Inici Observatori de Desenvolupament Local Pàgina 51

Observatori de Desenvolupament Local

Més popular

Lleuger descens de l’atur al Maresme

 


El Maresme tanca el mes de gener amb un lleuger descens de la desocupació trencant la tendència alcista registrada a nivell provincial i català. La reducció maresmenca es concreta en 31 persones menys a les llistes de l’atur (el 0,12%) que, sectorialment, es concentren en la indústria, la construcció i el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA). En canvi, el sector serveis registra un increment de l’atur del 0,78% i la pujada de la desocupació a l’agricultura s’eleva al 2,22%.

El total de persones inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme com a demandants de feina és de 24.850. Tal i com recull l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maremse, aquesta xifra, representa un descens interanual de la població aturada del 3,04%. 

Per l’estructura econòmica de la comarca, el sector serveis és el que concentra més volum de persones en situació d’atur. Concretament, 17.870, una xifra que representa el 71,9% del total de maresmencs i maresmenques sense feina. El segon sector és la indústria que aplega 3.279 persones desocupades. Segueix la construcció amb 1.927, el col·lectiu SOA (1.314) i l’agricultura amb 460 persones inscrites com a demandants de treball. 

El descens de l’atur registrat al Maresme el mes de gener s’ha concentrat, a nivell municipal; en 17 municipis ( Alella, Arenys de mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Mataró, Òrrius, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar). En canvi, la desocupació ha augmentat a Cabrera de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Montgat, Palafolls, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Tiana i Tordera. No s’ha registrat cap variació respecte al mes anterior a Teià.

Podeu veure el detall del comportament del mes de gener al Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Informes sobre els ERTOS presentats al Maresme

Report d’Atur. Maig 2021

L’atur colpeja més a les dones al Maresme

La igualtat d’oportunitats en el mercat laboral continua sent una de les grans reivindicacions de les dones. La radiografia maresmenca mostra clarament que són les dones les que tenen una taxa d’ocupació més baixa (el 60,7% davant del 65,7%), una taxa d’atur més elevada i més dificultats per sortir de la situació de desocupació.

Cal afegir que el 57% de l’atur registrat maresmenc és femení. També recau sobre les dones un percentatge superior de contractes temporals i de jornades a temps parcial.

Report d’Atur – Gener 2023

Sinistralitat laboral al Maresme. 1er trimestre 2024

Atur registrat de les persones amb discapacitat del Maresme.- Febrer 2025

Baixa l’atur a tots els sectors econòmics del Maresme

Després de tres mesos consecutius amb lleugers increments de la població desocupada, tots els sectors econòmics del Maresme registren una disminució de l’atur. L’únic col·lectiu que pateix un increment en el nombre de persones que cerquen feina és el SOA (sense ocupació anterior).

Tal i com recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el Maresme ha tancat el mes de març amb 23.228 persones registrades a les Oficines d’ocupació com a demandants de feina. Són 236 menys que el mes anterior el que, en termes percentuals, representa una disminució intermensual de l’atur de l’1,01% i del 24,39% en comparació amb el mateix període de 2021.

La major part de les persones sense feina a la comarca pertanyen al sector Serveis (71,95%). Segueix la indústria (12,19%), construcció (7,88%) i l’agricultura (1,92%). El 6,05% restant són demandants de feina sense ocupació anterior.

Durant el mes de març, tots els sectors econòmics han millorat les seves xifres d’ocupació, sent la indústria la que ha registrat un descens percentual de l’atur més elevat. En segon lloc, els serveis, seguits de l’agricultura i la construcció. La nota discordant la posa el col·lectiu SOA que registra un increment de l’atur del 0,52%.

El descens en la desocupació no s’ha traslladat homogèniament a tots els municipis del Maresme. 9 d’ells (Arenys de Mar, Argentona, Dosrius, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, El Masnou i Tordera) han comptabilitzat més habitants a l’atur i Arenys de Munt ha mantingut les xifres del mes anterior.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur:

S’estabilitza el nombre de naixements al Maresme, però la comarca manté una taxa de natalitat inferior a la catalana

Les dades de natalitat de 2022 apunten a una certa estabilització. Segons mostra l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el Maresme va registrar l’any passat 3.166 naixements, amb un lleuger increment del 0,06% respecte a 2021.

Aquesta tendència contrasta amb la catalana que experimenta una devallada del 2,2%. En canvi, es capgira la lectura si s’analitza la taxa bruta de natalitat que és l’indicador demogràfic que quantifica el nombre de naixements respecte a la població d’un territori. Així, la taxa bruta de natalitat maresmenca és de 6,8 naixements per cada 1.000 habitants, inferior a la catalana que se situa en els 7,2. De fet, el Maresme ocupa la posició 22ena en el rànquing de naixements a Catalunya.

L’informe estadístic presentat per l’Observatori de Desenvolupament Local també incorpora informació respecte a la taxa de fecunditat (indicador que posa en relació el nombre de
naixements amb la població de dones en edat fèrtil acotant aquest al tram de 15 a 49 anys). A nivell maresmenc, la taxa de fecunditat és del 31,5 per mil, amb substancials diferències si es van segmentant grups d’edat.

En aquest sentit, la taxa de fecunditat per grups d’edat mostra com les dones cada vegada van endarrerint més la maternitat. De fet, en els darrers 40 anys el pic de fecunditat ha passat dels 24 als 34 anys. L’any 2022, la taxa de fecunditat més elevada es va donar en les maresmenques amb edats compreses entre els 30 i els 34 anys, seguida del de les dones d’entre 35 i 39 anys.

Les dades a nivell municipal

La meitat dels 30 municipis maresmencs han registrat un increment en el nombre de naixements respecte a l’any anterior destacant, en termes relatius, els augments registrats a Santa Susanna (46,7%; 7 nadons més), Dosrius (38,5%; 15 nadons més) i Cabrera de Mar (37,0%; 10 nadons més).

En la comparativa amb 10 anys enrere, només hi ha 3 municipis que augmenten la natalitat. Són: Sant Pol de Mar (57,1%), Cabrera de Mar (48,0%) i Caldes d’Estrac (26,3%).

D’altra banda, Dosrius és el municipi amb una taxa bruta de natalitat més elevada ( 9,3 nadons per cada 1.000 habitants). El segueixen Caldes d’Estrac, Sant Iscle de Vallalta i Vilassar de Dalt amb una taxa del 7,6‰ en tots tres casos. A la cota baixa se situen Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils amb taxes del 5,0‰, 5,2‰ i 5,5‰, respectivament.

Pel que fa a la taxa de fecunditat general, Dosrius és el municipi que la té més elevada arribant al
40,0‰, segueixen Vilassar de Dalt (36, 0‰) i Sant Iscle de Vallalta (35,9‰). També
en aquest cas, Òrrius, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils presenten les més baixes; 20,5‰, 24,5‰ i 25,2‰, respectivament.

Júlia i Nil triomfen

Júlia es manté en solitari com el nom més posat entre les nenes maresmenques. Ona, que l’any anterior compartia el primer lloc ha passat a ocupar la segona posició igualant Mia. Martina ocupa el quart lloc.

Pel que fa els nens, Nil desbanca Jan de la primera posició i Pol puja al tercer lloc. Segueixen Àlex/Álex (en la seva doble versió català-castellà) i Arnau.

Les dades més destacades, en aquesta infografia:

El Maresme, a la cua amb la taxa de natalitat més baixa

El Maresme, any rera any, continua augmentant de població però no és pas per l’increment de la natalitat. Les dades són contundents. La xifra de naixements a la comarca és la més baixa, almenys dels darrers 48 anys que és la sèrie temporal de la qual es disposen dades.

Però també, tal com mostra l’informe sobre la Natalitat al Maresme-2023 que acaba de publicar l’Observatori de Desenvolupament Local, la taxa bruta de natalitat del Maresme es troba a la cua en el context metropolità i la comarca ocupa la posició 34 en el conjunt català.

L’any 2023 es van comptabilitzar 2.824 naixements a la comarca, el 5,2% dels registrats a Catalunya. Aquesta xifra representa una caiguda del 10,8% respecte a l’any anterior i estableix en el 6,04% la taxa bruta de natalitat de la comarca, 69 dècimes per sota de la metropolitana i 76 dècimes més baixa que la del territori català.

Aquesta disminució de la natalitat s’ha registrat en 24 dels 30 municipis maresmencs sent Cabrera de Mar, Vilassar de Dalt i Palafolls les localitats on els descensos relatius han estat més significatius arribant al 43,2% en el cas de Cabrera de Mar, el 35,7% a Vilassar de Dalt i el 27,5% a Palafolls. En termes absoluts són els municipis amb major població els que assoleixen una baixada més important. Així, a Premià de Mar han nascut 45 nadons menys que l’anterior anterior, a Mataró han estat 44 menys i 40 menys a Pineda de Mar.

Argentona, Caldes d’Estrac i Premià de Dalt han comptabilitzat el mateix nombre de naixements que l’any anterior. En canvi, Montgat, Òrrius i Tiana han tingut un lleuger repunt de la natalitat.

Pel que fa a la taxa bruta de natalitat, Dosrius és el que la té més elevada amb 8,6 nadons per cada 1.000 habitants. També es troben per sobre de la mitjana comarcal Òrrius (7,5 per mil), Caldes d’Estrac (7,4 per mil), Mataró (7,1 per mil) i Tordera (7,0 per mil). En el costat oposat se situen Sant Vicenç de Montalt i Cabrera de Mar amb un 4,2 per mil.

El retard de la maternitat

L’anàlisi de l’Observatori de Desenvolupament Local també posa de relleu el retard en la maternitat. El gruix de naixements es produeix cada vegada en dones amb edats més tardanes de manera que el pic de naixements que l’any 1983 es donava en dones de 25 anys ha passat als 34 el 2023.

La taxa de fecunditat més elevada per grups d’edat l’any 2023 es troba entre els 30 i els 34 anys amb 82,4 naixements per cada 1.000 dones, seguit pel de 35-39 anys amb 58,2 naixements.

La caiguda de la natalitat i l’endarreriment en la maternitat es dona tant en mares de nacionalitat espanyola com de nacionalitat estrangera, si bé amb variacions percentuals. Mentre el descens de la natalitat en mares de nacionalitat espanyola ha estat de l’11,54%, la baixada en mares de nacionalitat estrangera ha estat del 8,74%.

Pel que fa a la taxa de fecunditat per grups d’edat la més elevada en el col·lectiu de dones estrangeres se situa entre els 25 i 29 anys (71,4 per cada mil dones), seguida del grup 30-34 anys amb 71,1 per mil. En el cas de les dones de nacionalitat espanyola, la taxa de fecunditat més elevada està en el grup 30-34 anys (86,3 naixements per cada 1.000 dones) seguida per la del grup 35-39 anys (58,8 per mil).

Júlia i Nil es mantenen en primera posició

Es mantenen les preferències i Júlia i Nil són els noms més posats en els nadons maresmencs. Entre les nenes també destaques Gala i Jana. Pel que fa als nens, tornen al pòdium Marc i Pau.

Les dades més destacades en aquesta infografia:

1...505152Pàgina 51 de 52
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats