Sílvia Llanto, una dona orgullosa dels seus orígens

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

No es considera una activista, però sí una dona compromesa. La Sílvia LLanto va arribar a Mataró provinent de Perú l’any 2008. Orgullosa de ser “peruana, xola i tossudament humana” treballa per desmuntar mites sobre la immigració.

És creadora incansable d’espais i projectes des d’on difon valors de respecte, solidaritat i humanisme, investiga contínuament com interactuen les dones en l’espai social i en la poesia ha trobat la seva “taula de salvació”. 

Qui és la Silvia Llanto?

El meu nom és Silvia Llanto Cadenas, vaig néixer a la Hisenda Paramonga envoltada de canyissars i del so de la mar, l’estiu del 67. Sóc peruana, però abans de res paramonguina, orgullosa de ser-ho ja que la història del meu poble és la història de la meva família. Paramonga és un poble que es va crear gràcies a la feina dels primers migrants arribats des del Carreró d’Huaylas a la finca costanera, és el primer districte industrial del Perú. Som un poble obrer i jo estic orgullosa de ser filla d’un obrer. 

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és silvia_llanto.png

Vaig viure envoltada d’història, una història viva. La meva mare, el meu pare, la meva àvia… tots tenien una història per explicar i jo vaig ser la dipositària d’aquestes històries. La meva àvia va ser un exemple per a mi, pertanyia a aquesta generació fundadora. Va patir com molts i va ser valent com tots.  Tot i quedar-se vídua, va treure endavant els seus fills i mai va renunciar a la seva identitat. Ella va portar sempre la roba que caracteritza una serrana: polleres, trenes llargues, barrets i el bell quítxua ancatxino. 

Els meus avis paterns van creuar els Andes, en els anys 30, per buscar un futur millor a la finca costanera. I jo, l’any 2008, vaig sortir del meu país amb el meu fill menor cap a aquestes terres. Es pot dir que segueixo l’estela familiar. He iniciat també el camí de retorn dels meus avantpassats hispans perquè el meu país, com deia José María Arguedas, és un país de totes les sangs. I el món és així un món on conflueixen totes les sangs, cap millor que una altra.

Una història emocionant i plena de lliçons de vida. Com ha estat la teva trajectòria migratòria?

Vaig arribar-hi gràcies a la reagrupació familiar i des del primer moment vaig prendre consciència de la meva nova condició. Havia deixat de ser Silvia Llanto per convertir-me en una immigrant. Em vaig adonar en el mateix moment que tramitava el visat i em van donar el NIE. Vaig viure aquest procés legal migratori, com si passés per un escorcoll policial, em va semblar totalment injust, com si l’oficina d’immigració tingués com a objectiu, no donar-me els papers, perquè jo era culpable d’alguna cosa, aquesta cosa, que no s’expressa però se sent. És com una mena de racisme institucional. Crec que des d’aquest moment vaig saber que havia de fer quelcom. He heretat de la meva àvia l’orgull de les meves arrels.  Estic orgullosa de ser peruana, índia, xola, tossudament humana. Llavors crec que la immigració ens obliga a reconstruir-nos i estic encara en aquest procés de reconstruir.

Vens amb una motxilla ben carregada d’inquietuds personals i compromís envers la societat i la humanitat. A part de la teva experiència familiar vital i els esdeveniments del teu país natal, et dediques a altres temes més acadèmics, oi?

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és Silvia_Llanto.JPG

Vaig estudiar Literatura a la Universitat Major de Sant Marc, em vaig dedicar a la docència en el Perú,  l’ensenyament és la meva vocació, gaudeixo ensenyant i la meva passió és escriure. He escrit contes i he obtingut un que altre premi. Vaig publicar fa un parell d’anys el meu primer poemari ‘Línies de Flotació’, tinc un poemari per a nens il•lustrat per editar i un nou llibre de poemes titulat ‘Poemes de la vida quotidiana’. La poesia és i sempre serà la meva taula de salvació, em va ajudar a integrar-me a Mataró, al teixit cultural i associatiu al meu barri.

A l’any següent d’arribar, vaig veure una invitació a un recital de poesia al barri de Cerdanyola i òbviament vaig ser-hi, necessitava escoltar poesia, finalment em vaig integrar com a sòcia a l’Associació Cultural de Cerdanyola, en què segueixo fins al dia d’avui, participo en els seus recitals de poesia i amb ells he organitzat cinemes col·loquis, he portat pel·lícules interessants que tracten de temes, polítics, socials, culturals, tractant sempre de despertar la consciència de la gent, si no remous l’ànima de la gent no passa res.

