El Maresme continua guanyant població, però a un ritme inferior al d’anys anteriors

Segons les dades estretes de la revisió dels padrons municipals, la xifra oficial de població del Maresme a 1 de gener de 2021 és de 459.625 habitants, el que representa un increment del 0,22% respecte a l’any anterior. Es tracta del creixement menys intens registrat des de 2014, però sobresurt del conjunt català on les estadístiques mostren un retrocés poblacional també del 0,22%.

El Maresme es continua mantenint com la quarta comarca catalana amb pes poblacional, només darrera del Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat. La població maresmenca representa el 5,92% del conjunt català.

El darrer any, el Maresme ha guanyat 999 nous habitants que mantenen la correlació entre dones i homes. Tot i mantenir una distribució poblacional per sexe força equitativa, la població femenina supera la masculina.

Dels 459.625 habitants, 232.460 són dones (el 50,58%) i 227.165 homes (el 49,42%), sent el col·lectiu femení el que ha tingut un increment més destacat el darrer any (el 0,26% davant del 0,18% masculí).

La piràdime poblacional reflecteix una tendència a l’envelliment que ha anat creixent els darrers vint anys de manera que al 2000 l’edat mitjana de la població maresmenca era de 38,8 anys, va pujar als 40,2 anys el 2010 i en la darrera dècada ha experimentat un nou increment fins arribar als 42,9 anys.

A nivell local, 23 dels 30 municipis maresmencs han augmentat d’habitants, mentre Vilassar de Mar, Mataró, Canet de Mar, Calella, Premià de Dalt, Pineda de Mar i Premià de Mar comptabilitzen menys població.

Podeu ampliar més informació consultant l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. Cliqueu aquí

Trobareu les dades més destacades en aquesta infografia interactiva:

Descens de l’atur femení al Maresme durant el mes de febrer

El mes de febrer ha tancat amb 21.851 persones aturades al Maresme. Són 109 menys que el mes anterior i 1.504 menys que fa un any. Curiosament, ha estat el descens de la desocupació entre les dones -en la comparativa intermensual- el que ha fet que les xifres generals siguin positives tota vegada que l’atur entre els homes ha registrat un lleuger increment. Ha passat dels 9.299 aturats registrats al gener als 9.312 del mes de febrer.

Tot i això, l’atur maresmenc continua caracteritzant-se per una elevada feminització. En concret, el 57,38% de les persones inscrites com a aturades són dones. També destaca la concentració de la desocupació en les persones d’entre 55 i 64 anys (el 36,9%), i la molt llarga durada (el 31,4% de les persones sense feina porten més de 24 mesos inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades).

La fotografia de l’atur maresmenc també reflecteix que el sector Serveis concentra un 81,57% de la desocupació i un 25,31% de les persones aturades demanda ocupacions elementals.

El comportament dels 30 municipis maresmencs continua sent molt desicual. En relació al mes de gener, l’atur registrat ha baixat en 17 municipis, ha incrementat en 12 i en un (Sant Pol de Mar) s’ha mantingut igual. Interanualment, ha disminuït en 22 municipis, en 6 ha incrementat i en dos s’ha mantingut.

La taxa d’atur maresmenca és del 10,18% i en el terreny municipal es mou en una forquilla de valors del 5,18% (Alella) i 14,99% (Pineda de Mar).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de febrer:

L’Ocupació supera els nivells previs a l’esclat de la pandèmia

Setembre és un mes que, habitualment, registra increments de la població ocupada resident al Maresme. Entre 2012 i 2021, la tendència només es va trencar els anys 2013 i 2020, el primer per la crisi econòmica i el segon per la crisi economicosanitària.

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en l’informe “Impacte de la COVID-19. Persones ocupades i llocs de treball ocupats segons residència padronal” mostren una clara recuperació de l’ocupació a la comarca situant-se, fins i tot, en valors superiors als de setembre de 2019.

