Puja l’atur al Maresme respecte al mes anterior, però baixa interanualment prop del 25%

Els mesos de gener solen ser negatius per al mercat de treball i aquest 2022 no ha estat cap excepció. L’atur registrat al Maresme ha pujat en 216 persones situant-se en 23.418 el nombre de maresmenques i maresmencs inscrits a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupats. L’actualització de dades col·loca la taxa d’atur maresmenca en l’11%.

Tot i que la comparativa respecte al mes anterior és negativa, l’escenari canvia de to en relació als valors dels mateix període de 2021. Les dades indiquen que al Maresme hi ha 1.432 persones menys en situació d’atur, una xifra que en valors percentuals representa una reducció del 24,80% interanual.

Pel que fa al mes de gener de 2022, l’increment de l’atur s’ha concentrat en el sector serveis i també s’ha comptabilitzat un increment en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA). En canvi, la indústria i la construcció reflecteixen una reducció de la desocupació que percentualment arriba al 0,49% en el cas de la indústria i al 0,85% en la construcció. A l’agricultura no s’ha registrat cap variació respecte al mes anterior.

pel que fa a l’àmbit local, els 30 municipis de la comarca registren descensos d’entre el 18% i el 37% interanualment, en canvi mantenen un comportament diferenciat en la comparativa mensual. En concret, 20 comptabilitzen un augment en la xifra de persones aturades, 9 registren baixades i a Cabrils no es produeix cap variació respecte a desembre de 2021.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del Maresme que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El Maresme, cinquena comarca catalana amb més renda per habitant

5 municipis de la comarca entre els 10 catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2019, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 200€ la catalana i se situa en els 18.400€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un increment de 600€ respecte a 2018. L’augment s’estén per tots els municipis, exceptuant Caldes d’Estrac que registra una davallada del 8,02%, sent Arenys de Mar la localitat que ha experimentat un creixement superior (+17,82%).

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el creixent experimentat pel Maresme és superior al registrat en el conjunt de Catalunya, encara que en rànquing d’increments comarcals ocupa el lloc catorzé.

A nivell català, en Maresme és la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf i el Vallès Occidental.

Pel que fa a la renda per càpita per municipis, Alella i Cabrils encapçalen el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita (27.600€/habitant), seguides de Cabrera de Mar amb 26.100€/habitant, Teià (25.500€/habitant) i Sant Vicenç de Montalt (25.300 €/habitant). Aquests 5 municipis maresmencs es troben entre els 10 catalans amb major renda per càpita.

El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 13.000 euros entre els dos municipis amb valors extrems (Alella i Cabrils – Tordera). Tordera és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.600€/habitant). Per la banda baixa segueix Pineda de Mar (14.800€/habitant), Calella (15.400€/habitant), Malgrat de Mar (15.800€/habitant) i Mataró (16.000€/habitant).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Renda Bruta Familiar Disponible al Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

El Maresme és la comarca que atreu més població provinent de la resta de Catalunya

El saldo migratori al Maresme torna a ser positiu amb un guany net de població de gairebé 4.000 persones

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’informe sobre els moviments migratoris que es van registrar a la comarca l’any 2021, un any després de l’esclat de la pandèmia. Les dades reflecteixen que el Maresme continua sent una comarca receptora de població, principalment, provinent de la resta de comarques catalanes. De fet, el seu saldo migratori amb la resta de Catalunya és el més alt.

El saldo migratori es calcula comptabilitzant el nombre de persones que arriben a un territori i les que marxen per situar el seu lloc de residència en un altre comarca, comunitat o país. Diferencia, entre moviments migratoris interns (en un doble vessant: els que es produeixen dins de Catalunya i els relacionats amb la resta d’Espanya) i moviments migratoris externs (els que es produeixen amb altres països).

