El mosquit tigre, com altres insectes xucladors de sang, pot actuar com a vector d’algunes malalties. No s’ha de convertir, però, en un fet d’alarma perquè si observem la nostra fauna autòctona de mosquits trobem que el Culex Pipiens (mosquit comú) pot transmetre el paludisme i que el Phlebotomus pot transmetre la leishmaniosi (coneguda com la malaltria del mosquit dels gossos)
Perquè el mosquit tigre es converteixi en transmissor de malalties cal que coincideixi que pica a una persona portadora d’una malaltia que infecti al mosquit. L’insecte anirà transmeten la malaltia a totes aquelles persones a les quals vagi picant.
A Europa s’ha produït alguns casos de dengue i de chicungunya
| LA FEBRE CHICUNGUNYA |
La febre chicungunya és una malaltia vírica que es propaga per la picada de mosquits infectats. Generalment dura entre 5 i 7 dies i produeix freqüents i greus dolors articulars, moltes vegades incapacitants, que tenen una persistència perllongada en el temps. Rarament posa en perill la vida del pacient. La malaltia no té un tractament específic, poden utilitzar-se analgèsics i antiinflamatoris no esteroideus per reduir el dolor i la tumefacció.
No hi ha vacuna contra el virus, de manera que les mesures preventives consisteixen a evitar les picadures de les mosquits.
Els mosquits Aedes que transmeten aquest virus es crien en una gran varietat de recipients d’aigua de pluja presents freqüentment en l’entorn domèstic i laboral, com contenidors d’aigua, plats de testos i abeuradors d’animals domèstics, així com pneumàtics i envasos d’aliments refusats.
El setembre de 2007 es va notificar un brot de Chicungunya en el nord d’Itàlia. El resorgiment de la febre chicungunya en els últims anys i la seva impresionant extensió geogràfica destaquen la nostra vulnerabilitat a les malalties infeccioses emergents propagades per insectes i posen de relleu la importància dels programes de control.
| EL DENGUE |
El dengue es transmet a través de la picada d’un mosquit de l’espècie Aedes infectat per algun dels quatre virus del dengue. La malaltia afecta a habitants de zones tropicals i subtropicals. Els símptomes apareixen entre 3 i 14 dies posteriors a la picada infecciosa. La malaltia es manifesta amb una síndrome febril i afecta a lactants, nens petits i adults.
Els símptomes varien, des d’una febre moderada fins una febre alta incapacitant amb cefalees intenses, dolor retroorbitari, dolor muscular i articular, i exantema. No existeixen fàrmacs antivírics específics contra el dengue. És important mantenir al pacient hidratat. No es recomana la utilització d’àcid acetilsalicílic (per exemple, aspirina) o antiinflamatori no esteroideus ( per exemple ibuprofè).
El dengue hemorràgic (febre, dolor abdominal, vòmits i hemorràgia) és una complicació potencialment mortal que afecta principalment els nens. El diagnòstic precoç i una bona atenció clínica a càrrec de personal sanitari experimentat augmenta la supervivència dels pacients.