Taula d’Objectius

Prioritat àmbit d’actuacióProcedimentMapesD’escala local a escala global


1.-Espais amb valor global d’interès (VGI) de l’hàbitat alt 

2.- Hàbitats d’interès comunitari (HIC)
Protecció dels espais (limitar les activitats a fer-hi) per evitar la degradació i garantir la conservació.
Important  garantir que el possible augment de la freqüentació no afectarà la conservació de la biodiversitat.
Mapa VGI

Mapa HIC
Potenciar la connectivitat i reduir la fragmentació entre àrees HIC i/o amb IC alt.
Prioritat àmbit d’actuacióProcedimentMapesD’escala local a escala global
1.- Hàbitats CORINE vinculats amb medi aquàtic 

2.- Qualsevol hàbitat CORINE
Adequació de zones potencialment inundables al llarg de les rieres com a basses de laminació, principalment a la seva capçalera.
Discriminar la zona de risc del buffer de 500m de la cartografia..
Mapa hàbitats CORINE: 
1. Subtipus d’hàbitats 15, 24, 44, 53; 
2. Subtipus d’hàbitat 87
Disseny a nivell de conca i  subconca. 
Imprescindible garantir la continuïtat al llarg de tota la conca per a què el model sigui efectiu.Potenciar la connectivitat i reduir la fragmentació entre àrees HIC i/o amb IC alt.
Prioritat àmbit d’actuacióProcedimentMapesD’escala local a escala global
1.- Hàbitats CORINE vinculats amb medi aquàtic 

2.- Qualsevol hàbitat CORINE
Adequació de zones potencialment inundables al llarg de les rieres com a basses de laminació, principalment a la seva capçalera.
Discriminar la zona de risc del buffer de 500m de la cartografia..
Mapa hàbitats CORINE: 
1. Subtipus d’hàbitats 15, 24, 44, 53; 
2. Subtipus d’hàbitat 87
Disseny a nivell de conca i  subconca. 
Imprescindible garantir la continuïtat al llarg de tota la conca per a què el model sigui efectiu.Potenciar la connectivitat i reduir la fragmentació entre àrees HIC i/o amb IC alt.
Prioritat àmbit d’actuacióProcedimentMapesD’escala local a escala global


1.- Espais amb VGI alt

2.- Hàbitats HIC

3.- Qualsevol hàbitat CORINE

Disseny de rutes en espais naturals.

Naturalització i protecció d’espais naturals propers d’itineraris.
Influència als fluxos marins preferents. 
Atenció a l’escala supramunicipal. 





Potenciació de la connectivitat dels espais naturals i atractius turístics a través dels itineraris. 
Prioritat àmbit d’actuacióProcedimentMapesD’escala local a escala global


1.-Espais amb VGI alt

2.- Hàbitats HIC

3.- Qualsevol hàbitat CORINE
Disseny itineraris de descoberta en espais naturals.

Instal·lació i manteniment de cartells informatius.

Conservació i protecció dels espais naturals propers als itineraris de descoberta.
Mapa VGI

Mapa HIC

Mapa hàbitats CORINE





Potenciació de la connectivitat dels espais naturals i atractius turístics a través dels itineraris.

Prioritat àmbit d’actuacióProcedimentMapesD’escala local a escala global


1.- Qualsevol hàbitat CORINE

2.-Qualsevol espai no urbanitzat
Disseny d’espais verds en zones urbanes i de xarxes de masses d’aigua.


Mapa hàbitats CORINE
Potenciació de la connectivitat dels espais verds i creació d’itineraris “frescos” per desplaçament en zones urbanes.

Jornada Tècnica: La Gestió Integral de les Rieres al Maresme

 


El Consell Comarcal del Maresme ha organitzat una jornada tècnica que es durà a terme el divendres 4 de juny a Alella per conèixer i debatre diferents aspectes relacionats amb la gestió integral de les rieres del Maresme. Els temes a l’entorn dels quals girarà la trobada són els fonaments hidrogeològics, naturals i legals; l’ordenació de les rieres i les tècniques de manteniment i restauració sostenibles. En l’organització d’aquesta jornada hi han col.laborat l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Ajuntament d’Alella, la Federació de les ADF del Maresme i Naturalea Conservació.