El nombre de persones ocupades al Maresme a 30 de setembre de 2021 era de 189.349, una xifra que representa un increment del 0,21% respecte a l’agost i del 3,86% en relació al mateix període de 2020.

Les dades d’afiliació a la Seguretat Social també mostren una evolució positiva. Setembre va tancar amb 198.040 afiliacions, 1.242 més que a l’agost i 7.488 més que l’any passat. És el treball assalariat (que representa el 80,58%) el que ha tingut una recuperació més destacada. En canvi, el prsonal autònom experimenta un increment respecte a 2020, però una lleugera davallada en relació al mes d’agost.

Escala municipal

El comportament de l’ocupació en el conjunt dels 30 municipis de la comarca ha estat desigual. Tots registren un increment respecte a 2020, però 11 comptabilitzen una disminució en comparació amb el mes d’agost. Els que tenen descensos més significatius són aquells amb major dependència del subsector turístic, en concret Malgrat de Mar, Pineda de Mar y Calella, però també hi ha disminució a Palafolls, Tordera, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Sant Iscle de Vallalta i Arenys de Mar. Per la seva banda, Caldes d’Estrac manté les mateixes xifres que els mes anterior.

Quant a les afiliacions, també augmenten en els 30 municipis en termes interanuals i disminueixen el 10 en relació al mes d’agost.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

El nombre de turistes estrangers que visita el Maresme ja supera les xifres de 2022

Sens dubte el Maresme viu un bon any turísticament parlant i, en especial, pel que fa a les visites de turistes estrangers. Així ho corroboren les xifres recollides en el recurs estadístic “Turistes estrangers al Maresme” que l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal actualitza mensualment.

Les darreres dades indiquen que el passat mes de setembre ja es van superar les xifres de 2022 en gairebé 49.000 visitants procedents d’altres països. En concret, el Maresme va rebre l’any passat 649.339 turistes estrangers i a tancament del mes de setembre el registre és de 689.207.

La comparativa interanual dels municipis amb més pes turístic indica que Santa Susanna i Calella són les poblacions amb un augment més intens (el 23,2% i el 19,9% respectivament), seguida de Malgrat de Mar que suma un increment del 6,09%.

Aquesta tendència a l’alça també és extrapolable a altres municipis del Maresme amb menor tradició turística. Així, Caldes d’Estrac, Sant Cebrià de Vallalta i Teià han més que duplicat el nombre de turistes estrangers que els van visitar el 2022.

Pel que fa a la seva procedència, França continua sent el primer país emissor, seguit molt de prop per Regne Unit. Més distanciats es troben Alemanya i Països Baixos.

Durant el mes de setembre, els municipis maresmencs van rebre la visita de 114.592 turistes estrangers, un 13% menys que al mes d’agost, però un 34,5% més que al setembre de 2022.

“Turistes estrangers al Maresme” és una eina que ha activat recentment el Consell Comarcal del Maresme per ajudar els ajuntaments a fer un seguiment dels visitants estrangers que arriben al municipi i poder desplegar les polítiques adients. Aquest recurs estadístic presenta els còmputs mensuals i anuals a nivell comarcal, però també permet fer una cerca específica de les dades de cadascun dels 30 municipis que, a més, poden acotar la cerca per anualitats, per trimestres o per una periodicitat mensual determinada.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”. Si voleu fer la visualització per mòbil, Cliqueu aquí.

El Consell Comarcal posa en marxa un nou recurs per conèixer l’impacte del turisme estranger a tots els municipis del Maresme

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha presentat “Turistes estrangers al Maresme“, un nou recurs estadístic que aporta informació amb periodicitat mensual sobre el nombre de turistes estrangers que han visitat cada municipi de la comarca, així com el seu país de procedència.

