El Comitè científic presenta les estratègies de mitigació i  adaptació al canvi Climàtic que s’haurien de dur a terme al Maresme

Finalitza la primera fase de la Mesa Territorial per l’Adaptació al Canvi Climàtic (METACC) amb la presentació de les conclusions i propostes que, en els darrers 3 mesos, ha elaborat el Comitè Científic impulsat pel Consell Comarcal per estudiar la situació de vulnerabilitat del Maresme davant la situació d’emergència climàtica i el repte d’assolir els compromissos 2030 establerts per la Unió Europea.

El document que es va presentar divendres en el marc de la jornada Ciència i Canvi Climàtic al Maresme. Què fem ara? parteix de la constatació que l’orografia de la comarca la fa especialment vulnerable al canvi climàtic. De fet, està sent objecte de seguiment per part de diferents estaments europeus.

Els debats científics -amb un enfocament sistèmic- conclouen que només es pot aconseguir una reducció de la vulnerabilitat del territori (erosió del litoral, consum d’aigua, risc d’incendi forestal, inundacions…) amb la recuperació de la funcionalitat dels ecosistemes terrestres i marins i per fer-ho proposen adoptar solucions basades en la natura (NBS) i ajustar les activitats extractives a la capacitat de càrrega del territori, el que suposa una transformació de les activitts econòmiques clau de la comarca: agricultura i turisme principalment. En definitiva,”replantejar la manera de com estem fent les coses” i “millorar els espais de governança” per assegurar accions comunes a tot el territori.

El litoral

Un dels principals reptes que té el Maresme és el de la conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. En aquest punt, el Comitè Científic defensa una estratègia de naturalització de les platges i passejos marítims amb un enfocament que “hauria de contemplar el canvi de traçat de la línia de rodalies del Maresme paral·lela a la costa i la realització d’una auditoria climàtica dels ports” eliminant els que sigui possible així com els espigons i els càmpings que es troben en primera línia de mar.

Tanmateix, defensen la restauració fluvial de la Tordera i de les rieres del Maresme per incrementar la transferència de sediments.

El Comitè Científic també aborda les actuacions que s’haurien de dur a terme en aspectes clau per al Maresme com les rieres, boscos, aigua, energia i mobilitat. Totes elles queden recollides en 34 mesures i 165 accions organitzades en 13 eixos estratègics (4 de mitigació i 9 d’adaptació al canvi climàtic).

La propera fase serà traslladar al debat municipal aquest document tot fomentant la participació activa dels ajuntaments maresmencs.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el document resum de les aportacions del Comitè Científic

34 mesures per l’adaptació del Maresme al Canvi Climàtic

El Comitè Científic, que ha estat treballant els darrers mesos en les estratègies i actuacions que s’haurien de dur a terme al Maresme per crear un territori resilient i sostenible, presentarà els primers resultats el proper divendres, 6 de maig. Es concreten en 34 mesures i un total de 165 accions.

La presentació es farà en el marc de la jornada organitzada pel Consell Comarcal sota el títol de “Ciència i Canvi Climàtic al Maresme. Què fem ara?. A més d’explicar les conclusions científiques i el procés que a partir d’ara endegarà la Mesa de Treball per l’Adaptació al Canvi Climàtic del Maresme (METACC), hi haurà ponències sobre diferents àmbits que situen el Maresme com a comarca molt vulnerable a l’emergència climàtica.

PROGRAMA

Divendres 6 de maig al Centre Cívic Cabot i Barba de Mataró

10h.- Benvinguda a càrrec de Montserrat Garrido, consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic del Consell Comarcal del Maresme

10.10h.- Procés de la METACC, a càrrec de Jordi Bonet, tècnic de Medi Ambient i Canvi Climàtic del Consell Comarcal del Maresme

10.30h.- Ponències del Comitè Científic

Mireia Banqué, experta en resiliència de boscos (CREAF)

11.00h.- Pausa-cafè

11.30h.- Ponències del Comitè Científic

Albert Folch, expert en hidrologia subterrània (UPC-CSIC)

12.00h.- Presentació dels resultats de la primera fase
Annelies Broekman, investigadora de Canvi Climàtic i Governança i portaveu del Comitè Científic

12.15h Debat

En acabar la jornada (a l’entorn de les 13.00h) s’atendrà els mitjans de comunicació que estiguin interessats.


Us podeu descarregar el CARTELL I PROGRAMA DE LA JORNADA en aquest enllaç

Diferents territoris catalans s’interessen per la plataforma centralitzadora de fangs de l’EDAR de l’Alt Maresme

El mes de març de 2016, el Maresme va estrenar la Planta de Fangs a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme, un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els fangs que generen les depuradores de la comarca amb un quàdruple benefici: avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 77% les emissions de CO2 a l’atmosfera, produeix el biogàs que permet l’autoabastiment energètic de la Planta, redueix en un 40% la generació de fangs a la comarca i incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual d’uns 180.000 euros.

El projecte impulsat pel Consell Comarcal permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitza eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera.

Sis anys després de la seva entrada en funcionament, la Planta de Fangs maresmenca s’ha convertit en un model exportable al territori català. Aquesta setmana ha visitat les instal·lacions una nodrida comitiva integrada per responsables polítics i tècnics interessats en traslladar l’experiència als seus respectius territoris. En concret, hi havia representants dels Consells Comarcals d’Ossona i el Bages, del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua provinents de diferents zones geogràfiques, representants d’Agbar i Acciona i enginyeries especialitzades en sanejament com DOPEC i Sice.

En el decurs de la visita – guiada per la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido i responsables tècnics de la Plataforma de Fangs- es va explicar el funcionament del sistema i els beneficis que ha aportat.

La Planta de Fangs, que després d’un funcionament en període de proves, es va posar a ple rendiment el mes de març de 2016 va requerir una inversió de 280.000 euros que es va amortitzar en els 22 primers mesos de funcionament.

Des de la seva posta en marxa, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera es porten a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. La coneguda com a “digestió anaeròbica” és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes.

Amb aquest model de gestió integradora dels fangs i la incorporació d’un sistema de cogeneració, l’EDAR de l’Alt Maresme ha aconseguit un funcionament energètic autònom.

Taller en família Residu Zero i confecció d’esponges vegetals amb Luffa

El proper dissabte, 5 de febrer, es durà a terme a Alella una xerrada sobre el Residu Zero i un taller per aprendre a confeccionar esponges vegetals amb Luffa.

Aquesta activitat s’emmarca en el “Mou.te pel zero Alella” i es realitzarà al Centre Cultural can Lleonart a partir de les 11h

Es constitueix el Comitè científic que avalarà les estratègies en emergència climàtica al Maresme

El Consell Comarcal del Maresme comença l’any posant fil a l’agulla en matèria d’emergència climàtica. Amb l’estudi “L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme” sobre la taula, s’ha constituït un Comitè científic format per especialistes que aportaran la seva expertesa en diferents matèries com boscos, inundacions, geologia, hidrogeologia, urbanisme, economia circular, ordenació del litoral, meteorologia, ecologia…..

El Comitè científic està format inicialment per 33 professisonals que, a més, tenen un elevat coneixement de les singularitats del Maresme. La xifra, però, s’incrementarà perquè hi ha més experts que han mostrat el seu interès en participar-hi.

De moment, en formen part: Josep Maria Aguirre, Enric Badosa, Mireia Banqué, Oriol Bassa, Elisa Berdalet, Lorenzo Chelleri, Xavier Garcia Martínez, Andrea Alejandra Guerrero, Sònia Llorens, Anna Marín, Xavier Martin Tost, Josep Mas Pla, Eduard Pla Ferrer, Diana Puigserver, Xavier Quintana, Manel Riera, Enric Sagristà, Rafael Sardà, Sandra Saura, Joaquim Serra, Carles Tobella, Roger Urgeles, Albert Pelachs, Jordi Solé, Javier Martín Vide, Carolina Martí, Carme Llasat, Maria del Mar Isla, Jofre Herrero, Marc Diego, Josep Maria Carmona, Jordi Bartrolí i Aaron Alorda. Podeu veure la seva trajectetòria professional en aquest enllaç.

Les seves funcions seran donar suport, proposar i avalar les estratègies que s’adoptin a la comarca i aportar una visió interdisciplinar i holística en la seva adaptació a l’àmbit local.

El Comitè científic ja ha començat a treballar. La setmana passada va mantenir la primera reunió -en format virtual a causa de les restriccions- en el decurs de la qual i amb l’assessorament del Centre de Recerca Ecològica i Aplicació Forestal (CREAF) es va acordar la metodologia de treball i es va establir l’agenda de reunions.

L’objectiu és disposar en 4 mesos d’un llistat d’accions concretes enfocades a la realitat del Maresme per iniciar després un procés participatiu amb els ajuntaments de la comarca que acabi concretant la priorització d’actuacions per arribar al 2030 havent assolit els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, increment de l’ús de les energies renovables i augment de la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.

Sortida guiada Platges de Mataró (II) – Ecosistemes vius

Sortid familiar, vivencial i participativa a les platges del Varador i El Callao per descobrir els valors naturals que amaguen les platges i com ho fan els èssers vius per sobreviure en un medi tant inhòspit.

Es cercaran petits tresors i es donarà un cop d’ull a les infraestructures de primera línia de mar, com ara els espigons. S’explicarà, a més, tota la dinàmica litoral i la pèrdua de sorra a la platja.

Organitza: CasaCapell, espai per a la sostenibilitat amb la col·laboració de Biblioteques de Mataró

Data: dissabte 5 de febrer a les 11h

Inscripcions: Cal inscripció prèvia. Correu electrònic: casacapell@ajmataro.cat // Telèfon: 93 795 54 05

Xerrada-tertúlia: Platges de Mataró (I) – Què en quedarà d’aquí uns anys? 

Una de les conseqüències més clares de l’escalfament de la Terra és la pujada del nivell del mar. Municipis a primera línia de costa, com Mataró, es veuran directament afectats.

En aquesta sessió, a partir d’aportacions d’expertes, es posarà sobre la taula el futur d’infraestructures com el Passeig Marítim o la línia de tren, demantenir la sorra a la platja i dels necessaris canvis en el dia a dia mataroní.

Intervindran Oriol Bassa i Joan Manel Riera

Organitza: CasaCapell, espai per a la sostenibilitat amb la col·laboració de Biblioteques de Mataró

Data: 27 de gener a les 19h

Lloc: Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró

El Consell Comarcal reprèn les xerrades sobre l’emergència climàtica als instituts del Maresme

L’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques del Consell Comarcal. Tots els escenaris que es contemplen a curt i mig termini apunten a l’elevat grau de vulnerabilitat del Maresme, una comarca molt sensible a les alteracions climàtiques per les seves característiques orogràfiques. 14 municipis amb una massa forestal molt malmesa, 16 localitats arran de mar amb escasses proteccions i un sistemes de rieres que connecta muntanya i mar.

En aquest context, una de les línies de sensibilització que havia engegat el Consell Comarcal i que va quedar en suspens arran de la pandèmia és el de la sensibilització de les noves generacions a partir de xerrades als centres docents de la comarca. Ara s’ha recuperat aquesta iniciativa que havia rebut molt bona valoració per part dels centres que l’havien sol·licitat.

Les xerrades adreçades als cursos de batxillerat s’imparteixen fomentant la participació de l’alumnat, les seves reflexions individuals i el debat grupal sobre el canvi climàtic, les seves causes, les evidències que tenim avui dia d’aquest fenòmen, els seus efectes a la nostra comarca i què hi podem fer. Finalment, es faciliten eines per poder calcular la petjada de carboni de cadascú i del conjunt del grup.

Els centres docents que hi estiguin interessats poden sol·licitar aquestes xerrades enviant al Consell Comarcal del Maresme AQUEST FORMULARI.

Taller Residu Zero i Furoshiki a Teià

El dissabte, 19 de desembre, s’impartirà a Teià un taller pràctic sobre el residu zero i el furoshiki on s’ensenyarà a embolicar regals amb teles de manera creativa seguint aquesta tècnica japonesa que contribueix a generar residus.

Aquesta activitat, impartida per Esther Peñarrubia, s’emmarca en la campanya “Mou-te pel Zero a Teià”.

És gratuïta i tindrà lloc al Casal d’avis de Ca la Cecilia de Teià entre les 11h i les 12.30h.