L’any 2021, el Maresme es va situar com la segona comarca catalana amb un saldo migratori més positiu, darrera del Vallès Occidental. Va tenir un guany net de població de 3.956 persones, xifra que s’extreu de la diferència entre el nombre de persones que van situar el seu nou lloc de residència a la comarca (19.874) i les que van abandonar el Maresme (15.918). I és la que registra un saldo migratori positiu més alt en l’anàlisi de migracions internes dins de Catalunya.

El 65% dels guanys de població fruit de moviments migratoris que ha registrat el Maresme són de persones provinents d’altres comarques catalanes (2.574). Així, el Maresme es col·loca davant del Baix Penedès (2.133) i del Vallès Oriental (1.833).

Les migracions externes -aquelles en les quals els moviments residencials tenen com a origen o destinació l’estranger- deixen també un saldo positiu de 1.980 persones (van arribar-hi 6.270 i hi van marxar 4.290).

En canvi, el saldo amb la resta d’Espanya és negatiu amb una sortida neta de 598 persones, situant-se el Maresme com la quarta comarca amb una xifra més elevada (hi van marxar 2.691 persones i van arribar-hi 2.093).

Saldos migratoris als municipis

Només 4 dels 30 municipis maresmencs han perdut població com a resultat dels moviments migratoris. Són Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Les dades referents als moviments residencials interns dins de Catalunya són positives en 25 municipis, destacant Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar com els municipis amb guanys poblacionals nets més elevats. En canvi, els resultats són negatius en el Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Centrant l’anàlisi en els canvis residencials amb la resta del territori espanyol, 27 municipis presenten pèrdues de població i 3 en guanyen: Alella, Teià i Sant Cebrià de Vallalta.

Pel que fa als moviments amb l’estranger, tots els municipis -a excepció d’Argentona, Òrrius i Sant Iscle de Vallalta– guanyen més població de la que perden.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Infografia amb les dades més rellevants

L’atur maresmenc creix en 302 persones al mes de gener

El Maresme tanca el mes de gener amb 21.960 persones que cerquen feina. Són 302 més que al desembre.

Les dades mostren que el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca com a aturades ha augmentat durant el darrer mes un 1,29%. En canvi, la comparativa interanual de les xifres mostra una reducció de l’atur del 6,23% que es tradueix en 1.458 persones aturades menys.

L’increment de la desocupació registrada el mes de gener s’ha concentrat en el sector Serveis i en la Indústria, però també hi ha hagut un augment notable en el col·lectiu identificat com a SOA (sense ocupació anterior). En canvi, la Construcció i l’Agricultura han registrat un descens de la desocupació.

El comportament municipal no ha sigut homogeni. 19 de les 30 poblacions del Maresme han registrat un increment intermensual de la població desocupada. En canvi, la xifra ha baixat a Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Dosrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Teià, Tiana i Tordera i s’ha mantingut igual a Òrrius i Sant Andreu de Llavaneres.

Respecte de l’any anterior, l’atur ha disminuït en 21 municipis i ha augmentat en 9 (Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Dosrius, el Masnou, Teià, Tiana i Vilassar de Mar).

La taxa d’atur mitjana ha estat del 10,18% al Maresme i les taxes municipals es mouen en una forquilla de valors d’entre el 4,99% d’Alella i el 14,77% de Pineda de Mar.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de gener elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Oberta la convocatòria d’ajuts al lloguer per a persones majors de 65 anys

Presentació de sol·lcituds: del 27 de febrer al 27 de març

Avui s’ha obert la convocatòria d’ajuts per facilitar que les persones de més de 65 anys puguin fer front a la despesa de lloguer de l’habitatge on viuen habitualment. Per accedir-hi cal que els ingressos de la unitat de convidència no superin els 24.301,57€/any i que el preu màxim del lloguer sigui igual o inferior a 900 euros mensuals, en el cas d’un habitatge, o els 450€/mes si es tracta d’una habitació.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 27 de març

TRAMITACIÓ

La tramitació es pot fer telemàticament a través de 2 canals:

PRESENCIALMENT

També es pot fer la tramitació presencialment a l’Oficina d’Habitatge del Maresme (Plaça Miquel Biada 1 de Mataró) de dilluns a divendres entre les 9:00h i les 1400h

S’ha d’aportar la SOL·LICITUD DE L’AJUT complimentada juntament amb el contracte de lloguer, tots els rebuts de lloguer pagats de l’any 2024, la sol·licitud de la transferència bancària o document equivalent per a pagaments i la declaració responsable d’ingressos si s’escau.