La consellera delegada de Teixit Productiu del Consell Comarcal i presidenta del Consorci de Turisme, Carme Ponsa, considera que aquest nou recurs serà de gran utilitat tant per a les administracions com per al sector turístic. “En una comarca, com el Maresme, on el turisme té un elevat pes és important disposar d’informació actualitzada que ens ajudi a fer un seguiment, valorar i dissenyar campanyes i productes específics per fer més atractiva l’estada de les persones que ens visiten“.

Ponsa ha afegit que tot i que són els municipis del Maresme Nord els principals receptors de turisme estranger, les dades indiquen que cada vegada hi ha més visitants que trien localitats de la comarca que, fins ara, no havien tingut tradició turística. En aquest sentit, el nou recurs que ofereix el Consell Comarcal “és important perquè acosta la lupa als 30 municipis permetent fer una cerca localitzada de les dades i evolució en cadascun d’ells“.

“Turistes estrangers al Maresme” presenta els còmputs mensuals i anuals a nivell comarcal, però també permet fer una cerca específica de les dades de cadascun dels 30 municipis que, a més, poden acotar la cerca per anualitats, per trimestres o per una periodicitat mensual determinada. També poden conèixer el país de procedència dels visitants.

574.615 turistes estrangers fins al mes de setembre

Segons les darreres dades incorporades a l’informe “Turistes estrangers al Maresme”, la comarca pot igualar o superar les xifres de l’any passat. L’any 2022 ens van visitar 649.334 turistes procedents d’altres països i els registres fins al mes de setembre ja computen 574.615 visitants.

Aquest mes d’agost el Maresme ha rebut 131.754 turistes estrangers, una mica menys dels que havia rebut al juliol (-0,39%; -522 persones) però, 15.522 més dels que van visitar la comarca l’agost de 2022.

Els països emissors principals han estat França (22,8%), el Regne Unit (17,1%), els Països Baixos (14,0%) i Alemanya (13,7%).

Santa Susanna, Calella i Malgrat de Mar són els municipis que han rebut més turistes estrangers aquest agost i n’han acumulat, respectivament, el 21,8%, 19,2% i 16,0% del total del mes. En concret, a Santa Susanna es van registrar 28.759 turistes estrangers; 25.280 a Calella i 21.096 a Malgrat de Mar.

Els increments interanuals més intensos -en termes relatius- s’han experimentat a Sant Cebrià de Vallalta (90,70%), Teià (83,54%) i Vilassar de Dalt (82,56%). En termes absoluts, s’han registrat a Santa Susanna (+5.541), Mataró (+2.672) i Calella (+2.336). 

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”

L’atur torna a pujar al Maresme per tercer mes consecutiu

670 persones s’han sumat el mes d’octubre a la llista de maresmencs i maresmenques que cerquen feina. Igual que ha passat a la província de Barcelona i al conjunt de Catalunya, les xifres d’atur es van incrementar al Maresme durant el mes passat. segons la informació facilitada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la taxa d’atur al Maresme és del 15,40%.


Les darreres dades recollides per l’Observatori indiquen que al conjunt del Maresme hi ha 34.886 persones desocupades després de l’increment de l’atur el mes d’octubre. Aquest augment es reflecteix en tots els grups d’edat, menys en el dels ciutadans d’edats compreses entre els 16 i 19 anys, i als sectors de l’agricultura i els seveis. En canvi, a la indústria i a la construcció hi ha hagut una certa remuntada de l’ocupació.

El sector més castigat és el dels serveis i aquelles activitats més directament vinculades al món turístic. En concret, dins l’àmbit de l’hostaleria l’augment percentual de persones aturades respecte al mes de setembre ha estat del 14,05%.

Pel que fa a les dades per municipis, el comportament ha estat desigual, en 18 hi ha hagut un increment de l’atur i en 12 s’ha detectat una lleugera disminució. Entre aquests darrers es troba: Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Canet de Mar, El Masnou, Montgat, Òrrius, Palafolls, Premià de Dalt, Sant Vicenç de Montalt, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Alella, Cabrils, Cabrera de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana són els municipìs que tenen unes xifres d’atur inferiors al 10%.

