22 ajuntaments de la comarca i el CCM presentaran conjuntament les seves peticions al Programa de Manteniment de Lleres 2004-2005 que promou la Generalitat

 


El 5 de setembre finalitza el termini perquè els 22 ajuntaments de la comarca que han acordat presentar conjuntament les peticions de manteniment de rieres, rials i torrents al Programa de Manteniment de Lleres Públiques al Maresme 2004-2005, facin arribar al Consell Comarcal les seves propostes. A partir d’aquest recull de sol.licituds, els tècnics del Consell Comarcal prepararan el document conjunt que s’ha de presentar a la Generalitat abans del 15 de setembre.


El manteniment de les rieres i rials de la comarca es fa imprescindible per a mantenir i millorar les condicions de desguàs i, per tant, deixar aquests espais preparats per poder suportar possibles avingudes d’aigua. Aquestes millores, però, han de ser compatibles amb la conservació, protecció i, si s’escau, millora de les condicions ambientals de les rieres amb especial atenció al tipus de sòls, morfologia i vegetació. Per això, cal aplicar-hi tècniques de mínim impacte, cost acceptable i fàcilment integrables al medi natural.

El Consell Comarcal del Maresme i 16 municipis formen una taula de gestió conjunta de la sequera

 


El Consell Comarcal i 16 municipis del Maresme han començat a treballar conjuntament per seguir una política comuna en la gestió de la sequera actual i per fer front a futurs nivells d’excepcionalitat en la gestió de l’aigua.


Davant dels problemes i dels dubtes amb què es troben els ajuntaments per aplicar i gestionar situacions difícils, com ara el nivell d’excepcionalitat 2 que marca el decret de sequera que afecta els municipis del Maresme Centre (fins Caldes d’Estrac) i Maresme Sud, el Consell Comarcal ha proposat un sistema de treball conjunt que permeti als ajuntaments establir criteris comuns per donar una resposta unitària als problemes que es deriven de l’aplicació del decret de sequera. Cal que les dutxes de les platges estiguin sense aigua?, Com hem de regar les zones enjardinades? Com s’ha de dur a terme la neteja viària? Què cal fer davant d’un incomplement del BAN de sequera? quines iniciatives es poden dur a terme per recollir aigües pluvials? …. Aquests són només uns exemples dels temes que s’han plantejat en la primera reunió de la taula de sequera que ja s’ha marcat un calendari de reunions de treballs. De moment, hi participen – a més del Consell Comarcal del Maresme- 16 ajuntaments: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Malgrat de Mar, Òrrius, Santa Susanna, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià i Vilassar de Mar.

Maresmencs i maresmenques al món. Origen

Argentona

MENÚ


😀Mireia 🛫 Argentona 🛬Mòn ✅ Feina…

Llegeix

Cabrils

MENÚ


😀Mei i Paula 🛫Cabrils / Viladecans…

Llegeix

😀Markel 🛫Vilassar de Dalt / Cabrils…

Llegeix

😀Pol 🛫Cabrils 🛬Austràlia ✅ Feina ↪MENÚ…

Llegeix

Dosrius

MENÚ


😀Judith 🛫 Dosrius 🛬Itàlia / Portugal…

Llegeix

El Masnou

MENÚ


😀Elisabet 🛫El Masnou 🛬Lapònia ✅Feina ↪MENÚ…

Llegeix

Mataró

MENÚ


😀Eugènia 🛫Mataró 🛬Anglaterra / Alemanya ✅Estudis…

Llegeix

😀Gerard 🛫Mataró – Tecnocampus 🛬Emirats Àrabs…

Llegeix

Palafolls

MENÚ


😀Alba 🛫Palafolls 🛬Mèxic / Grècia ✅Cooperació…

Llegeix

Pineda de Mar

MENÚ


😀Alicia 🛫Pineda de Mar 🛬Portugal ✅Pràctiques…

Llegeix

😀Carla 🛫Pineda de Mar 🛬França ✅Voluntariat…

Llegeix

Premià de Dalt

MENÚ


😀Nil i David 🛫Premià de Dalt /Premià de Mar 🛬Alemanya / Letònia / Lituània /…

Llegeix

Premià de Mar

MENÚ


😀Nil i David 🛫Premià de Dalt /Premià de Mar 🛬Alemanya / Letònia / Lituània /…

Llegeix

Vilassar de Dalt

MENÚ


😀Núria 🛫 Vilassar de Dalt 🛬Itàlia…

Llegeix

😀Markel 🛫Vilassar de Dalt / Cabrils…

Llegeix

Vilassar de Mar

MENÚ


😀Albert 🛫 Vilassar de Mar 🛬Anglaterra…

Llegeix

😀Marta i Marc 🛫Vilassar de Mar…

Llegeix

😀Elià i Guim 🛫Vilassar de Mar…

Llegeix

😀Elvira 🛫Vilassar de Mar 🛬Alemanya ✅Au-pair…

Llegeix

Qui és el mosquit tigre?

 
El mosquit tigre (Aedes albopictus) és una espècie que pertany a l’ordre dels dípters, família dels culícids.


És una espècie invasora d’origen asiàtic. En el seu origen les femelles posaven els ous en els forats dels arbres de les selves del Sud-est asiàtic. És un mosquit que s’ha adaptat ràpidament al medi urbà i ara busca llocs humits per posar els seus ous.

Amb el Butlletí de Mobilitat Internacional del mes de juliol, us desitgem molt bon estiu!

Com cada mes t’acostem informacions, experiències i projectes que t’obren al món!! Gaudeix-les!!

 

Recorda que al mes d’agost el Servei de Mobilitat Internacional jove del Maresme se’n va de vacances i no tornem fins al setembre!! 

El voluntariat de les ADF celebra la XIV Trobada

 

150 voluntaris forestals -acompanyats d’alcaldes i alcaldesses del Maresme, representants del Cos de Bombers i diversos agents implicats en la prevenció i extinció d’incendis- han celebrat a Sant Iscle de Vallalta la trobada anual en el decurs de la qual comparteixen experiències que els ajuden a actuar d’una manera més eficaç. Una reunió que també és un reconeixement a les persones que, d’una manera voluntaria, col·laboren en el manteniment del nostre entorn.

L’acte, que es va celebrar al Poliesportiu de Sant Iscle de Vallalta, va estar organitzat en aquesta XIV edició per la Federació de les ADF del Maresme conjuntament amb l´ADF Vallalta i l´Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. 

S’hi van donar cita el voluntariat de les ADF, el Cos d´Agents Rurals, el Cos de Mossos d´Esquadra, el Cos de Bombers i les entitats que treballen per la prevenció i extinció d´incendis forestals, per a continuar coneixent les persones, les activitats i també per intercanviar idees, maneres de fer i bones pràctiques; així com millorar la participació en la prevenció i extinció d´incendis forestals. Així també s’agraeix la feina voluntària que realitzen les ADF per preservar el nostre territori.
 
Hi van assistir l’alcadessa de Sant Cebrià de Vallalta, l’alcaldessa de Sant Iscle de Vallalta, l’alcaldessa de Sant Pol i el regidor de Medi Ambient de Sant Cebrià de Vallalta. També hi van assistir el Caporal en cap de l’URMA, de la Regió Metropolotana Nord dels Mossos d’Esquadra de Medi Ambient, el Cap dels Agents Rurals del Maresme, el Cap de Bombers de la Regió d’Emergència Metropolitana Nord, Cap de Bombers dels Parc de Mataró i Arenys de Mar, el President i Vice-President de la Federació de les ADF del Maresme així com les ADF que formen part de la comarca: ADF Alella, ADF Alt Maresme, ADF Premià de Dalt, ADF Vilassar de Dalt, ADF Burriac, ADF Serra de Marina, ADF La Conreria, ADF Serralada Montalt, ADF Teià i l’ADF Vallalta, que era l’amfitriona de la XIV Trobada de les AD del Maresme fent que la l’acte fos tot un èxit. En total 150 persones.
 

Maresmencs i maresmenques al món


😀Nil i David

🛫Premià de Dalt /Premià de Mar

🛬Alemanya / Letònia / Lituània / Polònia

✅Intercanvi

MENÚ


Entrevista a David Pascual i Nil Codina, joves embaixadors de PEACE LINE.


Especialment en aquests temps són necessaris programes com PEACE LINE, un projecte innovador que convida a joves d’entre 18 i 26 anys de diferents països viatgen junts durant dues setmanes en una ruta per diversos països de l’oest, centre i sud-est d’Europa. Un dels principals objectius de PEACE LINE és mostrar l’existència de diferents narracions històriques i comentar amb les persones participants els orígens i les conseqüències d’aquestes històries. El Nil Codina i el David Pascual són dos joves maresmencs que van tenir l’oportunitat de prendre part d’aquesta iniciativa entre el 6 i el 20 de setembre de 2021.

Per començar, ens podeu explicar qui sou i a què us dediqueu?

Nil: Em dic Nil Codina, de 20 anys, visc a Premià de Dalt, barri Cotet. Era de Premià de Mar, però em vaig mudar a Premià de Dalt fa 3 o 4 anys. Estudio el grau Global Studies a la universitat Pompeu Fabra i a les tardes treballo d’acomodador al teatre Victòria de Barcelona.

David: Jo soc en David Pascual, tinc 24 anys, visc a Premià de Mar, vaig estudiar economia a la UB i ara estic fent un màster també a la UB. Estic fent les pràctiques del màster, que acabo ara, i m’incorporo a treballar on he fet les pràctiques a una consultoria de Barcelona.

En què consisteix Peaceline?

David: Consisteix bàsicament a conviure durant dues setmanes amb altres joves de diferents països d’Europa mentre viatges per diferents punts que han estat rellevants o importants per diferents motius en els conflictes europeus recents. Aquests conflictes encara ens afecten el dia d’avui. Es fa especial èmfasi en les diferents perspectives que existeixen depenent del país d’origen de cadascú o d’on s’ha estudiat.

Nil: Com diu el David, Peaceline és una oportunitat per viatjar per Europa pels llocs que han variat la seva història en les últimes dècades. És una experiència molt enriquidora que et permet conèixer a gent molt interessant, que després ens hem retrobat. En l’àmbit professional o d’estudis crec que ofereix una visió que aquí desconeixem bastant, sobre la història recent d’Europa.

Com us vau assabentar de l’oportunitat?

David: Per la meva part em vaig assabentar del projecte perquè un amic m’ho va comentar. Em penso que ho va veure anunciat a la vostra pàgina d’Instagram, de fet, i ens vam animar a apuntar-nos. Va ser per l’edició del 2020, que finalment no es va poder fer pel tema de la COVID. Per coses de la vida al final el meu amic no va poder venir per motius de feina.

Teníeu informació de les altres rutes?

Nil: Peaceline l’any passat tenia dues rutes. La blava, que és la vam fer nosaltres, i la verda, que és una ruta en bici per dins d’Alemanya. La blava va pels països bàltics. Es comença a Berlín i després es va a Letònia, Lituània, Polònia, i vam tornar a Berlín. Realment va ser molt interessant perquè ens permetia veure la història dels països bàltics, que és molt desconeguda aquí i de l’ocupació soviètica i de la posterior independència. I sí que és cert que no hi ha una connexió molt directa amb la Ruta Verda, no vam conèixer a ningú d’aquesta altra ruta en cap moment. Però, al final el que s’explica en una ruta i l’altra té molta relació. Hi va haver l’oportunitat d’anar al novembre a un esdeveniment d’alumni, com si diguéssim, on vam conèixer a gent que havia participat en les dues rutes. I ara al febrer s’ha fet un altre esdeveniment a Berlín. Ens continuem trobant, decidint el futur de la network i compartint experiències.

Peaceline busca joves ambaixadors del programa. Us heu sentit com a ambaixadors?

David: Penso que sí, perquè simplement amb el fet de parlar a amics o coneguts del projecte ja d’alguna forma estem ajudant que es faci gran. O, per exemple, amb aquesta entrevista

Nil: Jo realment me’n sento bastant part. Crec que l’oportunitat que se’ns va donar mereix que fem un esforç per part nostra i que aquí Catalunya expliquem els aprenentatges i les reflexions que extraiem del viatge. Mitjançant aquesta entrevista, parlant amb amics… En el meu cas també he estat voluntari del grup que ha organitzat un alumni reunion a Berlín aquest febrer. El cap de setmana passat informalment vam veure alguns companys que van venir a visitar-nos a Barcelona, així que crec que sí que s’està mantenint la xarxa.

David: Soc part de la xarxa, estic al grup d’alumini i m’agradaria participar en el que pugui. Va coincidir que era el meu any d’Erasmus, el segon que feia, i no només he parlat del projecte a casa sinó a gent que he conegut a l’Erasmus d’Alemanya.

Com era la gent que hi participava? Com va ser la convivència?

David: Pel que fa als participants, érem 16 i 4 team leaders, que eren un noi de Romania i tres noies d’Alemanya. Pel que fa als participants, hi havia un grup majoritari d’alemanys, que eren 4 o 5 persones, i després gent de tot el continent. Penso que en altres rutes hi ha participat gent de fora d’Europa, ja que per xarxes socials vaig veure que hi va participar un noi americà. Va ser graciós, perquè al principi vam fer una activitat per coneixe’ns on ens havíem de col·locar cadascú en una habitació com si fóssim el mapa d’Europa per saber d’on veníem. Amb el Nil, no ens coneixíem d’abans i va resultar que tots dos som de Premià de Mar! Els dos únics catalans i espanyols. I el grup d’alemanys eren justament de Kassel, que és una ciutat que està a mitja hora de Göttingen, que és justament on jo estava d’Erasmus. També hi havia una noia croata, italians de la zona del Tirol, joves de Polònia, i de França… érem un grup divers. Respecte al xoc cultural, la veritat és que la convivència va ser molt bona des del primer moment. No va haver-hi cap xoc cultural, tothom estava molt obert a conèixer gent i a participar del projecte.

Nil: Estic molt d’acord amb el David, no vaig percebre un xoc cultural molt bèstia que afectés la nostra relació personal. Si no que al contrari, a Europa m’hi sento com a casa malgrat les diferències, penso que les persones que participem en aquest tipus de projectes tenim moltes coses en comú, siguem del país que siguem. Sí que, òbviament, hi ha petites coses. Per exemple, vaig arribar tard a un lloc on havíem d’agafar un vol, que gairebé perdo perquè em vaig adormir. Com a bon Europeu del Sud! Però, per exemple, cap al final de la ruta un noi britànic també es va adormir quan havíem d’agafar un autobús, així que els estereotips de vegades es compleixen i de vegades no.

Qui hi pot particpar?

Nil: Crec que poden participar tots els joves de 18 a 26 anys del continent europeu. És necessari tenir un cert nivell d’anglès fluit per participar en els debats i xerrades. Però hi havia molts nivells d’anglès diferents i no per això es va negar la participació a ningú ni penso que fossin barreres impossibles de resoldre.

El programa està subvencionat?

Nil: És un projecte subvencionat per la Federal Foreign Office, el Ministeri d’Exteriors Alemany. L’any passat era totalment gratuït. És a dir, el programa cobria les dues setmanes viatjant: amb restaurants, hotels, transports, avions, etc. També et pagaven fins i tot el teu vol des d’allà on vinguessis. Aquest any estan posant un cost de participació de 100€. Penso que és més aviat perquè un cop ja t’han acceptat, fer una paga i senyal serveix per demostrar que finalment vindràs i participaràs. Ja que em consta que hi va haver persones que no van arribar a participar. En ser gratuït, moltes vegades no se li dona el valor que realment té. Sobre la participation fee, també diu a la web que en cas que no la puguis pagar per motius econòmics es poden fer excepcions, i demostrar el teu cas per correu. Així aquesta quota no hauria de ser un obstacle.

Que heu après? Creieu que la vostra experiència a Peaceline us ajudarà de cara al futur?

Nil: Penso que moltíssim. En l’àmbit personal, de descobrir persones increïbles amb qui penso que estem construint una relació d’amistat. I laboralment penso que hem après a desenvolupar-nos millor en l’anglès, temes més d’ètica i consideracions històriques sobre Europa, que en qualsevol àmbit van bé en l’àmbit professional.

Més informació a: https://www.peaceline.eu


MENÚ

Maresmencs i maresmenques al món


😀Núria

🛫 Vilassar de Dalt

🛬Itàlia

✅ Estudis

MENÚ


La Núria, de Vilassar de Dalt, ens comparteix com va ser la seva experiència universitària fent un Erasmus a Bologna.

Hola! Sóc la Núria, de Vilassar de Dalt. Vaig fer un màster Erasmus Mundus en Psicologia del Treball, les Organitzacions i els Recursos Humans que incloïa una estada de 6 mesos a una altra universitat europea i vaig escollir anar a Cesena, a l’Emilia-Romagna, una ciutat molt a prop de Bologna situada a la costa est d’Itàlia.

Vaig arribar-hi un l’1 de març del 2018 i quan vaig aterrar no sabia si allò era Itàlia o havia agafat un avió cap a Finlàndia. Hi havia mig metre de neu, molts trens s’havien cancel·lat pel  temporal i hi feia molt de fred. Després vaig descobrir que en aquella zona no és tan estrany que hi nevi, de fet, el clima és força extrem: a l’hivern hi fa molt de fred i a l’estiu moltíssima calor.

Abans de marxar vaig haver de preparar algunes coses per poder estar-me a Itàlia. Per sort, gairebé tota la part burocràtica me la va tramitar la secretaria del màster. Ara bé, la cerca d’un lloc per estar-m’ho sis mesos em va dur força temps. Cesena no és una ciutat gaire gran, té uns 100.000 habitants i està molt a prop de Bologna, a 40 minuts de tren. Molta gent va i ve cada dia i, per tant, no hi ha gaire oferta de pisos compartits. Bàsicament funcionen per grups de Facebook on hi pots trobar ofertes d’habitacions en pisos compartits d’estudiants.

Jo estudiava a la Universitat de Bologna però la facultat de psicologia i algunes  altres facultats, com la d’arquitectura, estaven situades a Cesena. Això va fer que la meva experiència Erasmus fos molt singular: si diuen que hi ha Erasmus catalans per tot arreu, en el meu cas, només érem tres noies catalanes.

Finalment vaig trobar una casa molt bonica al centre de la ciutat on hi vivíem cinc persones. Hi havia dos italians i això va fer que al cap de molt poc temps ja el parlés força bé tot i que el meu màster fos impartit 100% en anglès. Saber català i castellà són dos plusos importants a l’hora d’aprendre la llengua italiana, tot i que he de dir que quan t’hi poses no és tan senzilla com sembla. Això sí, si hi ha ganes i motivació, al cap d’un mes ja podràs parlar-lo mig decentment i al cap de tres mesos t’hi sentiràs molt a gust. Val a dir que jo no vaig poder anar a l’acadèmia de llengües que normalment ofereixen als estudiants d’Erasmus, perquè el curs ja havia començat quan hi vam arribar els estudiants de màster.

Els primers dies van ser de tràmits i adaptació. Tot i que és un país de la UE, vam haver d’anar a registrar-nos per tenir un codi fiscal que permetés a l’estat Italià tenir constància de la nostra residència a Itàlia. D’altra banda, vam haver d’anar a registrar-nos com a estudiants Erasmus a l’oficina de relacions internacionals de la Universitat. Per sorpresa nostra, ningú d’aquella oficina parlava ni anglès ni cap altra cosa que no fos l’Italià. Mai sabrem si ho vam entendre tot correctament!

Quan hi vaig anar tenia moltíssimes ganes de viure unaexperiència com aquella. Van ser sis mesos increïbles, vaig conèixer a gent de tot el món i vaig poder viatjar moltíssim per tot el país. Totes les regions italianes estan molt ben comunicades en tren i a més a més a preus increïblement assequibles. Això sí, els trens passen a l’hora que volen i noés estrany que vagin amb més de 30 minuts de retard.

Si voleu fer una estada a Itàlia us recomanaria que aprenguéssiu quatre coses bàsiques en Italià i que intenteu rodejar-vos de gent italiana. Ja que per a nosaltres és força fàcil aprendre’n la llengua, és una de les grans coses que et pots emportar d’aquesta experiència. D’altra banda, us recomano que tingueu molta paciència per als tràmits, la cerca de pis, etc. Si a Espanya les coses van lentes, a Itàlia força més. A més a més, estigueu atents a qui llogueu una habitació. La llei Italiana permet als propietaris entrar al pis dels inquilins quan vulguin i sense avisar. Alguns companys d’Erasmus es van endur més d’una sorpresa.

Viure a Cesena va ser una experiència que no oblidaré mai. Tot i que hi havia pocs Erasmus, amb la gent del màster vam fer un grup molt i molt unit. La Natàlia, la Myra, la Fiorella, la Michelle, l’Alex, el David, l’Andrea, el Clarke, la Líbia, la Núria, el Gabrielle, la Laura… Totes elles, persones que no oblidaré mai. Fèiem sopars, festes i viatges molt sovint i, com que les distàncies eren curtes entre casa i casa, o bé anàvem amb bici, semblava que visquéssim pràcticament junts. La ciutat és increïble arquitectònicament, hi podreu trobar els arcs típics de l’Emilia-Romagna, molt bons restaurants de menjar exquisit i només està a 15 km del mar adriàtic. A més a més, està tan a prop de Bologna que hi anàvem molt sovint, o bé per sortir de festa o bé per visitar-la i passar-hi el dia.

Quan venia algú a visitar a algú dels del grup era una festa. Fèiem un sopar de benvinguda o bé anàvem a prendre vi a la piazza del popolo o a fer l’aperitivo al vespre. Recordo que teníem el costum de passejar molt a les nits. Cesena és una ciutat molt més tranquil·la que Bologna. Només hi havia concerts en directe els dimecres a la nit i alguns pubs i terrasses els caps desetmana, però la resta de dies acostumàvem a sortir a les nits a passejar i xerrar de la vida, i creieu-me si us dic que aquesta mena de rituals t’omplen de vida quan vius lluny de casa. Els nous amics es converteixen en família i trobes que les coses que aquí no hauries fet mai, allà t’omplen els dies.

D’altra banda, viure a una ciutat petita té els seus avantatges. Primer, perquè no hi ha gaire turisme i, per tant, estàs immers en la cultura i la llengua al 100%. Després, perquè a poc a poc comences a conèixer els racons, botiguetes i persones emblemàtiques de la ciutat, i cada vegada t’hi sents més com a casa.

La universitat italiana té força fama de ser més aviat lleugera pels Erasmus. Ara bé, la Universitat de Bologna és la més antiga d’Europa i, almenys al meu màster, no ens donaven gaire via lliure.Classes, presentacions orals i entregues a punta pala. Allà les notes van sobre 30 en comptes de sobres 10 i s’aprova a partir de 18 punts. Això sí, treure molt bones notes a Itàlia és força més fàcil que a Catalunya. Tot i això, els exàmens són gairebé tots orals, fet que fa que la por escènica que puguis tenir hi jugui un paper important.

Sens dubte, us recomanaria mil vegades que, si en teniu l’oportunitat, marxeu a viure una experiència internacional. Viure lluny de casa et fa sortir de la zona de confort constantment, haver de superar obstacles, aprendre una nova llengua, viure en una nova cultura, conèixer gent nova i estar molt més oberta i flexible a tot el que vingui. Quan vaig tornar a casa, em va costar setmanes posar els peus a terra. Primer tenia la sensació que havia viscut un somni i que no havia estat del tot real. Però finalment, quan agafes perspectiva, desitges tornar a repetir-ho una altra vegada.


MENÚ

Guia visual per sol·licitar oportunitats de pràctiques i feina a Institucions de la Unió Europea

T’agradaria treballar en algun organisme oficial de la Unió Europea?
El Ministeri d’Exteriors d’Espanya ha elaborat un seguit d’infografies amb alguns consells a
tenir en compte a l’hora de sol·licitar una feina o unes pràctiques en alguna institució de la
Unió Europea. Et compartim alguns dels recursos visuals que han creat:

Per fer un bon Currículum…
• Fes ús el model Europass:
https://europa.eu/europass/es
• Redacta en anglès o francès.
• Disposes de formació en
lideratge? Ressalta-ho!

Tens una entrevista de feina en un organisme de la UE?
• Informa’t sobre el servei que ofereix el lloc.
• Investiga sobre els membres del comitè de selecció.
• Si l’entrevista és per
videoconferència, comprova
amb antelació que el programa funciona!

Podràs consultar aquestes i altres infografies a: https://bit.ly/2GtgQ9I

Bones pràctiques per minimitzar els residus domèstics


1.- A LA FEINA: {.d}PAPER I CARTRÓ: Utilitzar les dues cares del paper. Els fulls que s´han imprès i no serveixen els hi pots allargar la vida donant-l´hi un altre ús: Per exemple crear un llibreta per notes, esborranys.. Fer servir paper 100% reciclat i totalment lliure de clor.
-PLÀSTICS: Llençar les ampolles ben aixafades, per tal de reduir el volum al contenidor. Les ampolles d´aigua podrien ser de 2 litres, en comptes 1,5 l, el volum és més o menys el mateix i ens durarà més. Tòners: Per tal de reduir les unitats de tòners, i per tant de tinta, que gastem a l´any hem d´evitar imprimir documents interns, a més podem introduir en els mails que enviem el següent comentari: Abans d´imprimir-me, penseu bé si és realment necessari. El medi ambient és cosa de tots.{.d}
2.- A CASA: {.d}Separem tots els residus: paper, envasos, vidre, i dipositem al seu contenidor corresponent. La resta de residus els hem de portar a la deixalleria més propera.
-Els olis, els podem reutilitzar. Després els portarem a la deixalleria.
-Utilitzem productes que tinguin una vida més llarga.
-Desconnectem la televisió així com la resta d´aparells elèctrics, quan no els estiguem utilitzant i quan marxem de casa, no deixem cap en “stand-by” (consum en espera), doncs malgasten energia. Utilitzem bombetes de baix consum, consumeixen menys energia i tenen una vida més llarga.{.d}
3.-A LA COMPRA: {.d}Estalvia bosses de plàstic: quan vagis a comprar fes servir bosses de tela, el cistell, i carret de la compra.
-Es pot adquirir envasos de mida més gran que permetin la recàrrega del mateix producte en envasos més petits i d´ús comú.
-Comprar productes frescos i a granel, aquests no necessiten tants plàstics ni safates de porexpan. Optem per productes en envasos de vidre i retornables.
-Hem d´evitar productes d´un sol ús, i tot aquells que portin embolcalls i embalatges innecessaris. Triar productes que ofereixin una major durabilitat.
-Si compres aparells que fan servir piles, mira que aquestes puguin ser recarregables.{.d}