Arriba la XXV Setmana de l’Emprenedoria al Maresme amb càpsules formatives i networking

Torna la Setmana de l’Emprenedoria al Maresme. Professionals de diferents àmbits posaran els seus coneixements a l’abast de totes les persones que volen donar una empenta al seu negoci, millorant la comunicació, captant nous clients o ampliant el coneixement de marca.

Seguint el format de la passada edició, la XXV Setmana de l’Emprenedoria al Maresme es desenvoluparà en format online de dilluns a dijous i presencial el divendres 30 de juny al Club Nàutic Balís de Sant Andreu de Llavaneres, amb tot un seguit de ponències de gran interès empresarial que són les següents:

Núria Soler: Entrenedora, mentora, ponent i docent experta en lideratge i en gestió d’equips d’alt rendiment an l’àmbit empresarial. https://nuriasoler.es

Gabriel Garcia del Oro: Llicenciat en filosofia, certificat en coaching per la ICF, treballa com a Creatiu Executiu & Strategy Advisor a Ogilvy. És cofundador de Fantástica Storytelling Schoolhttps://gabrielgarciadeoro.com/ 

Anna Carbonell: Fundadora i CEO Honu Projects. Experta en sostenibilitat i formació. Responsable de Sostenibilitat en grans corporacions. https://www.instagram.com/honuprojects/

Finalment finalitzarà la jornada amb un descans de Coffee Break + Networking entre persones emprenedores i empreses que vulguin fer nous contactes i buscar sinergies.

PROGRAMA

INSCRIPCIONS

Dades laborals i de formació

Dades de l'empresa

Empleneu aquest apartat si teniu constituïda una empresa o esteu en procés

INSCRIPCIÓ

Com us heu assabentat d'aquest curs?

Clàusula de tractament de les dades personals i d’ús d’imatge

En compliment del què disposa la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals (Reglament (UE) 2016/679 de 27 d’abril de 2016 (RGPD), la Llei Orgànica 3/2018 de 5 de desembre (LOPDGDD) i el dret a la pròpia imatge (Llei Orgànica 1/1982 de 5 de maig) els informem que el Consell Comarcal del Maresme, per a portar a terme aquesta formació haurà d’efectuar fotografies o captures de pantalla durant la connexió online on poden ser identificables amb la finalitat de poder justificar la realització d’aquesta activitat formativa a fi i efecte d’obtenir subvencions por part d’organismes públics. Així mateix, es tractaran les seves dades personals (nom, cognoms, adreça de correu electrònic, telèfon) per a oferir el servei de formació amb finalitzats organitzatives i administratives. Aquestes dades es conservaran mentre duri la finalitat per a la què s’han obtingut i sempre que no exerceixi el dret que els empara. No es comunicaran a tercers, exceptuant por obligació legal o a fi i efecte de justificar i obtenir subvencions per a la realització de l’activitat formativa, ni tampoc es realitzarà cap transferència internacional de dades sense el seu consentiment previ. Una cop les dades personals incloses les imatges ja no siguin necessàries, aquestes es guardaran degudament bloquejades amb les mesures de seguretat pertinents. Així mateix, els informem que tenen dret a sol·licitar l’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les dades, la limitació i oposició al seu tractament dirigint-se al Consell Comarcal del Maresme amb seu a Mataró, Plaça de Miquel Biada, núm. 1, correu electrònic maresme@ccmaresme.cat juntament amb una fotocòpia del seu DNI o document anàleg en dret, indicant el tipus de dret que volen exercir. Tenen dret a retirar el consentiment cedit en qualsevol moment. La retirada del consentiment no afectarà a la licitud del tractament efectuat prèviament. També tenen dret a presentar una reclamació, si consideren que el tractament de dades personals no s’ajusta a la normativa vigent, davant l’Autoritat de control (www.agpd.es). Amb la signatura del present document, el sota signant es considera informat i atorga el seu consentiment per a el tractament mencionat. Nom i cognoms participant: DNI: Signatura Data

El Consell Comarcal contracta 46 persones desocupades en el marc del programa Treball i Formació

El Consell Comarcal ha contractat avui 46 persones aturades que durant un any treballaran en 22 ajuntaments del Maresme guanyant experiència laboral, rebent formació específica i un acompanyament personalitzat que millorarà les seves oportunitats d’ocupabilitat.

Aquesta és la tretzena edició del programa Treball i Formació en la qual participa el Consell Comarcal del Maresme i, com ha indicat la consellera de Desenvolupament Econòmic Noemí Llorens, els resultats són prou satisfactoris ja que “el 47% de les persones han trobat feina després del seu pas per aquest programa“.

Treball i Formació és una política activa d’ocupació finançada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, la Generalitat de Catalunya, el Fons Social Europeu i el Ministeri de Treball i Economia Social. La seva singularitat és que combina l’experiència professional, la formació transversal d’entre 60 i 70 hores i l’acompanyament a les persones participants per garantir la seva inserció laboral en el mercat de treball.

Totes les persones contractades avui es trobaven en situació d’atur i pertanyen a diversos col·lectius amb dificultats d’inserció laboral, com el de majors de 52 anys, persones no perceptores de prestació, dones en situació d’atur de llarga durada, persones perceptores de la renda garantida ciutadana i persones transgènere.

El Consell Comarcal del Maresme ha seleccionat les 46 persones contractades d’entre un total de 468 currículums derivats per les quatre oficines de Treball del Maresme. 22 d’elles desenvoluparan tasques d’auxiliar administratiu i 24 treballaran com a peó de brigada (7 de pintura, 6 de construcció, 6 de neteja i 5 de jardineria).

Després d’haver signat el contracte laboral, s’incorporaran demà al seu lloc de treball durant els propers 12 mesos en els ajuntaments de: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, Montgat, Òrrius, Palafolls, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana,  Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.


Aquesta actuació està promoguda, impulsada, subvencionada i finançada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb fons rebuts del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) i executada pel Consell Comarcal del Maresme.
Programa subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i efectuat d’acord amb les condicions establertes al Programa Treball i Formació regulat per la Resolució EMT/4162/2022, de 27 desembre, per la qual s’obre la convocatòria anticipada per a l’any 2023, en relació amb les actuacions del Programa Treball i Formació, per a la participació de les entitats locals (SOC – TRFO EELL)(ref. BDNS 667328) l’Ordre EMT/176/2021, de 9 de setembre, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions del Programa Treball i Formació (SOC – Treball i Formació) modificada per l’Ordre EMT/68/2022, de 20 d’abril, i per l’Ordre EMT/2/2023, de 5 de gener.

La consellera de Territori, Ester Capella, informa les alcaldies del Maresme de la inversió de 384 milions per millorar la mobilitat a la comarca

La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha presentat a les alcaldies del Maresme la inversió de 384 milions d’euros que el Govern destinarà a la millora de les infraestructures del Maresme, en el marc de les encomanes de gestió acordades amb l’Estat. La consellera ha explicat que el conveni que concreta els detalls per l’execució de les obres està redactat, consensuat i en procés de formalització per part d’ambdues administracions.

Les actuacions en infraestructures de la mobilitat al Maresme recollides al protocol tenen el seu antecedent en un acord signat entre el Govern i l’Estat l’any 2009 per al traspàs a la Generalitat de l’N-II entre Montgat i Tordera i per portar a terme obres de millora del corredor. L’Estat va transferir a la Generalitat només 90 dels 400 MEUR previstos a l’acord i l’actual protocol recull aquell deute pendent que ara, actualitzat a l’IPC, es xifra en 384 MEUR.

Els eixos d’actuació que es duran a terme són:

• Millora de connectivitat i accessibilitat de la C-32 i entorn, amb l’execució de nous enllaços i la millora de les connexions amb l’N-II i la resta de la xarxa viària local i municipal.

• Pacificació de l’N-II i creació d’un carril per a bicicletes i vianants.

• Actuacions al corredor viari per millorar la permeabilitat transversal, la integració territorial i les infraestructures de transport públic.

• Descarbonització i digitalització del corredor, afavorint l’eficiència energètica i la reducció dels impactes ambientals.

• Millora de la mobilitat del corredor amb la Selva Marítima, cobrint el dèficit de connectivitat i capacitat.

• Execució d’actuacions, per part de l’ADIF, per a la millora de la línia R1 de Rodalies

El Departament de Territori ja està treballant en els projectes de la major part d’actuacions recollides al protocol, de manera consensuada amb els ajuntaments. En el marc de l’alliberament dels peatges de la C-32 nord, el Govern està desenvolupant un nou model de mobilitat a la comarca que, a més de convertir l’N-II en una via més local i integrada, millorarà la connectivitat i funcionalitat de la C-32 per a captar el trànsit de pas que utilitzava l’N-II i altres carreteres o vials urbans.

Pacificació de l’N-II i carril bici

El programa d’actuacions, amb una inversió estimada en 80 MEUR, proposa una integració urbana de l’N-II amb la incorporació d’un carril bici segregat sobre la plataforma viària existent allà on sigui tècnicament possible i l’ampliació de voreres per a facilitar la mobilitat de vianants i d’espais de serveis. Al mateix temps, es reduirà el nombre de carrils de la calçada, es disminuirà la velocitat màxima permesa, es millorarà la connectivitat local i s’aplicaran mesures per afavorir la seguretat. Es garantirà la continuïtat de la via ciclista a la comarca principalment mitjançant l’N-II o els passeigs marítims.

A més, s’aposta per una major integració i accessibilitat del transport públic. Així, es millorarà el disseny de les parades d’autobús, garantint la seva accessibilitat, incrementant-ne l’espai i implantant noves marquesines per afavorir el servei i confort a les persones usuàries. Addicionalment, en les estacions de tren, es potenciarà la intermodalitat bus-tren amb la creació d’espais que permetin regular l’intercanvi, així com la connectivitat amb les línies de bus de cada àmbit.

Aquesta intervenció integral, que abasta més de 40 quilòmetres de fins a 18 termes municipals, s’ha dividit en 6 projectes: tres garantiran una via ciclista a l’Alt Mareme que doni continuïtat per la carretera als trams del passeig marítim i tres projectes més de pacificació de l’N-II segons trams. Tots els projectes estan en redacció i es preveu aprovar-los progressivament durant el 2024, per a la posterior licitació de les obres corresponents.

Una C-32 més accessible

El Departament té en redacció de l’estudi informatiu que analitza la construcció de nous enllaços i la millora de diversos d’existents, amb la voluntat de sotmetre’l a informació pública el primer trimestre de 2024. Es preveu per aquesta intervenció en els enllaços una inversió estimada en 90 MEUR.

Els nous enllaços han de permetre treure de l’N-II, que actualment registra a l’entorn dels 30.000 vehicles al dia en els trams més transitats, fins a 10.000 vehicles diaris, segons el tram. Els nous enllaços es prioritzaran en funció del seu impacte positiu en la millora de la mobilitat i de la rendibilitat socioeconòmica prevista.

La pacificació de l’N-II i l’accessibilitat de la C-32 estan estretament lligades; la millora de la seva connectivitat amb els diversos municipis ha de contribuir a reencaminar cap a l’autopista el trànsit de pas que encara utilitza l’N-II. Per això, el Departament, en paral·lel i a mesura que va avançant i aprofundint en els projectes i estudis, està analitzant com encaixar i optimitzar l’execució de les diverses obres previstes per causar el mínim impacte possible en la mobilitat de la comarca.

Millores complementàries del conveni

En relació amb la millora de la connectivitat de l’autopista, Territori també està treballant en altres projectes com la conexió amb l’N-II i el polígon industrial Vall de Gata-Draper, la millora de l’enllaç amb la C-60 o la construcció de rotondes a vies d’accés a l’autopista (BP-5002 a Alella, C-61 a Arenys de Mar i Arenys de Munt, o BV-5033 a Sant Andreu de Llavaneres).

Finalment, cal esmentar també les obres per a completar el desmantellament de les antigues àrees de peatge de l’autopista, tant en peatges troncals com en laterals, que s’adjudicaran pròximament i començaran a principis de 2024. En els espais alliberats, el Departament hi preveu, entre d’altres usos complementaris a la xarxa viària, la instal·lació de parcs solars, en el marc del programa per assolir l’autoconsum a la xarxa viària de la Generalitat, tot aprofitant el potencial que ofereix el domini públic de les carreteres. A més, també s’inclou la implantació de plaques fotovoltaiques al túnel de la C-32 de Santa Susanna i al de Parpers de la C-60, que s’executaran durant el 2024.

El Maresme es bolca contra la LGTBIfòbia a l’esport

El missatge contra la LGTBIfòbia a l’esport va recòrrer el Maresme el passat cap de setmana coincidint amb la commemoració, el 19 de febrer, del Dia Internacional en què es vol visibilitzar la necessitat de continuar apostant per un esport lliure i inclusiu.

La consellera de Drets i Serveis a les Persones, Marta Paset, valora molt positivament la resposta d’ajuntaments, entitats i clubs que han aixecat la veu a favor de la inclusió de la diversitat sexual i de gènere en els espais esportius, ja sigui a través de campanyes pròpies o de la impulsada pel Consell Comarcal del Maresme, i convida tothom a continuar treballant perquè el món esportiu maresmenc faci bandera cada dia de l’any de la lluita contra la LGTBIfòbia.

En aquest sentit, el Consell Comarcal del Maresme ha habilitat l’espai web “Diversitat Sexual als espais esportius” en què els clubs i entitats poden trobar recursos i guies per continuar implementant una pràctica esportiva inclusiva.

La campanya impulsada pel Consell Comarcal ha estat secundada per 8 ajuntaments: Vilassar de Dalt, Premià de Mar, Teià, Palafolls, Montgat, Premià de Dalt, Tordera i Sant Andreu de Llavaneres. I pels següents clubs:

  1. Poliesportiu Euskadi (Mataró)
  2. Escola GEM (Mataro)
  3. CE Salasians Mataro 
  4. Club Esportiu Futsal Mataro 
  5. Club Patí Cabrils 
  6. Club Atletisme Esport Canet
  7. Club Taekwondo Més Tordera
  8. CEFS Sant Joan de Vilassar
  9. CF Arenys de Mar
  10. Club Patí Palafolls
  11. Club Caldetes Esports i Cultura
  12. Club Esportiu Trikids
  13. Club Patinatge Montgat
  14. Duodance
  15. Club de Volei Montgat
  16. Club Gimnàstic Montgat
  17. Unió Esportiva Montgat
  18. Club Tennis Turomar
  19. CPA Caldes d’Estrac
  20. CPA Llavaneres
  21. Club esportiu Premià de Dalt
  22. Club esportiu de Futbol Sala de Premià de Dalt
  23. Club de Volei de Premià de Dalt
  24. Club de bàsket de Premià de Dalt
  25. Base Nàutica Arenys de Mar
  26. CF Joventut Teià
  27. L’AE Teià 
  28. Teià futbolcinc 
  29. CF Tordera
  30. CFS Arenys de Munt
  31. Club Rem Arenys
  32. Sinera United Futbol Club