L’informe sociolaboral del Maresme del 3er trimestre apunta a un augment interanual dels llocs de treball assalariats i a una estabilització dels autònoms

14 novembre 2023

El Maresme va tancar el tercer trimestre de l’any amb 145.255 llocs de treball, el 76,72% dels quals són assalariats i el 23,28% restant autònoms. La xifra total indica un descens de 220 respecte al trimestre anterior, però un augment de 4.775 respecte al mateix període de l’any passat.

L’informe sociolaboral de periodicitat trimestral que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme fila més prim i mostra l’evolució en cada sector econòmic.

El sector serveis ha augmentat un 4,01% interanualment i un 0,10% en el darrer trimestre és el que aplega més de tres quartes parts dels llocs de treball al Maresme. En concret 115.740 (el 76,68%). En segon lloc i molt distanciada es troba la indústria amb 18.245 llocs de treball després d’haver baixat un 0,71% el darrer trimestre i haver augmentat un 0,885 interanualment.

La construcció ofereix 10.450 llocs de treball al Maresme, una xifra que és un 1,70% més que la de fa un any tot i que respecte al trimestre anterior s’ha reduït un 1,55%. Finalment, el sector primari compta amb 830 llocs de treball i és l’únic en números negatius tant en la comparativa interanual com en la intertrimestral.

una certa estabilitat dels llocs de treball autònoms tant respecte al trimestre anterior (cauen un 0,01%) com en la comparativa interanual (augmenten un 0,4%); en canvi, el nombre de llocs de treball assalariats presenta diferències més significatives. Si bé, la comparativa respecte al trimestre anterior mostra un descens del 0,19%, ene termes interanuals es comptabilitza un increment de 3,40%.

Pel que fa a la tipologia dels llocs de treball, 111.435 són assalariats i 33.820 s’inclouen en el Règim de Treballadors Autònoms. Tots dos han tingut una evolució interanual positiva, si bé els llocs assalariats són els que han experimentat un increment anual més significatiu (4,33%). Les xifres d’autònoms només han crescut un 0,4%.

Tot i que els llocs de treball assalariats representen a nivell comarcal el 72,26% del total. L’estructura econòmica per municipis és dispar i, per exemple a Tiana, assalariats i autònoms estan gairebé equiparats (695 assalariats i 655 autònoms). El percentatge de llocs de treball autònom també supera el 40% a Teià, Òrrius, Cabrils.

Expedients de Regulació Laboral

L’informe presentat per l’Observatori de Desenvolupament Local també recull els ERE. Aquest trimestre s’han resolt procediments de 6 municipis de la comarca. En ordre alfabètic, han estat els següents: Arenys de Mar, 1 procediment resolt amb la suspensió del contracte laboral de 65 llocs de treball; El Masnou, amb 1 procediment resolt amb l’extinció de la relació laboral per 14 llocs de treball; Mataró, amb 2 procediment resolts amb l’extinció de la relació laboral per 27 llocs de treball; Pineda de Mar, amb 1 procediment resolt amb la reducció de la jornada laboral per a 1 lloc de treball; Premià de Mar, amb dos procediments resolts que han comportat la suspensió del contracte en 4 llocs de treball, i un altre amb l’extinció de la relació laboral per a 7 llocs de treball; i Vilassar de Mar, amb un procediment resolt amb la reducció de la jornada per a 39 llocs de treball.

L’informe socioeconòmic també recull informació relativa a la població ocupada, l’atur registrat i les persones beenficiàries de prestacions, la contractació i evolució de la sinistralitat laboral.

El nombre de turistes estrangers que visita el Maresme ja supera les xifres de 2022

9 novembre 2023

Sens dubte el Maresme viu un bon any turísticament parlant i, en especial, pel que fa a les visites de turistes estrangers. Així ho corroboren les xifres recollides en el recurs estadístic “Turistes estrangers al Maresme” que l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal actualitza mensualment.

Les darreres dades indiquen que el passat mes de setembre ja es van superar les xifres de 2022 en gairebé 49.000 visitants procedents d’altres països. En concret, el Maresme va rebre l’any passat 649.339 turistes estrangers i a tancament del mes de setembre el registre és de 689.207.

La comparativa interanual dels municipis amb més pes turístic indica que Santa Susanna i Calella són les poblacions amb un augment més intens (el 23,2% i el 19,9% respectivament), seguida de Malgrat de Mar que suma un increment del 6,09%.

