofitant el coneixement que té dels gustos i necessitats de la gent. Va sentenciar que, igual que en la Teoria de l’Evolució humana, «les empreses que sàpiguen adaptar-s’hi seran les úniques que prosperaran».
|
Albert Cortada: «la digitalització empresarial s’ha convertit en una decisió estratègica d’empresa.»
|
La complementació d’aquesta ponència va anar de la mà d’Ingrid de la Torre, propietària d’Ecovianda, una petita botiga de productes alimentaris ecològics i de proximitat, que es complementa amb una pàgina web molt efectiva.
«La màgia de la digitalització és que pots obrir la porta i dir: jo tinc això, això i això, sense necessitat de tenir una botiga en el principal carrer de cap ciutat», va assenyalar De la Torre.
En referència directa a l’assessorament que va rebre dels tècnics de l’administració, va reconèixer que havia estat impecable: «hi ha coses que no has fet mai i que no tens per què saber fer. Els Plans de Viabilitat i els Plans d’Empresa és en el que ens van ajudar més; i ens van estalviar temps i maldecaps.»
En resposta a aquestes manifestacions, va prendre la paraula Fabio Valbonesi, tècnic de promoció econòmica de l’Ajuntament de Calella de Mar, que es trobava d’assistent a la Jornada. Valbonesi, que va ser qui va assessorar Ingrid de la Torre en el moment de muntar la seva empresa, va reconèixer que aquest tipus d’iniciatives els interessa de manera especial «perquè significa que l’empresa s’estableix al municipi, dóna servei al municipi i paga impostos al municipi».
Taula de Debat 3: La Internacionalització com a estratègia de coneixement i competitivitat de l’empresa
Aquesta tercera ponència va córrer a càrrec de Jaume Almirall, de la Cambra de Comerç de Barcelona, el qual va començar destacant la importància de la internacionalització pels elevats rendiments que proporciona. «Per aquest motiu —va al·legar—, des de que neix, des del dia 1, l’empresa ha de tenir en ment la internacionalització». Però també va indicar que un dels aspectes importants és fer-ho en el moment adequat: «significa una inversió en temps i diners que no seran rendibles com a mínim fis un any i mig després. Però no es pot fer en el primer moment. S’ha d’estar preparat.» En el mateix sentit, va afirmar que la intuïció de l’empresa no és suficient; «ha d’anar acompanyada d’un assessorament extern que li demostri que sortir a un determinat mercat és bo per ella.» Des de la Cambra, va explicar, es fan programes d’ajut i assessorament a les empreses i es poden buscar distribuïdors en molts mercats.
|
Gabriel Espelleta: «tenim assessors; i alguns molt bons.»
|
En aquest debat, l’experiència a compartir va ser aportada per Gabriel Espelleta, propietari de Radi S.L., que es defineix a ella mateixa com una empresa de recerca alimentària i desenvolupament d’ingredients en pols per l’elaboració de postres i salses.
Per Espelleta, quan una empresa es vol internacionalitzar la primera cosa que ha de fer és preguntar-se quin és el seu principal avantatge competitiu i fer un diagnòstic —un Pla Estratègic— per saber si està preparada o no per fer-ho. Parlant de la seva experiència, va explicar que ell mateix és consultor, però que amb la seva empresa va voler assessorament extern, per tenir un altre punt de vista, més objectiu: «tenim assessors; i alguns molt bons —va afirmar—. Ells em van fer veure les petites mancances que havia de resoldre abans de fer-ho.» També va observar que «el 90 % de les PIMES [Petites i Mitjanes Empreses] no són prou potents per internacionalitzar-se totes soles; els cal anar de la mà de la Cambra o de l’ICEX».
|
Alícia Rodríguez Luna: «d’aquí a un any es parlarà del projecte ENXARXA MARESME. I se’n parlarà bé.»
|
En aquest punt va intervenir Alícia Rodríguez Luna, recordant que al Maresme la majoria de les empreses són PIMES, i que quan es decideixin a internacionalitzar, «Promoció Econòmica, del Consell Comarcal del Maresme, les pot acompanyar, formar i assessorar sobre quins són els millors països o mercats pel seu producte, i els canals correctes de comercialització a l’estranger».
Després de concloure que cal fer arribar a les empreses el coneixement de que existeixen aquest tipus de serveis, la consellera va manifestar que estava convençuda que «d’aquí a un any es parlarà del projecte ENXARXA MARESME. I se’n parlarà bé».
