Alcaldies del Maresme

 
 Mandat 2019 – 2023
































































































































































MUNICIPIALCALDE / ALCALDESSAPARTIT
AlellaMarc Almendro CampilloERC
Arenys de MarAnnabel Moreno i NoguéERC
Arenys de MuntJosep Sánchez CampsERC
ArgentonaEudald Calvo i CatalàUNITAT
Cabrera de MarJordi Mir i BoixJUNTSxCAT
CabrilsMaite Viñals ClementeERC
Caldes d’EstracRosa Pou BaróERC
CalellaMontserrat Candini PuigJUNTSxCAT
Canet de MarBlanca Arbell BrugarolaERC
DosriusSílvia Garrido GaleraPSC
El MasnouJaume Oliveras MaristanyERC
Malgrat de MarJoan Mercader CarbóPSC
MataróDavid Bote PazPSC
MontgatRosa Funtané  VilàERC
ÒrriusJordi Rull i ClausERC
PalafollsFrancesc Alemany MartínezERC
Pineda de MarXavier Amor MartínPSC
Premià de DaltJosep Triadó BergésJUNTSxCAT
Premià de MarMiquel Àngel Méndez GilJUNTSxCAT
Sant Andreu de LlavaneresJoan Mora i BuchERC
Sant Cebrià de VallaltaAlbert Pla BesolíERC
Sant Iscle de VallaltaEduard Turon i ManinatSom-hi per Sant Iscle – EGC
Sant Pol de MarAlbert Zanca BrossaERC
Sant Vicenç de MontaltJavier Sandoval CarrilloPSC
Santa SusannaJoan Campolier  MontsantJUNTSxCAT
TeiàAndreu Bosch  RodoredaERC
TianaMarta Martorell CampsERC
TorderaJoan Carles Garcia CañizaresJUNTSxCAT
Vilassar de DaltCarola Llauró SastreERC
Vilassar de MarDamià del Clot TriasERC

L’atur augmenta al Maresme un 4,63% el mes de març

  


Les dades d’atur a la comarca del Maresme van continuar augmentant el mes de març. Les xifres recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme indiquen que al mes de març hi havia registrats 31.202 aturats a la comarca (1.308 més que el febrer). Pineda de Mar és el municipi amb una taxa d’atur més elevada, mentre Cabrils és el que té una taxa d’atur més baixa.


La taxa d’atur al Maresme es va situar el mes de març en el 13.80%, mantenint-se per sobre de la de Catalunya (el 12,23%) i de la mitjana de la província de Barcelona (el 12,34%). Les dades a nivell local indiquen que els municipis que superen la mitjana de la comarca són: Pineda de Mar (18,39%), Tordera (17,20%), Mataró (17,01%), Palafolls (16,07%), Malgrat de Mar (16,34%), Calella (14,49%) i Canet de Mar (14,20%). En canvi, hi ha 12 municipis on la taxa de desocupació no arriba al 10% són: Cabrils (7,10%), Alella (7,28%), Teià (8,05%), Tiana (8,22%), Sant Vicenç de Montalt (8,33%), Sant Pol de Mar (8,37%), Cabrera de Mar (8,46%), Vilassar de Dalt (9,01%) Sant Andreu de Llavaneres (9,06%), Caldes d’Estrac (9,53%), Vilassar de Mar (9,72%) i Òrrius (9,76%). També hi ha però, alguna nota positiva, a Santa Susanna i a Calella s’ha aconseguit reduir, encara que molt poc, la llista d’aturats. L’augment de l’atur ha afectat tant a homes com a dones tot i que amb percentatges diferents. En el cas dels homes, el creixement percentual ha estat més intens (el 5,24%), en canvi en el col·lectiu de dones l’increment respecte al mes de febrer ha estat del 3,99%. En la classificació de les dades del mes de març s’ha incorporat un nou sistema de classificació de les activitats econòmiques que es presenten d’acord amb la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE-2009), això suposa que no es pugui fer una comparativa amb períodes anteriors, tota vegada que la lectura podria sortir esbiaixada.
Podeu ampliar informació, consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme,
 

Clic aquí per a pdf

L’índex de sinistralitat laboral al Maresme se situa per sobre del de la província i del de Catalunya

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal sobre la sinistralitat laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2010 reflecteix un augment en les xifres absolutes d’accidents a la feina. La dada més preocupant, però, és que l’índex d’incidència al Maresme és superior al de la província de Barcelona i al de Catalunya.


