El Consell Comarcal del Maresme ofereix contracte de 12 mesos a joves amb titulació universitària per fer pràctiques remunerades a l’administració pública

El Consell Comarcal del Maresme ofereix contracte laboral a 10 joves menors de 30 anys que vulguin fer pràctiques professionals a l’administració pública. Aquesta acció s’emmarca en el Programa de Primera Experiència Professional en les Administracions Públiques 2023.

El contracte, d’una durada de 12 mesos, s’iniciarà el proper 14 de desembre i les tasques professionals es realitzaran en diferents serveis del Consell Comarcal del Maresme.

Per poder-hi optar, cal teni menys de 30 any i disposar d’una titulació universitària de Grau en algun dels següents àmbits:

·       Administració d’empreses i Gestió de la Innovació

·       Administració i direcció d’empreses (ADE)

·       Comunicació

·       Disseny i creació digitals

·       Dret

·       Educació Social

·       Empresa internacional

·       Grau en Empresarials

·       Humanitats

·       Màrqueting i comunitats digitals

·       Màrqueting i investigació de mercats

·       Sociologia

·       Treball Social

·       Altres titulacions relacionades amb les anteriors

A més, cal estar en situació de desocupació i no haver obtingut pràctica professional remunerada relacionada amb la titulació després d’haver obtingut el títol.

Els anys de les titulacions hauran de ser els següents: del curs acadèmic 2019-2020 en endavant. Per les persones que puguin acreditar alguna discapacitat l’any de titulació podrà ser del curs acadèmic 2017-2018 en endavant.

PRESENTACIÓ DE SOL·LICITUDS:

Les persones interessades poden contactar amb Desenvolupament Econòmic del Consell Comarcal del Maresme (Xavier Muñoz) mitjançant correu electrònic (xavier.munoz@ccmaresme.cat) o telèfon 93.741.16.23 o bé 93.741.16.16 (ext. 216).


El Servei intermunicipal Rula que es presta a Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera avança cap a la seva consolidació

El Servei mancomunat La Rula encara el seu segon any de vida amb l’objectiu de consolidar els serveis iniciats en els municipis de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera per atendre i prevenir el consum de drogues i l’ús abusiu de pantalles entre els i les adolescents i joves.

Els 4 ajuntaments i el Consell Comarcal del Maresme, que és qui coordina la gestió del servei amb la contractació de l’empresa Eines Serveis Socioeducatius SCCL, han valorat molt positivament la feina feta durant aquest primer any de funcionament i han establert el full de ruta de cara als propers mesos.

Posant el focus en la prevenció, es volen consolidar les actuacions de prevenció als centres educatius de primària i secundària i l’Espai d’atenció personal a joves i famílies, així com la coordinació entre agents i professionals a través de la dinamització de les taules preventives municipals.

D’altra banda, la intervenció en els espais d’oci és un altre dels puntals de l’activitat del Servei que es potenciarà ampliant principalment les actuacions vinculades a les Festes Majors. Com a reptes, a més, es començarà a treballar en l’elaboració de protocols comunitaris i mesures que unifiquin actuacions en aquests 4 municipis, especialment en els col·lectius que presenten majors factors de risc en relació als consums de drogues i pantalles. 

La Rula va començar a actuar el mes de setembre de 2022. En aquest primer any s’ha elaborat el protocol de centres educatius per a la detecció i intervenció en els usos de drogues i pantalles i s’han realitzat 184 tallers – 85 de consums de drogues i 99 de consums de pantalles- a alumnes d’entre 6è i 4t d’ESO, de cicles formatius i programes de formació i inserció.  Unes activitats que han tingut una excel·lent rebuda per part del professorat i alumnat.

Destaca també la posada en marxa, el passat mes d’abril, de l‘Espai d’orientació, informació i acompanyament per a famílies i joves en els usos de drogues i pantalles  en cadascun dels municipis. 

En l’àmbit de l’oci, durant aquest primer any, la Rula ha centrat la seva intervenció en les festes majors municipals. S’ha impartit formació sobre dispensació responsable d’alcohol a 94 persones i prop de 1.800 persones es van apropar a l’espai Rula que va estar present les nits de festa major als 4 municipis.

Què fa LA RULA

La RULA enfoca el seu pla d’acció principalment en la prevenció -en l’àmbit col·lectiu però també a nivell individual- a joves i famílies en cadascun dels 4 municipis. Treballa de forma coordinada i en xarxa amb les professionals dels 4 municipis on actua i amb la resta d’agents que intervenen en aquest territori des d’un àmbit supramunicipal. 

La RULA oferix els següents recursos:

  • EN L’ÀMBIT EDUCATIU: tallers de prevenció dels possibles riscos associats als usos de drogues i pantalles per l’alumnat, així com formació i assessorament per a professionals i famílies. Es disposa del Protocol de detecció i intervenció en els usos de drogues i pantalles (TRIC) per a centres educatius.
  • EN L’ÀMBIT D’OCI NOCTURN:coordinació d’ intervencions preventives en les Festes Majors i Populars, amb la vela de salut, un estand d’informació i atenció sobre drogues.
  • EN L’ÀMBIT COMUNITÀRI: espais d’atenció, informació i acompanyament individual, personalitzat i confidencial en aspectes relacionats amb els usos de drogues i pantalles.

Es reactiva el servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme

Tornen les assessories de Mobilitat Internacional Jove del Maresme en el seu doble format: presencial i online.