Pineda de Mar, amb una taxa d’atur del 19,50% encapçala la comarca en nombre de persones aturades, seguit molt d’aprop de Mataró (19,47%).

Podeu accedir al Report d’atur del mes d’octubre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Maresme, clicant sobre la imatge:

 

El Maresme és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya

El Maresme aporta el 4,06% del Producte Interior Brut (PIB) català. En concret, el 2019 va generar 10.143,50 milions d’euros, una quantitat que ens col·loca en el cinquè lloc en el rànquing comarcal darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental.

Tot i aquest important pes econòmic, les dades per càpita -analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local- indiquen que el Maresme es troba molt per sota de la mitjana catalana. De fet, és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya, només per sobre del Priorat, Montsià, Baix Penedès, Garraf i Pallars Jussà.

Les dades de 2019 indiquen que el PIB per càpita maresmenc va ser de 22.500€ quan la mitjana catalana arriba als 32.600€. En general, el producte interior brut per càpita va augmentar a la majoria de municipis maresmencs respecte a 2018 a excepció d’Arenys de Mar i Cabrils que van mantenir les mateixes xifres de l’any anterior i Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar i Tordera que van registrar un descens.

Tenint en compte que no es disposen de dades dels municipis de menys de 5.000 habitants (Cabrera de Mar, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant.Iscle de Vallalta i Santa Susanna), Palafolls i Vilassar de Dalt són les poblacions amb més PIB per càpita. En el cas de Palafolls arriba als 42.800€/habitant i en el de Vilassar de Dalt la xifra és de 34.200€/habitant. També es troben per sobre de la mitjana comarcal Argentona (28.800€/habitant) i Mataró (24.400€/habitant)

El producte interior brut per sectors

Només hi ha 2 municipis: Malgrat de Mar i Tordera que registren un descens del PIB respecte a 2018. L’altra característica general és que el sector que més riquesa genera és el dels serveis amb l’excepció de Palafolls on la indústria, amb una contribució del 48,8%, supera als serveis (45,4%).

El pes del sector serveis a nivell local oscil·la entre el 51,3% d’Argentona i el 89,8% de Calella. Alella (88,2%), Cabrils (86,4%), Tiana (86,3%) i Sant Vicenç de Montalt (86,1%) són també els municipis amb més impacte de les aportacions del sector serveis.

A banda de Palafolls, Argentona (40,1%), Arenys de Munt (32,5%) i Dosrius (32,6%) són els altres tres municipis amb més pes industrial.

D’altra banda, Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB (7,1%) seguit per Arenys de Mar (3,4%) i Vilassar de Dalt (3,2%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del
12,7% a Premià de Mar, del 10,9% a Canet de Mar i del 10,7% a Sant Andreu de
Llavaneres
.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe Producte Interior Brut comarcal i local – 2019 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El nombre d’autònoms al Maresme disminueix un 2,36%

El Maresme és una de les comarques catalanes més emprenedora

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’Informe Sociolaboral del Maresme corresponent al primer trimestre de 2009. Aquesta publicació fa una anàlisi pormenoritzada de les dades econòmiques (atur, contractació, cotització i afiliació a la seguretat social…etc) de la comarca i de cadascun dels seu municipis. L’estudi reflecteix com la crisi també ha afectat els autònoms de la comarca. El nombre de treballadors per compte pròpia ha disminuit d’un 2,36%.


En finalitzar el 2008, el nombre de persones autònomes comptabilitzades a la comarca del Maresme era de 36.627. Aquesta xifra s’ha reduit durant el primer trimestre a 35.762, el que representa una disminució del 2,36%.

Tot i això, el Maresme continua sent una de les comarques catalanes més emprenedora tota vegada que el volum de treballadors autònoms suposa el 29,3% de les afiliacions totals donades d’alta a la comarca. Cal tenir en compte que la mitjana catalana se situa en el 18,23%. De fet, el Maresme és la comarca més emprenedora de la província de Barcelona i l’onzena de Catalunya (davant seu passen comarques tarragonines i lleidatanes amb un pes econòmic molt important de la fruita i el vi).

Pel que fa a la distribució sectorial del col·lectiu d’autònoms, és molt similar a la dels treballadors assalariats. Així, el 69,37% treballen en el sector serveis (especialment en el comerç); un 16,82% ho fan en la construcció; el 10,91% treballa a la indústria i el 2,5% restant ho fa a l’agricultura.

Mirant la seva distribució per municipis, hi ha certes curiositats. Per exemple, Òrrius registra el mateix nombre de treballadors assalariats que de treballadors autònoms. També crida l’atenció els casos de Tiana i Cabrils, on hi ha registrats més autònoms que treballadors assalariats. Dades que deixen entreveure que són municipis amb una elevada mobilitat obligada per raons de treball.

Si voleu ampliar informació, podeu consultar l’informe fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme clicant sobre la imatge:
 

Baixa la població estrangera resident al Maresme

Per primera vegada des de 2017, baixa el nombre de persones estrangeres residents al Maresme. Segons reflecteix l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades oficials del padró a 1 de gener de 2021, al Maresme resideixen 56.737 persones de nacionalitat estrangera. Són 532 menys que l’any anterior. Probablement aquesta disminució és un efecte directe de la pandèmia.

Amb aquestes xifres, el pes de la població provinent d’altres països se situa a la comarca en el 12,34%, molt lluny d’altres territoris com La Segarra on arriba al 27,67%. De fet, el Maresme és la trentena comarca catalana en percentatge de població estrangera.

La seva distribució en els 30 municipis és molt desigual, sent Calella el municipi amb major proporció de població estrangera( 18,57%) i Òrrius el que té una concentració menor (2,57%).

La majoria de les persones estrangeres residents al Maresme provenen de l’Àfrica (38,97%), seguides de les d’Europa (28%), d’Amèrica (22,07%), de l’Àsia (10,87%) i d’Oceania (0,08%).
Per països, el Marroc és el primer país d’origen i la Xina ocupa la segona posició. Segueix Itàlia, Gàmbia i Senegal.

Podeu ampliar aquesta informació en aquesta infografia interactiva:

El Maresme segueix creixent i  té més de 420.000 habitants, segons les dades de població publicades per l’INE

Les dades oficials de població publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) situen la població del Maresme en 420.521 habitants a data 1 de gener de 2008. Aquesta xifra representa un augment de 6.440 persones en relació a la xifra oficial de població d’1 de gener de 2007.


Les dades de població no són oficials fins que les publica l’Institut Nacional d’Estadística després de creuar les diferents xifres que aporten els padrons municipals per intentar detectar possibles errades d’altes i baixes. Aquest procés fa que l’INE publiqui amb un any de retard les dades oficials de població. Ara, han sortit les que fan referència a 1 de gener de 2008.

Les dades publicades per l’INE i analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme demostren que la comarca continua mantenint un creixement sostingut. La població maresmenca ha experimentat un increment percentual de l’1,56%, situant-se a 1 de gener de 2008 en 420.521 habitants empadronats.

Gairebé és dóna un equilibri entre homes i dones, tot i que guanya la població femenina amb el 50,1%. El 49,9% són homes.

Pel que fa al comportament dels diferents municipis, només n’hi ha un on s’hagi registrat una pèrdua de població. És el cas de Premià de Mar. Les dades de l’INE apunten que té 45 habitants menys, o sigui que, percentualment, la seva població ha baixat un 0,16%.

Per l’altra banda, Tordera, Mataró i Calella són les poblacions on hi ha un increment absolut d’empadronats superior. En concret, Tordera guanya 783 habitants, Mataró 745 i Calella 581. A la zona baixa de creixement, es troben Teià (18 habitants més), Vilassar de Mar (38 més) i Sant Iscle de Vallalta (42 més).