Reparat l’emissari submarí de la depuradora de Teià greument danyat pel temporal Glòria

Ahir van finalitzar els treballs de restitució dels 70 metres de canonada de l’emissari submarí de la depuradora de Teià que van quedar malmesos pel temporal Glòria. L’episodi de fort onatge havia trencat el tub que transporta aigua depurada a uns 40 metres de la platja d’Ocata mar endins.

La nova canonada, juntament amb els anclatges de formigó, que serveixen per llastrar els tubs al fons marí, es van muntar al Port Fòrum de Sant Adrià del Besós i es van traslladar al Masnou el 30 de juliol, dia en el qual es van iniciar els treballs d’enfonsament i connexió de la nova canonada a la part danyada de l’emissari submarí.

La part més complexa de la intervenció va ser la soldadura a l’extrem més proper al litoral ja que és una zona de roques a la rompent de les onades.

Per facilitar els treballs de reparació sense interrompre el procés de depuració de l’EDAR de Teià, es va buidar un decantador primari de la Planta que va ser utilitzat com a dipòsit pulmó d’acumulació de l’aigua bruta i es va instal.lar un bypass de l’emissari que va permetre la sortida de l’aigua neta a la platja.

Amb aquest sistema es va assegurar que l’aigua abocada a mar complís, en tot moment, els estàndards de qualitat, com queda recollit a les analítiques realitzades.

Els treballs de restitució dels 70 metres de nova canonada van finalitzar dimarts 4 d’agost.

ACA i Consell Comarcal signen un conveni per construir la depuradora d’Àgora Parc (Tordera)

 

L´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) i el Consell Comarcal del Maresme han signat un conveni per a millorar el sanejament de Tordera. Concretament, l´acord assolit permetrà impulsar el sanejament de la urbanització Àgora Parc mitjançant la construcció d´una depuradora i els corresponents col·lectors en alta encarregats de recollir les aigües residuals provinents del clavegueram i transportar-les cap a la depuradora.

Aquesta actuació, inclosa en la planificació hidrològica vigent, està pressupostada en prop d’1,2 milions d’euros, que seran aportats per l’Agència Catalana de l’Aigua. L’execució de les obres anirà a càrrec del Consell Comarcal del Maresme. 

Aquesta depuradora se sumarà a la xarxa de sanejament del Maresme que actualment compta amb 11 EDAR’s (10 d’elles gestionades pel Consell Comarcal), 39 estacions de bombament i 123 quilòmetres de col·lectors. Aquesta infraestructura de sanejament facilita la depuració de les aigües residuals generades pel 95% de la població del Maresme. 

Sanejament a Catalunya
El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el seu Programa de mesures associat inclouen les actuacions necessàries per a la millora dels sistemes existents, així com la posada en marxa dels nous per garantir el manteniment o millora de l’estat ecològic de les nostres aigües superficials, subterrànies i marines.

 

 
 

L´ACA i el Consell Comarcal del Maresme acorden millores en el sanejament d´Arenys de Munt

 

L´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) i el Consell Comarcal del Maresme han signat un conveni per impulsar la millora del sanejament al municipi d´Arenys de Munt. Concretament, l´acord se centra en dur a terme la redacció de la modificació del projecte constructiu de l´estació de bombament i impulsió del col·lector en alta d´Arenys de Munt, Arenys de Mar i Canet de Mar.

L’ACA finançarà  amb 36.500 euros la redacció del projecte que  farà el Consell Comarcal del Maresme. 

En el moment que s’executin les obres, les aigües residuals d’Arenys de Munt deixaran de circular per la xarxa de clavegueram municipal d’Arenys de Mar i s’enviaran directament a l’EDAR de Canet. Segons les previsions, aquesta modificació permetrà estalviar un 24.500 euros anuals tota vegada que es reduirà el consum energètic en 255.000 kWh/any.

Sanejament a Catalunya

El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el seu Programa de mesures associat inclouen les actuacions necessàries per a la millora dels sistemes existents, així com la posada en marxa dels nous per garantir el manteniment o millora de l’estat ecològic de les nostres aigües superficials, subterrànies i marines.

A data d’avui les 516 depuradores existents a Catalunya garanteixen el sanejament de més del 97,1% de la població catalana. Pel que fa al Maresme, la comarca compta amb onze depuradores en servei que depuren les aigües residuals generades pel 95% de la seva població.

La qualitat de les aigües de bany del Maresme és excel·lent

 

El Maresme ha començat la temporada de bany amb una qualitat exel.lent de les seves aigües. Així queda reflectit a les analítiques que fa l’Agència Catalana de l’Aigua i que es poden consultar en AQUESTA WEB. La xarxa de sanejament, amb 10 depuradores gestionades pel Consell Comarcal, assegura que l’aigua que s’aboca a mar estigui lliure de qualsevol substància nociva, a la vegada que impedeix el pas de materials surants com plàstics, productes higièncis i altres.

Tot i el correcte procés de sanejament de les aigües residuals al Maresme, es poden donar situacions que, d’entrada, poden crear alarma entre els banyistes. La principal és l’aparició d’escumes. Aquestes, però, es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. Podeu veure més informació sobre aquest procés en AQUEST ENLLAÇ.

Un altre element que sol provocar la sensació de brutícia és l’aparició d’objectes i materials surant al mar: plàstics, material higiènic, envasos, fustes, vegetació…etc. Aquests arriben al mar per l’incivisme. Cal que tots plegats siguem conscients que tot el que s’aboca a les rieres, als carrers o es deixa a la sorra aribarà al mar.

Per tal de conscienciar la població, el Consell Comarcal fa una crida a la reflexió. El mar és un espai de lleure que hem de mantenir net entre tots.

COMUNICAT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME, cliqueu aquí

Comunicat del Consell Comarcal sobre la qualitat de l’aigua de bany

 


En relació a alguns escrits de queixa publicats a les xarxes socials sobre l’aparició de brutícia a les platges i a la qualitat de les aigües de bany del litoral de la comarca, el Consell Comarcal del Maresme vol posar de manifest les següents observacions:


  •  Els sistemes de sanejament de la comarca, els quals depenen del Consell Comarcal del Maresme: estacions depuradores i xarxes de col·lectors i estacions de bombament, es troben funcionant de forma satisfactòria sense produir cap tipus d’afectació a les platges i alteració de la qualitat de l’aigua de mar. 

  •  La transparència de les aigües de bany és un clar i evident indicador  que no hi ha contaminació d’aigües residuals.

  • L’Agència Catalana de l’Aigua realitza, com cada any, una campanya d’anàlisi de la qualitat de l’aigua de bany al llarg de tot el litoral català. Els resultats de totes les mostres preses al Maresme indiquen que la qualitat microbiològica de totes les platges del Maresme és excel·lent.

  • Les escumes que sovint es veuen surant a la superfície són d’origen natural i no són d’origen antropogènic.

  • Els sòlids que arriben arran de platja: plàstics, residus higiènics, envasos, etc. i que a vegades s’observen surant a la superfície, no procedeixen de la xarxa de sanejament del Consell Comarcal. El seu origen està directament relacionat amb la brutícia de lleres i carrers, que quan plou, acaben al mar, i en alguna ocasió, en la falta de civisme dels mateixos usuaris de la platja.

  • D’acord amb la informació d’altres administracions, no és un fenomen que afecti només al litoral de la comarca, sinó que sembla ser que tant al nord com al sud del Maresme s’observa el mateix tipus de problema.

L’EDAR de Mataró incorpora un sistema que li permet generar energia per a autoconsum

 

L’Estació depuradora d’aigües residuals de Mataró (EDAR) ha donat un nou pas cap a la sostenibilitat. El Consell Comarcal del Maresme ha construit una planta que transforma en energia elèctrica i energia tèrmica el biogàs que es produeix en el procès de tractament de l’aigua. Actualment ja genera el 37% de l’energia que necessita l’EDAR i, l’any vinent, arribarà al 55%, amb l’ampliació de 4 a 6 microturbines.

La planta de cogeneració instal·lada a la Depuradora de Mataró ha comptat amb un pressupost de 616.198 euros, el 90,5% aportat per un PUOSC i el 9,5% restant pel Consell Comarcal del Maresme. Amb aquesta inversió s’hi han instal·lat 4 microturbines que, a partir del biogàs que es genera en el tractament de les aigües residuals, generen simultàniament energia elèctrica i energia tèrmica. L’elèctrica s’utilitza per al funcionament de la maquinària de l’EDAR i la tèrmica manté la temperatura que es necessita perquè els microorganismes facin la seva funció de degradació de la matèria orgànica.

 
Aquesta planta és la primera que s’hi instal·la al Maresme i, a banda dels seus beneficis mediambientals, permet reduir la dependència de les companyies elèctriques i estalviar. Les quatre microturbines que ja han entrat en funcionament generen 1.934 MWh a l’any, el 37% del consum de l’EDAR, o el que és el mateix, un estalvi en compra d’electricitat de 72.686 euros anuals.

El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, ha anunciat que després de l’estiu s’ampliarà la planta de cogeneració amb la instal·lació de dues noves microturbines. Amb les 6 unitats a rendiment l’EDAR s’assegurarà el 55% de l’energia que conseumeix i incrementarà l’estalvi fins als 118.718 euros anuals.

Martínez ha avançat que el Consell Comarcal instal·larà també l’any vinent una planta de cogeneració a l’EDAR del Maresme Nord. “Avancem cap a instal·lacions més sostenibles que, amb menys impacte ambiental i amb més estalvi econòmic, facin la mateixa feina” ha dit recordant la recent posada en marxa del tractament integrat de fangs a l’EDAR del Maresme Nord, un sistema pioner que permet una gestió integradora i més eficaç de les depruadores de la comarca.

El conseller de Medi Ambient, Josep Triadó, ha expressat la seva satisfacció pels resultats de la incorporació de la cogeneració a la depuradora de Mataró i ha manifestat que “l’adaptació i mitigació del Canvi Climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques que ens hem marcat com a Consell Comarcal i aquest compromís el posem en pràctica en totes les obres, actuacions i projectes” i ha afegit que “els esforços dels darrers anys han anat destinat a sanejar la pràctica totalitat de les aigües residuals de la comarca, ara toca fer la feina d’una manera més eficaç i sostenible”.

El Consell Comarcal gestiona el sanejament al Maresme amb 10 EDARS, 39 estacions de bombament i 123 kilòmetres de col·lectors.

 

 
 

Formació d’escumes a les platges

 


 


La inversió que en els darrers anys s’ha fet en sanejament al Maresme permet disposar d’una aigua de mar amb una molt bona qualitat. Quan comença la temporada d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) realitza controls periòdics per assegurar que tenim una aigua apta per al bany. Tot i això, pot aparèixer una taca d’escuma surant que sol despertar l’alerta dels banyistes. Aquesta escuma, sovint, no és contaminació de les aigües. Es deu a un procés natural. 

 


 



Les escumes es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i la producció vegetal pròpia del medi marí, i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada, majoritàriament, a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. 



De tota manera, però, es poden també produir escumes al mar com a conseqüència d’algunes activitats pròpiament humanes, com per exemple, abocaments directes a mar d’aigües residuals amb detergents, moviments de sorres (obres de construcció d’infrastructures a mar, regeneració de platges), abocaments d’aigües de circuits de refrigeració, etc. 

 

La presència d’escumes al mar és freqüent, tant a les aigües litorals de Catalunya com a les d’arreu del món, inclosos els llocs molt poc humanitzats.  

 

En la formació d’escumes intervenen processos físicoquímics i també biològics. De tots és coneguda la formació d’escumes després de pluges i mala mar, o bé quan trenquen les onades contra la costa. Aquestes escumes es deuen a l’agitació del mar i a la presència de substàncies naturals amb propietats tensioactives (microorganismes, restes vegetals…). Al mar hi ha un nombre extraordinàriament elevat de substàncies amb propietats tensioactives, tant d’origen natural com d’origen humà però, tal i com apunten la majoria de publicacions científiques que versen sobre la formació d’escumes al mar, aquestes es formen per processos naturals propis del medi marí.    

Les aportacions de matèria orgànica des del continent (sobretot en règim de pluges), i els processos biològics propis del medi marí, són els factors que determinen, majoritàriament, la formació d’escumes al mar. El grau de desenvolupament i la permanència de les escumes, dependrà de les condicions meteorològiques i de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.  

 

Per altra banda, però, l’activitat humana també genera aportacions de matèria orgànica i  nutrients al mar que arriben majoritàriament al medi marí a través dels rius, torrents, emissaris, pluvials, etc. Aquestes aportacions de nutrients poden provocar proliferacions vegetals a les aigües litorals i generar, per tant, a posteriori, un increment de matèria orgànica en el medi. Altres substàncies que provenen de l’activitat humana i que són susceptibles de formar escumes al mar per efecte de l’agitació i les onades, són: els detergents i sabons d’ús domèstic i industrial (formulacions tèxtils, floculants, emulsionants, etc.), alguns àcids grassos i també material proteic d’origen fecal. 



També hi ha unes determinades activitats a la costa que poden provocar la formació d’escumes a les aigües litorals i que són principalment: els moviments de sorra que s’efectuen durant les  tasques de regeneració de platges, els dragats del ports, les obres de construcció d’espigons i passeigs marítims… i els abocaments d’aigües de refrigeració d’instal·lacions industrials.

 

Les escumes se situen freqüentment en zones de convergència o contacte entre diferents  masses d’aigua on queden atrapades. Un cop formades, representen un substrat d’aglutinació i concentració de sòlids flotants i per això sovint les escumes porten tot tipus de materials enganxats, tant naturals com artificials (restes vegetals, plàstics…). 



A Catalunya, la presència d’escumes és un fenomen que es coneix i s’observa des de sempre, tant a les platges com a les aigües litorals. Les tasques de vigilància que s’efectuen periòdicament, durant la temporada de bany, han posat de manifest que en els mesos de primavera i tardor, l’aparició  d’escumes és més freqüent  que a l’estiu i a l’hivern.  


























 
 


 


Reestablert el servei de sanejament d’aigües residuals a Pineda de Mar

 

Un dels estralls que va provocar el temporal marítim del passat cap de setmana va ser el trencament de 50 metres del col·lector de Pineda de Mar. Aquesta infraestructura va quedar completament destrossada provocant el vessament directe a mar d’aigües residuals. La gravetat de la situació ha fet que el Consell Comarcal del Maresme, decretant situació d’emergència, hagi pogut actuar per sol·lucionar l’impacte mediambiental. Ahir a la tarda van finalitzar els treballs que han permès aturar l’abocament.

La sol·lució d’emergència per frenar l’impacte ambiental de l’abocament d’aigües residuals a mar ha estat fer un bypass amb una canonada flexible de més de 260 metres de longitud que permet salvar la zona afectada i impulsar l’aigua residual cap al pretractament del sistema de sanejament de Maresme Nord. Aquesta instal·lació conduirà un cabal aproximat de 5.500 m3 d’aigua per dia.

Els treballs, que van finalitzar ahir a la tarda, han estat una sol·lució tècnica provisional, prèvia a la definiva que consistirà en la reposició del col·lector malmès i la seva protecció amb una filera de pedres fins que l’administració competent restauri el passeig marítim de Pineda de Mar. S’estima que aquesta segona actuació, que el Consell Comarcal executarà en el moment que les condicions meteorològiques ho permetin, tindrà una durada d’entre 2 i 3 setmanes.

El col·lector destruït pel temporal és el que condueix les aigües residuals de Calella i una part de Pineda de Mar cap al sistema de pretractament del Maresme Nord.

Presentació del nou sistema de tractament integrat de fangs del Maresme

El Consell Comarcal del Maresme ha innovat en la gestió dels fangs que generen les depuradores de la comarca. Ha posat en marxa un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els residus que generen les depuradores del Maresme. El benefici és doble. D’una banda avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 85% les emissions de CO2 a l’atmosfera, i de l’altra incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual de 180.000 euros.

Demà, dimarts, es farà una visita a l’EDAR de l’Alt Maresme Nord per veure sobre el terreny les obres fetes i el funcionament del nou sistema de tractament integrat de fangs.

El President del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i el Conseller Delegat de Medi Ambient, Josep Triadó, explicaran els avantatges d’aquest nou sistema que permet el tractament conjunt dels fangs generats per les 9 estacions depuradores del Maresme.

Data: 2016-12-13

Lloc: EDAR de l’Alt Maresme Nord

El nou sistema de tractament integrat de fangs de les EDAR del Maresme permet estalviar econòmicament i millorar el medi ambient

 

El sistema de tractament integrat de fangs instal·lat a l’EDAR de l’Alt Maresme Nord ha superat amb èxit la prova pilot. Des del passat mes de març, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol i Tordera s’estan portant a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. Els resultats són triplement positius: s’han reduït les emissions de CO2, s’ha estalviat econòmicament i s’ha generat fertilitzant agrícola.

 

El projecte impulsat pel Consell Comarcal  permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitzi eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera. En aquests mesos de funcionament s’ha pogut comprovar que el tractament integrat de fangs instaurat a l’EDAR de l’Alt Maresme disminueix en un 85% les emissions de CO2, redueix els residus al 50% i facilita la seva transformació en fertilitzant agrícola. A més, com ha anunciat el president Miquel Àngel Martínez i Camarasa “permet estalviar 180.000 euros a l’any, uns diners que revertiran en més serveis ambientals per al territori” i sintonitza amb la línia estratègica comarcal de mitigar els efectes del canvi climàtic.

L’EDAR de l’Alt Maresme Nord i la de Mataró són dos de les 10 depuradores de la comarca que estan preparades per fer la “digestió anaeròbica” dels fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals. La digestió anaeròbica és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes. Aquest procès estava infrautilitzat a l’EDAR de l’Alt Maresme tota vegada que és una planta projectada amb visió de futur i capacitat per cobrir les necessitats d’un possible increment de població a 2030.

Davant d’això, el Consell Comarcal, que és l’organisme que gestiona les depuradores del Maresme, va optar per una gestió més eficaç i integradora del conjunt de plantes. Ha habilitat els dipòsits de digestió anaeròbica que estaven en desús i des del passat mes de març s’estan tractant a l’Alt Maresme Nord ells fangs generats a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol i Tordera.

La inversió,de 280.000 euros, s’amortitzarà en 18 mesos ja que els resultats obtinguts en aquest període de funcionament mostren que el sistema  és eficaç, a nivell ambiental i a niell econòmic ja que permet estalviar 180.000 euros/any.

Aquest model de gestió integradora és pioner a Catalunya i s’ampliarà l’any vinent amb la incorporació d’un sistema de cogeneració que facilitarà el funcionament autònom al 100% de l’EDAR de l’Alt Maresme Nord. La planta generarà l’energia que necessita per funcionar i, a més, obtindrà un excedent que s’utilitzarà per altres projectes territorials que encara s’estan definint.

El Conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal, Josep Triadó, considera que aquest projecte és un exemple de com podem “convertir un problema en una oportunitat. De l’aigua residual generem aigua neta, fertilitzant i energia“.