Els sectors d’activitat


Continuem avançant. Si considerem ara la relació de les TIC i el món econòmic des del punt de vista dels diferents sectors d´activitat, podríem afegir algunes reflexions addicionals a les ja avançades. Cal, però, prendre com a punt de partida els reptes concrets a què s´enfronta cada sector, ja que mai hem d´oblidar que les tecnologies de la informació i de la comunicació no són sinó instruments auxiliars a posar al servei a les finalitats de cada àmbit.

En el cas del sector turístic del Maresme, hi ha una necessitat evident de modernitzar les infraestructures que li serveixen de suport i d´introduir els conceptes i la pràctica de la Qualitat en el sector. L´oferta de sol i platja deixarà de ser suficientment atractiva ben aviat si no se l´acompanya d´altres al·licients, i els rendiments dels negocis turístics continuaran essent limitats mentre depenguin excessivament dels tour-operadors.

En aquest context, les TICs ens brinden l´oportunitat d´introduir canvis en diferents direccions: la de la comunicació, creant una imatge de marca de la comarca i dels seus municipis (com intenta fer el Consorci de Promoció Turística de la Costa del Maresme, que té la seva pròpia web); la de la comercialització, atraient nous turistes (bo i tenint en compte que cada cop són més aquells que s´organitzen les vacances pel seu compte, i que a aquest efecte Internet és una eina important), i fent una millor gestió de l´oferta (places disponibles, serveis existents…) i de la demanda (personal); la de la Qualitat, convertint els hotels i altres empreses turístiques en organitzacions digitals que funcionen amb eficàcia i que són capaces d´oferir els serveis tecnològics que els clients cada cop demanden més (connexió a Internet, TV digital, vídeo sota demanda, jocs electrònics…) i que es proposen optimitzar la gestió de la relació amb aquests clients (amb enfocaments com el CRM); la de la innovació: poden crear-se nous atractius turístics (per ex. en el camp de l´oci) basats en les TICs; etc.

Val a dir que el Gremi d´Hostaleria i Turisme del Maresme disposa d´una web pròpia, però aquesta és purament informativa, i el butlletí que s´hi troba evidencia una certa manca d´actualització .


– Pel cantó del comerç, el primer comentari ha de ser per deixar constància que, més enllà del Maresme, una de les vessants d´aquesta activitat que més se sol relacionar amb les TICS, com és el comerç electrònic, representa encara xifres modestes arreu del planeta: en un país digitalment avançat com els Estats d´Units d´Amèrica, comparades amb les del comerç tradicional, les vendes electròniques tot just suposen un 1% del consum minorista, a diferència del B2B, que ha adquirit una major importància. Però també és cert que aquest és un sector amb un fort creixement. Tornant a la comarca, l´empresa Caprabo és una de les que ja actua virtualment al Maresme amb el servei CAPRABO A CASA, que es recolza sobre la mateixa infraestructura dels centres de venda presencial ja existents; l´empresa té lliurament a domicili en moltes poblacions de la comarca, i recollida en botigues Caprabo en unes quantes més.

A propòsit de la compra telemàtica, Lleonart i Garola han destacat el gran potencial que té aquesta, gràcies a la comoditat i a l´accés a una àmplia oferta sense necessitat de desplaçament, i han predit un auge d´aquesta modalitat de compra en paral·lel al major ús dels ordinadors entre els joves i, sobretot, lligada a la televisió interactiva que anirà arribant. És més, la impressió dels autors és que per les característiques dels seus residents, principalment en molts dels petits municipis, el Maresme pot ser una de les zones que encapçalin aquest procés.

Afegeixen Lleonart i Garola que les tècniques d´emmagatzematge i conservació i la homogeneització de molts productes faciliten la compra dissociada del punt de venda, i que, “en un primer moment, la compra telemàtica pot tenir mes importància per productes estandarditzats i que disposin de garantia de marca, denominació d´origen, caducitat, etc. i de manera especialment important per aquells en què la compra és més pesada (neteja). En canvi, en altres productes s´ha d´aconseguir una homogeneïtzació de qualitats i de calibres (per exemple, en els productes alimentaris frescos, etc.). Les marques, siguin de fabricant o de distribuïdor, o la pròpia garantia del distribuïdor, esdevenen factors necessaris i complementaris d´aquesta venda telemàtica”. Per últim, Lleonart i Garola opinen que “la generalització de la compra telemàtica podria donar lloc al naixement de comerços virtuals, que a través d´una pàgina web ofereixen els productes que no cal tenir en magatzem sinó que s´encarreguen al fabricant en aquell mateix moment”.

El cas de la llibreria Robafaves

Atès que Lleonart i Garola fan notar que les llibreries han estat el primer segment on s´ha desenvolupat de manera massiva el comerç virtual, és procedent que comentem el cas d´una llibreria mataronina (Robafaves), l´experiència de la qual és força il·lustrativa. Robafaves és demostratiu del fet que molts comerços, fins i tot aquells que estan creixent i tenen interès per innovar i fer millor les coses, solen veure les possibilitats del comerç electrònic o, en general, l´ús de les TICs, com a quelcom de segon ordre. Així, fins i tot aquells que han estat pioners en l´aprofitament de les noves tecnologies admeten que la pressió del dia a dia “físic” i la falta d´urgència d´aquest tipus de projectes (que són de realització llarga i de rendibilitat lenta) provoquen que s´hi dediquin menys esforços que a altres tasques.