LA GESTIÓ INTEGRAL DE LES RIERES AL MARESME Fonaments hidrogeològics, naturals i legals. Ordenació de rieres. Tècniques de manteniment i restauració sostenibles {n}Can Lleonart, Alella Divendres, 4 de juny de 2004{n} Programa 9.30h. Presentació de les jornades a càrrec de Josep Jo i Munné, Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat del consell comarcal del Maresme, i d’Alex Asensio i Ferrer, regidor de Sostenibilitat i Infraestructures de l’Ajuntament d’Alella. 9.45h. la 1era conferència Fonaments hidrogeològics de les rieres al Maresme, a càrrec del Sr. Josep Gutiérrez Camarós, Llicenciat en Geologia
10.15h. Les rieres al Maresme. Medi natural i ecosistemes, a càrrec del Sr. Francesc Sabater, Doctor en Biologia. Departament d´Ecologia. UB.
11.00h. Les rieres. Marc legal. Competències municipals i de la Generalitat de Catalunya, fonts de finançament, a càrrec del Sr. Xavier Latorre, cap de la unitat territorial Tordera-Besòs de l´Agència Catalana de l´Aigua.
11.45h Café
12.15h. La Directiva Marc de l’Aigua i les rieres litorals, anàlisi del seu estat ecològic, a càrrec del Sr. Antoni Munné, Llicenciat en biologia, Àrea de Planificació de l´Agència Catalana de l´Aigua.
13.00h. Restauració de rieres. Tècniques de bioenginyeria. Solucions i problemes, a càrrec del Sr. Albert Sorolla, Biòleg, Naturalea Conservació
13.45h. Dinar
16.00h. Manteniment de rieres. Desbrossades selectives, neteja de residus. Solucions i problemes. Visita de camp d´actuacions de manteniment i restauració de rieres realitzades pel Consell Comarcal del Maresme i finançades per l´Agència Catalana de l´Aigua, amb aplicació de tècniques de bioenginyeria i tradicionals, a càrrec del Sr. Oriol Bassa, Enginyer de Forests, Àrea de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Maresme, Federació ADF Maresme
18.00h Finalització de les jornades Altres dades d´interès {.d}La jornada va adreçada a tècnics municipals responsables de la gestió de rieres (enginyers, arquitectes, tècnics de medi ambient, tècnics de serveis i manteniment) a regidors d´urbanisme, medi ambient i serveis i a professionals del sector.
-S´entregarà certificat d´assistència
-Drets d´inscripció: Públic en general, 20 €. Estudiants, 10 €. Ingrés al compte de la Caixa nº 2100 0354 12 0200171712, prèvia inscripció telefònica.
-Places limitades per rigorós ordre de pagament.
-Informació i inscripcions: Tel. 93.750.98.63. (en hores d´oficina){.d} Col·labora: -Agència Catalana de l´Aigua -Ajuntament d´Alella -Federació de les ADF del Maresme -Naturalea Conservació

El Consell Comarcal assessora l’ajuntament d’Alella en el programa de recuperació de l’arbrat viari malmès

Es calcula que un 60% de l’arbrat viari del Maresme necessitaria una actuació similar

 


L’ajuntament d’Alella ha endegat un programa de recuperació i millora de l’arbrat viari del municipi que es troba afectat del que s’anomena “mort parcial de branques principals i de tronc”. En aquesta situació, els arbres són molt vulnerables i poden caure amb facilitat, per exemple, davant d’una petita ràfega de vent, i posar en perill persones i béns.


La contaminació, l’estrès ambiental i l’aplicació d’esporgades intenses i períodiques poden provocar a l’arbrat viari una progressiva degradació que, si no s’agafa a temps, impedeix la recuperació de l’exemplar afectat. La mort parcial de branques principals i de tronc degenera en podridures importants i pèrdua de les condicions físiques i biològiques de l’arbre, com ara, la capacitat estructural d’aguantar tot l’arbre dret i comunicar les arrels i les fulles per a processar els nutrients. El procès de debilitament que s’origina en els exemplars afectats com a conseqüència de què es redueix en un 90% la capacitat de transportar nutrients, accelera el risc de trencament del tronc i de les branques i en condicions adverses (ràfegues de vent moderades, un accident…etc) podrien provocar la caiguda de l’arbre i afectar els transeunts o els béns que hi hagi al seu voltant (habitatges, cotxes, mobiliari urbà…etc). Podeu visualitzar tot aquest procès,  
Clicant aquí Per evitar aquestes situacions de perill, l’ajuntament d’Alella, amb l’assessorament tècnic i la direcció d’obra del Consell Comarcal del Maresme, ha endegat un programa de recuperació de l’arbrat viari. Inicialment ha intervingut sobre 18 exemplars de plàtans i negundos. Amb una anàlisi prèvia, s’han detectat els arbres en mal estat i s’ha procedit a descotonar-los intentant afectar el mínim possible els escossells, els paviments i els serveis municipals. En les properes setmanes es procedirà a reposar els arbres amb exemplars més adequats per a cada ubicació. Els serveis tècnics d’entorn urbà i medi natural del Consell Comarcal del Maresme consideren que aproximadament un 60% de l’arbrat viari dels municipis del Maresme es troba en condicions similars a les que han aconsellat a l’ajuntament d’Alella de fer una intervenció ràpida i acurada.

Caminada guiada de descoberta del patrimoni natural i el paisatge del Maresme

 

Diumenge és el Dia Mundial del Medi Ambient i el Consell Comarcal ho celebra convidant els maresmencs i maresmenques a una caminada de descoberta del patrimoni natural i el paisatge. De la mà del responsable d’Entorn Urbà i Medi Natural, Oriol Bassa, descobrirem senders amagats per arribar a Burriac des de la Font Picant d’Argentona.

Oriol Bassa ha organitzat una ruta d’unes 4 hores que permetrà descobrir l’alzinar mediterrani i les pinedes de pi pinyer, la seva gea, vegetació i fauna. Olors, gustos, textures… I en arribar a Burriac, farem la descoberta del paisatge… boscos, pobles, ciutats, mars… passat i present. 

La ruta serà comentada per l’enginyer de forests i naturalista Oriol Bassa.

Durada: 4 hores. Llargada: 6km anada i tornada
Dificultat: Fàcil. Mitjana (darrer tram)
Us recomanem portar roba i calçat còmode per caminar, gorra, aigua, esmorzar i crema solar.
No cal inscripcions. Activitat gratuïta.

Punt de trobada: a les 8:00h a la Font Picant d’Argentona

 

Data: 2016-06-05

Lloc: De la Font Picant (Argentona) al castell de Burriac

Adreça: 4 hores

El voluntariat de les ADF celebra la XIV Trobada

 

150 voluntaris forestals -acompanyats d’alcaldes i alcaldesses del Maresme, representants del Cos de Bombers i diversos agents implicats en la prevenció i extinció d’incendis- han celebrat a Sant Iscle de Vallalta la trobada anual en el decurs de la qual comparteixen experiències que els ajuden a actuar d’una manera més eficaç. Una reunió que també és un reconeixement a les persones que, d’una manera voluntaria, col·laboren en el manteniment del nostre entorn.

L’acte, que es va celebrar al Poliesportiu de Sant Iscle de Vallalta, va estar organitzat en aquesta XIV edició per la Federació de les ADF del Maresme conjuntament amb l´ADF Vallalta i l´Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. 

S’hi van donar cita el voluntariat de les ADF, el Cos d´Agents Rurals, el Cos de Mossos d´Esquadra, el Cos de Bombers i les entitats que treballen per la prevenció i extinció d´incendis forestals, per a continuar coneixent les persones, les activitats i també per intercanviar idees, maneres de fer i bones pràctiques; així com millorar la participació en la prevenció i extinció d´incendis forestals. Així també s’agraeix la feina voluntària que realitzen les ADF per preservar el nostre territori.
 
