8M: Més formades, però amb una taxa d’atur més elevada

4 març 2025

El 50,76% de la població del Maresme és femenina. Som 239.906 les dones que vivim a la comarca i 148 superen els 100 anys. La nostra esperança de vida és de 86,24 anys, 5 més que la masculina. Són dades recollides a l’informe que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en motiu de la celebració del 8 de març, Dia internacional de les Dones.

Segons aquest informe, les maresmenques tenen un percentatge major d’estudis superios que els homes, però aquesta millor fomació no es trasllada al mercat laboral. Només el 4% d’empreses maresmenques tenen alguna dona directiva i, com evidencia mensualment el Report d’Atur, el Maresme és una comarca amb una elevada feminització de la desocupació.

11.793 maresmenques, el 57,4% de les persones inscrites a les oficines d’ocupació, es troben sense feina. Una xifra, que extrapolada a la taxa d’atur registral continua mostrant les diferències per gènere. Mentre la taxa d’atur per als homes és del 7,7% entre les dones s’eleva al 10,8%.

A més, l’ocupació és més precària entre les dones que acumulen un major percentatge de contractacions temporals i a temps parcial que els homes.

A això s’ha d’afegir la bretxa salarial de gènere que, fent una extrapolació de les dades generals a Catalunya, indica que les dones cobren, a igual feina, 6.000 euros anuals menys que els homes.

Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia:

Destacat descens de l’atur al Maresme

8 abril 2021

El Maresme no registrava un descens tan destacat de l’atur des del passat mes de juliol. Les dades de març han estat positives i mostren una reducció de l’1,29% en el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca. També ha disminuït l’atur a nivell provincial i català, si bé ho ha fet en percentatges inferiors al maresmenc.

Tot i això, els efectes de la COVID-19 sobre el mercat laboral es continuen arrossegant. La comparativa interanual mostra que el Maresme computa un increment de la desocupació del 17,19% respecte al mateix període de 2020, moment en què es va decretar l’estat d’alarma. Aquest percentatge és inferior al 20,63% registrat a nivell provincial i del 21,31% en el conjunt del territori català.

El Maresme va finalitzar el mes de març amb 30.721 persones inscrites com a demandants de feina. Respecte al febrer, l’atur registrat ha baixat en tots els col·lectius a excepció del de les persones majors de 55 anys. És precisament aquest grup d’edat on es concentra el major nombre de persones inscrites com a demandants de feina. Representa el 29,11% del total.

Pel que fa a sectors econòmics, només l’agricultura registra un increment en el nombre de persones desocupades. També ha augmentat la demanda de feina entre les persones que formen part del col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). La indústria, la construcció i els serveis comptabilitzen descensos que oscil·len entre el 0,57% de la construcció i l’1,78% de la indústria.

A nivell municipal, totes les poblacions del Maresme mostren increments de la desocupació en termes interanuals, però només 4 registren augment de l’atur respecte al mes anterior. Es tracta de Cabrils, Canet de Mar, Dosrius i Òrrius.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

La confecció de peces de vestir recupera musculatura laboral al Maresme

26 maig 2023

El tèxtil maresmenc és el segon subsector més important de la comarca en termes de facturació i representa més d’una cinquena part del volum de negoci total del sector a la província de Barcelona. Després de les cícliques crisis que ha patit i del gran sotrac que va representar l’aturada econòmica de la Covid-19, les dades comencen a ser esperançadores.

L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indica que el sector encara no ha recuperat les xifres prèvies a la crisi sanitària i econòmica de 2020, però s’hi acosta. Va tancar 2022 amb una mitjana de 5.178 llocs de treball, un 0,82% més que l’any anterior.

La majoria d’aquests llocs de treball són de caràcter assalariat (el 84,4%) i en menor grau són autònoms (15,6%). Respecte d’un any abans, ha augmentat el nombre de llocs assalariats un1,3%. En canvi, han disminuït els d’autònoms un 1,5%. També han disminuït en prop d’un 4% els comptes de cotització amb alguna persona assalariada situant-se en 416.

En relació al 2021, l’evolució de llocs de treball ha estat diferent per a cadascuna de les divisions que conformen aquesta branca d’activitat econòmica; han disminuït lleument en els cas de la Indústria tèxtil (-0,04%), però han repuntat un 1,54% en la Confecció de peces de vestir.

La confecció, que concentra el 54,7% del total de llocs de treball del tèxtil maresmenc, va tenir una evolució negativa en el trienni 2019-2021, amb un sotrac important l’any 2020 arran de la pandèmia (-13,95%). Però l’any 2022 ha incrementat un 1,54% i ha trencat doncs, amb aquesta tendència negativa iniciada el 2019. El volum de llocs de treball ha estat de 2.832 de mitjana, el 81,53% dels quals han estat assalariats.

