El CCM inverteix 90.000 euros en una campanya d’educació i sensibilització ambiental

La campanya s’ha adjudicat a la fundació Eco-Mediterrània

El Consell Comarcal del Maresme va adjudicar ahir a la Fundació EcoMediterrània la confecció d’una campanya d’informació i sensibilització ciutadana que té com a objectiu millorar els hàbits de reciclatge de deixalles de la població del Maresme. La campanya va adreçada a més de 200.000 ciutadans, veïns dels 27 municipis de la comarca on el CCM gestiona el servei de recollida selectiva (tots tret de Mataró, Montgat i Tiana). El CCM invertirà en aquesta campanya 90.000 euros (14.974.740 pessetes).
Tot i que la comarca del Maresme se situa –segons dades oficials de la Junta de Residus- per sobre de la mitjana de Catalunya en percentatge de recollida selectiva (l’any 2000 el Maresme va fer la tria selectiva del 13,95% de les deixalles que va generar mentre en el mateix període la mitjana de Catalunya es va situar en el 12.53%), el CCM considera que cal continuar avançant en matèria de reciclatge i incrementar la participació ciutadana en l’hàbit de selecció dels residus. Amb aquesta finalitat s’ha fet un concurs d’idees per dur a terme una campanya de sensibilització, informació i formació de la ciutadania sobre els beneficis del reciclatge dels residus. La proposta guanyadora, presentada per Eco-Mediterrània i escollida d’entre un total de 7 projectes, tindrà un caire marcadament educatiu sobre la utilització dels diferents contenidors i vol motivar l’increment d’aportacions dels ciutadans amb arguments de benefici mediambiental i econòmic. Els missatges i escenaris de la campanya estan pensats perquè fonamentalment arribin a les persones que a cada llar prenen les decisions sobre la destinació de les deixalles familiars. Eco-Mediterrània és una fundació especialista en educació ambiental i que ja té experiència de treball a la comarca. Ha conduït, entre d’altres, les campanyes “Mataró recicla” i “Mataró sostenible”. La recollida selectiva al Maresme El Consell Comarcal del Maresme va endegar l’any 1990 la recollida selectiva en origen de residus sòlids urbans a la comarca. El seu àmbit d’actuació són 27 municipis (tots llevat de Mataró, Montgat i Tiana). La primera matèria que es va començar a recuperar va ser el vidre. Tres anys després –el 1993- es va iniciar la recollida selectiva de paper i cartró. L’any 1999 es van instal.lar els contenidors per recuperar els envasos i embalatges lleugers i a mitjans també del 1999 es va iniciar una experiència pilot de recollida selectiva de matèria orgànica en quatre municipis de la comarca: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella i Pineda de Mar. Paral.lelament a l’extensió de matèries recuperables i a l’ampliació del nombre de contenidors per apropar-los a totes les zones residencials i als grans productors, s’ha anat desplegant el mapa de deixalleries de la comarca. Actualment, al Maresme hi ha 10 deixalleries ubicades en 9 municipis (Mataró en té dues) que donen servei a 16 poblacions: -Calella -Canet de Mar -Tordera -Argentona (que també és utilitzada per Dosrius i Òrrius) -Mataró (en té dues) -Sant Andreu de Llavaneres (que també és utilitzada per Sant Vicenç de Montalt) -Arenys de Mar/Arenys de Munt (també utilitzada per Sant Iscle i Caldes d’Estrac) -Pineda -Malgrat/Palafolls/Santa Susanna El mapa de deixalleries de la comarca es completarà amb l’entrada en funcionament de quatre instal.lacions més que es troben en diferents fases: -Masnou/Alella/Teià (en construcció) -Vilassar de Mar/Cabrils/Cabrera (a concurs) -Premià de Mar/Premià de Dalt/Vilassar de Dalt -Sant Pol (projecte redactat). Sant Cebrià també hi vol participar en aquesta deixalleria. Amb aquest mapa de deixalleries quedarà cobert el 100% del territori de la comarca del Maresme. Fins i tot els municipis amb una població inferior als 5.000 habitants –que no estan obligats a la construcció de deixalleries- participen mancomunadament o han arribat a un acord per fer les seves aportacions a deixalleries d’altres municipis veïns. Les últimes dades oficials de les que es disposa són les de la Junta de Residus corresponents a l’any 2000. Durant aquest any, la comarca del Maresme (sense comptar Montgat i Tiana que queden incorporades dins de l’àrea metropolitana) va recuperar el 13.95 del total de residus produïts, superant així la mitjana de Catalunya que queda situada en el 12.53. A més a més, sense comptar les xifres de recuperació de l’Entitat Metropolitana que fan referència a una població de prop de 3 milions de persones, el Maresme és la primera comarca de Catalunya en recuperació d’envasos lleugers –superant comarques amb més població com el Vallès Occidental-, la primera en recollida de voluminosos, la tercera de Catalunya en reciclatge de vidre –després del Vallès Occidental i el Vallès Oriental- i també la tercera de Catalunya en recuperació de paper i cartró –després del Vallès Occidental i el Tarragonès. Aquestes dades es poden consultar al web: http://www.junres.es/estaddin/Municipals/estad_mun1.asp

La concentració de sodi a l’aigua subministrada en alta al Maresme Nord baixa fins els 266mg per litre

La concentració mitjana de sodi que va tenir l’aigua potable subministrada en alta des de l’estació potabilitzadora de Palafolls als municipis de Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta el passat dia 17 de gener de 2002 va ser de 266 mg de sodi per litre d’aigua, per sota del nivell d’exempció demanat pel Consell Comarcal del Maresme al Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat. S’ha de tenir en compte que si el municipi aporta aigua de captacions municipals, caldrà corregir-la per referir-se a l’aigua que es subministrada en baixa. Cal que totes aquelles persones que hagin de tenir present els nivells de sodi de la seva dieta, independentment del motiu, tinguin present el contingut de sodi que aporta l’aigua potable.

Lleuger increment de la concentració de sodi a l’aigua subministrada en alta al Maresme Nord

La concentració mitjana de sodi que va tenir l’aigua potable subministrada en alta des de l’estació potabilitzadora de Palafolls als municipis de Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta el passat dia 10 de gener de 2002 va ser de 288 mg de sodi per litre d’aigua, per sota del nivell d’exempció demanat pel Consell Comarcal del Maresme al Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat. S’ha de tenir en compte que si el municipi aporta aigua de captacions municipals, caldrà corregir-la per referir-se a l’aigua que es subministrada en baixa. Cal que totes aquelles persones que hagin de tenir present els nivells de sodi de la seva dieta, independentment del motiu, tinguin present el contingut de sodi que aporta l’aigua potable.

La concentració de sodi a l’aigua subministrada a l’Alt Maresme és de 263 mg per litre

La concentració mitjana de sodi que va tenir l’aigua potable subministrada en alta des de l’estació potabilitzadora de Palafolls als municipis de Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta el passat dia 3 de gener de 2002 va ser de 263 mg de sodi per litre d’aigua, per sota del nivell d’exempció demanat pel Consell Comarcal del Maresme al Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat.
S’ha de tenir en compte que si el municipi aporta aigua de captacions municipals, caldrà corregir-la per referir-se a l’aigua que es subministrada en baixa. Cal que totes aquelles persones que hagin de tenir present els nivells de sodi de la seva dieta, independentment del motiu, tinguin present el contingut de sodi que aporta l’aigua potable.

Informació sobre la concentració de sodi a l’aigua potable del Maresme Nord

La concentració mitjana de sodi que va tenir l’aigua potable subministrada en alta des de l’estació potabilitzadora de Palafolls als municipis de Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta el passat dia 12 de desembre de 2001 va ser de 299 mg de sodi per litre d’aigua, per sota del nivell d’exempció demanat pel Consell Comarcal del Maresme al Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat.
S’ha de tenir en compta que si el municipi aporta aigua de captacions municipals, caldrà corregir-la per referir-se a l’aigua que es subministrada en baixa. Cal que totes aquelles persones que hagin de tenir present els nivells de sodi de la seva dieta, independentment del motiu, tinguin present el contingut de sodi que aporta l’aigua potable.

El Consell Comarcal assumeix la gestió de la deixalleria conjunta d’Arenys de Mar i Arenys de Munt