El jovent maresmenc que es plantegi fer una estada a l’estranger ja torna a disposar d’assessorament personalitzat per conèixer l’ampli ventall d’alternatives que té al seu abast només cal que demanin CITA PRÈVIA en aquest enllaç.

L’atenció presencial es du a terme els dimecres a l’Oficina Jove del Maresme (Centre Cívic Cabot i Barba a la Plaça Miquel Biada,5 de Mataró) entre les 16h i les 19h.

També es poden fer consultes per correu electrònic: mobilitatjovemaresme@gmail.com o per whatsapp: 667 18 27 82

El servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme és un projecte impulsat pels ajuntaments d’Alella, Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Mataró, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar amb el suport i coordinació del Consell Comarcal del Maresme

Sessió informativa sobre les subvencions per afavorir l’autoocupació de joves

El Consell Comarcal del Maresme organitza una sessió informativa online per explicar al jovent emprenedor com pot accedir a les subvencions per afavorir l’autoocupació en el marc del Programa FSE+ (Fons Social Europeu Plus).

A la sessió, que es realitzarà dimarts 11 de juliol de 10:00h a 11.30h, s’explicarà el funcionament de la subvenció i les novetats i modificacions respecte a edicions anteriors. També s’informarà sobre la documentació necessària a tenir preparada per al moment en què surti publicada la convocatòria d’aquest any.

Per assistir-hi, cal inscripció prèvia

INSCRIPCIÓ

Clàusula de tractament de les dades personals i d’ús d’imatge

En compliment del què disposa la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals (Reglament (UE) 2016/679 de 27 d’abril de 2016 (RGPD), la Llei Orgànica 3/2018 de 5 de desembre (LOPDGDD) i el dret a la pròpia imatge (Llei Orgànica 1/1982 de 5 de maig) els informem que el Consell Comarcal del Maresme, per a portar a terme aquesta formació haurà d’efectuar fotografies o captures de pantalla durant la connexió online on poden ser identificables amb la finalitat de poder justificar la realització d’aquesta activitat formativa a fi i efecte d’obtenir subvencions por part d’organismes públics. Així mateix, es tractaran les seves dades personals (nom, cognoms, adreça de correu electrònic, telèfon) per a oferir el servei de formació amb finalitzats organitzatives i administratives. Aquestes dades es conservaran mentre duri la finalitat per a la què s’han obtingut i sempre que no exerceixi el dret que els empara. No es comunicaran a tercers, exceptuant por obligació legal o a fi i efecte de justificar i obtenir subvencions per a la realització de l’activitat formativa, ni tampoc es realitzarà cap transferència internacional de dades sense el seu consentiment previ. Una cop les dades personals incloses les imatges ja no siguin necessàries, aquestes es guardaran degudament bloquejades amb les mesures de seguretat pertinents. Així mateix, els informem que tenen dret a sol·licitar l’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les dades, la limitació i oposició al seu tractament dirigint-se al Consell Comarcal del Maresme amb seu a Mataró, Plaça de Miquel Biada, núm. 1, correu electrònic maresme@ccmaresme.cat juntament amb una fotocòpia del seu DNI o document anàleg en dret, indicant el tipus de dret que volen exercir. Tenen dret a retirar el consentiment cedit en qualsevol moment. La retirada del consentiment no afectarà a la licitud del tractament efectuat prèviament. També tenen dret a presentar una reclamació, si consideren que el tractament de dades personals no s’ajusta a la normativa vigent, davant l’Autoritat de control (www.agpd.es). Amb la signatura del present document, el sota signant es considera informat i atorga el seu consentiment per a el tractament mencionat. Nom i cognoms participant: DNI: Signatura Data

El joc de Mobilitat Internacional

Qui hi ha al darrere del Joc de Mobilitat Internacional?

T’ho expliquem!

Fa uns mesos que des del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme i Nexes Interculturals hem estat treballant en la creació del joc de la mobilitat internacional.

Es tracta d’una eina per apropar de manera lúdica i vivencial a les persones joves la diversitat d’oportunitats de mobilitat internacional a les que poden optar. La dinàmica pretén valorar i reflexionar al voltant de diferents aspectes com les actituds que ens ajuden a afrontar el viatge o les adversitats amb les quals ens podem trobar. En el procés s’ha comptat amb el suport del del Consell Comarcal del Maresme, del Servei de Joventut de Vilassar de Mar i amb la col·laboració de tres joves de la comarca que han participat amb la part conceptual i amb les il·lustracions del joc.

Us els volem presentar, i sobretot posar en valor la seva participació en aquest procés col·lectiu. Sense ells el joc no hauria estat possible, moltes gràcies per ser-hi!

Les persones joves que han participat en el procés de creació del Joc de Mobilitat Internacional:

A què et dediques?

Soc dibuixant, ara mateix m’estic dedicant a crear projecte de MANGA original.

Què et va animar a participar en la creació del Joc?

Necessitava fer quanta més experiència possible en el camp de la il·lustració i del dibuix i aquest projecte ha sigut una molt bona oportunitat! Les promeses del joc m’han agradat molt i han sigut una motivació més.

Què t’ha aportat passar per l’experiència?

Aquesta experiència ha estat una sortida de la zona de confort: m’ha ajudat a ser molt més assertiva, col·laborar amb més persones també m’ha ajudat a ampliar més la mirada i la meva manera de treballar. Ara soc molt més ràpida a fer esbossos, he après a simplificar el meu procés creatiu i a tenir en compte moltes més coses (com per exemple els pressupostos i quant de temps dedicar a cada etapa del procés).

A què et dediques?

Ara mateix em dedico a ampliar els meus camps a la forma de representar l’art. Actualment, estic estudiant estilisme d’indumentària en un Cicle Superior.

Què et va animar a participar en la creació del Joc?

Vaig veure la publicació per Instagram i com que sempre he volgut viatjar fora del país, vaig veure una oportunitat de saber i donar a conèixer a més gent sobre el projecte de mobilitat internacional

Què t’ha aportat passar per l’experiència?

He conegut gent molt interessant i a més he pogut aprendre com fer un joc de taula a la vegada d’estar creant-lo.

A què et dediques?

Estic estudiant per a ser professor a Dinamarca. És una pedagogia alternativa. Aprenent viatjant, el món és la nostra escola, és un dels lemes de l’escola.

Què et va animar a participar en la creació del Joc?

El joc ha estat sempre una eina l’aprenentatge que he utilitzat per aprendre o ensenyar. Al mateix temps, la possibilitat de combinar el fet de viatjar, la creació d’un joc i donar-l’hi l’oportunitat al jovent de conèixer les possibilitats és una cosa que va cridar-me l’atenció des del primer moment.

El Maresme ha estat la terra on he crescut, a la qual em sento arrelat. Poder fer un projecte de joc amb persones amb qui comparteixes cultura i tradició és tot un goig.

Què t’ha aportat passar per l’experiència?

Que tot és possible quan es treballa en equip. És meravellós veure el treball de dissenyadors gràfics. És tota una feinada i posar-ho tot en comú dona satisfacció. És molt importat saber on estan les teves capacitats, és millor dir que NO amb temps que dir que Sí, i a l’últim moment no arribar-hi. Gràcies companyes per la feina feta i enhorabona

Butlletí juny 2023

El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme celebra el seu desè aniversari amb una cita a Premià de Mar

Apunta-t’hi a la celebració del desè aniversari

El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme està d’aniversari. Fa 10 anys que es va crear per oferir a les persones joves de la comarca l’oportunitat d’explorar el món i conèixer diferents cultures a partir de tots els recursos disponibles: estudis, feina, intercanvis juvenils, camps de treball…

Coordinat pel Consell Comarcal del Maresme i amb la participació de 24 municipis, ofereix assessoria presencial i online, tallers i tota mena d’activitats que faciliten informació al jovent que busca alternatives a l’estranger.

A títol d’exemple, l’any passat va programar tallers que van arribar a més d’un miler de persones i va assessorar 181 joves. Les assessories online es complementen amb les presencials que es realitzen descentralitzadament a la comarca. En concret, a Can Jorba (Vilassar de Mar), a Ca n’Humet (El Masnou), a l’Espai Jove Can Saleta (Calella) i al Centre Cívic Cabot i Barba (Mataró).

Celebració del 10 anys a Premià de Mar

El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme commemorarà els seu desè aniversari el proper 8 de juny amb activitats a l’Espai Jove Can Salamó (carrer de la Plaça, 65) de Premià de Mar.

A partir de les 17:30h, ss’oferiran les següents activitats:

  • Living library, a càrrec de Culture Clash BCN
    Parla amb joves que han viscut d’experiències diverses! Cada participant serà un llibre!
  • Participa en el test del Joc de Mobilitat Internacional
    Explora diferents oportunitats a l’estranger a través d’una dinàmica de joc que s’ha creat de manera col·laborativa amb joves del Maresme
  • També podràs visitar l’Exposició REPTES

Maresmencs i maresmenques al món


😀Carla

🛫 Pineda de Mar

🛬Lituània

✅ Intercanvi juvenil

MENÚ


La Carla de Pineda de Mar ens explica la seva experiència en un intercanvi juvenil a Lituània

Entrevistem a Carla Macias, una jove de Pineda de Mar que ha participat en un intercanvi juvenil a Lituània amb la Fundació Catalunya Voluntària.

La Carla va assistir a una de les nostres assessories presencials de Pineda de Mar el novembre passat. Tenia moltes ganes de participar en una experiència internacional i, entre altres opcions, li vam explicar en què consisteixen els intercanvis juvenils.

Com va anar el procés d’inscripció?

Vaig emplenar el formulari de sol·licitud de la pàgina web de l’entitat. Al cap d’uns dies des de la Fundació Catalunya Voluntària em van contestar per dir-me que m’havien seleccionat.

Vas participar en alguna sessió preparatòria?

Primer ens vam conèixer primer tots els participants a Barcelona, abans de marxar, va ser un primer contacte. Érem 7 en total, 1 dels quals era el youth leader, el Mario, que és la persona que tenim de suport que coordina el grup i organitza dinàmiques amb els altres països. Va assistir una trobada preparatòria a Holanda. Tot el grup vam viatjar junts.

Què vau fer el primer dia?

El primer dia vam aterrar a Riga, Letònia, i vam aprofitar per visitar el poble i menjar alguna cosa. Riga em va agradar molt. Des d’allà vam agafar un bus fins a Panevėžys, Lituània, que era més petit, no hi havia moltes coses. Feia molt fred però no estava nevat, tot just feia cinc dies havia nevat molt però ja s’havia desfet.

Quan vam arribar a Panevėžys ens van venir a recollir a l’estació de bus i ens van portar a una casa de colònies on estàvem tots els participants junts, una casa a la muntanya.

Ens vam quedar quasi sempre allà, sembrava una mica la casa de Gran Hermano!

Quines activitats fèieu?

Fèiem dinàmiques, xerrades i jocs relacionats amb els Drets Humanes. Per exemple, parlàvem de maltractaments, discriminacions homòfobes, transsexualitat, racismes… Diferents temes relacionats amb els Drets Humans.

Vam fer la “nit cultural”, on cada país havia de portar alguna cosa de menjar, o explicar una mica, fer algun joc relacionat amb el nostre país. Nosaltres vam fer un pica pica, amb truita de patates, neules, polvorons, torrons, quicos… I després les van fer Cagar el Tió, els vam ensenyar la cançó i vam embolicar les neules de regal.

Què tal amb l’idioma?

La veritat és que la gent era molt maca i ens ajudàvem moltíssim. Tothom, llevat el nostre grup espanyol, tenia un nivell d’anglès súper alt. Es va notar molt la diferència. A excepció de dues noies que anaven amb nosaltres que sí que el dominaven, ja que una és professora d’anglès i l’altre ha estat vivint fora.

Quins països van participar?

Eren joves de Lituània mateix, de Portugal i d’Holanda.

Vas aprendre nous conceptes relacionats amb els Drets Humans?

Aprens coses, veus altres punts de vista i altres maneres de pensar…

Per exemple, vaig veure que a Lituània tenen la ment força tancada en aquest aspecte. Sobretot tenen molt mal vistes les parelles homosexuals, això em va xocar molt. Vam anar a fer una activitat a un centre cívic d’allà, amb l’objectiu de conscienciar els joves, fer-los reflexionar una mica sobre els Drets Humans. I quan va sortir aquesta temàtica vam veure que molts dels joves estaven en desacord amb el matrimoni homosexual; a Lituània no està permès. També vam preguntar sobre l’avortament, i tampoc està gaire ben vist.

En aquell moment em vaig sentir orgullosa que almenys aquí ho veiem d’una altra manera.

Hi ha algun tema en particular que et cridés l’atenció?

De temes que es van tractar n’hi va haver un que em va agradar molt, sobre transsexualitat i transgènere. Sobre quina és la teva sexualitat biològica, que és el sexe amb el qual neixes, amb què et sents identificada, l’orientació sexual.. T’ajudava a entendre, a ficar-te en la pell de diferents maneres de viure la sexualitat. Ho van explicar molt bé.

Com eren els àpats?

Cada dia esmorzàvem a les 8:30 h. Ens solien posar pancakes. Això si, tot el dia mengen cogombre! Dinàvem a les 13:30 i sopàvem a les 19:30 h. Crec que és molt sa sopar tan aviat. El menjar era bo en general, però em va xocar que mai menjàvem postres. Ni fruita, ni iogurt…

Va ser una experiència bastant intensa. Gairebé no teníem temps lliure, ja que fèiem moltes activitats. Després de menjar sí que teníem una horeta per descansar.

Com valoraries en conjunt el teu pas per aquest intercanvi juvenil?

En general em va agradar molt l’experiència.

Després de l’intercanvi he vist que tot i ser de diferents països al cap i a la fi quasi tots tenim la mateixa percepció o sentiments. Quan estàvem xerrant ens enteníem molt bé, ens posàvem d’acord molt de pressa, hi havia molta connexió.

Fins i tot quan parlàvem amb joves amb punts de vista molt diferents hi havia força empatia, es feia l’esforç per provar d’entendre l’altre.

El millor que m’emporto són les persones que he conegut. El fet d’interessar-te per altres cultures, conèixer nova gent, noves experiències… M’agradaria molt tornar-los a veure a tots. Són gent molt interessant i molt intel·ligent que m’han fet reflexionar sobre moltes coses.

I desprès d’això?

Tot just tornar he començat un curs d’administració. Ha anat tot quadrat. Em ficaré les piles amb l’anglès, ja que a l’hora de parlar em feia molta vergonya, i més endavant sí que m’agradaria participar en altres intercanvis


Publicat al Butlletí de gener de 2020

Maresmencs i maresmenques al món


😀Tania

🛫 Mataró

🛬Irlanda

✅ Voluntariat

MENÚ


La Tania Limas és de Mataró i l’estiu passat va estar col·laborant en un projecte a Maynooth, Irlanda, que va trobar a través de la plataforma Helpex

L’experiència em va encantar. Hi vaig arribar el mateix dia que una noia que venia del Montseny, de fet vam arribar amb el mateix avió. Allà ja hi havia dues noies: una de Burgos i una altra de França. La convivència amb les noies va ser una passada. En el meu cas quan vaig començar la meva estada coincidia que era quan les altres noies voluntàries marxaven al cap de poc.

Donava la sensació que la família amfitriona buscava gent per treballar i ja està. Sí que eren macos: es preocupaven per tu, de vegades et feien el menjar… Però si havies de treballar 4 hores, molts cops en treballaves 8, ja que sempre surten coses amb els cavalls.

Pel que fa a les tasques començavem a les nou, esmorzàvem i el primer que fèiem era alimentar els cavalls, agafàvem el farratge, la palla, i després netejàvem els estables.

Les altres voluntàries ja tenien experiència: una noia portava des dels tres anys muntant, una altra noia també feia hípica… Jo en canvi només havia muntat a cavall dues vegades, i em vaig endur alguna trepitjada!. Quan vaig arribar la dona em va explicar les tasques bàsiques. Més que hípica, que també donaven classes, es dedicaven a la cria de cavalls per a curses. Com que jo no sabia res de cavalls les altres noies m’ho van ensenyar. Vaig aprendre gràcies a les companyes!

La família que portava aquell negoci no mantenia gaire contacte amb les voluntàries. Nosaltres menjàvem juntes a la cuina, però mai amb els membres de la família. L’experiència ha estat molt bé però no estàvem còmodes quan venia algú de la família, no hi havia molta comunicació. Amb el menjar també van ser especials. Érem quatre, i cuinàvem entre les voluntàries. Per exemple, un dia fèiem pasta i va venir una de les propietàries, va mirar l’olla i ens va dir que no calia que fiquéssim tants ingredients. Un altre dia ens va dir: “No heu de menjar tant, podeu aprofitar per perdre un o dos quilets abans de tornar”. Ens vam quedar flipant! També va passar amb el cafè. A mi m’agrada prendre’n, i al cap d’uns dies vaig veure que ens l’havien canviat pel més barat que van trobar, i van amagar el seu. Ni que consumíssim tant! Estàvem allà fent un voluntariat, però d’alguna manera volien mà d’obra barata.

El poble era molt bonic, tot i que per arribar-hi havies de creuar en bici un enorme camp de golf i després recórrer un camí molt llarg fins a arribar al poble. A Dublín centre vam anar-hi dos cops, que estava a uns 50 minuts en bus.

Quan vaig saber que les altres voluntàries al cap d’un mes marxaven, vaig estar buscant a través de la plataforma Helpex altres projectes, però finalment no en vaig trobar cap. Helpex funciona molt per ressenyes de la gent que ha passat per diferents llocs. Em vaig trobar que quan explicava el motiu pel qual volia marxar es malinterpretava. Donava la sensació que no tenia ganes de treballar. I al contrari, jo estava disposada a treballar moltes hores! Però també necessitava una mica més de contacte amb els amfitrions.

Vaig decidir acabar amb l’experiència i tornar a casa. Ja que només buscaven a gent per treballar, més que per mantenir també aquest contacte intercultural. Tenia la sensació que ho passaria malament degut al tipus de relació distant que hi havia. Així que en total hi vaig estar un mes.

L’experiència té pros i contres però realment l’experiència va ser una passada, jo la repetiria. Ja que la família que et toca depèn de la sort. He après molt del món dels cavalls i Irlanda em va encantar.!


Publicat al Butlletí de febrer de 2020

Maresmencs i maresmenques al món


😀Anna

🛫 Alella

🛬Àsia

✅ Viatge Alternatiu

MENÚ


L’Anna Alfaro, d’Alella, ens explica el seu viatge a Indonèsia, Tailàndia, Malàisia, Japó i França

Hola a tothom!

Em dic Anna i el setembre passat vaig decidir marxar sola, amb bitllet només d’anada, cap a Indonèsia. La cosa no va acabar aquí, després d’Indonèsia, vaig anar a Malàisia, Tailàndia, Japó i finalment França, des d’on vaig tornar a Alella, el meu poble, just per Nadal. Més enllà del viatge, m’agradaria compartir amb vosaltres algunes reflexions que em van aparèixer al voltant de viatjar sola i que penso són igual o més importants que la pròpia ruta.

És per això que us trobareu aquestes dues parts en el text, podent escollir la que us vingui més de gust. Dit això, espero que gaudiu de la meva petita història en aquests dies de confinament!

Indonèsia

El setembre de 2019 vaig marxar de Barcelona amb la meva motxilla de 9 kg rumb a Singapur i, després d’unes quantes hores d’avió, arribava al país i a un dels aeroports més espectaculars que he vist mai, amb un bosc i una cascada dins seu. Tenia força hores fins agafar el següent avió així que vaig agafar un tiquet de transport d’un dia i vaig anar a visitar una mica la ciutat. Cap a la tarda m’enlairava rumb a Sumatra, en concret Medan, la seva capital, la ciutat més densa i frenètica que em vaig trobar en tot el viatge sens dubte. Em va rebre un paisatge emboirat pel fum dels més de 380 incendis provocats que cremaven zona selvàtica en aquell moment a causa de les plantacions de palma (entre altres) i vaig començar a entrar en contacte amb la realitat del país. D’allà vaig anar a Bukit Lawang, un poble que es troba a uns 100km de Medan per recórrer el Parc Nacional Gunung Leuser i poder observar orangutans a la selva.

Aquesta espècie en perill d’extinció només es troba a Sumatra i Borneo així que és un oportunitat que no heu de perdre si hi aneu! A més d’orangutans, a la selva veus molts tipus d’ocells, formigues gegants, camaleons i una llarga llista d’animals. De Bukit Lawang vaig passar dos dies a Tangkahan, un poblet al costat del riu on hi arribes per un pont penjat molt espectacular. A prop d’allà tenen un mal anomenat “santuari d’elefants” on hi van molts turistes a l’any. Jo no hi vaig anar. Penso que viatjar també implica prendre decisions amb responsabilitat i recomano molt que us informeu abans de consumir una activitat així si esteu de viatge, ja que la majoria de llocs no tenen en compte el benestar de l’animal.

A la web http://turismo-responsable.com podeu informar-

vos dels llocs que sí que promouen un turisme responsable i que podeu visitar tranquil·lament sense contribuir a maltractament animal.

La següent parada va ser Java i allà vaig visitar Yogyakarta, una ciutat molt moguda i plena de temples, com el de Borobudur, el temple budista més gran del món. Va donar la casualitat que a Medan em vaig trobar una noia alemanya que també viatjava sola i que agafava el mateix vol que jo cap a Java, així que vam decidir compartir trajecte i arribar juntes a la ciutat. Allà vam estar en contacte i vam fer força coses: vam visitar el Kraton (la residència del Sultà), el Taman Sari o palau d’aigua, vam veure un espectacle de dansa tradicional indonèsia i vam provar uns dolços boníssim, els “Bakpia”.

De Java vaig anar a l’illa de Flores. Allà hi ha un ambient molt més relaxat i mariner, unes postes de sol precioses a la platja i un aire més net. Em vaig allotjar a Labuhan Bajo on tenen un mercat de peix i un centre ple d’activitat. Des d’allà, vaig poder visitar el Parc Nacional de Komodo, famós per tenir els llargandaixos més grans del món, els dragons de Komodo. Al Parc tan sols hi pots arribar en vaixell i hi ha mil empreses dedicades a organitzar aquestes excursions, d’un o més dies. La visita generalment inclou la parada a l’illa de Komodo, la famosa “pink beach”, altres platges paradisíaques de sorra blanca i aigua cristal·lina, etc. Allà em vaig trobar amb un grup de viatgers madrilenys i vam compartir dels dies més bonics que recordo. Vam veure dofins, vam fer un snorkel impressionant amb tot tipus de peixos, tortugues, corall… vam nedar amb unes mantes enormes i vam veure una cria de dragó de Komodo en llibertat, tot un espectacle visual!

De Flores vaig anar a Bali i allà vaig visitar Amed, Jimbaran i Ubud, on vaig passar els últims dies de viatge a Indonèsia. Bali és el més turístic i no per això dolent, simplement l’ambient és diferent. A Amed vaig anar a veure plantacions de Salak, una fruita que té un gust molt peculiar i vaig veure sortir el sol des d’una muntanya acompanyada dels mantres budistes que despertaven la zona. A Ubud vaig visitar el Monkey Forest, on vaig coincidir amb una celebració hinduista en honor als animals i vaig fer una excursió en bicicleta resseguint les plantacions d’arròs. Amb tot quasi havia passat un mes i se m’acabava el visat, així que vaig agafar la motxilla i vaig anar cap a Malàisia.

Malàisia

Kuala Lumpur (Malàisia) és una capital força moderna dins del sud-est asiàtic, ben comunicada i amb moltes cultures convivint en un mateix lloc. La meva idea era passar-hi una setmana i després anar a Cambodja, però finalment m’hi vaig estar quasi un mes!

Tot just vaig arribar a l’alberg, ubicat en un gratacel altíssim, vaig conèixer un grup de nois i noies que residien allà de manera indefinida i amb els què vaig congeniar moltíssim. Van ser de les millors setmanes de viatge a nivell personal i tots ells van ser el motiu pel qual canviés els meus plans d’anar a Cambodja. Va ser un moment de parar, de baixar ritme i gaudir de noves amistats, cultures i religions. Eren nois i noies d’Iran, Irak, Palestina, Marroc i Malàisia i vam fer molta pinya tots plegats. Sopàvem i dinàvem junts, compartíem la cultura dels nostres països (fins i tot vam celebrar la castanyada!), teníem converses de política, de com vèiem el món i de com el vivíem, també de les oportunitats i il·lusions de cadascú. Va ser una lliçó veure com molts d’ells estaven completament condicionats per la realitat social i política del seu país i la diferència d’opcions que teníem els uns dels altres.

De Kuala Lumpur vaig visitar poc pel temps que vaig estar. Simplement vaig fer el que sentia en aquell moment i, ara que ja he acabat el viatge, és amb el que em quedo. Us recomano les Batu Caves, unes coves precedides per moltes escales de colors diferents que alberga un dels santuaris hinduistes més famosos amb una estàtua gegant color or. També la mesquita de Kuala Lumpur, les Torres Petronas i els seus jardins.

Marxar de Kuala Lumpur i deixar tota aquella colla d’amistats enrere va costar, però m’esperava una amiga a Bangkok. Crec que és de les coses més boniques de viatjar, les persones que et vas trobant i que comparteixes experiències, dies intensos i que després deixes enrere per obrir- te a noves coses. Costa acomiadar-se, perquè el vincle que estableixes quan ets lluny és més intens, però val la pena. Així que un divendres a les sis del matí enfilava carretera per anar a l’aeroport i arribar a la següent destinació: Bangkok.

Tailàndia

Tailàndia va ser el moment compartit del meu viatge. Una de les meves millors amigues, sabent que estava viatjant, em va venir a veure i vam quedar a la capital tailandesa per començar una ruta que duraria uns 11 dies.

Allà vam visitar la capital del país i vam aprofitar per fer una excursió a Ayutthaya i els seus temples, el mercat que es troba a les vies del tren i el mercat flotant. I, per suposat, per tastar el famós Pad Thai, boníssim! Uns dies més tard agafàvem un bus nocturn que ens portaria a la zona nord del país i vam visitar Chiang Mai on vam coincidir amb la celebració budista del Loy Krathong o festival de llums, moment en què encenen molts fanalets i els enlairen amunt al cel a la vegada que es fan ofrenes al riu.

A Chiang Rai, vam visitar el temple blanc i vam fer una excursió en vaixell pel triangle d’or, punt del riu Mekong on conflueixen les fronteres de

Tailàndia, Myanmar i Laos. Després d’uns dies de ruta, vam tornar a agafar un bus nocturn que ens va portar a Bangkok i allà vam passar els últims dies juntes a Tailàndia, on un dissabte de matinada ens separàvem per ella tornar a casa i jo seguir el meu viatge.

Japó

Japó era un somni, una aventura llunyana i bastant idealitzada tot i que, en el fons, no tenia una idea massa concreta del que em trobaria. La realitat va superar tota expectativa possible. Japó es mereixeria un capítol sencer per ell sol. Vaig arribar a mitjans de novembre, deixant enrere un llarg estiu i la calor per prendre contacte amb un fred que anava agafant força dia rere dia. També vaig canviar d’escenari i de societat de manera radical: gent fent cua a les portes del metro, respectant religiosament tots els semàfors en vermell, una netedat als carrers difícil de superar i una sensació de seguretat molt alta. La veritat és que això últim ho vaig agrair molt. Japó és dels pocs llocs on no has de patir en aquest sentit. Òbviament hi ha de tot com a tot arreu, però és l’únic país on vaig anar tranquil·lament pel carrer a passejar de nit, sense por i amb la seguretat que no em passaria res. A més, la gent sempre està disposada a ajudar i encara que no sàpiguen anglès sempre troben la manera de donar-te un cop de mà, amb el traductor del mòbil o acompanyant-te ells mateixos on faci falta.

Vaig tenir la gran sort d’arribar en plena època del “Momiji”, quan les fulles dels arbres canvien a colors tardorencs com el vermell, el taronja o el groc i us puc assegurar que poques vegades he vist paisatges tan preciosos com aquells. A Japó vaig estar 21 dies en total, dels quals 14 vaig estar en ruta amb tren i la resta de dies vaig estar a Tokyo, visitant la ciutat i gaudint al màxim de tot el que ofereix. Em va anar molt bé visitar la pàgina web de japonismo.com, on podeu trobar tot el que necessiteu per organitzar un viatge a Japó: des de rutes fins a activitats, gastronomia, museus, etc. A Japó el transport és molt car, això sí, tenen de les millors xarxes de tren del món. Per aquest motiu existeix el JRPass, un bitllet per a turistes que et permet moure’t il·limitadament durant set, catorze o vint-i-un dies en tren pel país. És car, però la inversió val molt la pena i t’estalvies molts diners. Pel que fa a l’allotjament sempre vaig anar a albergs, sent el més car a Takayama (vint euros una nit) i el més barat a Tòquio (deu la nit). Els albergs a Japó tenen molta qualitat i atenció, molt en línia del país en general i són molt bona opció per estalviar diners en allotjament. A més, tens molts supermercats on pots menjar molt bé per pocs iens.

Per mi Japó va ser molt especial. Té una barreja de tradició, paisatge, gastronomia, boscos plens de molsa, ponts vermells, temples espectaculars i una societat molt avançada que el fa màgic. De fet, vaig marxar d’allà amb la idea de tornar, més d’hora que tard.

França

Amb tot plegat ja era desembre i vaig decidir que era moment de tornar cap a casa. M’hagués quedat a Japó més temps, era un país que m’havia atrapat, però vaig valorar que per mi era important passar les festes a casa amb la meva família. A més, el meu germà es doctorava la setmana abans de Nadal i els meus pares anaven a veure’l a França, on ell resideix, així que vaig comprar un bitllet de tornada cap a França sense dir-los res i els vaig fer una sorpresa allà. Després d’uns dies en família per la bretanya francesa posava punt i final a un viatge de tres mesos i tornava cap al Maresme lliure i tropical!

El temps i la destinació

“Quan temps te’n hi vas?” Aquesta pregunta es va repetir i repetir abans de marxar i sempre la responia igual: “de moment me’n vaig un mes, després ja veurem, potser torno o potser allargo!”. Jo sabia que m’hi estaria més temps, però en el moment vaig prioritzar viure el viatge sense pressió. La gent sempre opinarà sobre la durada, els semblarà poc o molt temps i no es tallaran a donar-te la seva opinió. Per mi el més important és que per tu sigui una experiència enriquidora i això es pot donar en un viatge de tres setmanes o de tres mesos. El més important és que facis allò que sents i no el que els altres esperen i això passa per ser lliure a decidir quan vols posar punt i final al teu viatge, independentment del que els altres puguin dir. Recorda que ets tu qui agafaràs l’avió i que és el teu camí. A mi em va servir per no posar cap mena d’expectativa sobre el temps que estaria fora i per sentir-me més lliure. Això també serveix per la destinació, no cal anar a l’altra punta del món perquè sigui un súper viatge. Hi ha una certa estètica en el món viatger que sembla que si no estàs ben lluny no acaba de tenir mèrit o que no acaba de ser un viatge “gros”. Em sembla una veritable tonteria. Te’n pots anar a fer una ruta de castells per Escòcia i viure’l com el viatge de la teva vida, tot depèn dels teus interessos i el teu moment. Tal com ho veig jo, això és el més important.

Marxar sola

“Per què te’n vas sola? No et fa por? Jo no ho faria mai!”. Aquesta frase me la van dir i repetir. Sovint em preguntava per què hi havia persones que no podien concebre d’entrada que jo era la que estava decidint marxar sola. No és que no hagués trobat companya de viatge, ni que les coses haguessin anat així, simplement era que jo volia fer-lo sola. Sense més. Per mi era una oportunitat de conèixer-me en situacions i escenaris diferents, agafar distància i perspectiva i obrir-me a noves realitats. Què millor que fer-ho amb tu mateixa? Al final, ets amb la primera i la última persona que hi pots comptar. Per mi era el meu moment, segurament uns anys abans no ho hagués fet, però ara em sentia amb les ganes i l’energia. I sí, tens pors, només faltaria! Sobretot quan encara estàs a casa i tota la història de marxar corre pel teu cap sense fre. Però crec sincerament que les pors estan per afrontar-les i us asseguro que, un cop agafat l’avió i arribada a lloc, disminueixen considerablement.

Està també el fet de ser noia i anar sola. És una realitat que si viatges sola has de prendre certes precaucions. El masclisme no entén de fronteres i en alguns països per cultura i religió ho notes de manera accentuada. Jo no vaig tenir cap problema al llarg dels tres mesos que vaig estar fora, simplement intentava arribar a l’alberg abans que es fes fosc i informar-me bé sobre costums locals i religiosos d’allà on anava. També informava a les meves amigues i família d’on estava i si veia que algú o un lloc no feia bona pinta marxava. Una altra cosa important és no explicar que viatges sola ni que ets soltera allà on vas. En aquest sentit, és molt útil portar posat un anell com si estiguessis compromesa. A mi me’l va deixar una bona amiga i la veritat és que em va estalviar més d’una conversa incòmode, ja que hi ha països que el fet d’estar casada o tenir parella consolidada es veu com un límit de cara als homes.

La gestió emocional

Viatjar sola implica gestionar emocions, sentiments i mogudes vàries. No sempre hi haurà algú amb qui compartir i, si el tens, potser no entendrà la teva realitat. Jo recomano moltíssim portar una llibreta i un boli per escriure. Encara que no tinguis l’hàbit és una eina que t’ajuda en el moment i que, a més, després t’ajuda a connectar i reviure el viatge. Jo en portava dues, una que era el meu diari de viatge on anava escrivint la ruta i l’altre el meu diari emocional on escrivia com em sentia, reflexions que anava fent, etc. No pretengueu estar sempre felices i com si visquéssiu en un post d’Instagram, viatjar és una altra manera d’invertir la teva vida i, per tant, tindràs dies de tot. I està bé. Dóna’t temps i espai per sentir tot el que vingui, sempre podràs fer una videotrucada amb una bona amiga. També heu de tenir en compte que viatjar cansa! De veritat, hi haurà dies que voldreu parar en un lloc, dormir fins que el cos digui prou, menjar bé i no fer res! I això també és cuidar-se a més de molt necessari. Per últim, no subestimeu la tornada. A vegades costa aterrar mentalment i tornar a connectar amb la vida “normal” sense tenir la sensació que les coses que heu viscut s’escorren entre els dits. És normal tenir aquestes i altres sensacions, així que paciència, poc a poc anireu trobant la manera d’integrar totes les coses bones que heu cultivat al llarg del vostre viatge.


Publicat al Butlletí de abril de 2020

Maresmencs i maresmenques al món


😀Marta i Marina

🛫 Vilassar de Mar

🛬Irlanda

✅ Estudis

MENÚ


La Marta i la Marina relaten la seva experiència amb la “Beca Irlanda”

Marta Roca Brugués i Marina Nin Abdoulina A dia 20 d’abril del 2020.

Ep, bones a tots i a totes! Som la Marta Roca i la Marina Nin, dues exestudiants de l’INS Pere Ribot de Vilassar de Mar que vam tenir la sort de rebre l’anomenada “Beca Irlanda” concedida per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Vilassar de Mar. Gràcies a aquesta, se’ns va donar l’oportunitat de conèixer la ciutat irlandesa d’Arklow, on vam conviure durant tres setmanes (del 3 al 24 de juliol).

Cadascuna, per separat, es va immergir en els costums i hàbits d’una família autòctona, amb la finalitat de practicar la llengua i compartir cultures. Per donar una mica d’ordre als nostres dies, teníem organitzades diferents activitats que compartíem amb altres estudiants internacionals que gaudien del mateix programa.

Destinàvem els matins a l’aprenentatge de la llengua anglesa de manera dinàmica, aplicant els nostres coneixements per a l’elaboració de projectes grupals i activitats interdisciplinàries. Les tardes estaven adreçades a la preparació de tallers, visites lúdiques, activitats culturals i esportives, entre elles, paddle surf, beach games… A diferència, els caps de setmana podíem gaudir de la capital, Dublín, i el seu entorn, a més d’un munt d’activitats que organitzàvem pel nostre propi compte.

I és que, a més de tot l’aprenentatge que adquiríem durant el programa, a poc a poc ens adonarem que juntes i amb la nostra il·lusió per conèixer, vam guanyar grans habilitats d’autonomia i organització, per poder omplir el temps lliure i aprofitar el màxim de l’experiència.

Una de les coses més boniques de marxar fora són les noves amistats que es creen. El destí ens va portar a conèixer gent meravellosa, amb la qual vam compartir noves vivències. Vam formar en tan sols 21 dies una família de joves; 3 noies de Màlaga, 5 maresmencs i 2 milanesos, amb els quals vam retrobar-nos mesos més tard arreu del món (Màlaga, Milà i Vilassar).

L’estada ens va permetre conèixer la banda més cosmopolita, multicultural i juvenil de Dublín, una ciutat que no deixa indiferent a ningú. És per aquest motiu, que encoratgem a tots aquells maresmencs/es a embarcar-se en una aventura d’aquestes tipus!

Una abraçada, i esperem els vostres relats!


Publicat al Butlletí de maig de 2020