Escriptores del Maresme

Per donar-se d’alta com a escriptora del Maresme, clica AQUƍ

ALEJANDRA CAMPOS

Viu a Vilassar de Mar. Ha cursat els estudis següents: Batxiller en lletres, Enginyera InformĆ tica i Llicenciatura en Sistemes. Des de 2012 Ć©s advisora de l’Oficina de Projectes Internacionals de la UAB, de projectes competitus de Recerca. Ha portat durant mĆ©s de 10 anys la coordinació editorial d’empreses editorials especialitzades en edicions de llibres de no ficció, de referĆØncia i colĀ·leccionables. S’especialitza en contes, molts d’ells per a nenes i nens de totes les edats. Ha guanyat el premi Sant Jordi 2017 de l’Escola d’Enginyeria, Universitat Autònoma de Barcelona, pel relat “23 segundos”

Bibliografia

“De valor y virtud”, contes que potencien valors com la positivitat, la complicitat, etc.

“De elegir y vivir”, contes i relats que visibilitzen eleccions de vida

“La gota de agua”, conte per a totes les edats que resalta la importĆ ncia de perseguir els somnis, i del treball en equip, la col.laboració.

ANNA CABOT DALMAU

Nascuda a Barcelona l’any 1951. Viu actualment a Argentona. Ć‰s metgessa especialista en Pediatria i dedicada a la salut i immigració. A mĆ©s, fa de voluntĆ ria en l’Associació de Mediadors Interculturals del Maresme ā€œVine amb miā€. Ɖs escriptora de poesia i relats.

Bibliografia

Desmesura. Quadern de Poemes Edicions Argentonines, 1990

CafĆØ Turc i altres històries. Brau Edicions S L, 2002.        

Pedra sobre pedra. Dietari d’una mediadora intercultural. Voliana Edicions, 2015

Piedras. Dietario de una mediadora intercultural (versión castellana). Laura Editora, 2016.

Veus sense refugi. Edició Males Herbes, 2017.

Vasiliki, les veus d’una guerra.    

Extracte d’un llibre

Pedra sobre perdra, dietari d’una mediadora intercultural.

Rashida. vull que em regui cada dia, com abans.

“Vaig saber que no gaire temps desprĆ©s, els seus anhels es van alƧar lentament cap al cel, com el vapor del mar a l’estiu, i els nĆŗvols que els van recollir van viatjar cap al sud i es van desfer desprĆ©s sobre el seu riu, anunciant la seva tornada. El cert Ć©s que la Rashida no trigĆ  a refer el camĆ­ cap al seu nĆ”hr, el seu riu, entre riallades i canƧons, amb el cubell de roba a l’espatlla. I va compartir xafarderies i garrulades de dones, tot veient com les seves penes, que tambĆ© hi eren, relliscaven amb el sabó i les plasenteries i s’esvaĆÆen a l’aigua, escolant-se riu enllĆ , esmunyedisses. I potser va poder festejar la seva passió amb el seu home moltes nits d’estiu, estirats al ras sobre una estora, al terrat, banyats pels estels i interromputs tan sols, dolƧament, per la invocació a les oracions del Mulhaidin.”

ƁNGELA LANDETE ARNAL

Ángela Landete Arnal va néixer a Barcelona el 1971 i és llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitad de Barcelona. Ha viscut gran part de la seva vida a la capital comtal, a excepció de dues llargues temporades que va romandre a Londres i Oxford durant 1993 i 1994, respectivament. Casada i mare de tres fills, actualment resideix al Masnou.
Ha treballat com a secretĆ ria de direcció en dues multinacionals farmacĆØutiques, com a mestre d’anglĆØs a la coneguda acadĆØmia Hibernia del Masnou i com a traductora de textes cientĆ­fics. Fa uns anys va haver d’abandonar el món laboral degut a les conseqüències de la fibromiĆ lgia i del lupus sistĆØmic, una malaltia immunològica que la sotmet a llargs periodes de descans, un temps que ara dedica a escriure.
Com a escriptora novel, El Viaje de Haidi representa la seva primera obra. Es tracta d’un drama romĆ ntic que descriu l’evolució psicològica de Haidi Grams, una jove amb una malaltia pulmonar greu, qui recórre el llarg camĆ­ que va des de l’autocompassió fins a l’acceptació de la seva circunstĆ ncia. La protagonista reflecteix una part de les vivĆØncies de l’autora qui, respecte a les seves dolĆØncies, tambĆ© ha realitzat aquest viatje mental.

