Què hi podem fer?

Impedint que l’aigua s’acumuli en petits recipients, evitem el mosquit tigre 




Dins els espais privats hem de buscar tots els petits punts de possible acumulació d’aigua i hem de tenir cura perquè no contonguin aigua més enllà de 5 dies. Ho podrem fer seguint aquests senzills consells:



  • Posar, sempre que sigui possible, sota cobert tots els petits recipients per evitar que s’omplin d’aigua de pluja.

  • Buidar dos cops per setmana tots els recipients que estiguin a l’aire lliure i que tinguin aigua.












































































FOCUS HABITUALS DE PROPAGACIÓ DEL MOSQUIT TIGRE
 

Els embornals sifònics, aquells que retenen aigua, són un lloc utilitzat habitualment pels mosquits tigre per a la posta d’ous. El Consell Comarcal, en col·laboració amb els ajuntaments, ja hi actua en els embornals que hi a l’espai públic posant-hi larvicides que impedeixen el creixement de les larves.


Cal que els ciutadans controlin els embornals sifònics que puguin tenir en patis privats.


 
Els bidons situats a l’exterior que emmagatzemen aigua haurien d’estar ben tapats amb una malla mosquitera de diàmetre petit que impedeixi l’entrada de mosquits per posar els ous
 
Cal vigilar l’estat dels dipòsits d’aigua. A l’estar a l’intempèrie és habitual trobar-hi esquerdes o petites fissures a les tapes per on els mosquits poden accedir-hi. Cal fer un control i segellar qualsevol fissura.
 
Cal evitar que els pneumàtics vells estiguin a l’aire lliure perquè per les seves característiques poden emmagatzemar aigua difícil d’el·liminar al 100%. Per evitar que es converteixin en un lloc de posta d’ous per als mosquits tigre, cal posar-los sota cobert i estibats en piles.
 
 
Cal controlar la presència de recipients i estris a l’exterior que puguin acumular aigua. Per evitar que es converteixin en un focus propagador de mosquit tigre, es poden posar boca avall o tenir cura i buidar-los dos cops per setmana.
 
Els testos es poden convertir en un important focus de proliferació de mosquit tigre. Per evitar-ho cal evitar l’acumulació d’aigua en els plats
 
Les piscines en desús que acumulen aigua per la pluja també són un lloc que els mosquits tigre poden utilititzar per posar els seus ous. Cal fer una política preventiva i evitar que s’hi acumuli l’aigua.
 
Encara que la piscina estigui tapada, no podem baixar la guàrdia. Quan plou, l’aigua es pot acumular al plàstic fent un petit bassal on el mosquit tigre es trobarà molt còmode. Cal vigilar que no s’emmagatzemi l’aigua
 
Els elements ornamentals que sovint tenim als balcons, terrasses i patis també poden recollir aigua i convertir-se en un lloc atractiu per al mosquit tigre. Cal vigilar i si observem que tenen aigua, buidar-los.
 
Les fonts ornamentals que mantenen l’aigua estancada també són un lloc on, potencialment, els mosquits poden posar els seus ous. Una sol·lució és activar el mecanisme perquè l’aigua estigui en moviment.
 
Les fonts en desús que acumulen aigua també poden ser un espai triat pels mosquits tigre. Cal evitar la concentració d’aigua o bé, tornar-les a posar en funcionament perquè l’aigua estigui en moviment.
 
Les inocents joguines que els nostres fills i filles deixen als patis es poden convertir en un focus de mosquit tigre si quan plou o quan reguem el jardí recullen aigua. La millor solució és mantenir les joguines sota cobert i si estan a l’exterior comprovar periòdicament que no han acumulat aigua.
 
El recipients on posem el menjar de les nostres mascotes també es poden convertir en un recipient contenidor d’aigua i, per tant, en un lloc atractiu per al mosquit tigre. Cal seguir les recomacions i controlar que no acumulin aigua.
 
Un dels estris habituals als nostres balcons, patis i jardins és la regadora. Cal buidar-la bé i intentar que no acumuli aigua
 
 
També cal tenir cura de tots els recipients que normalment estan a l’exterior i que poden acumular aigua
 
 
Els desguassos i els esquimers de piscina poden convertir-se també en un focus de propagació del mosquit tigre.

Com és el mosquit tigre?

La mida del mosquit tigre adult és d’entre 2 i 10 mm. Es caracteritza per tenir l’abdomen i les potes amb bandes blanques i negres que es veuen a simple vista. També té una línia blanca que s’estén des del cap fins a la part distal del tòrax i la punta dels palps de les femelles són de color blanc. Les ratlles blanques i negres són les que li donen el nom de mosquit tigre


El cicle biològic del mosquit tigre presenta quatre estadis: ou, larva, pupa i adult. La larva i la pupa són de fase aquàtiques.

Perquè es troba a Catalunya el mosquit tigre?

El món actual, on la mobilitat de la gent i de mercaderies entre diferents punts del planteta cada cop és més freqüent, ha fet que el mosquit tigre (d’origen asiàtic) hagi arribat i s’hagi instal·lat a la nostra comarca. Les investigacions han determinat que el mosquit tigre va arribar a Catalunya mitjançant una importació de pneumàtics.


Les temperatures del Maresme i la facilitat per trobar els habitats apropiats han fet que s’hagi adaptat bé al nostre entorn.

Què fa el mosquit tigre?

El mosquit adult, tant el mascle com la femella, s´alimenten de nèctar però, a més, les femelles per a formar els ous necessiten proteïnes i les obtenen de la sang dels mamífers. Per això els piquen.




Les picades poden ser més doloroses que les dels mosquits nocturns ja que el mosquit tigre fa poc que es troba en el nostre entorn i no estem habituats a les seves picades.




El mosquit tigre pica durant el dia. És un mosquit d´activitat diürna.

On es troba el mosquit tigre?

El mosquit adult sovint es troba molt a prop del seu punt de cria perquè el seu radi de vol màxim és de 400 metres.


El mosquit tigre està especialitzat en posar els ous en parets de petits receptacles (joguines, plats de testos, cendrers, galledes…), just per sobre el nivell de l´aigua que s’hi ha quedat acumulada. La facilitat per trobar aquests espais ha fet que el mosquit tigre s´hagi adaptat molt bé al medi urbà  perquè ha trobat en terrasses i jardins particulars un espai apropiat per créixer.


El mosquit tigre també es pot trobar en espais públics on hi ha aigua acumulada en petites quantitats i sense moviment. No el trobarem en rieres ni en grans acumulacions d´aigua.

Qui és el mosquit tigre?

 
El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie que pertany a l’ordre dels dípters, família dels culícids.


És una espècie invasora d’origen asiàtic. En el seu origen les femelles posaven els ous en els forats dels arbres de les selves del Sud-est asiàtic. És un mosquit que s’ha adaptat ràpidament al medi urbà i ara busca llocs humits per posar els seus ous.

Intervencions contra el mosquit tigre al Maresme 2011

El control de plagues és competència dels ajuntaments. En el cas del mosquit tigre, però, el Consell Comarcal del Maresme ha creat aquest 2011 el servei comarcal per donar suport als municipis en la seva lluita contra aquest insecte que tants problemes està ocasionant a la població.


Les administracions poden actuar a la via pública eliminant aquells elements que faciliten la cria de mosquits, però cal també que la ciutadania intervingui en els espais privats.


 












































































































INTERVENCIONS A LA VIA PÚBLICA (3ª fase)
 

Larvicides en embornals sifònics


Amb aquesta tercera fase es completa el programa d’actuació a la via pública impulsat pel Consell Comarcal del Maresme per ajudar els ajuntaments a controla l’expansió del mosquit tigre en els seus municipis.



 


CALENDARI
Alella
Argentona
Cabrera de Mar
Cabrils
Caldes d’Estrac
Dosrius
El Masnou
Malgrat de Mar
Montgat
Pineda de Mar
Premià de Dalt
Sant Andreu de Llavaneres
Sant Iscle de Vallalta
Sant Pol de Mar
Sant Vicenç de Montalt
Teià
Vilassar de Dalt









































































































































INTERVENCIONS A LA VIA PÚBLICA (2a fase) 


 


 

Larvicides en emborals sifònics


La segona fase del programa de control de l’expansió del mosquit tigre que du a terme el Consell Comarcal del Maresme s’ha realitzat durant la segona quinzena de juliol i primers dies d’agost. En aquesta segona fase s’ha ampliat l’àmbit d’actuació amb la incorporació de 4 nous municipis: Malgrat de Mar, Montgat, Teià i Tiana.