L’índex d’incidència és el paràmetre que serveix per mesurar objectivament l’evolució de la sinistralitat laboral tota vegada que relaciona el nombre absolut d’accidents a la feina per cada 100.000 afiliats al règim general de la Seguretat Social. Aquest mètode permet tenir uns valors de referència que no estan distorsionats per la situació econòmica puntual de més o menys activitat laboral.

Segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local, l’índex d’incidència es va situar en el Maresme en 1.261,54 accidents laborals amb baixa per cada 100.000 afiliats. Durant el mateix període de temps, l’índexde la província de Barcelona va ser de 1.002,2 i el de Catalunya de 1.042,72. A més, tant a la província de Barcelona com al conjunt de Catalunya va haver-hi una reducció de la sinistralitat laboral.

En xifres absolutes, durant els mesos de juliol, agost i setembre es van registrar un total de 1.068 accidents laborals. La dada positiva és que no es va haver de lamentar cap víctima mortal i només 7 sinistres van provocar als treballadors ferides de pronòstic greu.

Per sectors, els serveis són els que acumulen una xifra absoluta més elevada d’accidentats laboralment (636), seguit de la construcció (212), la indústria (197) i l’agricultura (27).

Podeu ampliar la informació, consultant l’informe de sinistralitat laboral elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
 

El Conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila es compromet a pactar amb el territori el model de mobilitat

 

El Conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila, acompanyat del seu equip, va presidir un Consell d’Alcaldes extraordinari en el qual va explicar l’estat de diferents temes del seu Departament que afecten al Maresme. A la vegada va escoltar les peticions dels alcaldes i alcaldesses. Aquesta trobada es va produir a petició del president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa.

En el decurs de la reunió van sortir diferents temes com ara el Pla d’Usos de les zones agràries, les rieres, la depuració i reutilització de l’aigua, el Pla de Barris…Però van ser les platges i la mobilitat els temes que més van centrar la trobada.

Pel que fa a platges, el Departament va explicar que hi haurà una reunió específica les properes setmanes per explica les propostes del Ministeri per intentar donar una solució definitiva a la constant pèrdua de sorra del litoral maresmenc.

 
En quant a mobilitat, el Conseller Vila va manifestar que el Maresme “és una comarca estratègica que requereix d’una visió estratègica” i en aquest sentit, va expressar la voluntat del seu Departament de pactar amb el territori el model de mobilitat a seguir. Conscient que aquest és un tema clau i molt sensible, va manifestar que les solucions que es trobin han de tenir una clara projecció de futur i s’han de projectar tenint en compte el conjunt del territori. 

Previ al Consell d’Alcaldes, Santi Vila va ser preguntat pels mitjans de comunicació respecte al peatge de la C-32. El Conseller va explicar que el seu Departament és conscient que l’autopista està amortitzada, i que al maresme es pateix una situació injusta, ja que no disposa de cap via ràpida alternativa.

Santi Vila, va deixar constància del seu pas pel Consell Comarcal del Maresme amb la signatura en el Llibre de Visites institucional


El trasllat de la via del Maresme a l’interior de l’estació de La Sagrera afectarà la circulació de trens a partir del 25 de juliol

Adif Alta Velocidad (Adif AV) ha anunciat l’inici dels treballs pevis per al trasllat de les vies de la línia Barcelona-Mataró a l’interior de l’estructura de l’estació intermodal de La Sagrera a Barcelona.

Segons la planificació actual, el trasllat físic de la via començarà el 25 de juliol, data en la qual se suspendrà el servei ferroviari del Maresme durant 48 hores. A més, segons ha informat ADIF, a partir d’aquesta data i mentre durin els treballs, els trens circularan per un desviament provisional de via única fet que provocarà importants alteracions en el servei.

