L’atur a la comarca del Maresme ja supera el 14%

  


Els mesos de juliol i agost no han estat gens positius per a l’ocupació i la comarca del Maresme s’ha situat en una taxa d’atur del 14,25% de la població activa local, un percentatge que supera en un punt la mitjana de Catalunya i en mig punt les xifres de la provincia de Barcelona. L’únic municipi del Maresme que ha registrat un lleuger descens ha estat Òrrius.


L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme recull que el mes d’agost s’ha tancat a la comarca amb 32.229 persones aturades, 1.394 més de les registrades a finals de juliol, un mes que també va estar marcat per l’increment de l’atur. Així, en els darrers dos mesos, la taxa de població sense feina ha augmentat a la comarca en gairebé un punt. Tots els sectors econòmics perden llocs de treball, però és en els serveis on s’ha disparat més l’atur. De fet durant el mes d’agost ha registrat 760 nous desocupats, seguit de la indústria que ha comptabilitat 293 nous aturats i la construcció 225. Les persones aturades a la comarca del Maresme estan gairebé distribuides al 50% entre homes i dones (16.127 homes i 16.102 dones) i per grups d’edat el més nombrós és el que aplega a persones entre 30 i 44 anys (13.080), seguit del de majors de 45 anys (12.698). Les xifres per municipis La tendència creixent de l’atur ha afectat a tots els municipis del Maresme, tret d’Òrrius que aquest passat mes d’agost va experimentar un lleuger descens. Segons l’informe de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, Mataró i Tordera són els municipis amb una taxa d’atur més elevada (18,08% en el cas de la capital del Maresme i 18,06% en Tordera). També, però, superen la taxa d’atur del global de la comarca: Pineda de Mar (16,88%); Canet de Mar (14,99%); Palafolls (14,88%) i Malgrat de Mar (14,42%). Per la banda baixa, Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Sant Pol de Mar i Sant Vicenç de Montalt no arriben al 9% de població activa aturada. Podeu accedir a l’informe complert sobre l’evolució de l’atur a la comarca del Maresme durant el mes d’agost, clicant sobre la imatge:
 

Clic aquí per a pdf

Tambñe podeu accedir a l’històric de dades de l’any 2009:
clicant aquí

L’atur creix al Maresme per sobre de la mitjana catalana i la taxa de desocupats ja és del 15%

Pineda és el municipi amb una taxa d’atur superior

  


Octubre ha estat un mes negatiu pel que fa a l’atur. Segons les dades presentades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, durant el mes passat s’hi van registrar 958 nous desocupats, un 65% dels quals provenen del sector serveis.


Amb el tancament d’octubre, la xifra total de persones registrades a l’atur era de 34.005, un 2,90% més que el mes anterior. Aquest creixement és superior al registrat a Catalunya i a la provincia de Barcelona. També és superior la taxa d’atur que en el cas del Maresme se situa en el 15% mentre la mitjana catalana és del 13,9% i la del conjunt de la provincia de Barcelona del 14,1%. Del conjunt de persones que durant el mes d’octubre s’han inscrit com a aturades, el 65% (629) provenen del sector serveis i majoritariament (un 74%) provenen de l’hostaleria. També s’ha notat l’augment de persones aturades a la construcció (155 més que el mes anterior), a la indústria (89 més), a l’agricultura (47) i 38 persones que declaren no haver tingut una ocupació anterior. L’increment de l’atur es general a dos terços dels municipis del Maresme, en canvi, es detecta un lleuger descens a Alella (-1,18%), Cabrera de Mar (-3,05%), El Masnou (-4,33%}, Òrrius (-5,71%), Premià de Dalt (-0,65%), Sant Iscle de Vallalta (-2,63%), Teià (-3,42%), {N}Tiana (-3,31%), Vilassar de Dalt (-4,80%) i Vilassar de Mar{n} (-0,73%). Amb les xifres d’atur del mes d’octubre, Pineda de Mar es col·loca com el municipi amb una taxa d’atur més elevada (el 19,47%). També superen la mitjana comarca les poblacions de Tordera (18,77%), Mataró (18,63%), Malgrat de Mar 17,09%), Palafolls (17,05%), Canet de Mr (15,58%) i Calella (15,45%). En canvi, no arriben al 10% de taxa d’atur els municipis d’Alella (8,44%), Cabrera de Mar (8,24%), Cabrils (8,98%), Òrrius (9,76%), Sant Pol de Mar (9,77%), Sant Vicenç de Montalt (9,57%), Teià (8,98%), Tiana (8,64%) i Vilassar de Dalt (9,92%). Podeu ampliar la informació elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, clicant sobre la imatge:

 

Clic aquí per a pdf

La confecció de peces de vestir recupera musculatura laboral al Maresme

El tèxtil maresmenc és el segon subsector més important de la comarca en termes de facturació i representa més d’una cinquena part del volum de negoci total del sector a la província de Barcelona. Després de les cícliques crisis que ha patit i del gran sotrac que va representar l’aturada econòmica de la Covid-19, les dades comencen a ser esperançadores.

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indica que el sector encara no ha recuperat les xifres prèvies a la crisi sanitària i econòmica de 2020, però s’hi acosta. Va tancar 2022 amb una mitjana de 5.178 llocs de treball, un 0,82% més que l’any anterior.

La majoria d’aquests llocs de treball són de caràcter assalariat (el 84,4%) i en menor grau són autònoms (15,6%). Respecte d’un any abans, ha augmentat el nombre de llocs assalariats un1,3%. En canvi, han disminuït els d’autònoms un 1,5%. També han disminuït en prop d’un 4% els comptes de cotització amb alguna persona assalariada situant-se en 416.

En relació al 2021, l’evolució de llocs de treball ha estat diferent per a cadascuna de les divisions que conformen aquesta branca d’activitat econòmica; han disminuït lleument en els cas de la Indústria tèxtil (-0,04%), però han repuntat un 1,54% en la Confecció de peces de vestir.

La confecció, que concentra el 54,7% del total de llocs de treball del tèxtil maresmenc, va tenir una evolució negativa en el trienni 2019-2021, amb un sotrac important l’any 2020 arran de la pandèmia (-13,95%). Però l’any 2022 ha incrementat un 1,54% i ha trencat doncs, amb aquesta tendència negativa iniciada el 2019. El volum de llocs de treball ha estat de 2.832 de mitjana, el 81,53% dels quals han estat assalariats.

El personal assalariat a la confecció maresmenca ha augmentat un 2,62% l’any 2022 respecte de l’anterior amb una mitjana de 2.309 llocs de treball a la comarca. D’aquesta manera, la divisió de la confecció de peces de vestir trenca la sèrie de tres anys seguits amb descensos que van arribar al 15,40% l’any 2020.

En el cas del personal autònom el comportament ha estat diferent ja que ha experimentat una reducció del 2,97% respecte del 2021. Cal tenir en compte que aquest any la mitjana de treballadors autònoms en aquesta divisió havia repuntat després de 5 anys de descensos. Les xifres de 2022 situen en 523 el nombre de persones autònomes que treballen a la confecció de peces de vestir al Maresme.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Indústries tèxtils al Maresme-2022” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

El Maresme és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya

El Maresme aporta el 4,06% del Producte Interior Brut (PIB) català. En concret, el 2019 va generar 10.143,50 milions d’euros, una quantitat que ens col·loca en el cinquè lloc en el rànquing comarcal darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental.

Tot i aquest important pes econòmic, les dades per càpita -analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local- indiquen que el Maresme es troba molt per sota de la mitjana catalana. De fet, és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya, només per sobre del Priorat, Montsià, Baix Penedès, Garraf i Pallars Jussà.

Les dades de 2019 indiquen que el PIB per càpita maresmenc va ser de 22.500€ quan la mitjana catalana arriba als 32.600€. En general, el producte interior brut per càpita va augmentar a la majoria de municipis maresmencs respecte a 2018 a excepció d’Arenys de Mar i Cabrils que van mantenir les mateixes xifres de l’any anterior i Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar i Tordera que van registrar un descens.

Tenint en compte que no es disposen de dades dels municipis de menys de 5.000 habitants (Cabrera de Mar, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant.Iscle de Vallalta i Santa Susanna), Palafolls i Vilassar de Dalt són les poblacions amb més PIB per càpita. En el cas de Palafolls arriba als 42.800€/habitant i en el de Vilassar de Dalt la xifra és de 34.200€/habitant. També es troben per sobre de la mitjana comarcal Argentona (28.800€/habitant) i Mataró (24.400€/habitant)

El producte interior brut per sectors

Només hi ha 2 municipis: Malgrat de Mar i Tordera que registren un descens del PIB respecte a 2018. L’altra característica general és que el sector que més riquesa genera és el dels serveis amb l’excepció de Palafolls on la indústria, amb una contribució del 48,8%, supera als serveis (45,4%).