CALENDARI
Alella

18 de juliol de 2011                                         


110 embornals tractats
Argentona20 de juliol de 201132 embornals tractats
Cabrera de Mar20 de juliol de 201125 emboranals tractats
Cabrils20 de juliol de 201132 embornals tractats
Caldes d’Estrac21 de juliol de 201139 embornals tractats
Calella26 de juliol de 2011308 embornals tractats
Canet de Mar26 de juliol de 2011112 embornals tractats
Dosrius20 de juliol de 201140 embornals tractats
El Masnou18 de juliol de 2011126 embornals tractats
Malgrat de Mar28 de juliol de 2011156 embornals tractats
Montgat2 d’agost de 2011103 embornals tractats
Pineda de Mar26 de juliol de 20115 embornals tractats
Premià de Dalt22 de juliol de 201152 embornals tractats
Premià de Mar25 de juliol de 2011172 embornals tractats
Sant Andreu de Llavaneres21 de juliol de 20119 embornals tractats
Sant Iscle de Vallalta21 de juliol de 201143 embornals tractats
Sant Pol de Mar28 de juliol de 20112 embornals tractats
Sant Vicenç de Montalt21 de juliol de 201198 embornals tractats
Santa Susanna

29 de juliol de 2011



366 embornals tractats


 


 Teià

25 de juliol de 2011



18 embornals tractats


 Tiana

25 de juliol de 2011



 110 embornals tractats


Tordera

1 d’agost de 2011



357 embornals tractats


 


Vilassar de Dalt22 de juliol de 201144 embornals tractats

 


TOTAL



 


2.359 embornals tractas
















































































































INTERVENCIONS A LA VÍA PÚBLICA (1a fase)




 

Larvicides en embornals sifònics                          


El Consell Comarcal del Maresme ha contractat una empresa especialitzada per abocar larvicides en els embornals sifònics dels municipis que ho sol·lictin. El larvicida, com el seu nom indica, actúa contra les larves impedint que eclosionin .


Aquesta actuació va començar el 30 de maig i ha finalitzat el 27 de juny de 2011



CALENDARI


Alella6 de juny de 2011                                         187 embornals tractats
 Argentona15 de juny de 201126 embornals tractats
Cabrera de Mar
15 de juny de 201113 embornals tractats
Cabrils15 de juny de 201129 embornals tractats
 Calella14 de juny de 2011306 embornals tractats
Caldes d’Estrac
16 de juny de 201146 embornals tractats
 Canet de Mar
22 de juny de 201186 embornals tractats
 Dosrius15 de juny de 201144 embornals tractats
Sant Andreu de Llavaneres
16 de juny de 201118 embornals tractats
El Masnou
6 de juny de 2011118 embornals tractats
Pineda de Mar
27 de juny de 20115 embornals tractats
Premià de Dalt
17 de juny de 201164 embornals tractats
Premià de Mar
30 de maig de 2011225 embornals tractats
Sant Iscle de Vallalta
14 de juny de 201150 embornals tractats
Sant Pol de Mar
27 de juny de 20112 embornals tractats
 Santa Susanna21 i 22 de juny de 2011337 embornals tractats
Sant Vicenç de Montalt
16 de juny de 2011160 embornals tractats
Tordera23 i 27 de juny de 2011523 embornals tractats
Vilassar de Dalt
17 de juny de 201146 embornals tractats

El mosquit tigre: biologia i cicle vital

El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie que pertany a l’ordre dels dípters, família dels culícids. El seu cicle biològic presenta quatre estadis: ou, larva, pupa i adult. La larva i la pupa són fases aquàtiques, essent l’aigua imprescindible per al seu desenvolupament en aquestes dues fases. Quan les condicions són favorables: temperatures elevades i presència d’aigua, les quatre  fases es poden completar en menys de 10 dies.

Quan arriba l´hivern i les temperatures baixen per sota dels 10 ºC, els adults i les larves moren, però queden els ous que són resistents al fred. Passat l´hivern, quan la  mitjana de les temperatures mínimes ja superen els 10 ºC i amb les primers pluges de la primavera, dels ous hivernants en surten les primeres larves.


 


ELS 4 ESTADIS:










1.- ADULTS                                        
        

La mida del mosquit tigre adult  és d´entre  2 i 10 mm.  Es caracteritza per tenir l´abdomen i les potes amb bandes blanques i negres. També té una línia blanca que s’estén des del cap fins a la part distal del tòrax i  la punta dels palps de les femelles són de color blanc. Les ratlles blanques i negres són les que li donen el nom de mosquit tigre


 
El mosquit adult sovint es troba molt a prop del seu punt de cria.  El seu radi de vol màxim és de 400 metres. A diferència de molts mosquits, el mosquit tigre pica durant el dia, és un mosquit d´activitat diürna. Les seves picades poden ser més doloroses que les dels mosquits nocturns ja que el mosquit tigre fa poc que es troba en el nostre entorn i no estem habituats a les seves picades.


El mosquit adult, tant el mascle com la femella, s´alimenten de nèctar però a més les femelles per a formar els ous necessiten proteïnes que les obtenen de la sang dels mamífers quan piquen. Les femelles piquen mitjançant una trompa fina i allargada anomenada proboscide.










2.- OUS                                                                               
    

Els ous tenen una mida aproximada de mig mil·límetre i són de color negre i de forma ovalada.  Cada femella pot arribar a posar més de 100 ous. La posta d´ous es realitza en llocs susceptibles de quedar inundats, just per sobre del nivell de l´aigua de petits receptacles. Quan el nivell d´aigua puja i els ous queden submergits i les temperatures són favorables (sempre més de 10 ºC) els ous eclosionen. Els ous poden resistir la dessecació llargs períodes (fins a un any) esperant les condicions òptimes per eclosionar.




En el seu origen, les femelles posaven els ous en els forats dels arbres de les selves del Sud-est asiàtic, però el mosquit tigre s´ha adaptat ràpidament al medi urbà i actualment l´ovoposició es realitza dins de qualsevol contenidor, nomalment no més gran de 200 litres, que contingui aigua sense moviment com poden ser pneumàtics,  bidons, galledes, plats de sota els testos, gerros, cendrers, joguines…










3.- LARVES     
     

Quan l´ou eclosiona surten les larves. Aquestes són de vida aquàtica però de respiració aèria,  per obtenir l´oxigen ho fan a través d´un tub de respiració anomenat sifó i per fer-ho es posen a la superfície amb l´extrem del sifó en  contacte amb l´aire. Les larves fan entre 1 i 10 mm de llargada.




Les larves passen per quatre estadis, després dels quals es converteixen en pupes. Al final de cada estadi les larves muden de pell per a poder augmentar de mida.




S’alimenten de partícules de matèria orgànica de l´aigua com algues, bacteris, plàncton i altres microorganismes.  




Una petita quantitat d’aigua com la que queda en pots, gerros, plats de testos, etc… és suficient perquè les larves es desenvolupin. La desaparició de l´aigua comporta la mort de la larva.










4.- PUPES                                     
                                                



La pupa, a l´igual que la larva, és de vida aquàtica i  de respiració aèria. És més lleugera que l´aigua i per tant sura a la superfície i agafa l´oxigen a través d´uns tubs de respiració anomenats trompetes. La pupa, a diferència de la larva, no s´alimenta, aprofita les reserves acumulades durant l´estadi larvari.




Dins la pupa és on el mosquit es transforma en adult. En aquest moment, la pupa es trenca i surt el mosquit adult. La transformació en adult pot durar menys de 48 hores.




La desaparició de l´aigua comporta la mort de la pupa.

El mosquit tigre com a vector de malalties

El mosquit tigre, com altres insectes xucladors de sang, pot actuar com a vector d’algunes malalties. No s’ha de convertir, però, en un fet d’alarma perquè si observem la nostra fauna autòctona de mosquits trobem que el Culex Pipiens (mosquit comú) pot transmetre el paludisme i que el Phlebotomus pot transmetre la leishmaniosi (coneguda com la malaltria del mosquit dels gossos)

Perquè el mosquit tigre es converteixi en transmissor de malalties cal que coincideixi que pica a una persona portadora d’una malaltia que infecti al mosquit. L’insecte anirà transmeten la malaltia a totes aquelles persones a les quals vagi picant.


A Europa s’ha produït alguns casos de dengue i de chicungunya








LA FEBRE CHICUNGUNYA

La febre chicungunya és una malaltia vírica que es propaga per la picada de mosquits infectats. Generalment dura entre 5 i 7 dies i produeix freqüents i greus dolors articulars, moltes vegades incapacitants, que tenen una persistència perllongada en el temps. Rarament posa en perill la vida del pacient. La malaltia no té un tractament específic, poden utilitzar-se analgèsics i antiinflamatoris no esteroideus per reduir el dolor i la tumefacció.


No hi ha vacuna contra el virus, de manera que les mesures preventives consisteixen a evitar les picadures de les mosquits.


Els mosquits Aedes que transmeten aquest virus es crien en una gran varietat de recipients d’aigua de pluja presents freqüentment en l’entorn domèstic i laboral, com contenidors d’aigua, plats de testos i abeuradors d’animals domèstics, així com pneumàtics i envasos d’aliments refusats.


El setembre de 2007 es va notificar un brot de Chicungunya en el nord d’Itàlia. El resorgiment de la febre chicungunya en els últims anys i la seva impresionant extensió geogràfica destaquen la nostra vulnerabilitat a les malalties infeccioses emergents propagades per insectes i posen de relleu la importància dels programes de control.








EL DENGUE

El dengue es transmet a través de la picada d’un mosquit de l’espècie Aedes infectat per algun dels quatre virus del dengue. La malaltia afecta a habitants de zones tropicals i subtropicals. Els símptomes apareixen entre 3 i 14 dies posteriors a la picada infecciosa. La malaltia es manifesta amb una síndrome febril i afecta a lactants, nens petits i adults.


Els símptomes varien, des d’una febre moderada fins una febre alta incapacitant amb cefalees intenses, dolor retroorbitari, dolor muscular i articular, i exantema. No existeixen fàrmacs antivírics específics contra el dengue. És important mantenir al pacient hidratat. No es recomana la utilització d’àcid acetilsalicílic (per exemple, aspirina) o antiinflamatori no esteroideus ( per exemple ibuprofè).


El dengue hemorràgic (febre, dolor abdominal, vòmits i hemorràgia) és una complicació potencialment mortal que afecta principalment els nens. El diagnòstic precoç i una bona atenció clínica a càrrec de personal sanitari experimentat augmenta la supervivència dels pacients.

Expansió del mosquit tigre al Maresme

El mosquit tigre va entrar a la nostra comarca l´any 2006, dos anys després del seu desembarcament a Sant Cugat del Vallès. Es pensa que aquest va arribar a Catalunya mitjançant una importació de pneumàtics. El primer municipi a detectar presència de mosquits tigre va ser Caldes d’Estrac. El 2010 ja es trobava als 30 municipis del Maresme.

 


El mosquit tigre presenta un radi de desplaçament petit, però sap utilitzar tècniques de desplaçament assistides (com els pneumàtics o en molts casos els vehicles dels nostres conciutadans). Aquestes dues tècniques de dispersió donen com a resultat dos patrons d’invasió:



  • Colonització en taca d’oli, es a dir, que es desplaça com aquest líquid de manera lenta però conquerint tots els espais que l’envolten.

  • Colonització puntual, quan el mosquit utilitza un sistema passiu de desplaçament, aprofitant habitacles que li permeten sobreviure a llargues distàncies.


Per tant, la introducció en la nostra comarca va produir-se aprofitant els corrents de desplaçament humans entre el nostre Maresme i la propera Barcelona. El mosquit tigre va fer la seva entrada al Maresme el 2006, detectant-se inicialment a Caldes d’Estrac.


Durant l’any 2007 es produeix una colonització en taca d’oli des del dos punts positius: des del Barcelonès entra pels municis de Montgat i el Masnou i des de la seva punta de llança de Caldes d’Estrac es desplaça cap Arenys de Mar i Canet de Mar.


L’any més dur és el 2008, quan conquereix 11 dels nostres municipis (Tiana, Vilassar de Dalt, Calella, Sant Cebrià de Vallalta, Tordera, Premià de Mar, Teià, Premià de Dalt, Argentona, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt),es a dir, més de la tercera  part dels municipis del Maresme.


Durant l’estiu de 2010, ja detectem la presència d’aquest insecte per tota la comarca. Ens ha colonitzat utilitzant una combinació de les seves dues formes de desplaçament.