L’Elià i el Guim son dos germans de Vilassar de Mar que han passat tres anys viatjant pel món amb la Moby Dick, la seva furgoneta.
Què us va portar a iniciar el viatge?
Quan teníem 6 o 7 anys l’Elià va fer un dibuix del món i d’una furgoneta. Era un somni: de gran farem la volta al món en furgoneta. I vam recuperar aquesta idea després de grans.
La idea més ferma va sortir un estiu de fa uns 7 anys quan estudiàvem a Anglaterra, cadascú per la seva banda. Va ser any molt profund a nivell d’amistat. Sempre diem que hem sigut germans i amics i aquell any vam esdevenir amics-germans.
Vam fer un projecte a l’estiu: tres mesos a Noruega treballant en un mercat de peix on vam conèixer a gent molt alternativa i maneres de fer molt diferents. Per exemple, hi havia gent que treballa 3-4 mesos a l’any i després de s’anava a viatjar, i ens va revolucionar bastant les idees. Vam veure que com a equip funcionàvem molt bé, i allà va néixer la idea.
A què us dediqueu?
(Guim) L’Elià és lutier i en algun moment quan estava a punt d’acabar els estudis va dir: podria agafar una furgoneta i anar de taller en taller com a aprenent de l’ofici. I això va ser una mica l’embrió. Va sortir el “I perquè no?”
(Elià) La idea de la volta al món tampoc era fixa, sinó que va evolucionar durant el viatge. Vam pensar que estaria molt bé fer un projecte més gran que el d’aquell estiu. (Guim) Jo soc matemàtic i estic vinculat al món del circ. No vam marxar de seguida. Vam trobar interessant solidificar una mica just després dels estudis.
Volíem plantejar la idea a consciència i ens vam donar un termini de temps. Va ser un viatge pensat: teniem un temps per estalviar diners, per buscar la furgoneta, que vam batejar com a Moby Dick, i per anar desenvolupant la idea del viatge. La idea va sortir cap el 2015-2016 i vam marxar el gener del 2018.
Amb què comptàveu en el moment de marxar?
Més que el viatge, teníem ganes de viure l’experiència de viatjar sense un limitant. No volíem tenir cap destí fix, ni un temps límit i tampoc teníem un pressupost. Els estalvis els havíem fet prèviament per comprar la furgoneta i equipar-la. Ens vam mirar poc les coses, som bastant poc turistes en aquest sentit! Anàvem sense guia, mapa ni cap ruta marcada.
Primer vam anar a veure quatre amics que teníem per Europa. I, des d’allà, el nostre objectiu va ser sempre anar cap a l’Est, seguint el Sol. De les poques coses que teníem clares de seguida vam veure que no quadrarien. Ens trobàvem per exemple alguna ruta prevista que eren deserts i no podíem creuar, països on no podíem entrar o fronteres complicades. El mateix viatge ens marcava el ritme.
Quines van ser les primeres sensacions?
Vam descobrir que per un viatge com aquest tampoc et pots preparar. Que viure de tu a tu amb un amic-germà en una furgoneta de 13 metres quadrats les 24 hores del dia amb les aventures que et trobes en un viatge així és molt intens. Hi ha aquesta idea romàntica del viatge, com si fos un objectiu a la vida en el que has d’estar content i feliç i on tot sempre surt bé… En algun punt vam dir: Espera un moment, estic trist, trobo a faltar casa, no m’esperava el que està passant, i m’estic angoixant. I no passa res. No sempre es pot anar “a tope”, com passaria en un viatge de 3 setmanes, és un estil de vida. És quan ens vam adonar que no estàvem de vacances. Vam estar a 80 km del Taj Mahal i vam sentir que no ens venia de gust visitar-ho. Tenim amics arquitectes que ens han volgut matar!
Com ho fèieu per subsistir?