El pes del sector serveis a nivell local oscil·la entre el 51,3% d’Argentona i el 89,8% de Calella. Alella (88,2%), Cabrils (86,4%), Tiana (86,3%) i Sant Vicenç de Montalt (86,1%) són també els municipis amb més impacte de les aportacions del sector serveis.

A banda de Palafolls, Argentona (40,1%), Arenys de Munt (32,5%) i Dosrius (32,6%) són els altres tres municipis amb més pes industrial.

D’altra banda, Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB (7,1%) seguit per Arenys de Mar (3,4%) i Vilassar de Dalt (3,2%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del
12,7% a Premià de Mar, del 10,9% a Canet de Mar i del 10,7% a Sant Andreu de
Llavaneres
.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe Producte Interior Brut comarcal i local – 2019 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El sector Serveis genera més de tres quartes parts del Producte Interior Brut del Maresme

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis amb un PIB per habitant més elevat

El Maresme és la cinquena comarca catalana en Producte Interior Brut (PIB), però es troba a la cua en PIB per càpita. Aquestes són algunes de les dades que aporta l’informe sobre el Producte Interior Brut comarcal i municipal elaborat per l’Obsrvatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme a partir de les darreres publicades per l’IDESCAT.

Les estimacions provisionals corresponents a 2021 indiquen que el Maresme va generar 9.743,3 milions d’euros (el 4% del PIB català) després d’haver augmentat de 702,3 milions d’euros i un 7,8% en termes relatius respecte a 2020.

Les xifres situen el Maresme com la cinquena comarca en aportació al PIB català. Es troba darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Aquesta posició capdavantera es trasllada a la cua en el PIB per càpita que va ser de 21.300€, una de les xifres més baixes de Catalunya. El Maresme només es troba per davant del Montsià (20.500€), el Garraf (19.400€), el Priorat (18.900€) i el Baix Penedès (17.500€). Molt lluny de la mitjana catalana (31.600 € per càpita) i, encara més, dels 62.400€/càpita de la Ribera d’Ebre, la comarca catalana amb el PIB per habitant més elevat.

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis maresmencs amb major producte interior brut per habitant. Els dos municipis, a més, superen la mitjana catalana amb 36.400€/habitant en el cas de Palafolls i 34.700€ en el de Vilassar de Dalt.

Arenys de Mar (21.500€/hab.), Argentona (28.000€/hab.), Dosrius, (22.300€), Mataró (23.300€/hab.) i Vilassar de Mar (23.100€/hab.) són els municipis que superen la mitjana comarcal. En canvi, Tiana (12.600€/hab.) i Premià de Mar (14.100€/hab.) són els que tenen un PIB per càpita més baix. S’ha de tenir en compte que no es disposa d’informació dels municipis de menys de 5.000 habitants, per tant no s’aporten dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, St.Cebrià de Vallalta, St.Iscle de Vallalta i Santa Susanna.

El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis maresmencs a excepció de Sant Vicenç de Montalt que va registrar un retrocés del 0,5%. I Dosrius va ser el que va experimentar un increment més intens tant en termes absoluts (+2.900€) com relatius (14,9%)

Els serveis al capdavant del PIB maresmenc

El Maresme és una comarca amb un destacat pes del sector serveis. Aquest sector contribueix en un 76,8% a l’economia comarcal. Un percentatge que a l’àmbit metropolità només es veu superat pel Barcelonès on l’aportació dels serveis arriba al 87,4%. El sector industrial és el segon quant a generació de riquesa arribant al 16% (per sota de la mitjana catalana que arriba al 20,2%). La construcció es troba en el tercer lloc amb un pes del 5,8% i finalment el sector primari amb l’1,4%.

La comparativa amb 2020 mostra que el PIB maresmenc ha augmentat un 7,3% al qual han contribuït tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’increment més intens s’ha donat en el primari (+12,4%) seguit per la indústria (8,1%) i els serveis (7,8%). En canvi, l’aportació de la construcció ha caigut un 1,7%.

En el conjunt dels municipis maresmencs, Mataró és el municipi de la comarca amb un PIB més elevat (2.993,2 milions d’euros) mentre que Sant Pol de Mar és aquell amb un PIB menor (106,2 milions €). En termes generals, el PIB ha augmentat a tots els municipis maresmencs en comparació a 2020 sent Dosrius el que ha experimentat un increment més destacat (+15,9%) i Palafolls el que ha tingut un augment més discret (+1%).

Pel que fa la riquesa generada per cada sector, el VAB indica que en tots els municipis
de la comarca, menys a Palafolls, el sector amb major aportació és el dels serveis, amb
pesos que oscil·len entre el 52,7% d’Arenys de Munt i Argentona i el 91,7% de Calella. A Palafolls el sector que més aporta al PIB municipal és el de la indústria amb una contribució del 48,8%. El VAB del sector dels serveis en aquest municipi és del 42,8%.

Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB amb un 7,6%, seguit per Vilassar de Dalt (4,1%) i Premià de Dalt (3,6%).

Pel que fa la indústria, Palafolls encapçala el rànquing maresmenc (48,8%). El segueixen Argentona (40%) i Arenys de Munt (39,9%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del 8,3% a Premià de Mar, del 7,9% a Premià de Dalt i del 7,7% a Canet de Mar.

Els municipis on el pes del VAB del sector dels serveis és més elevat són Calella (91,7%), Cabrils (89,1%) i Premià de Mar (88,9%)

El nombre d’accidents a la feina torna a pujar al Maresme

 


El baròmetre sobre la sinistralitat laboral al Maresme torna a ser negatiu. Les dades publicades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal corresponent al segon trimestre de 2008 posa de manifest que el nombre d’accidents a la feina ha tingut un increment del 6,75% respecte al primer trimestre de l’any.


Durant els mesos d’abril, maig i juny es van registrar 1.613 accidents laborals al Maresme, una xifra sensiblement superior a la corresponent al primer trimestre de l’any (1.511) i a la registrada en el mateix període de 2007 (1.547). La nota més positiva és que no s’ha hagut de lamentar cap víctima personal. La majoria dels sinistres han provocat ferides de pronòstic lleu als treballadors. En concret, la xifra d’accidents laborals lleus van ser 1.604 i els sinistres que van provocar ferides greus van ser 9. Pel que fa a la distribució de la sinistralitat laboral per sectors d’activitat, el percentatge més important (47,24%) es concentra als serveis, li segueix la indústria amb un 27%, la construcció amb un 21,8% i el sector primari amb un 1,85%. Fent la comparació amb les registrades en el mateix període de l’any 2007, s’evidencia un augment del 17,77% dels sinistres ocorreguts al sector serveis i un increment del 12,62% dels accidents registrats a la indústria. En canvi, es redueixen en un 20,33% els ocorreguts a la construcció i es manté el percentatge d’accidents en el sector primari.

 

Clic aquí per a pdf

La reducció interanual de l’atur al Maresme s’acosta al 20%

Per vuitè mes consecutiu el Maresme registra una destacada baixada de l’atur. En concret, la xifra de persones en situació de desocupació al finalitzar el mes de setembre era de 23.780, 479 menys que el mes anterior i 5.901 menys que durant el mateix període de 2020.

En termes percentuals, el descens de la desocupació comarcal mensual és de l’1,97%, un percentatge que s’enfila al 19,88% en la comparativa interanual. Tot i aquesta substancial reducció de l’atur, els percentatges maresmencs són inferiors als registrats a nivell provincial (variació mensual del -4,31% i interanual del -21,17%) i al conjunt del territori català (-3,24% en la comparativa mensual i -20,86% en l’anual).

De fet, la taxa d’atur al Maresme (11,20%) també es manté més d’un punt per sobre de la provincial i de la catalana.

L’atur maresmenc continua caracteritzant-se per una elevada feminització, un important pes de l’atur de llarga (+ de 12 mesos sense feina) i molt llarga durada (+ de 24 mesos a l’atur) i una concentració de la desocupació en les persones majors de 45 anys.

Les dades indiquen que el 58,26% de les persones inscrites a les oficines del SOC com a demandants d’ocupació no ocupades són dones, el 62,51% porten més de 12 mesos cercant feina i el 61,73% de les persones aturades tenen més de 45 anys.

El mes de setembre ha estat favorable a la reducció de l’atur tant entre el col·lectiu femení que ha registrat un descens del 2,20% davant l’1,66% del masculí com en les persones majors de 45 anys. En canvi, ha augmentat entre les persones aturades que porten més de 24 mesos inscrites com a demandants d’ocupació.

