Diagnosi: Les administracions públiques


Comencem el repàs a cadascun dels àmbits sectorials de la comarca sobre els quals volem esbrinar la incidència actual i potencial de les noves tecnologies. En primer lloc, dedicarem l´atenció al sector públic, un àmbit d´especial interès per al promotor d´aquest Pla (el Consell Comarcal), tota vegada que en el Pla d´Objectius Comarcals d´aquesta institució es parla de la voluntat que el Consell “esdevingui el motor que permeti introduir les noves tecnologies en les institucions locals i comarcals, per tal d´afavorir la proximitat entre Administració i ciutadà, i incrementar la percepció de qualitat del ciutadà cap als serveis públics locals i comarcals”. A nivell d´objectius, en el mateix document es posa com a prioritat “crear i posar en marxa instruments i serveis que, utilitzant les Noves Tecnologies, permetin d´una banda innovar i millorar la gestió municipal, i de l´altra facilitar els tràmits que el ciutadà hagi de fer amb l´Administració local i comarcal”. Cal esmentar, que aquest apartat es va elaborar durant els mesos de gener, febrer i març d´enguany.

Aquests propòsits es podrien emmarcar en el context de les actuacions pro-Societat de la Informació que, des dels diferents nivells polítics i administratius, estan en curs:

A nivell de la Unió Europea, per exemple, segons les indicacions del document eEuropa, durant l´any 2001 s´havia de promoure l´ús de la signatura electrònica, i al 2002 cal que la informació pública administrativa i legal estigui en línia; a més, s´han de simplificar els procediments administratius amb el món empresarial a través de la Xarxa.


-Pel que fa a l´Administració de l´Estat, aquest té en marxa la Iniciativa PISTA i el Programa d´Acció InfoXXI, que està suposant innovacions com la creació del “Portal del Ciudadano” o la concepció del futur DNI electrònic.


-I en el pla de l´Administració de la Generalitat i dels governs locals catalans, després que al 1998 es posés en marxa el Pla Estratègic per a la Societat de la Informació “Catalunya en Xarxa”, el present ve marcat pel projecte “Administració Oberta de Catalunya”, en el marc del qual s´establiran estàndards de comunicació i de procediments entre administracions per tal d´agilitar els intercanvis d´informació entre elles (estalviant al ciutadà retards i tràmits innecessaris i augmentant la rapidesa i la qualitat dels serveis públics), es crea l´Agència Catalana de Protecció de Dades i l´Agència Catalana de Certificació (aquesta per a posar en funcionament els mecanismes de seguretat necessària per garantir la privacitat, la confidencialitat, la integritat, la identitat i el no-repudi en les comunicacions electròniques que es facin en l´àmbit de les administracions públiques a Catalunya i entre aquestes i els ciutadans o usuaris dels serveis públics), i es prepara el Portal de les Administracions Públiques a Catalunya.

Al Maresme, la realitat actual, en aquest camp, és desigual. Trobem Ajuntaments – com el de Mataró – que porten ja anys treballant el tema de les noves tecnologies i que les estan aplicant tant internament com en la seva relació amb el ciutadà, al costat d´altres Corporacions locals que tot just enfilen el camí de la informatització i que presenten moltes mancances.

D´entrada, és evident que el grau d´incorporació de les TICs té molt a veure amb el format (i, per tant, els recursos) de cada Ajuntament. Hi ha una relació directament proporcional entre la disponibilitat de pressupost i de personal qualificat i l´ús i capteniment vers les noves tecnologies. Així i tot, també és cert que aquesta regla es veu matisada per consideracions de tipus cultural: allí on existeix una sensibilitat i una predisposició cap a la innovació i la millora, i/o un coneixement de les potencialitats que s´amaguen darrera la informàtica o Internet, es comprova que s´ha avançat més. Per contra, on manca la “cultura digital” i de la Qualitat, resulta menys probable que s´hagin donat passes importants vers el paradigma d´administració oberta.

En tot cas, per a comprovar en quin estadi ens trobem cal mirar a diferents components de les administracions locals: des del cartipàs municipal fins a les webs que els governs locals han generat, passant pels seus sistemes d´informació i les iniciatives que s´han emprès en clau de Societat de la Informació.