Aquesta tendència a l’alça també és extrapolable a altres municipis del Maresme amb menor tradició turística. Així, Caldes d’Estrac, Sant Cebrià de Vallalta i Teià han més que duplicat el nombre de turistes estrangers que els van visitar el 2022.

Pel que fa a la seva procedència, França continua sent el primer país emissor, seguit molt de prop per Regne Unit. Més distanciats es troben Alemanya i Països Baixos.

Durant el mes de setembre, els municipis maresmencs van rebre la visita de 114.592 turistes estrangers, un 13% menys que al mes d’agost, però un 34,5% més que al setembre de 2022.

“Turistes estrangers al Maresme” és una eina que ha activat recentment el Consell Comarcal del Maresme per ajudar els ajuntaments a fer un seguiment dels visitants estrangers que arriben al municipi i poder desplegar les polítiques adients. Aquest recurs estadístic presenta els còmputs mensuals i anuals a nivell comarcal, però també permet fer una cerca específica de les dades de cadascun dels 30 municipis que, a més, poden acotar la cerca per anualitats, per trimestres o per una periodicitat mensual determinada.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”. Si voleu fer la visualització per mòbil, Cliqueu aquí.

Creix l’atur al Maresme, però hi ha menys persones sense feina que fa un any

6 novembre 2023

Seguint la tendència provincial i catalana, el Maresme ha registrat un increment de l’atur durant el mes d’octubre. Les oficines d’ocupació de la comarca han sumat 201 persones com a demandants de feina, el que percentualment representa un increment del 0,98% respecte al mes de setembre.

Tot i aquest increment, el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal reflecteix que al Maresme hi ha 871 persones aturades menys que a l’octubre de 2022, el que en termes percentuals representa una reducció interanual de la desocupació del 4,02%.

El tancament del mes d’octubre deixa al Maresme 20.788 persones com a demandants de feina, una xifra que, respecte al mes anterior, ha crescut en tots els sectors econòmics amb major intensitat a l’agricultura i a l’indústria i també és general a tots els grups d’edat, a excepció del comprés entre els 25 i els 34 anys que mostra una lleugera davallada.

Amb aquestes noves dades, la taxa d’atur registral maresmenca se situa en el 9,34%, elevant-se a l’11,07% entre les dones i baixant al 7,71% entre els homes. La mitjana comarcal té les seves puntes a l’esfera local. Així, Alella (4,58%) i Tiana (4,73%) són els municipis amb una taxa de desocupació més baixa que contrasta amb el 12.44% de Tordera, l’11,81% de Pineda de Mar o l’11,43% de Mataró.

Com és habitual, el comportament dels 30 municipis és divers. Així, en 18 municipis hi ha hagut un repunt intermensual de l’atur, en 10 hi ha hagut una reducció i a Dosrius i a Sant Pol de Mar no hi ha hagut variació respecte al mes de setembre.

La desocupació ha baixat a Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Malgrat de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

En termes interanuals, l’evolució local també és desigual. 18 municipis tenen menys persones aturades que al 2022 i 12 en tenen més. Són: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Caldes d’Estrac, El Masnou, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna i Tordera .

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Les llars unipersonals guanyen pes al Maresme, encara que les més freqüents són les formades per dues persones

3 novembre 2023

El tipus de llar més comuna al Maresme és la formada per una família, però en els darrers 10 anys han guanyat pes les unipersonals i aquelles en les que hi conviuen persones no emparentades. Són algunes de les conclusions de l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en la publicació “Cens de població i habitatges, 2021. LLARS I HABITATGES“

A partir de les darreres dades oficials presentades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Observatori posa la lupa en els 30 municipis del Maresme per veure l’evolució i estructura de les seves llars en el període comprés entre 2011 i 2021.

Les estadístiques censals indiquen que el nombre de llars ha crescut al Maresme un 4,4% en el darrer decenni fins a situar-se en 173.547 l’any 2021. Tot i això, la seva grandària s’ha mantingut gairebé estable amb una mitjana de 2,6 persones per habitatge. On sí que es detecten diferències és en la seva tipologia. El règim de propietat de la llar continua sent el majoritari a la comarca (el 70,3%), però ha tingut una davallada de gairebé 6 punts percentuals en els darrers 10 anys. En canvi, ha augmentat fins al 21,2% el règim de lloguer i també s’ha incrementat fins al 8,5% el nombre de llars en habitatges cedits.

El creixement estadístic del nombre de llars no s’ha reflectit en tots els municipis. Així, el seu nombre ha disminuït a Vilassar de Dalt (-3,1%; -107); Premià de Dalt (-2,1%; -80) i Premià de Mar (-0,1%; -16). En sentit oposat, i en termes relatius, destaca l’increment d’Òrrius (18,6%; +47), Sant Vicenç de Montalt (14,0%; +291); Sant Iscle de Vallalta (13,4%; +64) i Sant Pol de Mar (13,1%; 261). En termes absoluts, destaca Mataró, amb 1.057 llars més, Pineda de Mar (929), Tordera (565) i Malgrat de Mar (513).

Tipus de llar

Pel que fa al tipus de llar, la més comuna en tots els municipis maresmencs, és aquella conformada per una família sense altres persones addicionals i només un nucli. Aquestes representen el 61,3% del total de llars a la comarca; les unipersonals tenen un pes del 23,4%; les d’una família amb altres persones no emparentades són el 5,4%; i les multipersonals que no formen família arriben al 3,1%. El 6,8% restant es distribueix entre altres variants.

La comparativa entre el cens de 2011 i el de 2021 mostra un descens de 7 punts percentuals en el cas de les llars d’una família sense altres persones addicionals i només un nucli (passen de representar el 68,3% de les llars de la comarca al 61,3%) i un increment tant en la presència de llars unipersonals, que passen del 22% al 23,4%, i en el de les llars d’una família amb altres persones no emparentades que creixen de l’1,1% al 5,4%. També augmenten les multipersonals que no formen família, de l’1,3% al 3,1%.

En el cas de la llar més comuna, un nucli simple, el seu pes en els municipis oscil·la entre el 51,6% de Caldes d’Estrac, com a pes mínim, i el 69,6% de Tiana com a pes màxim, 8,3 punts percentuals per sobre de la mitjana comarcal. Quant a les llars unipersonals, els seu pes es mou en una forquilla de valors del 15,9% de Cabrils, com a valor mínim, i el 30,4% de Caldes d’Estrac, com a valor màxim.

Les llars d’una família amb altres persones no emparentades han incrementat la seva presència en tots els municipis maresmencs, sent Caldes d’Estrac i Dosrius on ho han fet amb més intensitat, amb 6,1 punts percentuals, respectivament.

D’altra banda, aquelles formades per una família sense altres persones addicionals i només un nucli han disminuït en tots els municipis, amb més força a Sant Cebrià de Vallalta (-14,9
p.p.), Sant Iscle de Vallalta (-14,6 p.p.) i Dosrius (-13,7 p.p.).

En funció de les característiques de les persones que hi viuen, el 25,5% de les llars de la comarca corresponen a parelles amb algun fill menor de 25 anys i un 18,7% són llars de parelles sense fills.

En 10 anys les llars de parella amb fills en què algun dels fills és menor de 25 anys han disminuït un 13,2%, el que suposa una pèrdua de representació en el conjunt de la comarca en passar del 30,8% al 25,5%. Les que més han augmentat en termes relatius són les llars amb un home sol de 65 anys o més (45,0%), i ha passat de suposar el 2,1% de les llars de la comarca al 2,9%. També han incrementat amb força les llars en què hi conviu un progenitor amb algun fill menor de 25 anys (40,3%) de manera que han passat de representar el 3,5% l’any 2011 al 7,2% l’any 2021.

Grandària de les llars

Quant als membres que constitueixen una llar, les formades per dues persones són les més freqüents amb un 29,1%, seguides per les llars unipersonals amb un 23,4%. El tercer lloc l’ocupen les llars compostes per tres persones amb una presència relativa del 21,6% i les integrades per quatre persones se situen en quart lloc amb un 18,0%. Les llars més grans, amb cinc membres o més, són molt menys freqüents amb una presència del 7,9%.

No tots els municipis reprodueixen aquest model. Així, a Cabrils la llar més habitual és aquella amb quatre membres (25,9%), seguida per la de dos (24,3%), la de tres (22,8%), la unipersonal (15,9%) i la de cinc membres o més (11,0%). A Caldes d’Estrac la llar més habitual és la unipersonal (30,5%), en segon lloc se situa la de dos membres (29,3%) seguida per les de tres (17,3%) i quatre membres (15,1%) i en darrer lloc les de més membres amb un pes del 8,0%. També a Sant Pol de Mar la llar unipersonal és la més habitual (30,0%) encara que seguida de ben a prop de la llar de dos membres (29,8%).