Pel que fa als sectors econòmics, tots ells registren baixades de la desocupació, sent la indústria la que comptabilitza un descens més destacat, en concret del 3,88%. Segueix la construcció amb un 2,18%, el sector serveis amb un 1,73% i l’agricultura amb el 0,95%. La desocupació ha augmentat un 0,66% entre les persones registrades com a SOA (sense ocupació anterior).

A nivell local, 7 dels 30 municipis maresmencs han tingut lleugers increments de la població aturada. Són Cabrils, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Santa Susanna i Vilassar de Dalt. La resta registren descens en la desocupació sent Òrrius, Cabrera de Mar i Tiana els mucipis amb descensos percentuals més intensos.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Radiografia del mercat laboral al Maresme

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal ha publicat l’informe sociolaboral del 4t trimestre de 2023 que, entre d’altres, caracteritza els llocs de treball, la població ocupada i la contractació.

La fotografia mostra que la comarca va tancar l’any amb 141.840 llocs de treball, una xifra que en termes absoluts ha suposat un increment de 3.545 respecte al mateix període de 2022. Aquest increment s’ha concentrat en els llocs de treball assalariats que se situen en 108.075. El nombre de persones donades d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms s’ha mantingut pràcticament estable en 33.765.

El model productiu del Maresme continua sent molt dependent del sector serveis que aglutina el 79,16% dels llocs de treball assalariats i autònoms a la comarca (112.280), mentre la indústria, amb un pes percentual del 12,92%, ofereix 18.330 llocs de treballs i la construcció és el tercer sector amb 10.405 (un 7,34%). Finalment l’agricultura amb 825 llocs de treball té un pes del 0,58%.

L’estructura sectorial dels comptes de cotització amb alguna persona assalariada, que se situen en 11.912, és la mateixa. El 78,2% del teixit empresarial maresmenc es concentra en el sector serveis mentre la indústria aplega el 10,5%, la construcció el 10,9% i el sector primari el 0,3%.

Les microempreses, aquelles que ocupen menys de 10 persones, continuen sent les dominants al Maresme (el 85,42%) i concentren prop del 26% dels llocs de treball assalariats donant feina a gairebé 28.000 persones. Les empreses petites representen el 12,33% i ocupen 28.410 treballadors (26,29%). Les mitjanes, amb una plantilla d’entre 50 i 249, respresenten l’1,97% de les empreses de la comarca i n’ocupen el 20,56%. Per últim, la gran empresa és, pràcticament, testimonial al Maresme (0,28%) encara que, proporcionalment, és la que més persones ocupa (27,35%).

Caracterització dels llocs de treball

Les 198.640 persones residents al Maresme que treballen ocupen 208.555 llocs ja sigui dins o fora de la comarca. El 82,13% estan lligats a un contracte de caràcter indefinit, l’11,21% a un de temporal i el 6,66% són “no classificables”.

Pel que fa la jornada laboral, el 68,18% de les persones assalariades tenen jornada completa, el 20,70% jornada parcial, el 4,47% estan lligats a contractes fixos-discontinus i el 6,66% restant, sota la nomenclatura no classificables, corresponen a afiliacions relacionades, majoritàriament, amb el sector públic en què no consta el tipus de contracte ni, per tant, el tipus de jornada.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe sociolaboral del Maresme corresponent al 4t trimestre de 2023

Baixa el nombre total de defuncions al Maresme, però augmenta entre les persones de menys de 30 anys

L’any 2022 es van registrar 4.277 defuncions al Maresme, una xifra que representa un descens de l’1,02% respecte a 2021, any en què es van comptabilitzar 4.321 morts. El recull fet per l‘Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que el comportament maresmenc difereix del registrat en el conjunt català on les defuncions han agumentat un 2%. En canvi, la taxa bruta de mortalitat del Maresme és superior a la catalana. A la comarca, es comptabilitzen 9,35 morts per cada 1.000 habitants mentre que al conjunt de Catalunya són 9,02.

El 82,11% de les defuncions han estat de persones majors de 70 anys, el 53% de les quals es concentra en la franja dels 84 als 94 anys. L’any passat es van comptabilitzar 66 morts de persones que superaven els 100 anys.

Les notes diferencials respecte a 2021, són la disminució de les defuncions en les persones de 30 a 89 anys i l’augment en la resta de grups d’edat. Destaca l’increment del 20,69% en persones menors de 30 anys i la pujada del 0,84% de mortalitat entre les persones majors de 90 anys.

A escala municipal, el comportament de les poblacions maresmenques ha estat heterogeni. La disminució de la mortalitat s’ha centralitzat en 14 dels 30 municipis. En termes relatius, Arenys de Mar és el municipi on més han augmentat (23,5%) seguit per Òrrius (20%), mentre que Cabrera de Mar (-36,6%) i Sant Vicenç de Montalt (-20,3%) són les poblacions que experimenten els descensos relatius més intensos.

En termes absoluts, Arenys de Mar experimenta també l’augment més nombrós (+47 defuncions) mentre que Mataró és el municipi amb un descens més elevat (-100 defuncions).

Podeu ampliar aquesta informació i consultar les dades dels 30 municipis maresmencs consultant la Nota sobre defuncions al Maresme-2022 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local.

Creixen les afiliacions i la població ocupada del Maresme per segon mes consecutiu

El Report d’Atur del mes de març ja ens va portar bones notícies amb una reducció de la desocupació al Maresme. Ara, són les estadístiques de població ocupada i d’afiliacions a la Seguretat Social les que marquen una tendència positiva. Per segon mes consecutiu, creixen les dues.

Tal i com recull l’informe que elabora mensualment l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, 182.992 maresmenques i maresmencs tenen feina, una xifra que supera en un 0,15% la registrada el mes de febrer.

També creix respecte al mateix període de l’any passat, si bé cal tenir en compte que justament va ser el mes de març de 2020 quan va començar l’impacte de la COVID-19 sobre el mercat laboral. La declaració de l’estat d’alarma va reduir l’ocupació al Maresme a 179.374 persones. Així, en termes interanuals, les dades mostren un increment del 2,02% (3.618 persones ocupades més).

Tot i això, encara no s’assoleixen els valors previs a la pandèmia que situaven, el mes de març de 2019, en 184.600 el nombre de persones ocupades.

Les variacions interanuals permeten observar com, fa un any, el primer impacte de les mesures antipandèmiques va recaure en les persones de menys de 45 anys. En concret, la xifra de persones ocupades de menys de 30 anys es va desplomar un 7,96% i la d’edats compreses entre els 30 i 44 anys va baixar un 6,56%.

Les dades provisionals a març de 2021 indiquen una recuperació de la població ocupada en tots els grups d’edat respecte d’un any abans, llevat del grup de 30-44 anys que registra una baixada.

La informació a escala municipal indica que el repunt experimentat per a la mitjana comarcal no es reflecteix en tots el municipis. En 15 ha augmentat la població ocupada respecte del mes de febrer, en 14 ha disminuït i en un municipi s’ha mantingut.

Els increments més intensos s’han produït en municipis del Sistema territorial de Calella; a Malgrat de Mar (2,17%), Pineda de Mar (1,96%) i Calella (1,30%). En canvi, els descensos més rellevants es donen en municipis petits del Sistema territorial de Mataró; Dosrius (0,95%), Cabrera de Mar (-0,65%) i Sant Andreu de Llavaneres (-0,47%).

Afiliacions a la Seguretat Social

Pel que fa a les afiliacions i/o llocs de treball ocupats per persones residents a la comarca, també s’ha registrat un increment tant en els valors intermensuals com interanuals.

El nombre d’afiliacions i/o situacions amb obligatorietat de cotització s’ha situat en les 191.854, el que suposa un increment relatiu del 0,11%. Aquesta pujada es reflectreix només en el col·lectiu masculí que registra un incremtn de les afiliacions del 0,22%. En canvi, en el femení cauen un inapreciable 0,01%.

La comparativa interanual també mostra una recuperació amb un increment de l’1,99% en relació al maç de 2020 (3.738 afiliacions més).

Els increments més intensos s’han registrat als municipis de Malgrat de Mar (2,11%), Pineda de Mar (1,74%), Calella (1,36%) i Santa Susanna (1,05%). En canvi, els descensos més intensos es donen a Sant Iscle de Vallalta (-0,82%), Dosrius (-0,80%) i Cabrera de Mar (-0,75%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe del mes de març “Persones ocupades i llocs de treball ocupat segons residència padronal