Hi van assistir l’alcadessa de Sant Cebrià de Vallalta, l’alcaldessa de Sant Iscle de Vallalta, l’alcaldessa de Sant Pol i el regidor de Medi Ambient de Sant Cebrià de Vallalta. També hi van assistir el Caporal en cap de l’URMA, de la Regió Metropolotana Nord dels Mossos d’Esquadra de Medi Ambient, el Cap dels Agents Rurals del Maresme, el Cap de Bombers de la Regió d’Emergència Metropolitana Nord, Cap de Bombers dels Parc de Mataró i Arenys de Mar, el President i Vice-President de la Federació de les ADF del Maresme així com les ADF que formen part de la comarca: ADF Alella, ADF Alt Maresme, ADF Premià de Dalt, ADF Vilassar de Dalt, ADF Burriac, ADF Serra de Marina, ADF La Conreria, ADF Serralada Montalt, ADF Teià i l’ADF Vallalta, que era l’amfitriona de la XIV Trobada de les AD del Maresme fent que la l’acte fos tot un èxit. En total 150 persones.
 

Presentació del programa d’educació ambiental “L’aigua del Maresme”

 


El dijous, 1 d’abril, el Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat, Josep Jo, presentarà en roda de premsa el programa d’educació ambiental “L’aigua del Maresme”. Aquest programa va adreçat als alumnes de primària, secundària i cicles formatius de tots els centres d’ensenyament de la comarca. L’oferta didàctica aplega la possibilitat de fer visites guiades a dues instal·lacions de tractament d’aigua de la comarca i de realitzar una passejada “virtual” pel cicle de l’aigua al Maresme. La roda de premsa tindrà lloc el dijous, 1 d’abril, a les 12:00h a la sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme.

Bombers, ADF’s i administracions es preparen per a la campanya d’estiu de prevenció i control d’incendis forestals

 

El 52,5% del territori del Maresme està ocupat per boscos. Aquesta extensió de massa vegetal fa que 20 municipis de la comarca estiguin catalogats com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades. Per implantar mesures de prevenció i evitar que aquest estiu les flames destrueixin la reserva forestal de la comarca, els cossos de seguretat i les administracions s’han reunit per acordar un protocol de coordinació que els permeti actuar d’una manera més eficaç i ràpida davant les emergències (incendis forestals, inundacions, pèrdues de persones…) i optimitzar recursos materials i humans.

A la reunió, celebrada a Cabrera de Mar, van assistir-hi comandaments de la regió metropolitana nord de bombers, el cap de comarca dels agents rurals, la unitat de medi ambient dels mossos d’esquadra, representants de l’oficina de prevenció d’incendis de la Diputació de Barcelona, del Consell Comarcal del Maresme, de les 10 Agrupacions de Defensa Forestal i de la Federació d’ADF’s.

Durant aquest estiu, els bombers tindran actius 3 parcs de professionals per cobrir les possibles incidències: Santa Coloma, Mataró i Pineda de Mar; i 3 parcs de voluntaris: Arenys de Mar, Malgrat de Mar i Tordera.

Des de la Diputació de Barcelona s’activen 8 rutes de vigilància i control d’incendis per a les quals s’han contractat 19 persones.

A més, les ADF: Alt Maresme, Teià, Burriac, Òrrius, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Vallalta, La Conreria, Serralada Montalt i Serralada de Marina destinaran 277 voluntaris a la campanya 2012 de prevenció i control d’incendis a la comarca.