Bibliografia

El viaje de Haidi

Extracte d’un llibre

Alzó la vista sobresaltado. El estampido de un dossier que cayó inesperadamente al suelo le hizo volver al presente. Debía prestar atención a los caballeros allí congregados, pues de esa sesión saldría el informe que defendería en su próxima visita al Palacio de Westminster para reunirse con los demÔs Lores.
No podĆ­a distraerse de este modo.
Gozaba de buena reputación y del respeto de sus colegas de la CÔmara por su impecable labor, y no deseaba alterar esa opinión para nada. Aún siendo un galÔn irresistible, Lord Alistair Ashley no era un simple pisaverde.
Con una sobresaliente inteligencia desde niño, se licenció en Derecho cum laude en la Universidad de Newcastle. Pese a la influencia que su familia podía ejercer en el Parlamento, desarrolló por méritos propios la carrera de fiscal del Estado. No obstante, al no poder aplicar plenamente sus principios morales en el ejercicio de esta profesión, decidió seguir los pasos de su padre y abrirse camino en la esfera política. Allí, en el Parlamento, coincidieron padre e hijo durante unos años hasta que Reginald Ashley se retiró y Alistair, ahora ya nombrado Lord, le sustituyó en sus funciones políticas.
Ɖstas incluĆ­an la revisión de los proyectos de ley, las comisiones de investigación del gobierno, las asambleas del consejo, las reuniones preparatorias…, entre otras; todo ello acompaƱado de las idas y venidas semanales a Londres.
Por lo general, su trabajo le aportaba gran satisfacción pero hoy se le estaba antojando desmesuradamente aburrido y burocrÔtico. Estos días su nivel de concentración era nulo. Hacía rato que los diligentes directivos convocados en la sala habían advertido la ausencia mental de Lord Ashley, pero nadie osaba aludir a ello.

ANNA CASANOVAS

Nascuda l’any 1975 a Calella on viu actualment. Ɖs llicenciada en Dret, escriptora i traductora.

El 2008, comenƧa la seva aventura d’escriure. Es va especialitzar en la novelĀ·la romĆ ntica, històrica i paranormal, segons la seva pròpia classificació. MantĆ© un contacte constant amb els seus lectors i les seves lectores a travĆ©s del seu blog Librianna on publica opinions i notĆ­cies de les seves obres. El 2015 va guanyar el premi Titania per la seva novelĀ·la Herbarium, las flores de Gideon

Bibliografia

Des del 2008 ha publicat un gran nombre de novelĀ·les, de les quals citem: Nadie como tĆŗ (2008), A fuego lento (2009), Dulce locura (2010), Te di mi alma (2011), Un beso a oscuras (2012), Las Reglas del juego (2013), Un beso al alba (2014), Fuera de juego (2015), la trilogia Vanderbilt Avenue (entre el 2015 i el 2016), Buenas intenciones (2018) i la reedició de Saltar al vacĆ­o de 2014 (2018).

ANNA IƑIGUEZ FONT

Nascuda a Mataró l’any 1963. Viu actualment a Sant Andreu de Llavaneres. Ć‰s llicenciada en Filologia RomĆ nica. Exerceix de professora a l’Institut Dosrius, municipi de Dosrius. Ɖs autora d’una novelĀ·la: El antepasado del Norte. Anys enrere, havia rebut el premi Caldera de Bifosfat del colĀ·legi de Valldemia per un conte curt.

Bibliografia

El antepasado del Norte. Editorial Chiado, 2013.

Extracte d’un llibre

“Mercedes, mientras veĆ­a como el sepulturero echaba paladas de tierra sobre el fĆ©retro hundido en una fosa que serĆ­a la Ćŗltima morada de Marta, contemplaba al que tenĆ­a que haber sido su suegro. Lo vio desesperado, desolado, solo. Comprendió en aquel momento que aquel hombre se habĆ­a quedado sin familia en medio de una estĆŗpida guerra y sin embargo tenĆ­a que seguir viviendo.”

Pensó que, tal vez ella no fuera tan desgraciada. Tenía a su madre que se preocupaba por ella, a su padre postizo que era un buen hombre y la quería, a sus hermanas que le exigían mÔs esfuerzos de los que debieran y un trabajo cuya dueña la apreciaba, la valoraba y había tenido con ella una paciencia de santo.

Tras dar el pĆ©same por Ćŗltima vez al viudo, salió del cementerio y se dirigió sola hacia su casa.  

Mercedes sabía que nunca olvidaría a Joaquim, pero la situación actual no permitía que nadie se columpiara en su dolor. Si las circunstancias del momento no se arreglaban pronto, se vivirían muchísimas tragedias mÔs. OjalÔ esto que había empezado no fuera una guerra larga. Mercedes deseó que no hubiera ninguna víctima mÔs, que la contienda se acabara inmediatamente, que los dos bandos se pusieran de acuerdo y firmaran la paz mañana mismo. Lo deseó con todas sus fuerzas, con toda su rabia, mientras lloraba por última vez la muerte de Joaquim.