Segons ha avançat Adif, “amb aquesta planificació es mantindrà la circulació de trens en les línies R! i RG1 de Rodalies, però es reduirà de forma significativa la capacitat operativa, fet pel qual s’establiran plans alternatius de trasport d’acord amb l’operador del servei i l’administració titular, per tal de garantir la mobilitat de les persones usuàries”.

Es calcula que a mitjans de novembre els trens de la línia del Maresme recuperaran la normalitat i començaran a circular per l’interior del nou tram soterrat de La Sagrera.

120 milions d’euros per pacificar la N-II i millorar l’accessibilitat a la C-32

Avui s’ha celebrat al Consell Comarcal la reunió del Pacte per la Mobilitat Sostenible del Maresme en el decurs de la qual el secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, ha informat que el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori ja ha impulsat els projectes per a pacificar i millorar la integració urbana de l’N-II al Maresme i la millora de l’accessibilitat a la C-32 després de l’alliberament dels peatges. En total s’hi invertiran 120 milions d’euros.

El secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, ha posat de relleu que “avui donem compte de l’actuació que està fent el Departament, fent una avaluació i compartint-la amb la comarca”, per a desenvolupar el Pacte per la Mobilitat, i amb la voluntat de la Generalitat “d’adaptar-la des del diàleg i consensuant al màxim les solucions, amb una visió de mobilitat global”. Gavín ha subratllat com les actuacions que s’esta desenvolupant, com la pacificació de l’N-II, les millores al transport públic, la implantació d’una via ciclista contínua a la comarca o la instal·lació de plaques fotovoltaiques als espais alliberats del peatge de la C-32 s’emmarquen en la política descarbonitzadora i de sostenibilitat del Departament.

El president del Consell Comarcal del Maresme, Damià del Clot, ha manifestat que és un clam del territori la millora de la mobilitat i que, a la vegada, és necessari que qualsevol projecte “sigui pactat amb els municipis ateses les diferents singularitats que conviuen al Maresme”.

En el marc de l’alliberament dels peatges de la C-32 nord –efectiu des de l’1 de setembre passat, el Departament està desenvolupant un pla per a pacificar l’N-II i reconfigurar la C-32. Les millores en aquestes dues vies suposaran una inversió de 120 MEUR i s’executaran a partir d’aquest any i fins al 2026. Així, Territori està treballant en un nou model de mobilitat a la comarca que, a més de convertir l’N-II en una via més local i integrada, millorarà la connectivitat i funcionalitat de la C-32 per a captar el trànsit de pas que utilitzava l’N-II i altres carreteres o vials urbans.

La reconfiguració viària del corredor de la C-32 i la pacificació de l’N-II és un projecte consensuat amb el territori a través del Pacte de Mobilitat del Maresme, subscrit amb el Consell Comarcal i amb la intervenció de diversos agents i municipis de la zona.

Així mateix, té en marxa els projectes per a la construcció de trams de carrils bici que, sumats als que ja estan en desenvolupament o en planificació per part dels municipis, configuraran una via per a ciclistes i vianants contínua a tot el corredor des de Montgat fins a Tordera.  

Pacificació de l’N-II

El programa d’actuacions, amb una inversió prevista de 60 MEUR, proposa una integració urbana de l’N-II amb la incorporació d’un carril bici segregat sobre la plataforma viària existent allà on sigui tècnicament possible i l’ampliació de voreres per a facilitar la mobilitat de vianants i d’espais de serveis. Al mateix temps, es reduirà el nombre de carrils de la calçada, es disminuirà la velocitat màxima permesa, es millorarà la connectivitat local i s’aplicaran mesures per afavorir la seguretat. A més, s’aposta per una major integració i accessibilitat del transport públic. Es garantirà la continuïtat de la via ciclista a la comarca principalment mitjançant l’N-II o els passeigs marítims.

Els projectes, que abasten una longitud de més de 40 quilòmetres, concretaran tècnicament les actuacions necessàries i la seva configuració. L’actuació s’ha dividit en 6 projectes: tres garantiran una via ciclista a l’Alt Mareme que doni continuïtat per la carretera als trams del passeig marítim i tres projectes més de pacificació de l’N-II segons trams.

