Llum verda a la depuradora de la urbanització Terra Brava amb una inversió de gairebé 1.900.000 euros

El Ple, celebrat dimarts, va aprovar la modificació del Projecte constructiu de l’estació depuradora d’aigües residuals i del col·lector en alta de la urbanització Terra Brava de Tordera que incorpora millores, principalment, per a la reducció de sorolls i minimització d’olors.

L’EDAR requerirà una inversió d’1.893.342,297 € (IVA inclòs) i el Consell Comarcal treballa amb l’objectiu de poder licitar les obres l’any vinent.

Amb aquesta instal.lació, més la que donarà servei a la urbanització Àgora Parc (també a Tordera i en projecte) i la incorporació a curt termini dels petits nuclis d’habitatges de Can Palau, Roques Blanques, Les Farreres i Can Domènec, el Maresme arribarà al sanejament total de les seves aigües residuals.

Actualment, els 11 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.

El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Aquest fet, juntament amb la garantia que l’aigua depurada compleix amb la qualitat exigida per la normativa vigent, contribueix a què la qualitat de l’aigua de bany del Maresme obtingui una qualificació d’excel·lent.

Gestió sostenible

El Consell Comarcal, però, va més enllà del tractament de les aigües residuals. L’objectiu és fer que les instal.lacions siguin el més sostenibles possible amb la implantació de noves fonts d’energia verda, un elevat grau d’optimització de la seva eficiència i la reutilització de l’aigua depurada per altres usos (reg de parcs i jardins, per processos industrials, etc.)

En la línia de l’autosostenibilitat, s’està treballant per aconseguir

  • El funcionament energètic autosuficient de les estacions depuradores de Mataró i Alt Maresme a partir de la instal·lació de plantes de cogeneració de biogàs que suposen una minimització del consum d’electricitat de font externa.
  • La instal·lació de sistemes de plaques fotovoltaiques a les instal·lacions de sanejament amb l’objectiu de subministrar energia verda i reduir el consum d’energia elèctrica convencional.  
  • La implantació de sistemes de minimització d’impacte de residus procedents dels sobreeixidors dels col·lectors en alta per un augment del cabal en temps de pluja.

Tanmateix i davant la situació d’emergència climàtica en la que ens trobem actualment, des del Consell s’està apostant fermament per nous projectes enfocats a la reutilització de l’aigua depurada per a diversos usos:

  • Municipals (indústries, agricultura, urbà, lleure, etc).
  • Recàrrega d’aqüífers amb aigua regenerada per a la millora de la qualitat i quantitat dels recursos hídrics del medi (reducció de la contaminació per nitrats d’aqüífers existents, recuperació de zones fluvials i vegetació de ribera pel lleure, etc).

Mapa del sanejament al Maresme

Contractació del servei de transport escolar a centres docents de la comarca del Maresme, per al curs escolar 2013-2014

ESTAT:
Suspensió del Procediment

Organisme:
Consell Comarcal del Maresme

Tipus:
Serveis

Procediment d´adjudicació:
Obert

DOCUMENTS:



Per accedir a la NOVA licitació aprovada per Decret de President de data 19 de desembre de 2013, clicar aquí.


Suspensió del procediment de contractació del servei de transport escolar a centres docents de la comarca del Maresme, per al curs escolar 2013-2014, per resolució de l’Òrgan Administratiu de Recursos contractuals de Catalunya (OARCC).


 
   


 


  


 
 


 


 


 
 
 
 
 
 

M. Carmen Saura Gonzalez

La confecció empeny la recuperació de l’ocupació del tèxtil maresmenc

 

El tèxtil maresmenc registra, per segon any consecutiu, dades positives en relació al mercat laboral. L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal sobre el comportament del sector durant 2015 mostra una certa recuperació pel que fa a ocupació. Hi ha diferències, però, entre la divisió “indústries tèxtils” (filatures, fabricació de teixits i acabaments de peces de vestir) i la de “confecció de peces de vestir”. És aquesta darrera la que presenta una evolució més positiva.

Les indústries tèxtils segueixen sent, juntament amb les farmacèutiques i químiques, el motor industrial de la comarca, almenys, quant a ocupació i volum de teixit empresarial. També és un sector que ha estat doblement castigat. Primer per la deslocalització de la producció i després per la crisi econòmica general. Els seus efectes en l’ocupació queden reflectits a les xifres. Dels 8.562 llocs de treball que generava el 2008, ha passat, el 2015, a donar feina a 5.996 persones.

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local semblen indicar, però, que el sector va tocar fons el 2013. Les xifres de 2014 van millorar per primera vegada en sis anys i les de 2015 segueixen una tendència positiva. L’any passat la contractació va crèixer un 3,48%, encara que la majoria de contractes van ser de caràcter temporal. Paral·lelament, l’atur industrial registrat va baixar un 12,12% i el volum de centres productius va augmentar un 1,68%. Tot i això, es van continuar registrant expedients de regulació de l’ocupació (ERO) que van afectar 275 treballadors i treballadores, una xifra que va doblar la de 2014.

Les empreses del sector tèxtil es divideixen en dues seccions: indústries tèxtils i confecció de peces de vestir. La divisió d’indústries tèxtils (empreses dedicades a filatures, fabricació de teixits tèxtils, acabament de tèxtils i peces de vestir, fabricació d’articles confeccionats amb tèxtils…) va tancar 2015 amb una mitjana de 2.556 llocs de treball. D’aquests, 2.268 eren assalariats i 288 autònoms. La xifra és lleugerament inferior a la de 2014 (-0,66%). Aquest retrocés es compensa amb l’increment de l’ocupació del 3,09% registrat a la divisió de confecció de peces de vestir amb una mitjana anual de 3.440 llocs de treball (2.783 assalariats i 654 autònoms).

Tot i estar molt lluny de les dades de 2008, els dos anys consecutius d’evolució positiva del sector fan ser optimistes respecte a la seva recuperació tenint en compte que han seguit aquesta tendència tant les empreses petites com les grans.

El teixit tèxtil maresmenc es caracteritza per ser de petites dimensions. De fet, el 76,98% es consideren microempreses tota vegada que tenen, com a molt, 10 treballadors. El 20,93% de les empreses són petites (entre 11 i 50 treballadors); l’1,90% són empreses mitjanes (entre 51 i 250 treballadors) i el 0,19% són grans empreses (més de 251 treballadors). 

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Situació laboral de les indústries tèxtils al Maresme – 2015” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

 

El 20,6% dels turistes estrangers que van arribar al Maresme el passat mes novembre van triar Mataró

Mataró es va convertir el passat mes de novembre en el municipi maresmenc que va rebre un major volum de turistes estrangers tal com mostra el baròmetre que oferiex als ajuntaments l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme amb actualitzacions mensuals de la xifra de turistes estrangers que visiten cada població maresmenca, així com la seva procedència.

Les darreres dades corresponen al mes de novembre, un mes en què com és habitual es produeix un baixada de visitants en comparació al mes d’octubre, però que reflecteix un increment respecte al mateix període de 2022.

En total, el Maresme va rebre el passat mes de novembre 31.151 visitants procedents d’altres països, 69.364 menys que al mes d’octubre, però 3.215 més que al novembre de 2022.

En relació a l’octubre, el nombre de turistes ha caigut en tots els municipis de la comarca. En canvi, interanualment, el comportament ha estat més heterogeni encara que, majoritàriament, s’han experimentat increments. Així, Tiana és el municipi que, percentualment, ha tingut un creixement relatiu més intens (111,07%) i Mataró la localitat que reflecteix un creixement absolut més destacat (1.479 visitants més que al novembre de 2022). De fet, Mataró ha acollit el 20,6% dels turistes estrangers que el passat mes de novembre van triar el Maresme per a la seva estada. Dels 31.151 visitants, 6.427 van optar per Mataró.

Per ordre, segueix Santa Susanna amb 4.040 visitants (el 13%), Calella amb 2.572 turistes (el 8,3%) i Malgrat de Mar amb 2.191 (el 7%).

França es manté com el principal país de procedència dels visitants estrangers, seguit de Regne Unit i Alemanya.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”. Si voleu fer la visualització per mòbil, Cliqueu aquí.

Indicadors sociolaborals 2016

Avanç de les dades sociolaborals del Maresme per trimestres.

Podeu accedir als informes trimestrals CLICANT AQUÍ
















































 
 

 


 


 
 

Puja la renda per càpita dels habitants del Maresme, però es manté per sota de la catalana

 

Les dades desmunten tòpics. Si bé hi ha una certa imatge del Maresme com a territori ric, les xifres oficials sobre renda mitjana per càpita i renda familiar bruta dibuixen un Maresme amb realitats ben diferents.  Mentre 5 municipis de la comarca (Cabrils, Alella, Tiana, Teià i Sant Vicenç de Montalt) es troben entre els 10 amb una renda per càpita més elevada de Catalunya; Pineda de Mar, Tordera i Calella es troben entre els 50 amb rendes més baixes.

La renda per càpita del Maresme, tot i haver remuntat, encara no arriba als barems previs a la crisis econòmica i es manté per sota de la mitjana catalana, segons constata l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en base a les darreres dades oficials publicades corresponents a 2015. 

La renda mitjana per habitant és de 16.400 euros, 400€ per sota de la mitjana de Cartalunya. Aquestes xifres col·loquen el Maresme com la setena comarca amb una renda per càpita més elevada, darrera del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Ripollès i el Garraf. Respecte a les dades anteriors, el Maresme ha baixat una posició.

Aquests càlculs estan fets en base a la informació de 24 municipis maresmencs. No hi ha dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna. Les xifres disponibles mostren diferents realitats municipals. 14 municipis es troben per sobre de la mitjana comarcal, destacant Cabrils que, amb una renda per càpita de 23.900 euros per habitant, és el que presenta una xifra més elevada a nivell del Maresme i el quart en el context de Catalunya. 4 municipis maresmencs més se situen entre els 10 catalans amb rendes més elevades. Es tracta d’Alella (23.200€/h) que ocupa el sisè lloc; Tiana (22.800€/h) el setè; Teià (22.800€/h) el vuitè i Sant Vicenç de Montalt (21.600€/h) el desè. 

A la banda oposada, trobem Pineda de Mar que, amb una renda per càpita de 12.800 euros, és el municipi del Maresme amb una renda més baixa. En el conjunt de Catalunya hi ha 3 municipis de la comarca entre els 50 amb rendes inferiors. A més de Pineda de Mar, es troben Tordera (13.000€/h) i Calella (13.800€/h). 

L’estudi realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal també analitza la renda familiar bruta disponible (els ingressos de què disposen els habitants per destinar-los a consum o estalvi). Aquest paràmetre ha augmentat un 2,31% respecte a l’anterior, amb increments més intensos a Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Canet de Mar i Arenys de Munt; en canvi, ha baixat a 3 municipis: Argentona, Pineda de Mar i Premià de Dalt.

Pel que fa a la procedència de la renda de les famílies, no hi ha hagut gaire variacions i el recurs amb un pes més important (61,2%) és la remuneració d’assalariats. L’excedent brut d’explotació (activitats empresarials) representa el 20,3% i els ingressos procedents de prestacions socials arriben al 18,5%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Renda Familiar Disponible al Maresme i els mapes interactius:

 

 

El Consell Comarcal aposta per crear el Consell de la Formació Professional i l’Ocupació del Maresme

Formació i ocupació han d’anar de la mà per impulsar les expectatives de desenvolupament dels sectors econòmics amb els perfils professionals requerits.

El Govern del Consell Comarcal del Maresme considera que cal seguir una línia de planificació per facilitar que el sistema educatiu professional sintonitzi amb les necessitats reals d’ocupació del territori. En aquest sentit, ja fa mesos que està treballant en la creació d’un Consell de la Formació Professional i l’Ocupació del Maresme que faciliti la retroalimentació educació-món laboral.

El projecte s’està elaborant conjuntament entre les àrees de Serveis a les Persones i Promoció Econòmica i ja s’ha fet una primera aproximació al Departament d’Educació que veu amb bons ulls aquesta iniciativa encaminada a ofertar en el territori una formació professional que sintonitzi amb la demanda dels sectors en major expansió de la nostra economia. L’objectiu és adequar la formació teòrica i pràctica de l’alumnat amb la realitat econòmica i social.

La idea és que en aquest Consell de la Formació Professional i de l’Ocupació estiguin representats tots els agents implicats: administracions, empresa, sindicats i els diferents actors que interven en el sistema de formació professional i, amb el paraigua del consens, avanci cap a una planificació conjunta, integrada i coherent dels serveis de formació professional al Maresme.

El Consell Comarcal planifica la seva posta en marxa per l’any vinent, una vegada aprovat el pressupost 2022 en el qual s’hi inclourà una partida econòmica destinada a la creació del Consell de la Formació Professional i l’Ocupació del Maresme.

Imatges del I Challenge Costa de Barcelona-Maresme

4 d’octubre de 2009

Les fotos que aquí es reprodueixen han estat fetes per Foto-Film Calella que ha col·laborat amb el I Challenge Costa de Barcelona-Maresme aportant l’experiència i el treball dels seus associats.