A nivell polític, com et defineixes?

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Sóc una dona d’esquerres, sóc un ésser polític, sempre ho he estat, des de petita era quotidià parlar de temes polítics a la taula familiar, no m’eren aliens els termes sindicat, vaga, democràcia i també aquesta odiosa paraula: traïció. 

 Recordo la desil·lusió del meu pare quan el candidat del partit amb el que simpatitzava va trair tot l’ideari. Particularment sóc molt crítica, desconfio de tots els ismes: nacionalisme, capitalisme, socialisme. Vaig viure el temps del terrorisme al meu país, vaig viure la crisi dels 90, vaig viure el temps de la reconciliació nacional, vaig llegir amb llàgrimes als ulls, el text de la Comissió de la veritat, vaig viure en un país on hi ha persones que importen i altres no, m’indignen les injustícies i mai he tingut por de dir el que penso, ni de fer el que considero legítim. Per això, quan en el Centre Cívic de Cerdanyola ens van convidar a ser agents anti rumors, vaig participar-hi activament, perquè considerava que era el meu deure com a dona i com a immigrant acabar amb aquest racisme existent a l’estat espanyol i allí va ser quan em vaig plantejar la possibilitat de fer un programa de ràdio. La meva tesi parteix de que es desconfia del que no es coneix, per això, creia necessari que es realitzés un programa per donar a conèixer el treball dels immigrants llatins, desmuntar mites, rumors, en el cas de Sudakía Style, això es va anar ampliant, el meu programa es va convertir en un espai on es podia reivindicar qualsevol tema i on convergien artistes i amics de camí i lluita.

No em considero una activista, però sí una dona compromesa. Tinc l’exemple de dones fortes en la meva família, la meva àvia, la meva mare, que era una dona que des de jove com a part de la seva fe cristiana, va realitzar molta tasca social i que en els anys de crisi, va organitzar el got de llet al meu barri, va ser una de les fundadores de la Federació nacional de dones al meu poble, que estava vinculada a la Federació de Vila del Salvador, de Lima, per la meva casa van passar líders comunals, dones del poble valuoses, amb sabers ancestrals, el meu primer contacte amb el feminisme va ser aquest, no el de l’acadèmia.

Parla’ns una mica de tants de projectes prometedors que vas desenvolupar,  desenvolupes  o tens la intenció de dur a terme en un futur.

M’interessa molt investigar sobre les dones i com interactuen en l’espai social, com generen xarxes, modifiquen la ciutat, hi ha una geografia humana i femenina molt potent, amb particularitats i peculiaritats.  L’any passat vaig exposar un treball fotogràfic anomenat ‘Frente al espejo’,  va ser una experiència molt gratificant que m’agradaria que es conegués a la comarca. Realment m’interessa el subjecte femení, som creadores de vida i donadores de sabers. x He participat en col•loquis.  El 2010 vaig participar com a ponent a la xerrada: “De rabones a ciutadanes” en Areny de Munt, en ella plantejava la importància de les dones en temps de crisi i com la reconversió dels rols assignats per la societat patriarcal ha permès l’equitat abans negada. Fins ara no he pogut exposar aquest tema a Mataró, sent la ciutat on resideixo i m’és difícil que m’hi acceptin idees o ponències. No em tenen en compte, i menys podria viure d’això a Mataró, que de segur hauria d’impartir-la desinteressadament. Jo segueixo creant, sóc un ésser pensant, em considero una dona creativa, bona comunicadora i sobretot positiva. x Aquest any voldria dedicar-me més a explicar contes, és una faceta que m’agradaria explotar, el meu primer tema són contes negres que inclouen cançons afro-latino-americanas i contes propis. Tinc com a projecte també, dinamitzar un taller de lectures feministes: contes, i novel•les escrites per autores poc difoses però potents. x Inicio l’any 2018, participant en el Dia Mundial per la Pau, amb una trobada interreligiosa en el qual participo com a membre de l’Església de Jesucrist dels Sants dels últims dies. La meva fe s’alimenta diàriament, és una fe amb obres que abraça a tothom. x

Si has de triar un missatge a transmetre a la societat ‘d’acollida’ en relació amb les persones que un dia van deixar la terra natal per ser unes més d’aquí, quin seria?

No som tan diferents, tenim els mateixos sentiments i el mateix anhel de justícia universal, per tant, si volem fer algun canvi en aquesta societat l’hem de fer junts, perquè aquesta és també la nostra casa, la nostra llar.

Entrevista realitzada per Asmaa Aouattah, tècnica d’igualtat del SIAD Maresme.