 En concret, els projectes inclosos són:

·       Integració urbana de l’N-II al Baix Maresme, entre Montgat i Mataró

·       Pacificació de l’N-II i carril bici a Mataró

·       Pacificació de l’N-II al Mig i Alt Maresme

·       Carril bici Maresme. Mataró – Sant Andreu de Llavaneres

·       Carril bici Maresme. Sant Pol de Mar – Calella

·       Carril bici Maresme. Arenys de Mar i Canet – Sant Pol de Mar

Actualment, la redacció del projecte d’integració urbana de l’N-II al Baix Maresme ja està adjudicada i ja s’ha inicat la redacció dels tres trams de carrils bici al Maresme, que també incorporaran mesures de pacificacio de l’N-II.  La resta de treballs de redacció de projectes estan en licitació. Les obres d’algun d’aquests trams podrien començar a finals de 2023.

Una C-32 més accessible

La pacificació de l’N-II està estretament lligada a l’accessibilitat de la C-32; la millora de la seva connectivitat amb els diversos municipis ha de contribuir que el trànsit de pas que encara utilitza l’N-II es reencamini a l’autopista. Així, en paral·lel, el Departament té a licitació la redacció dels estudis informatius i dels primers projectes constructius per a la formació de nous enllaços de la C-32 al seu pas pel Maresme. El conjunt d’actuacions en enllaços comportarà una inversió estimada en 60 MEUR.  

Els estudis analitzen la construcció de sis nous enllaços: Alella-Masnou; Teià; Premià de Mar-Premià de Dalt, Cabrils-Vilassar del Mar; Canet i Calella i la compleció dels existents de Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar. També  el Departament ha iniciat la licitació del projecte constructiu de la connexió entre l’N-II, la C-32 i el polígon industrial Vall de Gata-Draper, al terme d’Arenys de Mar.

Canvis en la mobilitat al corredor

L’alliberament del peatge el passat setembre ha significat que al Baix Maresme la C-32 ha passat de canalitzar el 75% del trànsit al 82% i a l’Alt Maresme, del 33% del trànsit abans de l’alliberament del peatge al 50% del trànsit del corredor.

En contrast, la baixada del trànsit a l’N-II en benefici de l’autopista al Baix Maresme ha estat de l’entorn del 30%, percentatge que representa prop de 10.000 vehicles diaris. A l’Alt Maresme, hi ha situacions més variables i es registren descensos d’entre el 30% i el 50% de la intensitat de trànsit.

Les rutes de la Guerra Civil al Maresme

Les rutes de la Guerra Civil al Maresme ofereixen als visitants l’oportunitat de conèixer els esdeveniments i les localitzacions històriques més rellevants del conflicte al Maresme. Descobreix-los a través dels següents itineraris.

La Defensa de la Costa

Aquesta ruta ens porta a través dels vestigis i les restes de les fortificacions que van ser construïdes durant la Guerra Civil per protegir la costa del Maresme dels atacs marítims. La ruta ens convida a conèixer una part de la història recent del Maresme i a descobrir la importància estratègica que va tenir la costa durant el conflicte.

La Rereguarda i el Front

Descobreix la història de la Guerra Civil al Maresme a través d’una ruta que et portarà pels llocs més emblemàtics de la rereguarda i el front. Coneix les fàbriques de material de guerra , els hospitals, refugis antiaeris…

Les Ambaixades

La ruta de les ambaixades et portarà a través dels pobles del Maresme on es van establir les delegacions diplomàtiques dels principals països durant la Guerra Civil espanyola. Descobreix els edificis que van acollir els diplomàtics en un itinerari que et portarà pels municipis de Caldes d’EstracSant Vicenç de Montalt o Sant Andreu de Llavaneres, entre d’altres.

Andreu Majó, escollit maresmenc de l’any

L´alcalde d´Arenys de Munt, senyor Andreu Majó i Roca, ha estat escollit Maresmenc de l´Any en l´apartat polític. Aquest guardó, l´atorga el diari El Punt sobre la base de les votacions rebudes a través d´Internet i de les butlletes del propi diari rebudes per correu.
El premi s´atorga també en altres vessants, que a més de l´esmentada de la política, són les de societat, cultura, esports i entitats.