També hi ha un altre grup de municipis en què si bé la llar més habitual és la de dos membres, hi ocupa la segona posició la llar de tres membres; són Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Montgat, Palafolls, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. Un altre cas és el de Tiana en què les llars més habituals són les de dos (26,0%), tres (25,2%) i quatre membres (23,7%) (annex 5).

Respecte del 2011, en el conjunt de la comarca, les llars que més han augmentat percentualment han estat aquelles de 5 membres o més (36,9%), seguides per les unipersonals (11,0%) i les de tres membres (1,7%). En el cas de les de més membres, el seu pes ha passat del 6,1% del 2011 als 7,9% el 2021. Les unifamiliars han passat de suposar el 22,0% de les
llars de la comarca al 23,4%. I, malgrat incrementar en termes absoluts, aquelles de tres membres han perdut pes en el conjunt de la comarca, del 22,2% al 21,6%.

La grandària mitjana de la llar s’ha mantingut igual; si el 2011 era de 2,61 persones per llar, pel 2021 és de 2,6 persones per llar, un descens pràcticament inapreciable. Lleus descensos que s’han experimentat en la meitat del municipis de la comarca.

Llars unipersonals

Les llars unipersonals han augmentat en el gruix de municipis de la comarca respecte
del 2011 i destaquen els increments experimentats a Sant Cebrià de Vallalta (59,2%),
Sant Iscle de Vallalta (58,8%) i Malgrat de Mar (48,8%). En el pol oposat es troben 5 municipis maresmencs on aquesta tipologia de llar ha disminuït: Caldes d’Estrac (-7,4%), Premià de Dalt (-4,4%), Calella (-4,1%), Vilassar de Dalt (-2,1%) i Vilassar de Mar (-2,0%).

Caldes d’Estrac és el municipi maresmenc amb més presència de llars unipersonals on hi tenen més presència (30,5%). Seguidament se situa Sant Pol de Mar amb un 30,0% i, en tercer lloc, Calella amb un 28,5%. Els municipis amb la menor freqüència d’aquest tipus de llar són -en ordre ascendent- Cabrils (15,9%), Tiana (16,3%) i Dosrius i Premià de Dalt amb un 17,6%.

Una dada significativa és que en un 10,1% de les llars hi resideix una persona sola de 65 anys o més. I en la majoria d’aquestes, el 71,2%, hi viu un dona. Així doncs, un 7,5% de les llars unipersonals són dones soles de més de 65 anys quan només un 2,9% són d’homes sols de més de 65 anys.

Llars de 5 o més persones

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local també destaca el fet que les llars de 5 o més persones han augmentat, amb intensitat, en tots els municipis de la comarca, amb l’excepció de Cabrera de Mar (-4,9%). Els més intensos s’han produït a Òrrius (110,0%), Dosrius (98,9%) i Arenys de Munt (80,0%).

Cabrera de Mar encapçala el rànquing municipal amb llar de 5 o més persones amb un pes de l’11,4%, seguit per Cabrils (11,0%) i Alella (10,5%). On aquest tipus de llar és menys freqüent, relativament, respecte de la resta de municipis és a Palafolls (5,4%), Montgat (5,5%) i Malgrat de Mar (6,2%).

El Consell Comarcal posa en marxa un nou recurs per conèixer l’impacte del turisme estranger a tots els municipis del Maresme

6 octubre 2023

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha presentat “Turistes estrangers al Maresme“, un nou recurs estadístic que aporta informació amb periodicitat mensual sobre el nombre de turistes estrangers que han visitat cada municipi de la comarca, així com el seu país de procedència.

La consellera delegada de Teixit Productiu del Consell Comarcal i presidenta del Consorci de Turisme, Carme Ponsa, considera que aquest nou recurs serà de gran utilitat tant per a les administracions com per al sector turístic. “En una comarca, com el Maresme, on el turisme té un elevat pes és important disposar d’informació actualitzada que ens ajudi a fer un seguiment, valorar i dissenyar campanyes i productes específics per fer més atractiva l’estada de les persones que ens visiten“.

