Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme marca el full de ruta fins al 2030

L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme lliurada per la Diputació de Barcelona al Consell Comarcal del Maresme identifica les principals vulnerabilitats de la comarca i planteja les accions que cal dur a terme a escala comarcal i municipal per reduir els impactes del canvi climàtic en l’horitzó 2021-2030. La finalitat és acomplir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen. 

Les darreres projecccions climàtiques elaborades el 2020 pel Servei Meteorològic de Catalunya mostren un increment de la temperatura mitjana anual superior a la prevista en projeccions anteriors que, en el cas del Maresme, oscil·len entre un augment de l’1,5ºC i els 2.5ºC el 2050. Apunten, a més, a un increment de més de 10 dies de les anomenades nits tòrrides (aquelles en les quals la temperatura mínima no baixa dels 25ºC) amb l’impacte negatiu que aquesta situació té sobre la salut.

Pel que fa a la projecció de precipitacions, el conjunt de la comarca té un comportament diferenciat. La zona sud segueix la tendència general a Catalunya d’una disminució general de la precipitació mitjana anual al voltant del 10%. A l’Alt Maresme, en canvi, s’eixampla la forquilla abarcant des d’una disminució de les precipitacions del 10% a un increment del 5%. El que queda clar és que les precipitacions cada vegada seran més intenses provocant riuades i destrosses.

Partint d’aquestes projeccions, el Pla avalua el grau de vulnerabilitat de la comarca i planteja un conjunt d’accions fins a 2030 per millorar la resiliència del territori destacant que no dur a terme una actuació planificada representa uns costos associats de més de 5.400 milions d’euros en el conjunt del Maresme.

En aquest marc, es plantegen tota una sèrie d’accions per aconseguir que el Maresme aconsegueixi i, fins i tot superi els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i millora de l’eficiència energètica.

Reducció de les emissions del Maresme

El 70% de l’energia consumida al Maresme és d’origen fòssil, el 25% nuclear i només un 5% renovable. De fet, ens trobem entre les 3 comarques de la província amb menys producció renovable local. En aquest marc es plantegen tota una sèrie d’acions per aconseguir que el Maresme compleixi i, fins i tot superi, els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i de millora de l’eficiència energètica.

Per aconseguir-ho es marquen 4 línies estratègiques:

1.- Generació d’energia renovable local per reduir les emissions de l’edificació en global i possibilitar una transició de la mobilitat sostenible verda.

2.- Eficiència energètica en edificis per tal de reduir les emissions de l’edificació i el consum d’energia final, atenent a les possibles mesures de rehabilitació energètica.

3.- Mobilitat sostenible i desmaterialitzada que permeti reduir el consum energètic i les emissions associades al volum del transport que ocupen gairebé el 50% de les emissions de la comarca.

4.- Gestió de la transició energètica

Els objectius són aconseguir el 2030 una reducció del 67% de les emissions (la UE marca un 55%); un 33% de reducció de l’energia final total respecte 2018 (la UE estableix un 32%); un 38% d’energia renovable en el total d’energia final (l’objectiu de la UE és el 32,5%); un 64% d’energia renovable en el consum d’energia elèctrica i un grau d’autoabastiment d’energia renovable del 25%.

Les vulnerabilitats del Maresme

Grau de vulnerabilitat del Maresme i accions – Pla d’adaptació al canvi climàtic del Maresme

L’anàlisi de les vulnerabilitats específiques del Maresme es gradua en baix, mitjà i alt el risc i estableix els objectius a 9 anys vista per reduir l’impacte actual. En aquests moments destaca l’elevat risc que per al territori tindran les sequeres i la disponibilitat d’aigua (per consum, però també per l’agricultura i el verd urbà), els efectes sobre els boscos (amb plagues per l’arbrat i risc d’incendis), les tempestes i pluges torrencials (amb inundacions i riuades) i la pujada del nivell del mar (desaparició de platges, afectació a serveis bàsics i impacte sobre el sector turístic).

El Pla estableix 8 eixos d’acció a escala comarcal i municipal:

1.- Governança per a l’adaptació i la resiliència. Promou l’actuació coordinada per part de les administracions implicades en l’adaptació al canvi climàtic, els agents econòmics, socials i les institucions de recerca. Inclou el seguiment de l’evolució dels efectes del canvi climàtic a la comarca, la presa de dicisions amb base experta i la prevenció del risc.

2.- Gestió integrada del cicle de l’aigua. Aquest eix aglutina l’actuació per reduir la dependència dels recursos hídrics disponibles actualment, a través del consum eficient, la disponibilitat de fonts alternatives i la reducció del risc de les infraestructures

3.- Gestió forestal sostenible. Impulsa accions a escala comarcal que permetin incrementar el valor dels boscos del Maresme per millorar la viabilitat econòmica de la gestió forestal sostenible i preservar els valors econsistèmics que proveeixen

4.- Reducció de la incidència d’inundacions i rierades. L’actuació coordinada entre administracions ha de reduir els danys dels episodis de rierades i preservar i recuperar els valors naturals dels espais associats a rieres i torrents

5.- Conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. Planifica actuacions per reduir la pèrdua de superfície de les platges i posa en valor els projectes de naturalització de platges i passejos en espais d’oportunitat

6.- Preservació de la biodiversitat. Preservació dels espais naturals existents a la comarca, fent compatible la seva protecció amb la convivència amb activitats econòmiques i socials

7.- Preservació del sòl agrícola i dinamització d’espais agraris. S’impulsa l’adaptació dels espais de la comarca als efectes del canvi climàtic, suport al desenvolupament de l’activitat i posada en valor dels productes de la comarca

8.- Suport a un model turístic resilient i responsable. Es promou un model turístic que posi en valor estratègies empresarials ambientalment sostenibles.

Les línies generals del Pla es van presentar als ajuntaments del Maresme el passat 3 de desembre.

Escolars de Sant Vicenç de Montalt participen en una acció de restauració amb vegetació autòctona d’un tram de la platja

 


125 nens i nenes de l’escola Sant Jordi de Sant Vicenç de Montalt participaran el dimecres, 31 de març, en una acció de naturalització i restauració d’un tram de la platja. El projecte ha estat elaborat pel Consell Comarcal del Maresme i està finançat per l’ajuntament de Sant Vicenç.


L’acció de revegetació es durà a terme davant del Passeig del Marquès de Casa Riera i consisteix en la resforestació d’un tram de 15 metres de llargada i 2 d’amplada. Els nens i nenes de l’escola Sant Jordi dividits en dos grups (un al matí i l’altre a la tarda) seran els encarregats de fer la plantada sota la direcció i supervisió dels tècnics del Consell Comarcal. Els treballs es realitzaran en horari escolar. En total es plantaran prop de 600 unitats de vegetació de platja. A més, la zona quedarà senyalitzada amb rotulació que informarà sobre el projecte i sobre les característiques de les especies vegetals plantades. Tot plegat té un pressupost de 4.262 euros. La vegetació a les platges és un element bàsic per a la protecció del medi natural, l’augment de la biodiversitat i la gestió sostenible i integrada d’aquest ecosistema. És un sistema que ja s’ha aplicat a d’altres punts de l’Estat i d’Europa. En el cas de la comarca del Maresme comptem amb tres experiències de restauració de zones vegetals a platges: Sant Pol (costat de Canet de Mar), Vilassar de Mar (entre el nucli urbà i el terme municipal de Premià de Mar) i Malgrat de Mar (platja de la Pomareda). Aquests indrets, però, ja tenien vegetació autòctona d’interès. L’experiència de Sant Vicenç de Montalt serà la primera que es durà a terme a la comarca pel que fa a restauració directa d’un espai nu de vegetació.

Protegeixen els marges del Torrent del Sistres d'Alella

S'han recobert amb una geomalla de fibres de coco que protegeix el talús de l'erosió i afavoreix la revegetació.

Text
L'Àrea de Sostenibilitat i la Federació d'ADF del Maresme, una entitat experta en la recuperació i naturalització d'espais fluvials, han finalitzat les actuacions de protecció dels marges del Torrent del Sistres. La intervenció s'ha dut a terme en un tram d'un 100 metres de longitud comprès entre el Camí del Mig i l'autopista.
Els treballs han consistit en una desbrossada selectiva de la vegetació, amb l'aportació de 300 m3 de terra per refer els talussos. Posteriorment, els marges del torrent s'han protegit utilitzant tècniques de bioenginyeria, mitjançant una geomalla de fibres de coco que protegeix el talús de l'erosió i afavoreix la revegetació. Per assolir aquesta finalitat, a més, s'han aportat 60 kg de llavors de praderia.
Amb aquesta actuació es protegeixen els dos marges del torrent, especialment el que protegeix les pistes municipals d'atletisme.

L’escarabat morrut ja ha provocat la mort de 2.500 palmeres de la comarca del Maresme

  


La comarca del Maresme és la més afectada per la plaga d’escarabat morrut que produeix danys, sovint irreparables, a diferents espècies de palmeres. Des de la seva detecció a la nostra comarca, ja ha provocat la mort de 2.500 exemplars de palmeres.


Segons fonts de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, es calcula que la plaga d’escarabat morrut ha acabat amb un 40% del total de palmeres del Maresme de les espècies canària i datilera. Els tres municipis on hi ha hagut més exemplars afectats han estat Pineda de Mar (430), Santa Susanna (287) i Vilassar de Mar (245). Tor i això, tots els municipis, excepte Òrrius, apareixen en el llistat de la Generalitat amb exemplars de palmeres afectades: Alella: 49
-Arenys de Mar: 40
-Arenys de Munt: 26
-Argentona: 105
-Cabrera de Mar: 199
-Cabrils: 148
-Caldes d’Estrac: 8
-Calella: 83
-Canet de Mar: 79
-Dosrius: 6
-Malgrat de Mar: 33
-El Masnou: 110
-Mataró: 43
-Montgat: 6
-Palafolls: 43
-Pineda de Mar: 430
-Premià de Dalt: 72
-Premià de Mar: 103
-Sant Andreu de Llavaneres: 43
-Sant Cebrià de Vallata: 19
-Sant Iscle de Vallalta: 16
-Sant Pol de Mar: 44
-Sant Vicenç de Montalt: 20
-Santa Susanna: 287
-Teià: 72
-Tiana: 38
-Tordera: 79
-Vilassar de Dalt: 56
-Vilassar de Mar: 245 Les palmeres, però, no són les úniques espècies afectades per plagues, també ho són les pinedes del Maresme. Es calcula que les plagues han acabat en els últims anys amb el 5% de les pinedes de la comarca i si ens centrem en el Parc de la Serralada Litoral, el percentatge desaparegut s’eleva al 15%. Per debatre aquest greu problema que està minvant el nostre patrimoni natural, demà, divendres 11 de desembre, se celebrarà una jornada per debatre les causes, mesures de prevenció, tractaments i gestió de les plagues de pins i palmeres al Maresme i al Vallès Oriental. Aquesta jornada tècnica ha estat organitzada conjuntament pel Consell Comarcal del Maresme, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, la Federació d’ADF’s, el Parc de la Serralada Litoral i Centroplag S.L. Han confirmat la seva assistència 45 tècnics (80% representats d’ajuntaments i el 20% representants d’empreses de jardineria).
Podeu veure el programa, clicant sobre la imatge:
 

Clic aquí per a pdf

Front comú per protegir els boscos del Maresme

 

Consell Comarcal, Ajuntaments, Diputació i Generalitat treballaran conjuntament per salvar les pinedes del Maresme. Després de l’alerta llançada pel Consell Comarcal del Maresme, s’han mantingut diverses reunions tècniques i polítiques per pactar les actuacions a emprendre. Els darrers informes apunten que unes 40 hectàrees de pi pinyer són irrecuperables, però el problema es pot agreujar encara més si no es posen en marxa les mesures adients. S’ha detectat que hi ha unes 6.600 hectàrees (el 20% de la superfície forestal de la comarca) vulnerables als efectes de les tres plagues que estan atacant els pins pinyers maresmencs: l’escarabat Tomicus, l’eruga processionària i els fongs.

Tal i com va fer públic el Consell Comarcal el passat 23 de maig, les pinedes maresmenques estan patint els efectes del canvi climàtic. Les situacions de sequera i d’onades de calor, agreujades per una manca de gestió forestal eficaç, han debilitat els arbres deixant-los sense recursos per contrarestar les plagues. A més,estan patint simultàniament els atacs de la Processionària, del fong Thyriopsis halepensis i de l’escarabat Tomicus destruens. A hores d’ara, s’han detectat exemplars afectats -en major o menor intensistat- a tots els municipis del Maresme.

La situació requereix d’una intervenció urgent, tant per retirar dels boscos els arbres morts com per protegir aquells exemplars que, tot i estar afectats, poden ser salvables. Són actuacions, però, que s’han de programar de manera coordinada tota vegada que hi ha arbres afectats en sòl forestal, però també en sòl urbà. A més, el 99% són de propietat privada.

Davant d’això, el Consell Comarcal del Maresme ha cercat la complicitat dels diferents departaments competents de la Generalitat i la Diputació. Aquestes administracions s’han compromés a dotar de recursos un pla d’actuació que permeti salvar els boscos maresmencs. Aquests ajuts es canalitzaran a través de les dues associacions de propietaris forestals que hi ha a la comarca: El Parc Serralada Litoral Central i El Montnegre Corredor. Cal, doncs, que els propietaris que tinguin arbres afectats, contactin amb l’associació que territorialment tinguin adscrita.

Paral·lelament, s’han mantingut reunions amb els ajuntaments de la comarca per tal de coordinar les actuacions a emprendre des dels serveis tècnics i mantenir una única línia d’informació ciutadana. El Consell Comarcal els ha fet arribar uns opuscles especificant les mesures de prevenció i control de les plagues i d’actuació per retirar els arbres morts, tant en zones urbanes com forestals.