El Punt entregarà els premis en un acte obert al públic, el dia 20 de març, a la Fundació Caixa Laietana de Mataró.

TecnoCampusMataró s’integra a la primera Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya

La presidenta de la Fundació TecnoCampusMataró, Pilar Gonzàlez-Agàpito, assistirà avui dimecres, 22 de gener, a l´acte de presentació de la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT). L´acte, que tindrà lloc a l´Auditori del Palau de la Generalitat de Catalunya a les 18.30 h, el presidiran el conseller del DURSI, Andreu Mas-Colell, i el de Treball, Indústria, Comerç i Turisme, Antoni Fernández Teixidó. També hi intervindrà el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, i el director del Parc d´Innovació Tecnològica i Empresarial La Salle, Josep M. Piqué, que serà el primer president de l´XPCAT.


L´objectiu d´aquesta nova associació, que posa en contacte els grans espais de producció i transferència científica i tecnològica del país, és el de crear sinergies i dinàmiques comunes, compartir recursos i informació, i establir fórmules de col·laboració en àmbits diversos. L´XPCAT, de la qual TecnoCampusMataró en forma part juntament amb 10 parcs més, està destinada a convertir-se en un actor primordial del sistema de ciència, tecnologia i empresa de Catalunya.

Els 11 membres de l´XPCAT, que és la primera associació d´aquest tipus de Catalunya, se situen a Mataró, Barcelona, Castelldefels, Reus, Cerdanyola del Vallès i Girona.

L´XPCAT és, doncs, una fórmula de col·laboració per al futur científic i tecnològic de Catalunya. Es configura com un instrument fonamental del sistema de ciència, tecnologia i empresa que actua com enllaç entre la comunitat investigadora i innovadora. Gestionat per professionals especialitzats, l´integren grups i centres de recerca universitaris així com empreses i instituts de recerca amb l´objectiu d´impulsar noves empreses basades en el coneixement capaces de crear valor a les seves activitats.

La participació del TecnoCampusMataró en l´XPCAT es va materialitzar recentment mitjançant la signatura d´un acord.

Incrementar la riquesa de la comunitat

Entre els avantatges que ofereix l´XPCAT destaquen el fet de comptar amb les millors infrastructures, disposar de serveis especialitzats en noves estructures, així com de nous sistemes de gestió per respondre als reptes tecnològics internacionals i a les necessitats sòcioeconmiques del país.

D´aquesta manera, els parcs científics i tecnològics creen sinergies que incrementen la riquesa de la comunitat mitjançant la promoció de la cultura de la innovació i la competitivitat entre empreses i institucions generadores de coneixement. Es tracta d´estimular i gestionar el flux de coneixement i tecnologia entre universitats, institucions de recerca, empreses i mercats; d´impulsar la creació i el creixement d´empreses innovadores mitjançant mecanismes d´incubació i generació centrífuga (spin-off), i de proporcionar altres serveis de valor afegit així com els espais i les instal·lacions de qualitat. (IASP).

Els 11 integrants de l´XPCAT

TecnoCampusMataró (TCM)

Parc Científic de Barcelona – UB

Parc Científic i Tecnològic de la UAB

Parc Científic i Tecnològic de la UdG

Parc d´Innovació Tecnològica i Empresarial La Salle

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) – UPF

Parc Mediterrani de la Tecnologia – UPC

Parc Tecnològic de Barcelona – UPC

Parc Tecnològic del Camp Tecnop@rc – URV

Parc Tecnològic del Vallès (PTV)

Parc Tecnològic de Girona – UdG.

L’IMPEM de Mataró presenta l’estudi “L´evolució social i econòmica de la ciutat de Mataró. Projeccions cap al 2010”

El document és fruit d´un procés de reflexió en el que han participat unes 70 persones

L´Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM) va encarregar un estudi a l´Institut d´Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona per tal de definir les línies estratègiques per al desenvolupament de la ciutat projectada cap al 2010. L´estudi porta per títol “L´evolució social i econòmica de la ciutat de Mataró. Projeccions cap al 2010” i va ser presentat el 30 de gener als participants i dimarts passat, 11 de febrer, al consell de l´IMPEM.