En el cas de Robafaves, el seu interès per les TIC queda provat pel fet que ha participat de diversos projectes d´aquesta natura, alguns d´ells de caire nacional i estatal (Coverlink, Bold… malauradament poc reeixits) i que ara estan en una iniciativa del gremi de llibreters de Catalunya i la Generalitat: el projecte “totselsllibres.com” . La conclusió a què s´ha arribat des de Robafaves és que la botiga virtual és interessant, però que cal lligar-la a les llibreries físiques, les quals haurien de ser el punt de partida, amb el que tenen de persones concretes, una localització física, etc. Amb tot això ja s´intueix, al mateix temps, que a banda del valor de la tecnologia, les TICs són en el sector llibreter un estímul per a la cooperació i la recerca de sinèrgies entre els integrants d´un gremi que, d´altra banda, s´enfronten al risc comú de l´aparició de les grans cadenes de llibreries.

Al marge d´això, Robafaves té la seva pròpia web, que si bé canalitza un nombre reduït de vendes, sí que posseeix un alt valor en termes d´imatge: ajuda a donar a conèixer i a projectar la imatge de Robafaves i les seves singularitats com a empresa (per exemple, el fet que, a més de fer de llibreters, facin també mobiliari per a llibreries), i això s´ha revelat eficaç a nivell de l´estat espanyol, on són punt de referència en certes especialitats. La visió de l´empresa és que la Xarxa i la comunicació són molt importants per a explicar allò que es fa, i a més estalvien diners. Però les coses van a poc a poc: Robafaves té un butlletí físic -“Notícia de llibres”- que encara no és present a la web, i no disposa tampoc de llista de distribució.

Arribats aquí és obligat fer un apunt per advertir que el ple desenvolupament del comerç electrònic (tant el B2B com el B2C) precisa que es resolguin adequadament temes com el de la signatura digital i la certificació digital, de forma que es garanteixi la identitat i capacitat de les parts que tracten, la confidencialitat dels continguts dels missatges, la integritat de la transacció, i la certificació dels compromisos adquirits per cada una de les parts.

Per a tenir ple valor la signatura electrònica ha d´estar basada en un certificat reconegut (emès per una entitat de certificació acreditada) i haver estat produïda per un dispositiu segur de creació de signatura. La previsió és que no es tardi molt de temps en solucionar tots aquests extrems, però, mentrestant, el consumidor i les mateixes empreses demostren a vegades recels i temors que els impedeixen d´acabar d´entrar en l´e-comerç.


Canviant de terç, en referència al sector industrial, hem de fer menció especial a les indústries tèxtils, tan importants a la comarca, ja que tenen la sort de comptar amb un organisme (el Cetex – Centre d´Innovació del Tèxtil -, amb seu a Mataró), el qual dóna suport a la innovació tecnològica a les empreses del sector tèxtil. CETEX és una iniciativa de la Fundació CETEMMSA, l´Associació d´Empresaris de Gèneres de Punt de Mataró i Comarca, l´Institut Tecnològic Tèxtil AITEX, i altres organismes catalans i espanyols (com el Gremi d´Indústries de la Confecció de Barcelona). CETEX posa a disposició de les empreses tèxtils una plataforma on poden conèixer les últimes innovacions tecnològiques en el seu sector i un equip de tècnics qualificats que els proporcionen informació, assessorament i una àmplia formació en tots els àmbits clau del sector. Entre les seves unitats n´hi ha de dedicades al CAD Moda, l´E-commerce-ERP, el Disseny digital i la impressió de mostres, o les TI tèxtils (per facilitar la integració de les TIs en el sector dels vestits).

Així mateix, és important mencionar una recerca realitzada recentment per CELTTA (“L´impacte del comerç electrònic en el sector tèxtil espanyol”), formant part d´un estudi d´abast europeu el component espanyol del qual ha estat realitzat per la Fundació Cetemmsa. Segons aquest estudi, actualment la presència de l´EDI (Intercanvi Electrònic de Dades) és important en les grans empreses tèxtils, sobretot en la relació amb proveïdors, però es preveu que l´EDI serà substituït cada cop més per les comunicacions via Internet. L´estudi constata que les empreses estan creant pàgines web per a apropar-se i comunicar-se amb els clients, i cita com a empresa proactiva en el terreny de la incorporació de les TICs el grup Sara Lee D.E. España (Grup Sans).

Apunts de “El impacto del comercio electrónico en el sector textil español”

“El primer impacto del e-business (negocio electrónico) radica en la optimización de la cadena de valor, ofreciendo nuevas posibilidades para reducir el tiempo de entrega de los productos en esta primera parte de la cadena. El resultado es una cadena de valor más integrada y con menos intermediarios, que acorta de forma considerable los ciclos de la cadena comercial, con la consiguiente reducción de errores y de costes.

El e-business permite también nuevas oportunidades de cooperación (networking), un aumento del papel de distribuidores y detallistas y la deslocalización de fases productivas hacia terceros países. Además todos los agentes de la cadena de valor pueden controlar los pedidos en tiempo real.

Finalmente, los confeccionistas trabajan con un gran número de subcontratistas en el proceso productivo. Existen muchas interacciones entre producción y comercial. El impacto del e-business funciona a dos niveles: la gestión de la cadena de proveedores es mejorada con información de marketing que alimenta el proceso de producción y la web permite acceder a nuevas formas de distribución”.

L´estudi posa de manifest que en el tèxtil hi ha un abans i un després de la irrupció de les noves tecnologies, amb impactes com l´augment de la competència o la relocalització d´etapes del procés productiu en països amb salaris més baixos. El cert és que no és, ni molt menys, l´únic sector del qual es pot predicar això.