El nostre gran secret va ser mantenir un estil de vida molt econòmic. Com que viatjàvem en furgoneta ja teníem l’allotjament i transport bastant cobert. A la que vam sortir d’Europa, el dièsel no era una gran despesa. Tiravem amb molt poc, més enllà de visats o permisos. Quan vam sortir d’aquí els diners ens van durar 2 o 3 mesos. I en certs moments sí que hem treballat, són 3 anys i no hem tingut la capacitat d’estalvi. També vam veure que hi ha certs països on és interessant treballar i d’altres que no, on és millor gastar els diners.
La gran aposta de feina va ser quan vam anar a Austràlia, a l’any i mig. Hi vam treballar durant 10 setmanes molt intensament, perquè vam decidir fer la gran inversió de portar la furgo cap a Amèrica. La Moby Dick va esdevenir un membre més de la família i no ens podíem imaginar seguir descobrint de la manera que ho havíem fet amb un altre vehicle.
No vivíem amb l’angoixa de “què passarà quan se’ns acabin els diners?”. Anàvem fluint. Vam tirar un mes amb 100 dollars a l’Iran. No hi havia caixers on treure diners, i és tot el que podíem gastar. I resulta que allà hi ha la benzina més barata del món, val 3 cèntims el litre. A l’Iran hi ha la gent més acollidora que hem trobat en tot el món: dues terceres parts dels àpats en convidaven a cases.
Què us deia la gent que us trobàveu?
Ens hem trobat de tot. Hi havia gent que no es creia que el món estigués connectat i s’estranyava que hi poguéssim arribar per terra. També vam trobar-nos amb més viatgers, i és quan t’adones que no ets pioner en res. A centre Àsia va ser un viatge de descoberta. I tot i que ja sabies que hi ha gent que hi havia estat abans, per nosaltres era tot un descobriment. Un element comú en tots aquests llocs on no estan acostumats a rebre gent estrangera és la benvinguda. Ens va xocar molt perquè a occident tenim la sensació que rebutgem bastant la gent benvinguda i allà és al revés. També és veritat que som dos homes. I hem tingut el privilegi de viatjar com a home. De vegades era un trencament de model veure dos germans viatjant. Ens preguntaven per la família, si estem casats, i que fan dos homes sols pel món. Per ells tampoc era un concepte el viatjar.
En algun moment us heu trobat algun conflicte, amb coses inesperades?
Com que són fets molt puntuals, instantanis, no ho computes ni com a mala experiència. Vam acabar desenvolupant una petita intuïció que ja notaves si allà on estàvem arribant era un bon lloc per parar o no. El record ens juga la mala passada de filtrar.
Tenim aquest eslògan: “Mentre planificar és essencial el pla en si és insignificant.” Perquè al cap de 5 minuts se’t canvia, per qualsevol raó. O ets capaç d’adaptar-te a aquests problemes o no sé si ets capaç de gaudir d’un projecte així. Gestionem les coses de manera molt similar, fem un bon equip. És un projecte que individualment seria impossible. Ens cuidem, ens acompanyem.
On us va enganxar la Covid?
Ens va agafar a l’Argentina. Arribàvem a Xile el gener del 2020. Vam fer el Sud de l’Argentina, la Patagònia, tota la Pampa i just quan anàvem cap a la terra del Foc ja vam veure que la cosa anava en picat. En aquell moment Catalunya ja s’estava confinant. Vam decidir no anar a la Terra del Foc (ens hauríem congelat!) i vam tenir la sort de trobar-nos a Chubut. Vam pensar: si estan tancant ciutats, allunyem-nos. I ens en vam anar en mig de la Pampa, en un lloc remot sense telèfon ni internet, totalment aïllats. El lloc es diu Piedra Parada, és com una olla volcànica d’hectàrees i hectàrees. Ens van acollir en una finca i a canvi ajudàvem a cuidar de les 110 cabres que tenien, els cavalls, els porcs… Parlàvem amb la família i ens explicaven com era el gran confinament que va haver-hi a Catalunya amb tothom tancat a casa i nosaltres teníem una muntanya per nosaltres.