Ponsa ha afegit que tot i que són els municipis del Maresme Nord els principals receptors de turisme estranger, les dades indiquen que cada vegada hi ha més visitants que trien localitats de la comarca que, fins ara, no havien tingut tradició turística. En aquest sentit, el nou recurs que ofereix el Consell Comarcal “és important perquè acosta la lupa als 30 municipis permetent fer una cerca localitzada de les dades i evolució en cadascun d’ells“.

“Turistes estrangers al Maresme” presenta els còmputs mensuals i anuals a nivell comarcal, però també permet fer una cerca específica de les dades de cadascun dels 30 municipis que, a més, poden acotar la cerca per anualitats, per trimestres o per una periodicitat mensual determinada. També poden conèixer el país de procedència dels visitants.

574.615 turistes estrangers fins al mes de setembre

Segons les darreres dades incorporades a l’informe “Turistes estrangers al Maresme”, la comarca pot igualar o superar les xifres de l’any passat. L’any 2022 ens van visitar 649.334 turistes procedents d’altres països i els registres fins al mes de setembre ja computen 574.615 visitants.

Aquest mes d’agost el Maresme ha rebut 131.754 turistes estrangers, una mica menys dels que havia rebut al juliol (-0,39%; -522 persones) però, 15.522 més dels que van visitar la comarca l’agost de 2022.

Els països emissors principals han estat França (22,8%), el Regne Unit (17,1%), els Països Baixos (14,0%) i Alemanya (13,7%).

Santa Susanna, Calella i Malgrat de Mar són els municipis que han rebut més turistes estrangers aquest agost i n’han acumulat, respectivament, el 21,8%, 19,2% i 16,0% del total del mes. En concret, a Santa Susanna es van registrar 28.759 turistes estrangers; 25.280 a Calella i 21.096 a Malgrat de Mar.

Els increments interanuals més intensos -en termes relatius- s’han experimentat a Sant Cebrià de Vallalta (90,70%), Teià (83,54%) i Vilassar de Dalt (82,56%). En termes absoluts, s’han registrat a Santa Susanna (+5.541), Mataró (+2.672) i Calella (+2.336).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”

El Maresme comptabilitza 234 persones menys a l’atur

4 octubre 2023

Després de 3 mesos de pujada, baixa l’atur a la comarca. El Maresme ha tancat el mes de setembre amb 20.587 persones registrades a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades. Són 234 menys que al mes d’agost.

Tal com recull el Report d’Atur que elabora mensualment l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el descens de la desocupació es nota en tots els grups d’edat, a excepció del col·lectiu més jove (els que tenen entre 16 i 24 anys) i en tots els sectors econòmics menys a l’agricultura i al grup de persones incloses en la categoria SOA (sense ocupació anterior).

Amb les noves dades, la taxa d’atur maresmenca se situa en el 9,38% si bé s’eleva a l’11,33% entre les dones i baixa al 7,58% en el cas dels homes.

També hi ha substancials diferències en l’anàlisi per gups d’edats. Així, la taxa de desocupació entre les persones de 55 a 64 anys ascendeix al 21,85% a gran distància del 6,35% de les persones amb edats compreses entre el 35 i 44 anys.

Principals dades municipals

La fotografia local de l’evolució de l’atur als 30 municipis maresmencs reflecteix també una gran diversitat.

Pel que fa a la comparativa intermensual, en vuit municipis s’ha capgirat la tendència majoritària i han vist incrementar el nombre de persones aturades són: Cabrera de Mar, Calella, Dosrius, Malgrat de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna i Tordera. A la resta, el descens percentual de la desocupació oscil·la entre el -10,53% registrat a Sant Iscle de vallalta i el -0,27% de Mataró.

Amb la mirada posada en el mateix període de l’any anterior, la imatge canvia. La comparativa interanual mostra que 26 municipis tenen menys persones aturades que al setembre de 2022 i, en canvi, la xifra és superior a Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils i Vilassar de Dalt.

Quan a la taxa d’atur, Alella és el municipi maresmenc amb un percentatge més petit de població desocupada. La seva taxa d’atur és del 4, 62%. En canvi, Tordera és la localitat amb una taxa més elevada (11,91%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de setembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El 33% de la població del Maresme de més de 15 anys té estudis superiors

29 setembre 2023

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha presentat l’estadística dels estudis del Maresme que permet caracteritzar el nivell formatiu de la població a escala municipal i comarcal segons les darreres dades oficials que tenen com a referència l’1 de gener de 2020.

