Reptes: Jordi, treball a Holanda

JORDI

Treball a Holanda

“Potser si que hagués obert aquest estudi de disseny, però les coses que hi faré segur que seran de manera diferent pel fet d’haver viscut a Holanda.”

La recerca de feina a l’estranger no és una tasca fàcil, com ens comenta el Jordi en la seva experiència “és un risc molt alt i et poses en situacions que requeriran molt de tu, són difícils i alhora que molt satisfactòries si surten bé.”

Abans de marxar: “no vaig preparar res, bé si em vaig fer la targeta sanitària europea”. Tot i així ens explica que es va informar amb gent que havia viscut a Holanda.

Aprofitar les experiències d’altres persones que les han compartit a la xarxa és una molt bona pràctica. Pots trobar aquest tipus d’informació a pàgines com: http://trabajarporelmundo.org/ o en blogs de viatgers/es: http://www.buscablogsdeviaje.com/. I específicament per a la recerca de feina a l’estranger trobareu informació sobre ocupació al Portal Eures de la mobilitat professional: https://ec.europa.eu/eures/public/es/homepage

A part dels preparatius, durant els primers mesos al país que s’ha escollit com destí, cal ajustar les expectatives sobre el treball que es cerca, i el domini de la llengua anglesa, amb la realitat d’un mercat laboral desconegut. La història d’en Jordi ens parla d’aquest aprenentatge i de com la seva experiència en una nova cultura empresarial, li ha servit per iniciar un projecte d’empreneduría al retorn.

Vaig estudiar enginyeria tècnica en disseny industrial i vaig començar a treballar de “matxaca” d’enginyer fent plànols en una empresa. Aquesta feina no m’agradava gaire i vaig decidir marxar a treballar a l’estranger Pensava que em donaria una major seguretat personal anar a un altre lloc i que les coses t’acabin anant bé. És el què ha passat.

Jo sóc dissenyador i vaig triar aquest país perquè era clarament una oportunitat per fer el tipus de feina a la que vull dedicar-me. A part hi tenia un amic que sabia que m’acolliria de braços oberts i em deixaria estar a casa seva.

Al principi, a la meva família no els va agradar massa la idea que marxés, ja que aquí estava treballant i tenia un bon sou per primer cop després d’acabar els estudis. Partir semblava una mala decisió, quan simplement era decisió arriscada.

El meu amic ja portava un any vivint a Rotterdam. A la meva arribada em va presentar al seu cercle social que ràpidament va passar a ser també el meu. En el món dels holandesos era difícil introduir-s’hi. Llavors vam fer amistat sobretot amb persones com nosaltres, que provenien de països de l’Europa Mediterrània i que passaven allà un temps.

Vaig anar a buscar feina a Holanda pensant-me que tenia un anglès bo i en realitat tenia un anglès bàsic amb el que podia sobreviure, però insuficient per a què em contractessin. Primer vaig cercar en estudis de disseny però només m’oferien fer pràctiques. En les empreses d’enginyeria la indústria era nacional, calia parlar holandès, i jo no en sabia. 

Mentre buscava feina, amb uns amics vam iniciar el nostre propi estudi, aprofitant les facilitats que tenen els autònoms allà. Vam crear productes fets de fusta tallada amb làser (estoigs, porta ulleres, diaris,…) que veníem en mercats locals. A la gent li agradaven els nostres dissenys, tot i que les ventes no ens permetien guanyar-nos la vida, i vaig reprendre la cerca d’un lloc de treball.

Durant quatre mesos vaig anar rebent NOS a les ofertes de feina. Quan se m’acabaven els estalvis em va començar a fer més por. Havia anat a Holanda amb l’esperança de treballar en algo que no hagués pogut trobar a Espanya, per això vaig descartar l’hostaleria.

Un dia que estava tot trist, l’amic que m’acollia allà em va parlar d’una empresa d’impressions en 3D d’Eindhoven (a 112 km de Rotterdam). A mi sempre m’havia apassionat aquesta tecnologia i els hi vaig enviar un correu tant entusiasta, que van decidir a escoltar-me.

Els primers contactes amb l’empresa van ser per mail, Skype, fins que em van dir que hi anés a fer una entrevista. L’entrevista me la van fer jugant al futbolí amb els que serien els meus dos caps. Els vaig guanyar i em vaig riure una mica d’ells, cosa que es veu que els hi va agradar.

Era una cultura d’empresa molt diferent de les que havia conegut aquí. Em vaig adaptar ràpid i amb l’anglès poc a poc vaig anar agafant la fluïdesa que necessitava per treballar. De vegades em feia sentir malament el no poder ser jo mateix, i expressar els meus pensaments complexes en la llengua estrangera.

M’ho passava bé a la feina. Sovint s’organitzaven esdeveniments per fer que estiguéssim contents, cosa que alhora feia que s’involucressin més a l’empresa. Allà em van valorar aspectes que ni jo sabia que tenia, com el fet de portar-me bé amb tothom. 

Estava treballant a l’empresa de dia i a les nits en el nostre estudi de disseny. La situació era insostenible. Vam decidir tornar i obrir el nostre estudi a Premià de Dalt. Sovint penso que si no hagués marxat 2 anys a Holanda, potser també haguéssim creat aquesta estudi, però les coses que farem en ell segur que seran diferents.

Ara després de més d’un any d’haver tornat i tot i les moltes dificultats que m’he anat trobant, puc dir que el tornar (de la mateixa manera que el marxar) va ser una bona decisió. Ja que finalment he muntat l’empresa de disseny Studio Khamai amb en David i l’Ivan, un projecte que va néixer a Holanda i que ara podem tirar endavant a casa nostra, al Maresme.

Reptes: Eva, servei de voluntariat europeu a Eslovènia

EVA

Servei de voluntariat europeu a Eslovènia

“Tothom té aquestes crisis a la vida en què no saps gaire què fer. Doncs pren-t’ho com una oportunitat per coneixe’t millor, el teu jo d’ara aplicat a un context diferent”

El Servei de Voluntariat Europeu (SVE o EVS, en anglès) és una acció dins del programa Erasmus+ de la Unió Europea, que permet a joves d’entre 18 i 30 anys fer un voluntariat de 6-12 mesos en un país de la Unió Europea o veïns. El programa cobreix totes les despeses, 300 euros mensuals, formació i acompanyament del voluntari durant l’estada.

Aquesta oportunitat està pensada per què puguis aprendre de manera no formal, és a dir a partir de la vivència i la implicació en alguna activitat comunitària en un país que teu: “l’EVS et proporciona moltes eines per poder integrar-te. Els tutors del projecte coneixen el territori, fas contactes i també tens espai per dir el que t’agrada i a què et vols dedicar”. A la fi de l’estada s’emet el Youthpass, que és un certificat que acredita les tasques i competències desenvolupades (idiomàtiques, digitals, cíviques, interculturals, d’autoaprenentatge).

Hi ha diverses entitats que publiquen les ofertes d’SVE existents https://europa.eu/youth/evs_database. Cal que el voluntari contacti amb una entitat d’enviament en el país d’origen que l’ajudarà a trobar el projecte i s’encarregarà dels tràmits administratius. L’entitat d’acollida per la seva banda, es la què proposa el projecte i es a on el o la jove farà el seu voluntariat en destí, gestionant els recursos econòmics i d’aprenentatge.

Durant l’últim any de carrera d’història de l’art, treballava en un centre obert i en dos museus els caps de setmana. En acabar, volia fer alguna cosa que m’enriquís. Em van parlar del SVE i em vaig anar a informar del què oferia aquest programa.

Per fer un SVE cal cercar una oferta de voluntariat i presentar la candidatura a través d’una entitat d’enviament, que en el meu cas va ser el Consell Comarcal del Maresme. L’assessora em va proposar un voluntariat per dinamitzar un Centre Juvenil a Krško (Eslovènia) i em va semblar l’opció perfecte.

L’SVE esta emmarcat en un programa europeu, això et dona molta seguretat però també implica alguns tràmits administratius addicionals. Vam revisar l’acord d’activitats amb l’assessora, i el Servei va tramitar l’assegurança, el carnet i els vols d’avió. També vam fer una formació preparatòria de l’estada.

El centre on treballaria i viuria era un edifici gran. A les plantes superiors hi havia un alberg juvenil on estava allotjada amb 4 voluntàries més. A baix, l’espai jove on col·laboraria dinamitzant activitats culturals i recreatives per a la població.

A Eslovènia fins i tot els infants de 12 anys saben anglès, i això em va facilitar enormement l’adaptació. Inicialment donava suport a la informadora juvenil del centre. Més endavant, vaig proposar destinar unes hores del voluntariat a un altre projecte.

Aquesta iniciativa no estava contemplada en el meu contracte, però a tothom li va semblar bé. Vaig començar a col·laborar amb l’associació Sonček (Sol) dos cops per setmana i aquest es va convertir amb el meu gran projecte.

També vaig participar en accions que gestionaven altres 11 voluntàries europees a la ciutat. Era fantàstic, perquè l’SVE et dona la xarxa i el temps necessaris per convertir-te en un agent de dinamització comunitària, malgrat que l’estada al lloc sigui relativament curta.

Tot i que al llarg d’un any sempre hi ha moments de nostàlgia de les persones, les coses i els paisatges que et son tant familiars i que has deixat darrera. Soc vegetariana i vaig trobar a faltar el gust dels espinacs que collim al nostre hort a Òrrius.

Tot i així, el programa et proporciona “un coixí” de persones al teu voltant que apaivaga aquestes sensacions momentànies. A més, vaig tenir la sort de conèixer la Alenka, la responsable de la neteja del centre, que em trobava cada matí quan obria la porta de la meva habitació i em donava molta tranquil·litat.

També vaig fer amistat amb altres voluntaris que com jo, tenien ganes de descobrir aquell entorn nou. Vam pactar les condicions del voluntariat i vam disposar d’un parell de setmanes per viatjar pel país. SVE, significa anar a conèixer món, però d’una forma més propera a la cultura i a la gent que en el turisme “exprés” on només veus els edificis.

L’experiència a Eslovènia ha tingut un gran impacte en la meva trajectòria. En un moment on no sabia per on tirar, m’ha servit per evidenciar la faceta “d’educadora” que sempre he tingut amagada, i també m’ha donat la capacitat de decisió.

A la tornada, costa fer front a la monotonia del passat que sembla un retrocés: la mateixa feina que abans de marxar, freqüentar la gent de sempre, parlar la llengua materna,… Marxaré a fer d’Au-pair al Regne Unit, mentre segueixo estudiant a la UOC.

El Butlletí de Febrer arriba carregat de novetats! Descobreix-les fent un sol click!

Com cada dia 10, publiquem una nova entrega del butlletí del servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme. En aquest trobaràs novetats referents a projectes de voluntariat, intercanvis, ofertes de feina i notícies que poden ser del teu interés.

El pots consultar clickant sobre la imatge

  

Destaquem les notícies relacionades amb els projectes de voluntariat internacional per a l’estiu. Properament organitzarem al Maresme una xerrada informativa on convidarem a diverses entitats per a què ens expliquin els projectes en què podeu participar. Us mantindrem informats/des a les nostres xarxes!

 
      
      

 
 667.18.27.82      

Recorda que tenim un servei d’assessoria presencial a Vilassar de Mar, Mataró, Pineda i el Masnou per a resoldre els teu dubtes

 

El voluntariat atrau el 57% dels joves que s’assessoren en el servei de mobilitat internacional del Maresme

 

El 57% de les consultes que durant l’any passat va atendre el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme van ser sobre qüestions relacionades amb el voluntariat. Els i les joves cerquen millorar l’idioma, fer currículum o adquirir competències transversals i interculturals. El Servei de mobilitat internacional jove del Maresme està impulsat per 24 ajuntaments i coordinat pel Consell Comarcal. El seu objectiu és assessorar i orientar els i les joves que volen fer estades a l’estranger.

El Servei ha experimentat un important creixement tant pel que fa a les assessories presencials que s’han doblat respecte a altres anys, com a participació en els diferents tallers que es programen. 

El volum més important de joves que demana informació i assessorament per fer una estada a l’estranger es situa en la franja dels 16 als 25 anys d’edat. El 28% té estudis universitaris; el 25% ha acabat batxillerat; el 23% té estudis d’ESO; el 22% ha fet cicles de formació i el 2% acredita només estudis primàris. En la distribució per sexes, guanyen les dones. Percentualment representen el 65% del total d’usuaris del Servei.

Dels 4 blocs temàtics dels què informa i orienta el Servei als joves: voluntariat, estudis, feina i turisme alternatiu, el de voluntariat és el que ha despertat en principi més interès. El 57% de les peticions d’informació han estat relacionades amb aquest àmbit. De fet, el Servei de Mobilitat internacional jove del Maresme és entitat oficial d’enviament de voluntaris a través del programa Erasmus + de la Unió Europea. Els i les joves veuen en els programes de voluntariat una oportunitat de fer una estada curta durant les vacances, o bé un projecte més llarg, després del estudis per millorar l’idioma estranger, fer currículum, adquirir competències transversals i interculturals, o aconseguir contactes en una primera arribada en un país estranger.

Els majors de 25 anys per la seva banda, focalitzen el seu interès en major mesura ver al món laboral. L’aspiració de marxar a l’estranger per trobar una feina ha estat el 20% del total de les motivació per marxar i els estudis han representat el 8%. Només l’1% s’ha interessat per conèixer les ofertes de turisme alternatiu; el 3% ha demanat informació sobre la tramitació a l’hora de viatjar i el 10% ha demanat informació específica d’un país determinat. Els països anglosaxons són els més sol·licitats, però també s’ha notat un increment de la demanda sobre Alemanya i Noruega.

El Servei de mobilitat internacional jove del Maresme està descentralitzat i presta assessories presencials en 5 punts de la comarca: Mataró, Malgrat de Mar, El Masnou, Pineda de Mar i Vilassar de Mar. Tot i això, realitza diferents accions en els municipis que ho sol·liciten. L’any passat  van passar 357 joves pels  tallers als instituts que es van programar a Mataró, Vilassar de Mar, El Masnou, Òrrius i Arenys de Munt. El catàleg d’accions per aquest 2018 ja està publicada i es pot consultar CLICANT AQUÍ.

Des del Servei de mobilitat internacional jove del Maresme consideren que la millor forma d’explicar als i les joves les diferents alternatives d’estades a l’estranger i el que poden aportar a nivell individual és a través de les experiències personals. Amb aquest objectiu s’ha muntat una exposició que recull en diferents formats l’experiència de 8 joves maresmencs que expliquen en primera persona la seva vivència. Sota el títol de “Reptes: Joves del Maresme en els règims de mobilitat“, l’exposició tindrà un caràcter itinerant. Ja es pot visitar a Palafolls (fins el 16 de març). Del 19 al 29 de març estarà a Vilassar de Mar i el 5 d’abril es presentarà a Mataró.

 


Formen part del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme els següents municipis: AlellaArenys de MarArenys de MuntArgentonaCabrera de MarCabrilsCalellaCanet de MarEl MasnouMalgrat de MarMataróMontgatÒrriusPalafollsPineda de MarPremià de DaltSant Cebrià de VallaltaSant Iscle de VallaltaSant Pol de MarSant Vicenç de MontaltTianaTorderaVilassar de Dalt i Vilassar de Mar.


Maresmencs i maresmenques al món


😀Irene i Rita

🛫 Arenys de Mar

🛬Sud Amèrica

✅ Viatge alternatiu

MENÚ


En ruta per Xile, Bolívia, el Perú, l’Equador i Colòmbia. El viatge de la Rita i la Irene.

El gener de l’any 2018, jo i la meva millor amiga Rita vam decidir començar una aventura a Xile, una aventura que duraria sis mesos i ens portaria a visitar una bona part de Sud Amèrica de manera improvisada.

Vam arribar a Santiago de Xile a finals de gener, i allà ens esperaven uns amics d’Arenys que viuen allà, els quals ens van fer de “pares” en aquesta primera etapa de la nostra aventura. Vam dormir a casa seva, ens van cuidar com unes reines i van fer que l’arribada a aquest magnífic país fos d’allò més agradable.

A partir d’aquí, vam recórrer Xile, des del sud: carretera austral, Chiloé fins al nord, el màgic Desert d’Atacama, i vam creuar la frontera cap a Bolívia. Xile és un país de contrastos, però cada cop més occidentalitzat.

Bolívia, en canvi, és un altre món. Vam tenir problemes per entrar al país, perquè la comunitat minera estava protestant per les seves nefastes condicions, així que en comptes de creuar per la frontera que hi ha just al costat del Desert d’Atacama, vam haver d’agafar un bus de més de 20 h per entrar per una altra frontera i arribar a Cochabamba. Aquí vam conèixer per primer cop la Bolívia autèntica, una Bolívia que no et deixa indiferent. A partir d’aquí, vam recórrer el país passant per Sucre, Potosí, Uyuni i Paz, i Copacabana. El llac Titicaca va ser la porta que ens va portar al Perú, un país immens que ens deixaria amb la boca oberta a cada lloc que anàvem. La seva gent, el menjar, la natura, la cultura. A Lima vam estar a casa d’uns amics dels nostres pares, que a part de cuidarnos i transmetre’ns el seu orgull peruà, ens van donar l’oportunitat de passar quatre dies a la Selva, on tenen una finca cafetera, convivint amb una família local. Perú, ens va captivar, no hauríem marxat mai d’allà

Però vam seguir cap a l’Equador perquè a aquestes alçades ja havíem decidit que tornàvem a casa des de Cartagena d’Índies, per tant, ja teníem una data límit i molt per conèixer. El nostre pas per l’Equador va ser més intens, ja que vam recórrer molts quilòmetres i vam aprofitar-los tots. Essència andina i una naturalesa impressionant (la “Laguna Quilotoa” no és famosa com el Machupicchu, però no et deixa indiferent).

A Quito, també vam tenir la sort d’estar acollides a casa d’una ballarina equatoriana, el fet de tenir contactes locals en el viatge, ens va facilitar moltes coses i sobretot ens va aportar una perspectiva diferent dels diferents països. A la frontera, passant cap a Colòmbia, vam viure en primera persona la tragèdia veneçolana. Això va ser una lliçó de vida, famílies refugiades preocupant-se perquè nosaltres poguéssim creuar sense problemes.

Per últim, Colòmbia, un país de música, calor, colors, palmeres, salsa, festa, platges, hamaques, deserts… un país que malgrat que la seva història és alegre, i que cuiden als turistes per sobre de tot. Després d’enamorar-nos del país, la millor manera d’acabar el viatge va ser recorrent l’illa de San Andrés amb moto, fent snorkel amb un tal Chipi, que es va oferir a ensenyar-nos els secrets de la costa de l’illa.

Pel que fa a temes de visat, no vam haver de fer res. En aquests països tens visat de 3 mesos de turista (excepte a Bolívia, que és d’un mes) i per tant, no vam haver de fer gestions prèvies. No vam treballar, però sí que vam fer voluntariats (a través de la pàgina Workaway) a Xile. Vam treballar en unes termes naturals, i també en un alberg. Així mateix, a Xile també vam fer Couchsurfing, i va ser una gran experiència que ens va permetre conèixer a grans persones.

Així en general, no ens vam trobar cap dificultat. Voldria destacar que malgrat ser dues noies viatjant, vam moure’ns per llocs gens turístics i mai vam viure cap situació perillosa ni compromesa.

Quan teníem dubtes, preguntàvem molt en grups de “mochileros” del Facebook, o a les persones que coincidíem pel camí. També ens assessoràvem molt preguntant a la gent local a l’hora d’aconsellar-nos per seguir la ruta, llocs per visitar, llocs a on dormir, etc. Aquesta va ser la manera de fer una ruta única que ens va portar a llocs que mai haguéssim pensat.

Com a consell per qui vulgui viure una experiència similar, en primer lloc diria que portin la motxilla ben buida de material (que al final les coses imprescindibles són ben poques i tot acaba fent nosa), i que facin turisme responsable, és a dir viatjant sense deixar rastre per allà on passes, ser respectuosos, informar-se dels dubtes amb la població local, interactuar amb ells (per mi és del més enriquidor) i desmarcar-se del turisme massiu. Aquest viatge ha marcat les nostres vides i ho recomano absolutament a tothom.


Publicat al Butlletí de setembre de 2020

Després de les vacances, tornem amb el butlletí de setembre!

Després d’haver carregat piles durant el mes d’agost, tornem amb la darrera novetat: la publicació del butlletí de setembre 2018.

En aquest podreu trobar informació actualitzada de notícies, projectes de voluntariat i pràctiques, intercanvis juvenils, beques i ofertes de feina, així com notícies relacionades amb la mobilitat internacional.

Si el vols rebre directament a la teva bústia de correu, confirma la teva subscripció a http://bit.ly/2sR9jrnI Recorda que també ens pots seguir a les xarxes socials!

 


El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme en vídeo!

Coneix el que ofereix el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme de la manera més fàcil a través d’aquest vídeo explicatiu.

 



Guia visual per sol·licitar oportunitats de pràctiques i feina a Institucions de la Unió Europea

T’agradaria treballar en algun organisme oficial de la Unió Europea?
El Ministeri d’Exteriors d’Espanya ha elaborat un seguit d’infografies amb alguns consells a
tenir en compte a l’hora de sol·licitar una feina o unes pràctiques en alguna institució de la
Unió Europea. Et compartim alguns dels recursos visuals que han creat:

Per fer un bon Currículum…
• Fes ús el model Europass:
https://europa.eu/europass/es
• Redacta en anglès o francès.
• Disposes de formació en
lideratge? Ressalta-ho!

Tens una entrevista de feina en un organisme de la UE?
• Informa’t sobre el servei que ofereix el lloc.
• Investiga sobre els membres del comitè de selecció.
• Si l’entrevista és per
videoconferència, comprova
amb antelació que el programa funciona!

Podràs consultar aquestes i altres infografies a: https://bit.ly/2GtgQ9I

Butlletí d’octubre 2019. Mobilitat Internacional

 

Conèixes el TNL?

Saps que són els programes del Cos Europeu de Solidaritat?

Posa’t al dia! Aquest octubre el butlletí t’ho explica! 

A més consulta les ofertes laborals o de pràctiques arreu d’Europa.

Consulta el butlletí de Setembre!
Les darreres novetats en formació, voluntariat, intercanvis i ofertes de treball en un sol clic. No deixis passar l’oportunitat d’estar al dia, un munt de coneixement s’obrirà pas, comprova els recursos que ofereix el Servei Jove Internacional Jove del Maresme al teu municipi i gaudeix de les diferents experiències dels joves del maresme que ja han tastat aquestes oportunitats.

Descarrega’l a: http://bit.ly/butlleti-mobilitat-maresme-set-19...
o fes-li una lectura en línia https://issuu.com/mobilitatjove/docs/201909-butlleti_setembre


   Ofertes laborals  

    
 


El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme presenta l’exposició Create´n´Share 2013 i 2014

 

Vilassar de Mar, municipi impulsor de l’actual Servei de Mobilitat Internacional Jove de Maresme, que coordina el Consell Comarcal, és el municipi triat per presentar l’exposició fotogràfica que recull l’experiència de l’intercanvi juvenil Create’n Share. L’exposició serà itinerant i visitarà els municipis que hi estiguin interessats.

La inauguració de l’exposició anirà acompanyada d’un balanç de la feina feta i de la presentació de la nova imatge del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme. Aquest és un servei compartit per 19 municipis del Maresme: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Presidiran l’acte, l’Acalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer; la Consellera delegada de Joventut, Blanca Arbell; el Director General de Joventut de la Generalitat, Antoni Reig; la Diputada delegada d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Mireia Solsona i el Regidor de Joventut de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, Jordi Tàpies.

Han confirmat la seva assistència diferents regidors/es de Joventut, així com personal tècnic i joves implicats en el projecte.

Data: 2014-10-22

Lloc: Can Jorba (Carrer Santa Eulàlia, 140 de Vilassar de Mar