Premi Sunsi Mora a la visibilització femenina

 

Data: 2018-12-15

Lloc: Restaurant Mas Nadal, Sant Andreu de Llavaneres

Ho organitza: Associació Si Dona

Formació: actuació davant de les violències sexuals en llocs d’oci

 

El SIAD Maresme ofereix una formació per a professionals, entitats i col·lectius que organitzen actes festius, Se centrarà en la prevenció, detecció i actuació envers les violències masclistes en espais d´oci.
Les violències masclistes són l´expressió més punyent de la desigualtat estructural per raó de gènere en la que vivim. Les manifestacions d´aquestes violències les trobem en múltiples formes en el nostre dia a dia. Afortunadament les successives lleis -la Ley de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género,  i després la llei catalana del Dret de les dones  per la eradicació de la violència masclista- han anat ampliant progressivament el concepte facilitant la identificació per part de la ciutadania de les diverses violències que vivim les dones i les persones amb gèneres no normatius.

Si posem el focus en les violències que es produeixen en els contextos d’oci nocturn, les violències sexuals són unes de les manifestacions més invisibilitzades de les violències masclistes. Les dones i les persones LGTBI, són objecte de diverses manifestacions de la violència sexual en els espais públics. Aquesta realitat redueix la llibertat de moviments de les dones i les persones LGTBI, i condiciona que habitem les ciutats i l’espai públic sense ser ciutadanes de ple dret. Observem també que les denúncies i demandes han augmentat exponencialment en els últims anys. Per exemple l’últim informe de l’Hospital Clínic del 2018 assenyala que la demanda d’atenció en aquest dispositiu a les agressions sexuals s’ha doblat des de l’any 2005 passant de 170 a 351. El 62% de les persones víctimes tenien menys de 25 anys.

És per això que resulta imprescindible abordar aquesta qüestió des dels municipis atenent a la urgència i importància de la situació. Així mateix, l’arrel masclista d’aquestes violències fa que l’abordatge requereixi una mirada de gènere i feminista. A continuació us presentem una proposta formativa que faciliti la incorporació d’aquesta mirada feminista en algunes figures clau en aquests espais d’oci.

Objectius general

 Comprendre que són les violències masclistes i com es manifesten.

 Generar un espai de reflexió i compartir experiències en relació a la prevenció de les violències masclistes en espais d’oci.

 Aclarir conceptes claus: violències sexuals, violències masclistes, agressió i assetjament, consentiment, etc.

 Reflexionar i donar eines sobre com incorporar la perspectiva de gènere en la construcció i disseny dels espais festius.

Continguts de les sessions

 Presentació de la formació i de les persones assistents

 La construcció social del gènere

 Què són les violències masclistes i com es manifesten

 Pautes d’intervenció i protocols d’actuació

 Construcció d’espais d’oci igualitaris des de la perspectiva feminista

 Conclusions, avaluació i tancament de la sessió 

La metodologia combinarà els continguts teòrics amb dinàmiques participatives (treball sobre casos, discussió en petits grups, vídeos, role-playing…)
Durada de la formació: 4 hores
Dia i horari de la formació: 25 de juny de 17:00 a 21:00
Lloc: Espai 5 del Centre Cívic Cabot, plaça Miquel Biada, 5. Mataró (davant de l’estació Renfe).
Places limitades amb inscripció prèvia mitjançant aquest formulari 

“Cuidem qui ens cuida”, jornada-debat sobre el treball de cures.

 

Són les dones, majoritàriament immigrants, de classe baixa i baix nivell econòmic i social les que assumeixen les tasques de cura a la nostra comarca, així com a la majoria de països del nord. Són les dones les que també decideixen, sovint, renunciar als seus interessos personals per cuidar familiars depenents. Àvies, mares, filles… són les que sostenen el treball de cura en condicions d’extrema vulnerabilitat. 

Amb l’objectiu de projectar llum sobre aquestes realitats, presentar experiències transformadores i cercar respostes a necessitats d’abordatge del treball de cures a nivell municipal, el Consell Comarcal organitza la jornada-debat sota el lema: CUIDEM QUI ENS CUIDA.

Dia i hora: 29 de novembre 2019 de 10:30 a 13:00

Lloc: Museu Arxiu Can Palauet, carrer d’en Palau, 32, darrere de l’ajuntament de Mataró.

Contingut:

10:30 | Obertura de portes i recepció  

10:45 | Inauguració de la jornada a càrrec de Meritxell Romero Pinet, Consellera de l’Àrea d’Equitat i Acció Social, del Consell Comarcal del Maresme.

11:00 | Conferència debat  

Wendy Espinosa, coordinadora de projectes i assessoria jurídica a Mujeres pa’lante

Elba Mansilla, investigadora i docent en temàtiques relacionades amb l’Economia Feminista i l’Economia Solidària

12:00 | Taula rodona d’experiències  

Presentació d’experiències de treball en l’àmbit de la cura de les persones amb la participació de Rocío Echeverría de Sindillar, Lea Cornellana de l’ARFA de la Residència Sant Josep de Mataró i Iolanda Teixidó de la Residència Arenys de Mar

13:00 | Inauguració exposició

Visita conjunta a l’exposició “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la nostra societat”, a l’entrada de Can Palauet

Sessió informativa per a entitats d’igualtat sobre la Llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008 del Dret de les Dones a Eradicar la Violència Masclista.

Dimarts, 16 de març a les 18:00h

La nova Llei 17/2020 aprovada pel Parlament de Catalunya el 22 de desembre reforça i actualitza la Llei 5/2008 incorporant nous àmbits de la violència masclista, noves manifestacions, la regulació de les violències digitals, i altres qüestions com el consentiment sexual.

També protegeix i respecta la diversitat de gènere reconeixent els drets de les dones transgènere i cisgènere i de les persones no binàries.

El proper 16 de març, el Consell Comarcal durà a terme una sessió informativa per explicar a les entitats d’Igualtat del Maresme els principals canvis legislatius. La sessió, que es farà en format online a les 18h, serà presentada per la consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal, Meritxell Romero. L’advocada del SIAD Maresme i del SAI comarcal LGBTI, Jennifer Álvarez, serà l’encarregada de repassar les principals novetats normatives.

Per assistir-hi, cal enviar aquest formulari d’inscripció:

El Consell Comarcal reprèn el Programa de la Diversitat al Maresme

Després de l’aturada provocada per la pandèmia, el Consell Comarcal del Maresme torna a oferir als municipis el Programa de la Diversitat, tot un conjunt d’accions encaminades a sensibilitzar la població jove sobre el fet migratori tot fomentant valors com el respecte a les diferències i el diàleg.

El Programa de la Diversitat ofereix un catàleg d’11 sessions en cadascuna de les quals s’aborda una temàtica concreta amb una metodologia que incentiva la reflexió, la participació activa i el debat.

Assumptes com els prejudicis i els estereotips, els conflictes i la seva resolució, els rumors, el dol migratori o el respecte i la tolerància formen part d’aquest Programa adreçat a joves d’entre 13 i 18 anys.

El poden sol·licitar els recursos municipals del Maresme que treballen amb jovent (a excepció de Mataró que ja compta amb un programa propi): instituts, espais o casals de joves, centres oberts….etc.

El Consell Comarcal del Maresme ofereix aquest recurs, que compta amb finançament de la Generalitat i la Diputació, per ajudar els municipis a promoure entre el jovent actituds positives cap a la diversitat cultural i d’oposició a les desigualtats, el racisme i la xenofòbia.

Les sol·licituds es poden fer a través d’AQUEST FORMULARI.

Formulari d’alta al catàleg d’escriptores del Maresme

ESCRIPTORES DEL MARESME

Formulari d’alta al catàleg d’escriptores

Click or drag a file to this area to upload.

AVÍS LEGAL

Abans d'enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

Presentació del Servei d’informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Maresme

  


El proper dimarts, 2 de març, la consellera delegada de Serveis a les Persones del Consell Comarcal del Maresme, Neus Serra presentarà als regidors i tècnics municipals el SIAD Maresme, el Servei d’Informació i Atenció a la Dona que posa en marxa el CCM amb el suport de l’Institut Català de les Dones.


El nou servei donarà informació i atenció a les dones, assessorament psicològic i jurídic i suport intercultural en matèria de gènere. Es presentarà en una reunió que tindrà lloc a la sala de Plens del CCM i en la qual també s’explicarà el disseny del Pla Comarcal de Polítiques de Dones.

Data: 2010-03-02

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró. Entrada per Avda. Maresme cantonada amb Avda. Jaume Recoder)

El CCM celebra el Dia Internacional de la Dona

 
 

El Consell Comarcal del Maresme ha celebrat el Dia Internacional de la Dona amb la lectura per part de Neus Serra, Consellera Delegada de Benestar Social i Educació, de la Declaració Institucional del 8 de març. El manifestet, elaborat per l’Institut Català de la Dona, ha estat llegit a les portes del CCM, a la plaça Miquel Biada de Mataró.

 

Podeu accedir a la Declaració Institucional clicant sobre la imatge: