Expansió del mosquit tigre al Maresme

El mosquit tigre va entrar a la nostra comarca l´any 2006, dos anys després del seu desembarcament a Sant Cugat del Vallès. Es pensa que aquest va arribar a Catalunya mitjançant una importació de pneumàtics. El primer municipi a detectar presència de mosquits tigre va ser Caldes d’Estrac. El 2010 ja es trobava als 30 municipis del Maresme.

 


El mosquit tigre presenta un radi de desplaçament petit, però sap utilitzar tècniques de desplaçament assistides (com els pneumàtics o en molts casos els vehicles dels nostres conciutadans). Aquestes dues tècniques de dispersió donen com a resultat dos patrons d’invasió:



  • Colonització en taca d’oli, es a dir, que es desplaça com aquest líquid de manera lenta però conquerint tots els espais que l’envolten.

  • Colonització puntual, quan el mosquit utilitza un sistema passiu de desplaçament, aprofitant habitacles que li permeten sobreviure a llargues distàncies.


Per tant, la introducció en la nostra comarca va produir-se aprofitant els corrents de desplaçament humans entre el nostre Maresme i la propera Barcelona. El mosquit tigre va fer la seva entrada al Maresme el 2006, detectant-se inicialment a Caldes d’Estrac.


Durant l’any 2007 es produeix una colonització en taca d’oli des del dos punts positius: des del Barcelonès entra pels municis de Montgat i el Masnou i des de la seva punta de llança de Caldes d’Estrac es desplaça cap Arenys de Mar i Canet de Mar.


L’any més dur és el 2008, quan conquereix 11 dels nostres municipis (Tiana, Vilassar de Dalt, Calella, Sant Cebrià de Vallalta, Tordera, Premià de Mar, Teià, Premià de Dalt, Argentona, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt),es a dir, més de la tercera  part dels municipis del Maresme.


Durant l’estiu de 2010, ja detectem la presència d’aquest insecte per tota la comarca. Ens ha colonitzat utilitzant una combinació de les seves dues formes de desplaçament.

Jornada sobre els efectes de la crisi a la gestió dels riscos naturals des de l’administració local

La Vicepresidenta Primera del Consell Comarcal del Maresme, Marisa Ferreras, inaugurarà divendres la jornada tècnica en la qual es debatrà com està afectant la crisi a la gestió, per part de l’administració local, dels riscos naturals. Es parlarà, des del vessant tècnic, de diferents temes relacionats amb la prevenció i gestió del risc ambiental, especialment el manteniment de lleres i els incendis forestals. La cloenda serà a càrrec del Conseller Delegat de Medi Ambient del CCM, Antoni Valls
.

Podeu consultar el programa clicant sobre la imatge:

 

Data: 2014-05-09

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme

Es publica el darrer butlletí de l’any del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme

Us presentem el darrer butlletí del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme de l’any. Aquest arriba carregat de notícies, beques intercanvis, ofertes laborals i molta més informació. 

D’aquesta edició destaquem les beques del programa TLN Mobilicat per a joves beneficiaris de la Garantia Juvenil, les quals ofereixen una oportunitat per fer pràctiques a l’estranger a joves d’entre 16 i 29 anys.

Si el vols rebre directament a la teva bústia de correu, confirma la teva subscripció a http://bit.ly/2sR9jrn. I Recorda que també ens pots seguir a les xarxes socials!

No te’l perdis!!

 

Satisfacció pel funcionament de l’operatiu estiuenc de control d’incendis al Maresme

 

Tancada la temporada de màxim risc d’incendis forestals toca fer balanç de les incidències registrades i així ho han fet els diferents agents implicats en el dispositiu especial de control, prevenció i extinció d’incendis forestals. Han coincidit a valorar positivament el protocol establert i han expressat la voluntat de mantenir la mateixa dinàmica de funcionament per a la propera temporada. Al Maresme s’han registrat 14 incendis, 10 dels quals han estat causats per negligència i els altres 4 per causes desconegudes.

El 55% del territori del Maresme està ocupat per boscos. Aquesta extensió de massa vegetal fa que 20 municipis de la comarca estiguin catalogats com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades. Per implantar mesures de prevenció i evitar, en la mesura del possible, que les flames destrueixin la reserva forestal de la comarca, els cossos de seguretat mantenen des de fa 18 anys un dispositiu d’actuació que els permet actuar coordinadament i d’una manera més eficaç i ràpida davant les emergències  (incendis forestals, inundacions, pèrdues de persones…) i, a la vegada, optimitzar recursos materials i humans.

En aquest operatiu hi participen bombers, agents rurals, mossos d’esquadra, agrupacions de defensa forestal, Federació d’ADF del Maresme, Oficina de Prevenció d’Incendis de la Diputaciño de Barcelona i els Parcs Naturals. Tots ells consideren molt positiu el Control Maresme i han expressat la voluntat de continuar treballant en la mateixa línia.

Les dades d’aquest any són força satisfactòries. Només s’han cremat 2,618 hectàrees del total de 1.534,77Ha que han cremat a Catalunya en el període gener-setembre 2015. En percentatges, els incendis al bosc del Maresme han estat del 0,17% de la totalitat de Catalunya i en xifres totals, s’han registrat 14 incendis, 10 dels quals han estat causats per negligència i els altres 4 per causes desconegudes. 

El Servei comarcal de suport al control de mosquits

RESPONSABLES: Josep Antolí // Foix Queraltó    


SUPORT: Núria Vilardell


CONTACTE: 93 741 16 28  //  maresmemosquits@ccmaresme.cat

Aquest servei neix a iniciativa del Consell Comarcal del Maresme en resposta a la situació provocada per l´expansió del mosquit tigre a la nostra comarca.


És un servei de col·laboració amb l´ajuntament per respondre a les possibles necessitats dels ciutadans de la comarca.


















































 
    ACCIONS QUE REALITZA EL SERVEI COMARCAL

1.-


FORMACIÓ  I


SENSIBILITZACIÓ



Xerrades o trobades tècniques: adreçades al personal dels municipis implicats en la lluita contra el mosquit tigre.


Xerrades divulgatives: dirigides a grans col·lectius, com: educadors, personal sanitari, jardiners, tercera edat,…

Materials de suport a campanyes: dins d´aquest apartat els ajuntaments tindran a disposició materials personalitzables de difusió, com per exemple; cartells per cementiris, díptics de recomanacions,…


Materials educatius: materials pensats per incidir en els alumnes de les escoles, per interioritzar la problemàtica del mosquit tigre.

2.-


SUPORT ALS


TÈCNICS


MUNICIPALS


Trobades amb els tècnics municipals per orientar-los sobre com resoldre incidències en el municipi
Consells als tècnics municipals davant d’incidències concretes en el municipi
Orientació en l’elaboració de l’ordenança municipal per a la prevenció i control dels mosquits, i el mosquit tigre en particupar.

3.-


INTERVENCIÓ


Tractament amb larvicides a embornals públics
Tractament contra mosquits adults en casos extrems i previa diagnosi

 

Maresmencs i maresmenques al món


😀Núria

🛫 Vilassar de Dalt

🛬Itàlia

✅ Estudis

MENÚ


La Núria, de Vilassar de Dalt, ens comparteix com va ser la seva experiència universitària fent un Erasmus a Bologna.

Hola! Sóc la Núria, de Vilassar de Dalt. Vaig fer un màster Erasmus Mundus en Psicologia del Treball, les Organitzacions i els Recursos Humans que incloïa una estada de 6 mesos a una altra universitat europea i vaig escollir anar a Cesena, a l’Emilia-Romagna, una ciutat molt a prop de Bologna situada a la costa est d’Itàlia.

Vaig arribar-hi un l’1 de març del 2018 i quan vaig aterrar no sabia si allò era Itàlia o havia agafat un avió cap a Finlàndia. Hi havia mig metre de neu, molts trens s’havien cancel·lat pel  temporal i hi feia molt de fred. Després vaig descobrir que en aquella zona no és tan estrany que hi nevi, de fet, el clima és força extrem: a l’hivern hi fa molt de fred i a l’estiu moltíssima calor.

Abans de marxar vaig haver de preparar algunes coses per poder estar-me a Itàlia. Per sort, gairebé tota la part burocràtica me la va tramitar la secretaria del màster. Ara bé, la cerca d’un lloc per estar-m’ho sis mesos em va dur força temps. Cesena no és una ciutat gaire gran, té uns 100.000 habitants i està molt a prop de Bologna, a 40 minuts de tren. Molta gent va i ve cada dia i, per tant, no hi ha gaire oferta de pisos compartits. Bàsicament funcionen per grups de Facebook on hi pots trobar ofertes d’habitacions en pisos compartits d’estudiants.

Jo estudiava a la Universitat de Bologna però la facultat de psicologia i algunes  altres facultats, com la d’arquitectura, estaven situades a Cesena. Això va fer que la meva experiència Erasmus fos molt singular: si diuen que hi ha Erasmus catalans per tot arreu, en el meu cas, només érem tres noies catalanes.

Finalment vaig trobar una casa molt bonica al centre de la ciutat on hi vivíem cinc persones. Hi havia dos italians i això va fer que al cap de molt poc temps ja el parlés força bé tot i que el meu màster fos impartit 100% en anglès. Saber català i castellà són dos plusos importants a l’hora d’aprendre la llengua italiana, tot i que he de dir que quan t’hi poses no és tan senzilla com sembla. Això sí, si hi ha ganes i motivació, al cap d’un mes ja podràs parlar-lo mig decentment i al cap de tres mesos t’hi sentiràs molt a gust. Val a dir que jo no vaig poder anar a l’acadèmia de llengües que normalment ofereixen als estudiants d’Erasmus, perquè el curs ja havia començat quan hi vam arribar els estudiants de màster.

Els primers dies van ser de tràmits i adaptació. Tot i que és un país de la UE, vam haver d’anar a registrar-nos per tenir un codi fiscal que permetés a l’estat Italià tenir constància de la nostra residència a Itàlia. D’altra banda, vam haver d’anar a registrar-nos com a estudiants Erasmus a l’oficina de relacions internacionals de la Universitat. Per sorpresa nostra, ningú d’aquella oficina parlava ni anglès ni cap altra cosa que no fos l’Italià. Mai sabrem si ho vam entendre tot correctament!

Quan hi vaig anar tenia moltíssimes ganes de viure unaexperiència com aquella. Van ser sis mesos increïbles, vaig conèixer a gent de tot el món i vaig poder viatjar moltíssim per tot el país. Totes les regions italianes estan molt ben comunicades en tren i a més a més a preus increïblement assequibles. Això sí, els trens passen a l’hora que volen i noés estrany que vagin amb més de 30 minuts de retard.

Si voleu fer una estada a Itàlia us recomanaria que aprenguéssiu quatre coses bàsiques en Italià i que intenteu rodejar-vos de gent italiana. Ja que per a nosaltres és força fàcil aprendre’n la llengua, és una de les grans coses que et pots emportar d’aquesta experiència. D’altra banda, us recomano que tingueu molta paciència per als tràmits, la cerca de pis, etc. Si a Espanya les coses van lentes, a Itàlia força més. A més a més, estigueu atents a qui llogueu una habitació. La llei Italiana permet als propietaris entrar al pis dels inquilins quan vulguin i sense avisar. Alguns companys d’Erasmus es van endur més d’una sorpresa.

Viure a Cesena va ser una experiència que no oblidaré mai. Tot i que hi havia pocs Erasmus, amb la gent del màster vam fer un grup molt i molt unit. La Natàlia, la Myra, la Fiorella, la Michelle, l’Alex, el David, l’Andrea, el Clarke, la Líbia, la Núria, el Gabrielle, la Laura… Totes elles, persones que no oblidaré mai. Fèiem sopars, festes i viatges molt sovint i, com que les distàncies eren curtes entre casa i casa, o bé anàvem amb bici, semblava que visquéssim pràcticament junts. La ciutat és increïble arquitectònicament, hi podreu trobar els arcs típics de l’Emilia-Romagna, molt bons restaurants de menjar exquisit i només està a 15 km del mar adriàtic. A més a més, està tan a prop de Bologna que hi anàvem molt sovint, o bé per sortir de festa o bé per visitar-la i passar-hi el dia.

Quan venia algú a visitar a algú dels del grup era una festa. Fèiem un sopar de benvinguda o bé anàvem a prendre vi a la piazza del popolo o a fer l’aperitivo al vespre. Recordo que teníem el costum de passejar molt a les nits. Cesena és una ciutat molt més tranquil·la que Bologna. Només hi havia concerts en directe els dimecres a la nit i alguns pubs i terrasses els caps desetmana, però la resta de dies acostumàvem a sortir a les nits a passejar i xerrar de la vida, i creieu-me si us dic que aquesta mena de rituals t’omplen de vida quan vius lluny de casa. Els nous amics es converteixen en família i trobes que les coses que aquí no hauries fet mai, allà t’omplen els dies.

D’altra banda, viure a una ciutat petita té els seus avantatges. Primer, perquè no hi ha gaire turisme i, per tant, estàs immers en la cultura i la llengua al 100%. Després, perquè a poc a poc comences a conèixer els racons, botiguetes i persones emblemàtiques de la ciutat, i cada vegada t’hi sents més com a casa.

La universitat italiana té força fama de ser més aviat lleugera pels Erasmus. Ara bé, la Universitat de Bologna és la més antiga d’Europa i, almenys al meu màster, no ens donaven gaire via lliure.Classes, presentacions orals i entregues a punta pala. Allà les notes van sobre 30 en comptes de sobres 10 i s’aprova a partir de 18 punts. Això sí, treure molt bones notes a Itàlia és força més fàcil que a Catalunya. Tot i això, els exàmens són gairebé tots orals, fet que fa que la por escènica que puguis tenir hi jugui un paper important.

Sens dubte, us recomanaria mil vegades que, si en teniu l’oportunitat, marxeu a viure una experiència internacional. Viure lluny de casa et fa sortir de la zona de confort constantment, haver de superar obstacles, aprendre una nova llengua, viure en una nova cultura, conèixer gent nova i estar molt més oberta i flexible a tot el que vingui. Quan vaig tornar a casa, em va costar setmanes posar els peus a terra. Primer tenia la sensació que havia viscut un somni i que no havia estat del tot real. Però finalment, quan agafes perspectiva, desitges tornar a repetir-ho una altra vegada.


MENÚ

“Small steps, big changes”: projecte de voluntariat a Eslovènia amb el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme

El treball amb nens i joves, l’organització d’esdeveniments, el lleure infantil, els esports, el periodisme, el vídeo i/o la fotografia configuren algunes de les diferents activitats que el/la voluntari seleccionat, conjuntament amb voluntaris d’altres països d’Europa, haurà de realitzar en el projecte de voluntariat “Small steps, big changes”. El projecte es realitzarà de gener a octubre de 2016, a Krsko (Eslovènia).

Doneu-li un cop d’ull a la convocatòria! 

 


Si voleu conèixer altres oportunitats, ens podeu seguir al Facebook.

Butlletí de Mobilitat Internacional Jove de Gener

Hi trobareu recursos per si us esteu plantejant fer una estada a l’estranger al 2018, ofertes de pràctiques, treball i voluntariat, i com a maresmenca del mes: “l’Aina, pastissera a Noruega”. 

Bona lectura! 

 

Xerrada sobre els diferents projectes de voluntariat internacional

 

Les quatre entitats catalanes que organitzen projectes de voluntariat internacional seran presents demà a l’acte organitzat pel Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme. L’objectiu és que els i les joves maresmenques que s’estan plantejant viure un estiu diferent tinguin tota la informació al seu abast sobre els varis tipus de voluntariat internacional que existeixen.

En el decurs de l’acte s’informarà de totes les alternatives: brigades internacionals, camps de treball, estades solidàries i camps de solidaritat. També es facilitarà informació pràctica, com ara dates d’inscripció, preus, allotjaments, destinacions, modalitats d’activitat, aprenentatges durant l’estada en el voluntariat, etc.

Per tal que els i les joves disposin de tota la informació abans de fer la tria, hi seran presents les 4 grans entitats que organitzen estades de voluntariat a l’estranger:

  • COCAT (Coordinadora d’Organitzadors de Camps de Treball Internacionals de Catalunya)
  • Servei Civil Internacional (treballa activament per promoure una cultura de pau, la justícia global i l’apoderament de la societat civil, mitjançant el voluntariat internacional, la participació local i l’educació per la pau amb un impacte local i global)
  • Associació Catalana per la Pau (entitat compromesa en la lluita per la pau i el desarmament i en la transformació de les relacions entre el Nord i el Sud del planeta. Impulsa les brigades per la pau)
  • SETEM Catalunya (organització no governamental de solidaritat internacional, independent i participativa que, juntament amb organitzacions del Sud, sensibilitza la nostra societat sobre les desigualtats Nord-Sud, denuncia les causes i promou transformacions personals i col·lectives per aconseguir un món més just i solidari).

La inscripció s’ha de fet emplenant AQUEST FORMULARI

Data: 2017-02-22

Lloc: Cafè de Mar

Adreça: Carrer Santa Rita, 1 de Mataró

Ho organitza: Servei de Mobilitat Internacional Jove

Què fa el mosquit tigre?

El mosquit adult, tant el mascle com la femella, s´alimenten de nèctar però, a més, les femelles per a formar els ous necessiten proteïnes i les obtenen de la sang dels mamífers. Per això els piquen.




Les picades poden ser més doloroses que les dels mosquits nocturns ja que el mosquit tigre fa poc que es troba en el nostre entorn i no estem habituats a les seves picades.




El mosquit tigre pica durant el dia. És un mosquit d´activitat diürna.