El President del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, i els alcaldes d’Arenys de Mar, Joaquim Ponsarnau, i d’Arenys de Munt, Andreu Majó, van signar ahir dos convenis, segons els quals es delega al CCM la gestió de la deixalleria conjunta d’Arenys de Mar/Arenys de Munt, i es delega al CCM l’execució de l’obra d’ampliació d’aquesta deixalleria.
Conveni de la gestió Aquest primer conveni delega en el Consell Comarcal del Maresme la gestió de la deixalleria d’Arenys de Mar i Arenys de Munt per tal que vetlli per un tractament ambientalment correcte de les deixalles. Aquesta és la primera deixalleria que serà gestionada íntegrament pel CCM. La gestió d’aquests tipus d’instal.lació és un servei que l’administració comarcal ofereix al conjunt d’ajuntaments de la comarcal amb l’objectiu d’afavorir una unificació dels criteris mediambientals en el tractament dels residus que s’aboquen a les deixalleries. Conveni de l’execució Mitjançant aquest conveni es concreta la delegació al Consell Comarcal del Maresme de l’execució del projecte d’ampliació de la deixalleria conjunta d’Arenys de Mar/Arenys de Munt que té com a objectiu la conversió de l’actual deixalleria de tipus A en una deixalleria de tipus AB. L’equipament passarà de 700 a 1.100 metres quadrats. Aquest projecte té un pressupost total de 12.434.085 pessetes i compta amb una subvenció de la Junta de Residus de 5.233.544 ptes. Els Ajuntaments d’Arenys de Mar –en un 68%- i d’Arenys de Munt –en un 32%- es faran càrrec de la despesa necessària que no cobreix la subvenció de la Junta de Residus.

El CCM aprova una moció per a la sostenibilitat de l’aqüífer del riu Tordera

El Ple del Consell Comarcal del Maresme, celebrat ahir dimarts 20 de novembre, va aprovar una moció conjunta de tots els grups comarcals que conté un conjunt de mesures per garantir la sostenibilitat en l’explotació de l’aqüífer del riu Tordera.
El document aprovat parteix de la filosofia que la construcció de la dessalinitzadora de Blanes no ha d’eludir la posada en marxa d’altres mesures que han de servir per racionalitzar l’ús de l’aqüífer i garantir la sostenibilitat del Baix Tordera.
Per això, es demana a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) : 1) Vetllar per minimitzar l’impacte mediambiental de la dessalinitzadora prevista, tant des del punt de vista del consum energètic com dels residus resultants –salmorres i fangs-, garantint a més que les tecnologies que s’utilitzin respectin el principi de ser les “millors tecnologies disponibles”. 2) Informar sobre el calendari d’execució de les altres intervencions previstes a més de la dessalinitzadora: construcció d’una barrera hidràulica, recàrrega artificial de l’aqüífer i barrera hidràulica positiva d’interconnexió de les tres ETAPs de la zona, interconnexió amb el sitema Ter- Llobregat, etc. 3) Informar sobre les conclusions més rellevants que proporciona la modelització matemàtica del comportament de l’aqüífer del baix Tordera que s’ha dut a terme. 4) Realització d’un estudi sobre la reutilització i usos de l’aigua de les ETAPs de la zona, on s’expliciti la qualitat de l’aigua depurada i les garanties necessàries pels usos proposats. 5) Realització d’un estudi amb l’establiment de mesures correctores sobre les repercussions que l’ús de la dessalinitzadora i les mesures que s’ha pres actualment per a resoldre la situació d’emergència, han tingut sobre el medi natural. 6) Informar sobre les dades resultants de l’estudi previst sobre les extraccions que es realitzen al conjunt de la conca. 7) Aportar dades sobre l’estat d’implantació prevista de comptadors a totes les extraccions segons els resultats, i establir les mesures correctores per a una correcta gestió sostenible de l’aqüífer. 8) Encarar el problema del riu Tordera de forma integral, no dividint artificialment la conca en conca de l’Alt Tordera, Tordera Mitjà i Baix Tordera, doncs es tracta del mateix i únic problema. La recàrrega de l’aqüífer del Baix Tordera es produeix aigües amunt i depèn, a més de les precipitacions, del cabal que porta el riu que depèn, al seu torn, de les extraccions que se’n fan al curs alt i mitjà. Per això caldrà obrir converses amb els altres Consells Comarcals afectats. 9) Promoure realment, després d’un any transcorregut des de l’acord de l’ACA d’octubre de 2000, la constitució de la comunitat d’usuaris de la conca del riu Tordera, amb la participació de tots els agents socials i econòmics implicats, dins del marc de les accions encaminades a una gestió sostenible del territori proposades per la UE. 10) Elaborar el model de gestió integrada previst en l’acord de l’ACA d’octubre de 2000 amb la participació de l’esmentada comunicat d’usuaris i amb criteris de gestió sostenible. 11) Promoure un estudi sobre els aprofitaments econòmics de la Planta (salmorres i fangs). 12) Estudiar la creació d’un ens que permeti als usuaris de la Planta l’avaluació i el seguiment de les decisions que els hi afectin.