Vam decidir viure-ho com un capítol més del viatge i veure on ens portava, i ens vam quedar quiets durant 5 mesos. Després vam anar a un altre poble, al “Bolson” on vam conèixer tota una comunitat amb gent encantadora de realitats molt diferents. Una vida sedentària per primer cop en 2 anys. Vam passar tot un hivern, que encara no havíem viscut perquè sempre ens movíem cap a l’est. També ens va agradar parlar un idioma comú. Ens va fer veure que en el fons teníem ganes de tornar.
Havíem planificat fer tot Amèrica i fer tot Alaska. Vam canviar el pla i vam decidir tornar el setembre del 2020 fent una mica de trampes: vam enviar la furgoneta a Alemanya, a Hamburg, i així amb l’excusa que l’havíem d’anar a buscar no vam tornar directament. Va ser un encert, si no hauria estat un xoc massa gran.
El retorn cadascú l’ha agafat d’una manera molt particular. (Guim) Jo personalment tornava bastant sense projecte, però no m’he donat presses. Estic plantejant el model de feina que vull, el model de cultura i de vivència. Ara estic en un projecte de comunitats de convivència per Espanya. Vaig a viure tres setmanes amb gent que viu a una comunitat, després passo una altra temporada en una altra. Estic connectat amb els amics, amb la família, amb la companya. La tornada va ser una mica traumàtica pel fet de no poder començar un projecte que tenia planificat amb la meva companya, volíem viatjar per Amèrica. Però hi ha un aprenentatge al darrere.
(Elià) No ho computo com a retorn perquè tampoc he tornat a cap rutina d’abans. L’enfocament és una mica diferent, perquè des de feia temps tenia ganes d’arribar a un lloc, arrelar i sentir que formo part d’una comunitat. Soc lutier, i ara estem començant una cooperativa amb dos amics, i és un projecte que també va anar agafant forma durant el viatge i el fet de tornar el fa possible.
Fa gairebé 5 mesos que estem per aquí i que realment la tornada està sent un procés. És difícil extreure’n el suc d’una sola premsada!
Us convidem a seguir el seu compte d’Instagram:@mobydickworld
L’aigua és un bé escàs. Un recurs natural del qual gaudim i del qual tots i totes hem de tenir cura. Aquest missatge de sensibilització, de respecte i de cura del nostre entorn és el que transmet el programa d’educació ambiental “L’Aigua del Maresme” que el Consell Comarcal posa a disposició dels centres docents del Maresme. Durant el curs passat 54 grups d’escolars hi van participar fent visites guiades a l’estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Palafolls i a l’estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Sant Pol de Mar.
El programa d´educació ambiental l´Aigua del Maresme vol conscienciar els nens i joves de la comarca de la necessitat de no malbaratar un recurs tan escàs i necessari com és l’aigua. Amb aquesta finalitat posa a disposició dels centres escolars de la comarca el web ./aigua
 que fa una passejada virtual pel cicle de l´aigua i que aporta tot un seguit de fitxes didàctiques que serveixen com a material de suport i d´aprenentatge.
Visites guiades
A banda d´aquest recurs on-line que és utilitzat fins i tot per centres docents d´altres comarques, el CCM ofereix als escolars la possibilitat de fer visites guiades a l´estació de Tractament d´Aigua Potable (ETAP) de Palafolls i visites guiades a l´Estació Depuradora d´Aigües Residuals (EDAR) de Sant Pol de Mar.
Cadascuna d´aquestes visites té una durada de 2 hores i es poden fer per separat o conjuntament. En el cas de l´ETAP, es mostra als alumnes el camí que segueix l´aigua des de la seva captació fins que surt per l´aixeta de casa i a l´EDAR de Sant Pol de Mar s´expliquen els processos físics i biològics que intervenen en la depuració de l´aigua per tal que quan sigui retornada al mar no produeixi contaminació.
Durant el curs 2005-2006, 54 grups (en total 1.264 estudiants) van realitzar aquestes visites. Tot i que el programa educatiu va destinat als alumnes dels centres d´ensenyament de tota la comarca, des de tercer de primària fins a batxillerat, els materials didàctics estan dissenyats especialment per als alumnes de primer i segon d´ESO.
Majoritàriament els grups que van seguir les visites a l´ETAP i/o a l´EDAR van ser estudiants d´ESO de segon i de tercer. També però, a petició dels centres docents es van organitzar visites de grups de tercer i de quart de primària.
Davant de l´èxit del programa, el Consell Comarcal del Maresme manté aquesta oferta educativa aquest curs. Les escoles que hi estiguin interessades poden demanar més informació al telèfon 618 30 68 20 o enviant un correu electrònic a l´adreça: aigua.maresme@ccmaresme.cat

L’aigua és font de vida per excel·lència. La població creix i, cada vegada, som més les persones que necessitem d’aquest recurs natural tan escàs. Això fa que cada vegada sigui més difícil garantir la cobertura de les nostres necessitats, actuals i futures.
És per això que tots hem de realitzar un consum raonable i estalviar el màxim d’aigua possible. Des del Consell Comarcal del Maresme us donem tot un seguit de consells per posar en marxa a les nostres llars la nova cultura de l’aigua:
Aixetes:Una aixeta raja 12 litres d’aigua per minut. Si està mal tancada, en el degoteig es poden arribar a perdre 50 litres d’aigua en un dia.
Consells:
Tanqueu l’aixeta mentre us renteu les mans, les dents… o us afaiteu.
-No ensaboneu els plats amb l’aixeta oberta. És millor tenir l’aigüera plena.
-Es pot reduir el consum instal·lant un dosificador o airejador a l’aixeta.
Dutxes:
Podem estalviar entre 30 i 80 litres d’aigua si en comptes de banyar-nos ens dutxem.
Consells:
Incorporeu un airejador al capçal de la dutxa, aconseguireu reduir el consum d’aigua sense notar la diferència.
Vàters:El buidatge de la cisterna del vàter representa la pèrdua d’entre 6 i 10 litres d’aigua potable.
Consells:
Hi ha vàters que ja disposen d’un sistema de mitja càrrega que permet no buidar tota l’aigua quan estirem de la cisterna. Una altra manera ben senzilla és posar una ampolla de plàstic plena d’un litre d’aigua dins de la cisterna del vàter. Això permet reduir el volum d’aigua necessària per carregar el dipòsit.
Electrodomèstics:Una rentadora gasta entre 60 i 90 litres d’aigua.
Un rentavaixelles gasta entre 18 i 30 litres d’aigua
Consells:
Poseu la rentadora i el rentavaixelles amb la màxima càrrega possible i utilitzeu màquines de baix consum per tal d’estalviar energia.
Plantes/Jardins:Regar el jardí amb aspersors comporta el malbaratament d’aigua potable.
Consells:
Utilitzeu el rec per degoteig. És més eficaç i permet estalviar aigua
-Regueu les plantes a la nit o de bon matí. És millor perquè l’aigua no s’evapora amb tanta rapidesa
-Si disposeu d’espai, podeu fer un dipòsit per recollir l’aigua pluvial.
Piscines:
Les piscines consumeixen molts litres d’aigua i s’ha de tenir cura del seu manteniment per no haver d’estar renovant constantment l’aigua.
Consells:
Cobriu la piscina mitjançant mampares o tendals, d’aquesta manera, aconseguireu reduir el tractament de neteja i per tant allargareu l’ús de l’aigua
Dijous, 5 d’abril a l’Espai Jove de Cerdanyola (Mataró)
24 municipis i el Consell Comarcal impulsen el Servei de Mobilitat Internacional del Maresme per informar i assessorar els joves de la comarca que volen fer una estada a l’estranger ja sigui per estudiar, treballar, millorar l’idioma o fer un voluntariat. Amb l’experiència dels 5 anys de servei, el Consell Comarcal ha preparat una exposició que sota el títol “Reptes. Joves del Maresme en els règims de mobilitat” dona veu a 8 joves perquè, a partir de la seva experiència personal, ens acostin als clar-obscurs que viuen les persones quan s’instal·len en un país estranger.
Les vuit històries són representatives de la diversitat de joves i dels tipus d’estades que es poden fer a l’estranger. El seu testimoni analitza el sentit de la mobilitat internacional juvenil en una generació marcada per la globalització, la necessitat d’aquirir certes competències internacionals pel mercat laboral, les facilitats i barreres en el moviment de les persones, i els processos d’adaptació al país estranger.
Els i les vuit joves reflexionen sobre el moment de marxar, les seves vivències i aprenentatges en el país on van fer l’estada i la seva experiència quan van tornar a casa.
L’exposició, que es presentarà el dijous 5 d’abril a Mataró (Espai Jove de Cerdanyola. Passeig Ramon Berenguer, 84-86) , es podrà veure en tots els municipis de la comarca que la sol.licitin. De fet, ja ha passat per Palafolls i Vilassar de Mar.
“Reptes. Joves del Maresme en els règims de mobilitat” es presentarà emmarcada en una jornada en la qual es reflexionarà sobre la mobilitat internacional juvenil.
PROGRAMA:
18:30.h.– Benvinguda, a càrrec de Maria Luisa Merchán, Regidora d’Esports, Polítiques de Gènere, Joventut i Convivencia de l’Ajuntament de Mataró.
18.35h.- Concepcions, motivacions i rutes de la mobilitat internacional a partir dels testimonis:
Col·lecció Reptes: “El moment de marxar”, el context de la mobilitat juvenil.
Presentació de l’exposició REPTES. Servei Comarcal de Joventut.
Presentació del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, un servei d’informació i orientació juvenil impulsat per 24 ajuntaments i coordinat pel Consell Comarcal. Javier Naya, tècnic de joventut de Pineda de Mar i Clara Roca, tècnica de joventut de l’Ajuntament de Mataró.
19.05h.- Competències transversals en les experiències de mobilitat
Col·lecció Reptes: “Aprenentatges”
Presentació de la recerca “L’emigrant 2.0. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes”. Joves amb titulacions superiors que han migrat a Londres. Neus Alberich (Agència Catalana de la Joventut)
19:45h.- Els impactes de la mobilitat i el retorn
Col·lecció reptes: “Experiències de Retorn”, testimonis del retorn.
20:00h.- Cloenda de la Jornada. Cesc Poch, Director de l’Agència Catalana de la Joventut, i, Sònia Moraleda, Consellera de Joventut i Educació del Consell Comarcal del Maresme.
20:15h.– Visita Guiada a l’exposició
L’acte és obert a tothom, però cal inscripció prèvia mitjançant AQUEST FORMULARI
Els 24 municipis que impulsen el Servei de mobilitat internacional jove del Maresme són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
#MaresmeJove el dia 10 de cada mes publiquem el butlletí de mobilitat internacional Jove del Maresme. En aquest recollim informació relacionada amb projectes de mobilitat a l’estranger, des de ofertes de pràctiques, intercanvis, formacions i ofertes de feina, entre d’altres.
Una de les seccions més destacada és la de Maresmencs/ques al món, on persones joves de la comarca ens expliquen les seves vivències personals relacionades amb el projecte que van triar.
En el butlletí de desembre hem fet una recopilació de 10 històries, 12 joves i 14 països. Agraïm a la Carla, la Gemma, la Tània, la Marta, la Marina, En Samuel, La Júlia, La Rita, La Irene, La Adriana, l’Anna i en Pol per compartir amb nosaltres tota mena d’experiències arreu del món.
Estem segures que després de llegir-vos, altres joves de la comarca s’animaran a viure una experiència internacional! I si ja n’has fet una i ens la vols explicar escriu un mail a mobilitatjove@ccmaresme.cat i t’explicarem com fer-ho.
Pràctiques TLN a Portugal: el testimoni de l’Alicia
Hola…o com diria en portuguès Olà!