El personal assalariat a la confecció maresmenca ha augmentat un 2,62% l’any 2022 respecte de l’anterior amb una mitjana de 2.309 llocs de treball a la comarca. D’aquesta manera, la divisió de la confecció de peces de vestir trenca la sèrie de tres anys seguits amb descensos que van arribar al 15,40% l’any 2020.

En el cas del personal autònom el comportament ha estat diferent ja que ha experimentat una reducció del 2,97% respecte del 2021. Cal tenir en compte que aquest any la mitjana de treballadors autònoms en aquesta divisió havia repuntat després de 5 anys de descensos. Les xifres de 2022 situen en 523 el nombre de persones autònomes que treballen a la confecció de peces de vestir al Maresme.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Indústries tèxtils al Maresme-2022” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

La compra d’habitatges al Maresme escurça distàncies amb el lloguer

26 març 2024

Tal com recull el Pla d’Actuació Comarcal, aprovat recentment, l’habitatge és una de les prioritats del Consell Comarcal per aquest mandat i requerirà de la implicació de totes les administracions locals per focalitzar els esforços en afavorir l’accés a l’habitatge en el conjunt del Maresme. És per això que l’Observatori de Desenvolupament Local amplia el seu camp d’anàlisi complementant l’informe anual de l’evolució del mercat immobiliari al Mareme amb reculls de dades trimestrals.

L’objectiu és posar a l’abast dels ajuntaments xifres recents que ajudin en la presa de decisions i, a la vegada, començar a mesurar l’impacte de l’Índex de referència en el preu dels lloguers que ha entrat en vigor aquest mes de març i que afecta a 25 municipis de la comarca.

El primer d’aquests informes recull les dades de compravenda i de lloguer del darrer trimestre de 2023 en els 30 municipis del Maresme, així com l’evolució dels preus.

Les xifres del quart trimestre de 2023 indiquen que el nombre de contractes de lloguer a la comarca continua sent superior al de compravenda (1.691 davant de 1.186), però repecte al trimestre anterior hi ha una certa frenada del lloguer i una remuntada de la compravenda principalment d’habitatges de segona mà. La comparativa interanual mostra un clar descens en els dos tipus de transaccions arribant a un descens del 22,07% en el nombre de contractes del lloguer i a un 5.57% en els de compra.

Només quatre municipis maresmencs han registrat un augment interanual dels contractes de lloguer. Es tracta de Cabrera de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar i Sant Iscle de Vallalta.

Pel que fa als preus, la mitjana del lloguer al Maresme és de 851,79 euros, una quantitat que s’ha incrementat en un 0,33% respecte al trimestre anterior i un 5,57% en comparació amb el mateix període de 2022.

Tot i això, hi ha substancials diferències entre els 30 municipis de la comarca. En 12 poblacions el preu del lloguer supera els 1.000 euros i en tres d’ells el preu està per sobre de la mitjana de l’Àrea Metropilitana (1.178,05€). Són Alella (1.312,41€), Cabrils (1.391, 10) i Sant Vicenç de Montalt (1.416,93). La resta de municipis de la comarca amb lloguers superiors al miler d’euros són: Cabrera de Mar (1.021,90), Montgat (1,032,01), Premià de Dalt (1.106,18), Sant Andreu de Llavaneres (1.126,52), Sant Pol de Mar (1.116,60), Teià (1.095,22), Tiana (1.061,69) i Vilassar de Mar (1.098,83).

Pel que fa a la compra d’habitatges, es concentra majoritàriament en la segona mà. De les 1.186 transaccions registrades, només 239 van ser de nova construcció. L’oferta i la demanda fa que els preus tendeixin a la unificació. Així, el preu/m2 de l’habitatge nou al Maresme ha baixat interanualment dels 3.090,42 euros/m2 als 2.480,60€. En canvi, el preu de l’habitatge usat ha crescut dels 2.421,95€/m2 als 2.433,55€.

La mitjana del preu m2 de l’habitatge de compra se situa en el Maresme en els 2.443,87€ per sota dels 2.876,73€ de l’Àrea Metropolitana.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local que permet visualitzar les dades i l’evolució del mercat de l’habitatge a cada municipi de la comarca

El Maresme continua guanyant població

14 gener 2021

El Maresme continua creixent i ja són 21 anys seguits d’augment demogràfic. La població oficial del Maresme publicada per l’IDESCAT el 30 de desembre de 2020 és de 458.626 habitants. És una xifra basada en les revisions dels padrons municipals referides a 1 de gener de 2020 i es continua caracteritzant, tal i com recull l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, per una distribució equitativa per sexes, si bé amb un lleuger predomini de les dones. El 50,6% de les persones de la comarca són dones i el 49,4% són homes.

La comarca ha sumat en un any 5.936 persones que en termes percentuals representa un creixement demogràfic relatiu de l’1,31%, lleugerament inferior a la mitjana catalana que se situa en l’1,37%. De fet, el Maresme ocupa el lloc 15è en el darrer rànquing d’augments poblacionals.

Aquestes variacions continuen mantenint el Maresme com la quarta comarca catalana que concentra més població sent el seu pes demogràfic del 5,89%. La superen el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Només 2 municipis perden població

Les xifres de població per municipis indiquen que el nombre d’habitants ha augmentat en 28 dels 30 municipis de la comarca. Ha baixat lleugerament a Cabrils (-0,09%) i a Premià de Dalt (-0,07%). En canvi, en termes relatius, els creixements més intensos s’han produït a Dosrius (3,12%), Santa Susanna (2,96%) i Pineda de Mar (2,61%). I els més discrets a Vilassar de Dalt (0,32%), Teià (0,47%) i Argentona (0,67%).

la meitat de la població maresmenca es concentra en els 5 municipis que superen els 20.000 habitants: Mataró (129.661), Premià de Mar (28.531), Pineda de Mar (27.984), el Masnou (23.831) i Vilassar de Mar (21.035).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal o el resum amb les dades més destacades recollides en la següent infografia:

El Maresme suma 6 mesos de baixada de l’atur

8 juliol 2025

2025 està sent un bon any pel que fa a la reducció de l’atur. Mes a mes, el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades ha anat baixant fins a situar-se en els 18.934 a tancament de juny. Tal com mostra el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, cal remuntar-se a gener de 2008 per trobar un registre similar.

Durant el mes de juny han abandonat la situació d’atur 343 persones al Maresme. Majoritàriament han estat homes (286 davant 57 dones) augmentant d’aquesta manera la feminització que caracteritza l’atur maresmenc.

Tots els sectors econòmics han reflectit baixades en la desocupació, sent l’agricultura i la indústria els sectors amb majors descensos (-3,56% i -3,43% respectivament). També són significatives les davallades recollides al sector serveis i a la construcció (-1,76% i -1,15%). De fet, l’únic grup en el que creix l’atur, tant en la comparativa respecte al mes anterior com en la interanual, és el de persones registrades com a sense ocupació anterior (SOA).

Amb les dades del mes de juny, la taxa d’atur maresmenca es redueix al 8,26% apropant-se a la provincial (8,19%) i a la catalana (7,84%). A nivell municipal, la taxa registral d’atur oscil·la entre el 4,41% de Cabrera de Mar i el 10,51% de Tordera.

L’anàlisi de l’evolució de la desocupació en els 30 municipis de la comarca mostra variacions. Respecte al mes anterior, 20 han registrat menys persones en situació d’atur, 9 n’han sumat més ( Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana) i Vilassar de Dalt no ha registrat cap variació.

En la comparativa interanual, Palafolls i Cabrera de Mar no registren cap variació mentre Argentona, Caldes d’Estrac, Dosrius, Sant Cebrià de Vallalta i Tiana acumulen més persones aturades. En canvi, els 26 municipis restants presenten xifres més baixes.

Podeu ampliar aquesta informació amb les dades que recull d’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en la següent infografia interactiva

Códigos heredados

Report d’Atur – Juny 2023

5 juliol 2023

El Maresme creix demogràficament a un ritme inferior al català

4 juny 2024

La població del Maresme ha crescut el darrer any un 1,29% situant-se, segons les xifres oficials, en 467.398 persones. És la vuitena comarca barcelonina i la vint-i-setena catalana en el rànquing de creixement demogràfic amb un increment percentual per sota de la mitjana del conjunt català que s’enfila a l’1,81%.

Les posicions s’inverteixen en matèria de poblament. El Maresme apareix com una de les comarques més densament poblades amb 1.172,80 habitants per km2 davant dels 246,1 hab./km2 que es registren en el conjunt de Catalunya. I dins de la comarca els contrastos entre municipis són evidents. Premià de Mar, amb 13.603 hab./km2, és el més densament poblat seguit del Masnou amb 7.132 hab./km2. En canvi, Sant Iscle de Vallalta (81 hab./km2) i Òrrius (141 hab./km2) presenten les densitats més baixes.

L’anàlisi de la població del Maresme 2023 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que tots els municipis maresmencs han augmentat de població el darrer any, a excepció de Vilassar de Mar que ha tingut un lleuger retrocés del 0,11%.

En termes relatius, Sant Cebrià de Vallalta ha experimentat l’increment més intens (5,01%) seguit per Dosrius (3,51%) i Santa Susanna (3,30%). En termes absoluts, els augments més voluminosos s’han produït a Mataró (1.187), Pineda de Mar (646) i Calella (520).

L’estudi també reflecteix que El Maresme creix gràcies a les migracions ja que el saldo natural o vegetatiu (la diferència entre naixements i defuncions) és negatiu des de 2017. És a dir, a la comarca hi ha més defuncions que naixements.

Els únics municipis que presenten un saldo vegetatitu positiu són Cabrera de Mar (2,24‰), Dosrius (4,12‰) i Sant Cebrià de Vallalta (0,81‰). Els casos més extrems de taxa vegetativa negativa són Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Teià.

En canvi, el Maresme continua sent una comarca receptora de població tant provinent d’altres comarques catalanes com de la resta de l’Estat i d’altres països. La població estrangera ha augmentat el darrer any un 8,3% situant-se en 60.524 persones a 1 de gener de 2023.

Aquesta xifra indica un 12,9% de pes poblacional a nivell comarcal, un percentatge que situa el Maresme en valors mitjans-baixos de població estrangera. Novament, en el context intracomarcal s’observen diferències importants entre municipis. Així, Calella es manté, l’any 2023, com aquell en què la població nascuda a l’estranger hi té un major pes respecte de la resta de municipis de la comarca amb un 26,74%. El segueixen Caldes d’Estrac (23,81%), Pineda de Mar (21,55%), Mataró (20,37%) i Santa Susanna (20,19%). En el costat oposat trobem Òrrius i Tiana amb pesos del 5,38% i 7,97%, respectivament.

S’estabilitza el nombre de naixements al Maresme, però la comarca manté una taxa de natalitat inferior a la catalana

21 desembre 2023

Les dades de natalitat de 2022 apunten a una certa estabilització. Segons mostra l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el Maresme va registrar l’any passat 3.166 naixements, amb un lleuger increment del 0,06% respecte a 2021.

Aquesta tendència contrasta amb la catalana que experimenta una devallada del 2,2%. En canvi, es capgira la lectura si s’analitza la taxa bruta de natalitat que és l’indicador demogràfic que quantifica el nombre de naixements respecte a la població d’un territori. Així, la taxa bruta de natalitat maresmenca és de 6,8 naixements per cada 1.000 habitants, inferior a la catalana que se situa en els 7,2. De fet, el Maresme ocupa la posició 22ena en el rànquing de naixements a Catalunya.

L’informe estadístic presentat per l’Observatori de Desenvolupament Local també incorpora informació respecte a la taxa de fecunditat (indicador que posa en relació el nombre de
naixements amb la població de dones en edat fèrtil acotant aquest al tram de 15 a 49 anys). A nivell maresmenc, la taxa de fecunditat és del 31,5 per mil, amb substancials diferències si es van segmentant grups d’edat.

En aquest sentit, la taxa de fecunditat per grups d’edat mostra com les dones cada vegada van endarrerint més la maternitat. De fet, en els darrers 40 anys el pic de fecunditat ha passat dels 24 als 34 anys. L’any 2022, la taxa de fecunditat més elevada es va donar en les maresmenques amb edats compreses entre els 30 i els 34 anys, seguida del de les dones d’entre 35 i 39 anys.

Les dades a nivell municipal

La meitat dels 30 municipis maresmencs han registrat un increment en el nombre de naixements respecte a l’any anterior destacant, en termes relatius, els augments registrats a Santa Susanna (46,7%; 7 nadons més), Dosrius (38,5%; 15 nadons més) i Cabrera de Mar (37,0%; 10 nadons més).

En la comparativa amb 10 anys enrere, només hi ha 3 municipis que augmenten la natalitat. Són: Sant Pol de Mar (57,1%), Cabrera de Mar (48,0%) i Caldes d’Estrac (26,3%).

D’altra banda, Dosrius és el municipi amb una taxa bruta de natalitat més elevada ( 9,3 nadons per cada 1.000 habitants). El segueixen Caldes d’Estrac, Sant Iscle de Vallalta i Vilassar de Dalt amb una taxa del 7,6‰ en tots tres casos. A la cota baixa se situen Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils amb taxes del 5,0‰, 5,2‰ i 5,5‰, respectivament.

Pel que fa a la taxa de fecunditat general, Dosrius és el municipi que la té més elevada arribant al
40,0‰, segueixen Vilassar de Dalt (36, 0‰) i Sant Iscle de Vallalta (35,9‰). També
en aquest cas, Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils presenten les més baixes; 20,5‰, 24,5‰ i 25,2‰, respectivament.

Júlia i Nil triomfen

Júlia es manté en solitari com el nom més posat entre les nenes maresmenques. Ona, que l’any anterior compartia el primer lloc ha passat a ocupar la segona posició igualant Mia. Martina ocupa el quart lloc.

Pel que fa els nens, Nil desbanca Jan de la primera posició i Pol puja al tercer lloc. Segueixen Àlex/Álex (en la seva doble versió català-castellà) i Arnau.

Les dades més destacades, en aquesta infografia:

Protegit: Malgrat de Mar – Informe sociolaboral 2n trimestre 2025

4 setembre 2025