La revegetació de la platja de Sant Vicenç de Montalt a càrrec de 60 estudiants es farà demà, dimecres 2 de febrer


Dimecres, 2 de febrer, es realitzarà la segona fase de la revegetació de la platja de Sant Vicenç de Montalt. Aquesta acció, prevista per al passat 26 de gener, va ser ajornada a causa de les baixes temperatures. Així, doncs, demà entre les 10:00h i les 11:30h, 60 alumnes de l’escola Sant Jordi del municipi, assessorats per tècnics del Consell Comarcal del Maresme, plantaran espècies autòctones al Passeig de Casa Riera. A les 10:30h, l’alcalde de Sant Vicenç, Lluis Bisbal, i el conseller delegat de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal, Josep Jo faran un seguiment dels treballs de revegetació.


Aquesta actuació compta amb un pressupost de 2000 euros que financia l’ajuntament de Sant Vicenç, ha estat dirigida pel Consell Comarcal del Maresme i compta amb la col·laboració de la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme. Consisteix en la plantació d’espècies autòctones com a mitjà per preservar el medi natural, augmentar la biodiversitat i la gestió sostenible i integrada d’aquest ecosistema. A la vegada, és una bona acció de sensibilització i eduació ambiental per als nens i nenes que hi participaran.

Plantada popular d’arbres a Òrrius

diumenge, 10 de febrer a partir de les 10.00h


L’Ajuntament d’Òrrius, el Consell Comarcal del Maresme, l’Agrupació de Defensa Forestal Òrrius i la Federació ADF Maresme, conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, han organitzat per al diumenge, 10 de febrer, una plantada popular d’arbres a Òrrius. Concretament, aquesta activitat es durà a terme a la riera de Riudemeia, entre la Font de Sant Eloi i l’Escola Francesc Macià.


La plantada popular d’arbres es previst que comenci cap a les 10.00h. En total es plantaran 40 freixes i 40 verns, arbres autòctons de ribera. Tot seguit es farà un esmorzar i una sortida de natura per la riera, que anirà guiada pel tècnic naturalista del Consell Comarcal del Maresme Oriol Bassa.

El Mapa d’Hàbitats

És un mapa de les diferents comunitats vegetals que es troben en el territori. Per a la definició d’aquestes comunitats vegetals hem utilitzat els hàbitats CORINE. El programa CORINE va ser creat per la Comissió Europea per establir un sistema d’informació geogràfica harmonitzat sobre l’estat del medi ambient a Europa. Comprèn un catàleg d’hàbitats, naturals i seminaturals, del territori europeu, que permet un millor coneixement dels hàbitats en vista a la seva protecció, gestió i conservació.

Els hàbitats CORINE permeten identificar i localitzar en el territori quin tipus de vegetació hi trobem utilitzant una metodologia comuna arreu d’Europa. Sobre aquesta base cartogràfica es poden identificar espais que tenen vegetació d’interès, com per exemple els Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC), que són aquells que la Directiva Hàbitats de la Unió Europea (92/43/CEE) determina que cal conservar i obliga a que s’adoptin mesures per mantenir-los o restaurar-los en un bon estat. 

El mapa d’hàbitats ens dona una idea de la biodiversitat vegetal existent. La biodiversitat és l’element estructural clau en les SbN. La seva identificació i localització és el primer pas per a garantir l’èxit de la possible aplicació de SbN. 

L’ àrea de treball no comprèn tota la comarca, sinó únicament aquelles àrees on l’aplicació de SbN té més sentit o resulta més senzilla. Els criteris utilitzats per delimitar aquestes àrees han estat: 

  1. Espais de titularitat pública, on l’aplicació de SbN no condiciona el rendiment econòmic de la propietat, perquè aquí el rendiment és l’interès públic.
  2. Risc d’inundabilitat, tenint en compte el context geomorfològic i topogràfic del Maresme. La funció de protecció contra inundacions degudes a temporals de mar o a pluges intenses és una de les funcions més identificables de les SbN al Maresme.
  3. Àmbit d’influència, delimitat per una franja de 100m a partir de les àrees definides pels criteris 1 i 2. Permet ampliar i reforçar els beneficis de l’aplicació de SbN. 

Les superfícies incloses en algun d’aquests criteris anteriors configuren l’àrea d’estudi d’aquest treball (Figura 1A). Dins d’aquesta àrea d’estudi s’identifiquen els diferents hàbitats CORINE presents i el seu interès de conservació. A partir d’aquí es poden fer mapes temàtics com la distribució dels hàbitats HIC d’interès comunitari a la comarca (Figura 1B). D’una banda, la presència d’hàbitats d’interès ens obliga a la seva protecció. Allà on ja tenim hàbitats ben conservats serà més fàcil aplicar les SbN. 

Mapa

Descripción generada automáticamente

Mapa

Descripción generada automáticamente

Figura 1. Àrea d’estudi (A, esquerra) i distribució al Maresme dels hàbitats HIC d’interès comunitari (B, dreta).

Es poden identificar dues escales d’aplicació de SbN: una escala més global o ecosistèmica i una escala més local o d’hàbitat

En una escala ecosistèmica, la dimensió d’aplicació de SbN permet completar els diferents processos ecològics gràcies a la interacció entre ecosistemes adjacents, de manera que els serveis ecosistèmics resulten d’aquesta interacció. Els beneficis que proporcionen aquestes SbN van més enllà de l’àmbit territorial d’actuació i poden arribar a beneficiar al conjunt de la comarca. 

En una escala d’hàbitat la dimensió d’aplicació de les SbN es limita a un espai reduït i ofereix serveis ecosistèmics a un entorn més immediat. Els beneficis a escala comarcal es dilueixen a mesura que ens apartem del punt d’actuació. La suma d’intervencions a escala d’hàbitat, però, pot acabar proporcionant beneficis a escala més ecosistèmica si es realitza de forma prou àmplia i coordinada. 

Exemples d’SBN a escala ecosistèmica

  • Gestió forestal per reduir el risc d’incendi
  • Fluix de sediments a la Tordera i la seva distribució al llarg de la costa

Exemples d’SBN a escala local

  • Itineraris de natura i de descoberta
  • Zones verdes
  • Adequació d’espais perimetrals com a zona d’esbarjo
  • Creació d’espais urbans naturalitzats per reduir la temperatura ambiental
  • Creació d’estanys i basses per la millora de la biodiversitat local i/o depuració de l’aigua

Beneficis de SbN a escala local amb influència a escala ecosistèmica

  • Reducció del risc d’inundació
  • Balanç hídric a la xarxa fluvial superficial i subterrània
  • Connectivitat entre espais naturals
  • Embornal de carboni

El mapa d’hàbitats recull la informació a escala local per tal que sigui de fàcil aplicació en l’ordenació territorial municipal.  Aquesta cartografia permet a cada municipi consultar el mapa  corresponent al seu terme municipal. L’objectiu és que les SbN formin part de les estratègies de desenvolupament de ciutats i municipis resilients i que puguin contribuir a abordar els reptes urbans en un marc de sostenibilitat. Facilita l’aplicació de mesures a escala local, pensant en el global. 

Com en qualsevol mapa inclòs en un Sistema d’Informació Geogràfica, la informació que conté es pot posar en relació amb la d’altres mapes per tal d’identificar disfuncions i realitzar diagnosis territorials. Així identificar accions necessàries i/o prioritàries Per exemple, analitzar l’exposició dels diferents municipis al risc d’inundació (Figura 2) o identificar la presència d’hàbitats d’interès a la comarca (Figura 1B) i la seva distribució entre municipis (Figura 3).

Gráfico, Gráfico de barras

Descripción generada automáticamente

Gráfico, Gráfico de barras, Histograma

Descripción generada automáticamente

Figura 3. Superfície total d’Hàbitats d’Interès Comunitari susceptibles d’inundació (IM-HICI) presents als municipis de la Comarca del Maresme i percentatge del total de superfície del municipi ocupada per aquestes HIC. 

El mapa d’hàbitats permet l’aplicació immediata de SbN a escala local. Cal, però, tenir clar quin és l’objectiu de les SbN que es vulguin aplicar. La Taula següent recull alguns exemples que poden ajudar a identificar com aplicar-lo en funció de l’objectiu a assolir.