Les dades indiquen que el 33,4% de la població maresmenca de més de 15 anys té un nivell formatiu assolit d’educació superior, un percentatge que augmenta fins al 42,4% en la franja dels 25 als 29 anys.

Són proporcions molt similars a les registrades en el conjunt de l’àmbit català, però l’anàlisi per sexes indica diferències. Les maresmenques destaquen per tenir un nivell formatiu d’educació superior més elevat a l’assolit per les dones en el conjunt de Catalunya (el 35,1% davant del 34,8%). En el cas dels homes, el percentatge a la comarca es troba una dècima per sota del català (el 31,7% davant del 31,8%).

La radiografia sobre el nivell d’estudis de la població maresmenca major de 15 anys reflecteix també que el 28,6% té assolits els estudis de la primera etapa de secundària; el 23,9% els estudis de la segona etapa de secundària i finalment el 14,1% primària o estudis inferiors.

Acotant l’anàlisi a la població d’entre 25 i 64 anys els percentatges canvien en tant que, hi ha molta més probabilitat, que als 25 anys la majoria de les persones hagin acabat la seva etapa formativa reglada. Així, en aquest cas, el 42,4% de les persones del Maresme amb edats compreses en aquesta franja d’edat han assolit educació superior, un 27,8% la primera etapa d’educació secundària, un 24,3% la segona etapa d’educació secundària i un 5,5% la primària o inferior.

En aquesta franja d’edat tots els percentatges són molt similars als registrats al conjunt català.

Nivell formatiu per municipis

L’anàlisi de les dades per municipis mostren que Tiana, Cabrils i Cabrera de Mar són les localitats maresmenques on més d’un 50% de la població major de 15 anys té assolits estudis superiors. Concretament, a Tiana és del 52,2%; del 51,3% a Cabrils i del 50,1% a Cabrera de Mar.

Només en 6 dels 30 municipis maresmencs, els estudis d’educació secundària o similar són els que obtenen la primera posicició. En ordre alfabètic, són Calella (32,5%), Malgrat de Mar (37,6%), Mataró (33,6%), Palafolls (39,7%), Pineda de Mar (37,2%) i Tordera (40,3%).

D’altra banda, el nivell d’educació primària o inferior és el que menys preval entre la població en tots els municipis. Òrrius (6,4%), Cabrils (7,7%) i Tiana (7,9%) presenten el pes més baix. En canvi, Pineda de Mar (18,8%), Mataró (17,4%) i Canet de Mar (16,6%) són les localitats amb un percentatge més elevat de població major de 15 anys amb estudis primaris.

Si acotem l’anàlisi a la població de 25-64 anys, tots els municipis, menys 4, tenen majoria de la població amb educació superior oscil·lant el seu pes entre el 34,2% de Mataró i el 64,5% de Tiana. A Tordera (41,8%), Palafolls (41,1%), Malgrat de Mar (39,4%) i Pineda de Mar (39,4%) són majoria les persones amb la primera etapa de l’educació primària assolida.

D’altra banda, també en aquesta franja d’edat és poca la població que només ha assolit l’educació primària o inferior i existeixen divergències entre municipis; el pes oscil·la entre l’1’7% de Dosrius i Tordera i el 9,1% de Mataró.

Podeu ampliar aquesta informació consultat l‘Informe sobre el nivell formatiu de la població del Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

Les principals dades es reflecteixen en aquesta infografia:

Creix l’atur al Maresme per tercer mes consecutiu

12 setembre 2023

Seguint la tendència registrada a la província de Barcelona i al conjunt de Catalunya, l’atur va crèixer al Maresme durant el mes d’agost. A nivell comarcal es van computar 491 persones aturades més que al juliol, una xifra que en termes percentuals representa un increment de la desocupació del 2,42%.

En total al Maresme hi ha 20.821 persones registrades a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades. El nombre ha anat creixent des del mes de juny, però en termes interanuals, l’ocupació comarcal es troba millor. En concret, hi ha 890 persones menys a l’atur que al mes d’agost de 2022.

Les dades del mes passat -tal com recull l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal- situen el Maresme amb una taxa d’atur del 9,48%, lleugerament superior a la taxa provincial (9,23%) i a la catalana (8,85%).