L´estudi és un procés de reflexió que s´ha anat desenvolupant a través de comissions de treball, entrevistes, qüestionaris, sessions i treballs en grup, a més de la recollida i anàlisi de les publicacions sobre la ciutat al llarg dels darrers anys.

Així, mitjançant aquest treball conjunt s´han identificat les línies d´acció prioritàries de la ciutat de Mataró per als propers anys en matèria social, econòmica i urbana i a la vegada es proposen les mesures i accions més adients a fer en cada un d´aquests àmbits d´actuació.

Comissions de treball

S´han creat 3 comissions de treball formades per més de 50 experts i persones representatives de la vida social i econòmica de la ciutat. Aquestes comissions, que s´han complementat amb debats sobre el model de ciutat i les qüestions socials més importants, estudiaven els següents àmbits:

. Territori i habitatge

Dins aquesta comissió s´han proposat objectius com el desenvolupament de la imatge i la identitat de la ciutat, la gestió del consum del sòl, millorar la xarxa ferroviària i promoure el transport col.lectiu, desenvolupament del front marítim o l´impuls prioritari dels objectius de l´Agenda 21.

I com a accions a realitzar: ampliar les connexions dels vianants amb les platges i el port, crear nous eixos cívics mar-muntanya, creació de carrils bus a l´autopista i l´impuls de l´oferta públic i privada d´habitatges de lloguer, entre d´altres.



. Activitat econòmica i formació

Com a objectius aquesta comissió aposta per incrementar l´oferta universitària, impulsar la conciliació entre la vida professional i familiar, impulsar la promoció exterior de la ciutat i potenciar la capitalitat de la ciutat a nivell turístic, entre d´altres.

Entre les accions hi haurien: fer un projecte per crear un palau d´exposicions, fires i congressos, fundar un ens multimèdia, potenciar l´oferta hotelera, lluitar contra l´economia submergida, destinar recursos econòmics a la formació permanent de la població o potenciar la formació professional de qualitat en sintonia amb les necessitats reals del mercat de treball.

. Cohesió social i qualitat de vida

Aquest grup de treball planteja com objectius impulsar un pla per a la integració de la immigració, fomentar l´ocupació de qualitat, millorar l´accés a l´habitatge així com millorar la cultura i la formació com a vehicle per incrementar la cohesió social i garantir l´accés universal a les noves tecnologies i l´alfabetització digital.

Quant a les accions concretes a desenvolupar són posar els avenços tecnològics a l´abast dels ciutadans, impulsar la participació ciutadana, promocionar actes intergeneracionals, potenciar la figura del mediador cultural o crear oferta pública d´escoles bressol.

A més d´aquestes comissions de treball també s´han portat a terme 15 entrevistes en profunditat a ciutadans lligats estretament a la vida econòmica i social de la ciutat.

Conclusions

L´estudi conclou que Mataró destaca per la seva situació geogràfica, el clima i el mar, sent els elements que la diferencien d´altres ciutats semblants i la qualitat de vida que es gaudeix.

Per altra banda, es desprèn que és una ciutat que funciona bé i sense grans problemes tret dels que són comuns a totes les ciutats de la mateixa dimensió, com podrien ser el procés d´envelliment, l´alta sensibilitat del mercat laboral als cicles econòmics, l´increment dels preus de l´habitatge, el creixement de la població immigrada, entre d´altres.

Tot i això, si Mataró vol mantenir el seu benestar ha de millorar el seu nivell educatiu, promocionar la ciutat a fora i tenir el mar com a eina de motor per a l´economia i com a projecte de futur, també es destaca la necessitat de crear més espais culturals i socials.

Quant al futur és imprescindible, segons l´estudi, sumar les energies de la societat mataronina, tant els emprenedors com l´Administració, per tal de crear un nou i ambiciós projecte de futur.