Em dic Alicia, sóc una noia de Pineda de Mar. Fa uns mesos vaig tornar del projecte de Pràctiques TLN amb la Fundació Catalunya Voluntària. Es tracta de viure 3 mesos a un país estranger (en el meu cas, a un poblet al nord de Portugal, Amarante) on t’hi busquen un lloc de feina per estar-hi de pràctiques.
Generalment, el projecte està enfocat a joves que hagin acabat algun tipus de formació (Grau universitari, cicle formatiu, etc.) i vulguin fer un salt al món laboral.
El millor; que no hi vas tota sola! Aquest any vam marxar un grup de 6 joves de tota Catalunya, vam realitzar sessions interculturals, vàries xerrades i un curs d’anglès online (ja que la pandèmia ens va enxampar de ple) tots junts. Un cop allà, ens esperaven els tutors i voluntaris de la “Casa da Juventude Amarante” i “Aventura Marão Clube”, dels quals només puc dir coses boniques i agrair-los tot el que van fer per nosaltres. Gràcies a ells vam aprendre portuguès i vam realitzar activitats de kayaking i excursions.
En el meu cas, vaig finalitzar el Grau de Fisioteràpia i vaig treballar com a Fisioterapeuta a una residència de gent gran al mateix poble d’Amarante. Imagineu-vos… quasi amb 0 coneixements de portuguès i intentant parlar amb els pacients… la veritat que les dues primeres setmanes van ser un xoc i cada dia era un repte.
El millor, que quan tornava de la feina tenia als meus companys/es, i als voluntaris/es de l’organització amb els quals vaig fer molta amistat. Cada tarda, cada àpat i cada cap de setmana senties com si estiguessis de colònies. Vam poder visitar Porto, Lisboa, Guimaraes, Vilareal i altres pobles gràcies al fet que no hi havia restriccions per a viatjar dins de Portugal.
Pel que fan els diners, ho teníem tot finançat pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya): vols, PCRs, allotjament, diners de butxaca. Vam dormir els 3 mesos als allotjaments de l’organització d’acollida i els àpats els fèiem a la pròpia “Casa da Juventude” a la qual feien un bufet vegetarià boníssim!
En tot moment tant l’organització d’enviament (Fundació Catalunya Voluntària) com la d’acollida (Aventura Marão Clube/Casa da Juventude Amarante) ens van fer sentir recolzats i segurs en aquests mesos tan inestables degut a la COVID-19, fèiem tutories i reunions sovint per resoldre dubtes o situacions que poguessin donar-se, i aprofitar l’experiència al màxim.
En resum, la meva estada va ser; sortir de la zona de confort a la feina, guanyar confiança en els meus coneixements i en mi mateixa, i créixer personalment amb l’experiència de conèixer gent nova d’arreu del món en un ambient súper afavoridor. Ara m’hi sento més segura per a treballar i m’emporto un munt de records amb gent increïble!
Espero que el meu testimoni us animi a marxar si encara us ho penseu!! No dubteu en informar-vos, preguntar a les associacions i enviar mails fins a trobar alguna experiència que us motivi. És el moment de fer-ho!
El control de plagues és competència dels ajuntaments. En el cas del mosquit tigre, però, el Consell Comarcal del Maresme ha creat aquest 2011 el servei comarcal per donar suport als municipis en la seva lluita contra aquest insecte que tants problemes està ocasionant a la població.
Les administracions poden actuar a la via pública eliminant aquells elements que faciliten la cria de mosquits, però cal també que la ciutadania intervingui en els espais privats.
INTERVENCIONS A LA VIA PÚBLICA (3ª fase)
Larvicides en embornals sifònics
Amb aquesta tercera fase es completa el programa d’actuació a la via pública impulsat pel Consell Comarcal del Maresme per ajudar els ajuntaments a controla l’expansió del mosquit tigre en els seus municipis.
CALENDARI
Alella
Argentona
Cabrera de Mar
Cabrils
Caldes d’Estrac
Dosrius
El Masnou
Malgrat de Mar
Montgat
Pineda de Mar
Premià de Dalt
Sant Andreu de Llavaneres
Sant Iscle de Vallalta
Sant Pol de Mar
Sant Vicenç de Montalt
Teià
Vilassar de Dalt
INTERVENCIONS A LA VIA PÚBLICA (2a fase)
Larvicides en emborals sifònics
La segona fase del programa de control de l’expansió del mosquit tigre que du a terme el Consell Comarcal del Maresme s’ha realitzat durant la segona quinzena de juliol i primers dies d’agost. En aquesta segona fase s’ha ampliat l’àmbit d’actuació amb la incorporació de 4 nous municipis: Malgrat de Mar, Montgat, Teià i Tiana.
CALENDARI
Alella
18 de juliol de 2011
110 embornals tractats
Argentona
20 de juliol de 2011
32 embornals tractats
Cabrera de Mar
20 de juliol de 2011
25 emboranals tractats
Cabrils
20 de juliol de 2011
32 embornals tractats
Caldes d’Estrac
21 de juliol de 2011
39 embornals tractats
Calella
26 de juliol de 2011
308 embornals tractats
Canet de Mar
26 de juliol de 2011
112 embornals tractats
Dosrius
20 de juliol de 2011
40 embornals tractats
El Masnou
18 de juliol de 2011
126 embornals tractats
Malgrat de Mar
28 de juliol de 2011
156 embornals tractats
Montgat
2 d’agost de 2011
103 embornals tractats
Pineda de Mar
26 de juliol de 2011
5 embornals tractats
Premià de Dalt
22 de juliol de 2011
52 embornals tractats
Premià de Mar
25 de juliol de 2011
172 embornals tractats
Sant Andreu de Llavaneres
21 de juliol de 2011
9 embornals tractats
Sant Iscle de Vallalta
21 de juliol de 2011
43 embornals tractats
Sant Pol de Mar
28 de juliol de 2011
2 embornals tractats
Sant Vicenç de Montalt
21 de juliol de 2011
98 embornals tractats
Santa Susanna
29 de juliol de 2011
366 embornals tractats
Teià
25 de juliol de 2011
18 embornals tractats
Tiana
25 de juliol de 2011
110 embornals tractats
Tordera
1 d’agost de 2011
357 embornals tractats
Vilassar de Dalt
22 de juliol de 2011
44 embornals tractats
TOTAL
2.359 embornals tractas
INTERVENCIONS A LA VÍA PÚBLICA (1a fase)
Larvicides en embornals sifònics
El Consell Comarcal del Maresme ha contractat una empresa especialitzada per abocar larvicides en els embornals sifònics dels municipis que ho sol·lictin. El larvicida, com el seu nom indica, actúa contra les larves impedint que eclosionin .
Aquesta actuació va començar el 30 de maig i ha finalitzat el 27 de juny de 2011
Un cop més t’acostem al món a través del nostre Butlletí mensual; ple de notícies, informacions i projectes i… la secció dels Maresmencs al món! L’experiència de la mobilitat internacional explicada en primera persona per joves del Maresme que ja l’estan vivint!
Recorda que pots ampliar la informació del butlletí amb els tallers monogràfics que realitzem cada mes i seguir les notícies més recents a través del Facebook del Servei de Mobilitat. També pots demanar-nos una assessoria presencial per valorar el projecte de mobilitat que més s’ajusta al teu perfil i interessos.
Des del servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme publiquem una nova entrega del butlletí mensual . En aquest trobaràs novetats referents a projectes de voluntariat, intercanvis, ofertes de feina i notícies que poden ser del teu interés.
El pots consultar clickant sobre la imatge o bé el pots rebre directament a la teva bústia de correu, confirmant la teva subscripció a http://bit.ly/2sR9jrn.
Si t’interessa aquestes ofertes i en vols saber més, pots demanar cita prèvia amb l’assessora a 5 punts de la comarca.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.