Com és habitual, l’anàlisi a escala municipal deixa substancials diferències. 21 dels 30 municips de la comarca han registrat increments intermensuals en el nombre de persones aturades; Tordera ha mantingut les mateixes xifres i en 8 localitats (Alella, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Òrrius, Premià de Dalt, Sant Andreu de LLavaneres, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna) ha disminuït la desocupació.

En termes interanuals es detecta majoritàriament una reducció de l’atur, però hi ha 8 municipis que registren increment de la seva població aturada (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, El Masnou, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar). En canvi, Vilassar de Dalt manté la mateixa xifra de persones sense feina que a l’agost de 2022.

Pel que fa a la taxa d’atur registral, Alella és el municipi amb uns percentatges més baixos (4,95%) i Pineda de Mar el municipi maresmenc amb una taxa més elevada (12,87%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes d’agost elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Baixen els accidents laborals al Maresme, però augmenten els sinistres ocorreguts “in itinere”

7 setembre 2023

Important descens de la sinistralitat laboral al Maresme durant el segon trimestre de l’any. Les dades presentades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren una reducció interanual tant dels sinistres amb baixa laboral com d’aquells en què la persona accidentada va poder continuar desenvolupant la seva feina. En canvi, hi ha un repunt dels accidents patits en el trajecte d’anada i/o tornada del treball.

Durant el segon trimestre de l’any es van comunicar 1.798 sinistres laborals al Maresme, gairebé la meitat dels quals (887) van ocasionar la baixa de la persona accidentada; el 41,60% (748) van ser sense baixa laboral i el 9,07% restant es van produir “in itinere”.

La comparativa interanual mostra una substancial davallada tant del nombre total d’accidents laborals (108 menys) com d’aquells que han ocasionat baixa laboral (96 menys) i dels que no han requerit la baixa de la persona accidentada (26 menys); en canvi, hi ha un lleuger repunt en el nombre de sinistres “in itinere” (4 més).

Seguint la tendència de tots els informes de sinistralitat laboral al Maresme, la majoria dels accidents a la feina amb resultat de baixa són de pronòstic lleu (1.045). Només 5 persones treballadores van patir ferides de pronòstic greu i, sortosament, no s’ha registrat cap víctima mortal.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’Informe de sinistralitat laboral -2n trimestre de 2023 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Nou descens de l’atur al Maresme

5 juliol 2023

El mes de juny ha tancat amb 20.123 persones registrades com a aturades al Maresme (11.698 dones i 8.425 homes). És una xifra inferior a la del mes passat (-1,78%) i també a la d’un any abans (-3,72%).

El descens de l’atur en el conjunt de la comarca no ha estat generalitzat a escala municipal. En comparació amb les dades del mes de maig, la xifra de persones que cerquen feina ha augmentat en 9 dels 30 municipis del Maresme. Es tracta d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Tiana i Vilassar de Dalt; i s’ha mantingut en els mateixos termes a Teià i Tordera.

En termes interanuals, també hi ha diferències municipals. El còmput de persones aturades ha baixat en 18 municipis, ha incrementat en 11 (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, El Masnou, Òrrius, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar) i s’ha mantingut estable a Saant Cebrià de Vallalta.

Amb les dades dels mes de juny, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, la taxa d’atur registral maresmenca se situa en el 9,10% i a nivell local es mou en una forquilla d’entre el 4,66% d’Alella i l’11,84% de Tordera.

Perfil de l’atur al Maresme

El sector dels serveis segueix encapçalant la distribució sectorial de l’atur registrat a la comarca. Concentra el 71,03% de les persones aturades davant un 12,85% a la indústria, un 7,88% a la construcció i un 1,31% al sector primari. Un 6,94% de les persones registrades com a aturades no tenien una ocupació anterior.

Practicament una quarta part de les persones aturades registrades a la comarca demanden una ocupació elemental (24,87%). I un 23,57% sol·liciten una ocupació en la restauració, serveis personals i venda.

Respecte al mes interior, augmenten les demandes en el grup de professionals científics i intel·lectuals (2,15%), tècnics i professionals de suport (0,58%), operadors d’instal·lacions (0,48%) i empleats d’oficina comptables i administratius (0,48%).

Pel,que fa a grups d’edat, l’atur maresmenc segueix clarament concentrat en el col·lectiu de persones de 55-64 anys, el qual aplega el 39,06% de l’atur total amb 7.860 persones registrades. De fet, l’atur en aquest grup és el que baixa amb menys intensitat en relació al maig i, interanualment, és l’únic on repunta (0,29%).