Acord interadministratiu per solucionar els problemes de soroll de la depuradora de Pineda de Mar

 

El Consell Comarcal, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’ajuntament de Pineda han mantingut una reunió per trobar una solució a  les molèsties de soroll que ocasiona el funcionament de la Planta Depuradora de l’Alt Maresme Nord als veïns de l’entorn de la instal·lació. Les tres administracions han acordat que l’ajuntament de Pineda avançarà els diners per a la col·locació d’unes pantalles acústiques per esmorteir el soroll provinent dels motors de ventilació.

Aquest acord es ratificarà en el conveni que properament signarà el Consell Comarcal, com a administració actuant, i l’ajuntament de Pineda on s’especificarà que els diners que avança l’ajuntament els recuperarà quan l’ACA faci les obres de reposició i millora.

A la reunió va assistir el gerent del Consell Comarcal, Ramon Llastarry, l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor; i representants de l’Agència Catalana de l’Aigua.

La nova EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals), ubicada a la pedrera de Montpalau, tractarà les aigües de 5 municipis: Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. La seva posada en funcionament és important perquè  completa el mapa de sanejament de la comarca donant servei a una població de 150.000 habitants. Es va començar a construir l’estiu de 2008 i va entrar en servei, en període de proves el passat 4 de setembre. Amb aquesta nova depuradora es completa el mapa de sanejament del Maresme de manera que es dóna cobertura de depuració  d’aigües residuals als 30 municipis. Fins ara, Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls feien un pretractament a les seves aigües residuals, però els hi mancava el tractament biològic que evita qualsevol afectació ambiental al mar.

Amb aquesta nova instal·lació s’ha donat un important pas per aconseguir una qualitat òptima de l’aigua de bany, un valor especialment remarcable per una zona de la comarca que té com a principal actiu el turisme atret pel sol i la platja.

Prova pilot de reutilització d’aigua regenerada a la depuradora de Mataró

L’aigua és un bé escàs i especialment al Maresme que disposa de pocs recursos de captació propis. Depenem del riu Ter, de la dessaladora de Blanes i de l’aigua provinent dels aqúífers sobreexplotats de la Tordera.

Els escenaris que plantegen els experts a pocs anys vista, com a conseqüència de la situació d’emergència climàtica, obliguen a dissenyar una estratègia que permeti augmentar la resiliència de la comarca davant l’escassetat hídrica que es veurà especialment tensionada amb els episodis perllongats de sequera als quals apunten totes les previsions climàtiques.

El Consell Comarcal del Maresme ja ha començat a plantejar diferents línies d’actuació encaminades a una millor planificació dels recursos i a la preservació de les reserves d’aigua dolça per cobrir usos sensibles com la potabilització.

Aigua regenerada

Actualment, els 9 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.

El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Seguint un model d’economia circular, es calcula que la reutilització d’aquestes aigües depurades generaria un nou recurs hídric d’uns 20Hm3/any.

Per estudiar la viabilitat real de la reutilització de l’aigua depurada, es farà una prova pilot a la Planta depuradora de Mataró que permetrà validar a escala industrial diferents tecnologies de regeneració d’aigües residuals urbanes i la seva posterior reutilització en diferents usos.

El projecte, que compta amb un pressupost de 287.000 euros, rebrà finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua que contempla els resultats d’aquesta actuació com a susceptibles de ser replicats en altres territoris.

L’ACA subvencionarà el projecte amb 205.600 euros (el 71,64% del total). El Ple comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat l’acceptació d’aquests recursos per tirar endavant l’actuació.

La depuradora de Mataró

El Consell Comarcal del Maresme ha triat la depuradora de Mataró per desenvolupar aquesta prova pilot perquè és la que disposa d’un major cabal d’aigua depurada (25.000 m3/dia de promig) i perquè en el seu entorn se situen un bon nombre de possibles destinataris de l’aigua tractada.

Entre d’altres, s’avaluarà la possibilitat d’utilitzar aquest recurs hídric com a font de regeneració dels aqüífers de la riera d’Argentona que presenten problemes de nitrats i una certa intrusió salina a la part baixa i també s’analitzarà el seu possible ús agrícola.

El sistema de sanejament de Mataró inclou, a més de Mataró, els municipis de Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt.

Acord entre el Consell Comarcal i l’ajuntament de Pineda per reduir els sorolls de les instal·lacions de pretractament de l’EDAR del Maresme Nord

 
El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez, i l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, han signat un conveni de col·laboració entre ambdues administracions que permetrà agilitzar les obres necessàries per reduir els sorolls que ocasiona el funcionament de la planta de pretractament de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del Maresme Nord.

El pretractrament de l’EDAR de l’Alt Maresme es troba ubicat a la façana litoral de Pineda de Mar i des de la seva entrada en funcionament els veïns dels voltants han expressat les seves queixes per l’emissió de sorolls molestos. Tot i que les medicions realitzades han donat com a resultat que la instal·lació i el procés de pretractament compleixen la normativa acústica vigent, el Consell Comarcal i l’ajuntament de Pineda han cercat alternatives tècniques per evitar molèsties al veïnat.

L’acord signat avui entre el president del CCM, Miquel Àngel Martínez, i l’alcalde de Pineda, Xavier Amor, faculta l’ajuntament de Pineda a avançar els diners necessaris per actuar en la font dels sorolls. Segons ha explicat Amor, sembla que l’actuació més ràpida i econòmica és l’aïllament acústic dels motors que impulsen el procés de pretractament.

El cost dels treballs pot oscil·lar entre els 8.000 i els 12.000 euros, una quantitat que avançarà l’ajuntament i que el Consell Comarcal, com a administració actuant, reclamarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

El president del Consell Comarcal ha destacat que la nova EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals) és important perquè la seva posada en funcionament completa el mapa de sanejament de la comarca donant servei a una població de 150.000 habitants de 5 municipis: Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls.

Es va començar a construir l’estiu de 2008 i va entrar en servei, en període de proves el passat 4 de setembre. Amb aquesta nova depuradora es  dóna cobertura de depuració d’aigües residuals als 30 municipis del Maresme. Fins ara, Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls feien un pretractament a les seves aigües residuals, però els hi mancava el tractament biològic que evita qualsevol afectació ambiental al mar.

Amb aquesta nova instal·lació s’ha donat un important pas per aconseguir una qualitat òptima de l’aigua de bany, un valor especialment remarcable per una zona de la comarca que té com a principal actiu el turisme atret pel sol i la platja.

Diferents territoris catalans s’interessen per la plataforma centralitzadora de fangs de l’EDAR de l’Alt Maresme

El mes de març de 2016, el Maresme va estrenar la Planta de Fangs a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme, un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els fangs que generen les depuradores de la comarca amb un quàdruple benefici: avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 77% les emissions de CO2 a l’atmosfera, produeix el biogàs que permet l’autoabastiment energètic de la Planta, redueix en un 40% la generació de fangs a la comarca i incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual d’uns 180.000 euros.

El projecte impulsat pel Consell Comarcal permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitza eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera.

Sis anys després de la seva entrada en funcionament, la Planta de Fangs maresmenca s’ha convertit en un model exportable al territori català. Aquesta setmana ha visitat les instal·lacions una nodrida comitiva integrada per responsables polítics i tècnics interessats en traslladar l’experiència als seus respectius territoris. En concret, hi havia representants dels Consells Comarcals d’Ossona i el Bages, del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua provinents de diferents zones geogràfiques, representants d’Agbar i Acciona i enginyeries especialitzades en sanejament com DOPEC i Sice.

En el decurs de la visita – guiada per la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido i responsables tècnics de la Plataforma de Fangs- es va explicar el funcionament del sistema i els beneficis que ha aportat.

La Planta de Fangs, que després d’un funcionament en període de proves, es va posar a ple rendiment el mes de març de 2016 va requerir una inversió de 280.000 euros que es va amortitzar en els 22 primers mesos de funcionament.

Des de la seva posta en marxa, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera es porten a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. La coneguda com a “digestió anaeròbica” és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes.

Amb aquest model de gestió integradora dels fangs i la incorporació d’un sistema de cogeneració, l’EDAR de l’Alt Maresme ha aconseguit un funcionament energètic autònom.

El CCM organitza una visita guiada a l’EDAR per alcaldes, regidors i tècnics de l’Alt Maresme

 
Alcaldes, regidors, consellers comarcals i tècnics municipals van visitar divendres l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme Nord. La delegació, encapçalada pel conseller delegat de Medi Ambient del Consell Comarcal, Antoni Valls,  van poder veure tant el procés de pretractament com el de depuració que se segueix a les noves instal·lacions.

L’EDAR del Maresme Nord, que va entrar en funcionament a finals de 2012, va completar el mapa de sanejament del Maresme permetent que els 30 municipis de la comarca disposin de depuració d’aigües residuals.

Divendres, el Consell Comarcal, com a ens gestor, va fer una visita guiada per les instal·lacions de Pretractament ( ubicades a l’Avinguda del Consolat del Mar de Pineda de Mar) i per l’EDAR (a la pedrera de Montpalau). Polítics i tècnics van veure tot el procés que se segueix per abocar les aigües residuals al mar amb totes les garanties mediambientals. Entre d’altres, van assistir l’alcalde de Pineda de Mar Xavier Amor, l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini i l’alcalde de Santa Susanna Joan Campolier; així com els consellers i conselleres comarcals Diego Sánchez, Neus Serra, Carlos Fernández, Albert Torrent, Alfons Molons, Jaume Borrell, Isabel Roig i Xavier Serra. També van assistir-hi representants de diverses associacions de veïns

L’EDAR de l’Alt Maresme Nord,  que  tracta l’aigua residual d’una població equivalent de 200.000 habitants, està preparada per tractar un cabal màxim  de  54.000 m3 d’aigua al dia, tot i que aquest estiu no s’han superat els 35.000 m3 al dia. Aquesta planta té la peculiaritat de mantenir separat el pretractament de la resta de processos. La construcció del pretractament aposta per un model d’instal·lació compacta, semisoterrada i integrada en el medi que l’envolta. El seu disseny està basat en un projecte tècnic i arquitectònic que evita l’impacte paisatgístic i ambiental.

El Consell Comarcal, a més de l’EDAR de l’Alt Maresme Nord, gestiona les depuradores de Teià, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Genís de Palafolls i Tordera. En total el Maresme està connectat amb 42 estacions de bombament i compta amb 108 quilòmetres de col·lectors.

Servei de sanejament d’aigües residuals urbanes

 

El Consell Comarcal del Maresme va posar en funcionament el Servei de sanejament d’aigües residuals en alta a la comarca del Maresme el 1989. El Ple del 10 d’abril de 1989 va acordar prestar en matèria de sanejament al Maresme,les següents actuacions: 



  • L’explotació de les instal·lacions d’evacuació i tractament d’aigües residuals que existeixen i de les que s’impantin en el futur dins del territori de la comarca i que afectin a un àmbit supramunicipal, així com d’aquelles d’àmbit municipal que li siguin encomanades.

  • El control i la vigilància dels abocaments que siguin efectuats a les instal·lacions supramunicipals, tant a partir de les xarxes o col·lectors municipals com des de les instal·lacions pròpies de les empreses o polígons industrials

  • Actuacions complementàries de les que duguin a terme els municipis en les respectives xarxes i instal·lacions municipals i coordinació d’aquests serveis municipals

  • Elaboració d’estudis i informes tècnics relatius a la implantació i execució dels Plans de Sanejament que afectin a l’àmbit de la comarca



Mitjançant delegació de competències per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, titular del servei, el Consell Comarcal del Maresme és l’administració actuant en els sistemes de sanejament de la comarca. La seva funció és la de gestionar l’explotació i manteniment dels sistemes de sanejament del Maresme mitjançant la gestió indirecta, a través de l’empresa d’economia mixta SIMMAR SL.

D’entre altres funcions, el Servei també:






















  • Autoritza els permisos de connexió al sistema públic de sanejament en alta gestionats pel Consell Comarcal, d’acord amb el que estableix l’Art. 10 de condicions de la connexió i l’Art. 11 de conservació i manteniment, del Reglament Regulador d’Abocaments d’Aigües Residuals a la comarca del Maresme






Aquest servei està certificat amb la ISO 14001 de medi ambient:


 

El mar de fons dificulta la reparació de l’emissari submarí de Pineda de Mar

Els treballs de reparació de l’emissari submarí de Pineda de Mar s’estan retardant a causa del mal estat del mar que impedeix els treballs submarins que s’hi han de realitzar. Els efectes de les onades van malmetre divendres passat, 18 de juliol, una part del tub de l’emissari submarí al seu pas per la platja de Pineda de Mar (a la zona compresa entre l’estació i el terme municipal de Santa Susanna). Aquest trencament provoca l’abocament directe a mar d’aigües residuals.
Demà, els tècnics -que hi estan treballant des del mateix divendres- tornaran a intentar reparar la part malmesa de l’emissari.

La zona afectada està tancada al bany i senyalitzada amb bandera vermella.

Reestablert el servei de sanejament d’aigües residuals a Pineda de Mar

 

Un dels estralls que va provocar el temporal marítim del passat cap de setmana va ser el trencament de 50 metres del col·lector de Pineda de Mar. Aquesta infraestructura va quedar completament destrossada provocant el vessament directe a mar d’aigües residuals. La gravetat de la situació ha fet que el Consell Comarcal del Maresme, decretant situació d’emergència, hagi pogut actuar per sol·lucionar l’impacte mediambiental. Ahir a la tarda van finalitzar els treballs que han permès aturar l’abocament.

La sol·lució d’emergència per frenar l’impacte ambiental de l’abocament d’aigües residuals a mar ha estat fer un bypass amb una canonada flexible de més de 260 metres de longitud que permet salvar la zona afectada i impulsar l’aigua residual cap al pretractament del sistema de sanejament de Maresme Nord. Aquesta instal·lació conduirà un cabal aproximat de 5.500 m3 d’aigua per dia.

Els treballs, que van finalitzar ahir a la tarda, han estat una sol·lució tècnica provisional, prèvia a la definiva que consistirà en la reposició del col·lector malmès i la seva protecció amb una filera de pedres fins que l’administració competent restauri el passeig marítim de Pineda de Mar. S’estima que aquesta segona actuació, que el Consell Comarcal executarà en el moment que les condicions meteorològiques ho permetin, tindrà una durada d’entre 2 i 3 setmanes.

El col·lector destruït pel temporal és el que condueix les aigües residuals de Calella i una part de Pineda de Mar cap al sistema de pretractament del Maresme Nord.

Els tècnics delimiten l’abast de l’avaria de l’emissari submarí de Pineda de Mar

La millora de l’estat de la mar ha permés avui una inspecció ocular submarina de la part malmesa de l’emissari de Pineda de Mar que ha permés delimitar l’abast de l’avaria.

La fuita d’aigües residuals, que es va detectar el passat divendres, ha estat provocada pel desllorigament i desplaçament dels tubs de l’emissari per l’efecte dels corrents i les onades. 

Per tal de tornar a la normalitat, cal fer una rassa submarina i tornar a recol.locar el tub en el seu lloc ajustant les juntes. Es calcula que, si no hi ha complicacions, les obres es poden perllongar tres dies. Mentrestant la platja afectada es manté tancada al bany.

L’EDAR de Mataró incorpora un sistema que li permet generar energia per a autoconsum

 

L’Estació depuradora d’aigües residuals de Mataró (EDAR) ha donat un nou pas cap a la sostenibilitat. El Consell Comarcal del Maresme ha construit una planta que transforma en energia elèctrica i energia tèrmica el biogàs que es produeix en el procès de tractament de l’aigua. Actualment ja genera el 37% de l’energia que necessita l’EDAR i, l’any vinent, arribarà al 55%, amb l’ampliació de 4 a 6 microturbines.

La planta de cogeneració instal·lada a la Depuradora de Mataró ha comptat amb un pressupost de 616.198 euros, el 90,5% aportat per un PUOSC i el 9,5% restant pel Consell Comarcal del Maresme. Amb aquesta inversió s’hi han instal·lat 4 microturbines que, a partir del biogàs que es genera en el tractament de les aigües residuals, generen simultàniament energia elèctrica i energia tèrmica. L’elèctrica s’utilitza per al funcionament de la maquinària de l’EDAR i la tèrmica manté la temperatura que es necessita perquè els microorganismes facin la seva funció de degradació de la matèria orgànica.

 
Aquesta planta és la primera que s’hi instal·la al Maresme i, a banda dels seus beneficis mediambientals, permet reduir la dependència de les companyies elèctriques i estalviar. Les quatre microturbines que ja han entrat en funcionament generen 1.934 MWh a l’any, el 37% del consum de l’EDAR, o el que és el mateix, un estalvi en compra d’electricitat de 72.686 euros anuals.

El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, ha anunciat que després de l’estiu s’ampliarà la planta de cogeneració amb la instal·lació de dues noves microturbines. Amb les 6 unitats a rendiment l’EDAR s’assegurarà el 55% de l’energia que conseumeix i incrementarà l’estalvi fins als 118.718 euros anuals.

Martínez ha avançat que el Consell Comarcal instal·larà també l’any vinent una planta de cogeneració a l’EDAR del Maresme Nord. “Avancem cap a instal·lacions més sostenibles que, amb menys impacte ambiental i amb més estalvi econòmic, facin la mateixa feina” ha dit recordant la recent posada en marxa del tractament integrat de fangs a l’EDAR del Maresme Nord, un sistema pioner que permet una gestió integradora i més eficaç de les depruadores de la comarca.

El conseller de Medi Ambient, Josep Triadó, ha expressat la seva satisfacció pels resultats de la incorporació de la cogeneració a la depuradora de Mataró i ha manifestat que “l’adaptació i mitigació del Canvi Climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques que ens hem marcat com a Consell Comarcal i aquest compromís el posem en pràctica en totes les obres, actuacions i projectes” i ha afegit que “els esforços dels darrers anys han anat destinat a sanejar la pràctica totalitat de les aigües residuals de la comarca, ara toca fer la feina d’una manera més eficaç i sostenible”.

El Consell Comarcal gestiona el sanejament al Maresme amb 10 EDARS, 39 estacions de bombament i 123 kilòmetres de col·lectors.