Sus deseos no se cumplieron.”

ANNA LLEONART MIRƓ

Nascuda l’any 1967 a Mataró. Actualment viu a Vilassar de Mar. TĆ© estudis de novelĀ·la, llenguatge literari i tĆØcniques editorials en l’Aula de Lletres i en l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu BarcelonĆØs. Va guanyar el III Premi Nostromo de novelĀ·la i va ser finalista en el Concurs de “Cuentos de las Cajas de Ahorro Confederadas – XXIX Convocatoria Hucha de Oro”. Va treballar en el món d’informĆ tica durant uns anys i va abandonar aquesta feina l’any 1989 per dedicar-se a l’escriptura. Va publicar fins ara dues novelĀ·les.

Bibliografia

El fals thriller del carrer d’en Roig, IndexEdita, 2018
Cuaderno de CoyoacƔn, Index Edita, 2017
Mi marido, su velero y yo, Editorial Juvetund, 1999

Colaboracions a 1918-2018 L’Agricola de Vilassar de Mar SCCL-100 anys de Historia, IndexEdita, 2018
Colaboració a Autenticidad de Fran Chuan, Profit Editorial, 2018.

Extracte d’un llibre

Cuaderno de CoyoacƔn
Mi cuaderno

“Hay pocas cosas mĆ”s incitantes para mĆ­ que un cuaderno en blanco, limpio, vacĆ­o, libre. Un cuaderno como este que, por esas casualidades que suelen ocurrir sobre todo cuando las buscas, encontrĆ© ayer en un anaquel de una simpĆ”tica tienda para turistas en CoyoacĆ”n. Me gustan asĆ­: con las pĆ”ginas inmaculadas, sin sombra de cuadrĆ­cula ni leves lĆ­neas trazadas en horizontal que me encaminen el Ć”nimo. Un cuaderno de pĆ”ginas blancas es como un poderoso imĆ”n de ideas irreverentes, de historias distorsionadas, de estados de Ć”nimo desquiciados. Y presiento que justo ahora mĆ”s que nunca preciso de un espacio abierto y compasivo, que me acoja en mis miedos y en mis imperdonables dudas. ā€“ĀæOtro cuaderno? –Se sorprendió Santi cuando me vio con Ć©l ante la muchacha de la caja registradora. Y quĆ© le vamos a hacer, si Ć©l es asĆ­, con esa capacidad pasmosa de sorprenderse de las cosas mĆ”s previsibles de la vida. ĀæQuĆ© puede haber en este mundo mĆ”s previsible que el hecho de que yo me enamore perdidamente de un cuaderno nada mĆ”s llegar a una ciudad extraƱa?”

ANNA ROSSELL IBERN

Nascuda l’any 1951 a Barcelona. Actualement viu al Masnou. Ɖs llicenciada en Filologia Alemanya. Va exercir durant trenta anys de professora i investigadora a la UAB i de crĆ­tica literĆ ria. Des de fa uns anys Ć©s escriptora, crĆ­tica literĆ ria i gestora cultural.

Escriu en diferents gĆØneres literaris: poesia, novelĀ·la, literatura de viatge, teatre i microrelats.

Bibliografia

Poemaris:

La ferida en la paraula. Editorial Montflorit Edicions / Playa de Ɓkaba (2010)

La herida en la palabra. Editorial Playa de Ɓkaba (2014)

ƀlbum d’absĆØncies (2013)

Quadern maliĆ  / Cuaderno de MalĆ­ (2011)

Cuaderno de MalĆ­.

Auschwitz-Birkenau. La prada dels bedolls / Auschwitz-Birkenau. La pradera de los abedules.(2015) Editorial InVerso

Alma escarchada /Suflet Ʈnghetat(2015)

Us deixo el meu llegat per si algun dia… (Oratori en disset cants), inĆØdit

NovelĀ·la:

Mondomuowé Editorial Autoedición (2010)

Aquellos aƱos grises(2012)

Llibres de viatge:

El meu viatge a Togo (2014)

Mi viaje a Togo (2006)

Viatge al paĆ­s de la terra roja (2014)

Teatre:

Cantata de Risto i Aisha(representada el juliol, 2012)

Siuatl (Mujer). Estrenada a BCN, octubre 2016

SIUATL – De huidas, guerrillas y fandangos , 2018

Microrelats:

V.V.A.A., Microscopios eróticos (2005)

Extracte d’un llibre

Berlín Cora-Berliner-Straße eins

Parlen milions de morts des del ciment, des de la pedra freda i uniforme de l’horror clama la immensitat del silenci eixordador,  reclama la presĆØncia dels absents, Ć©s un ciment igual un mateix negre igual infinita planura homogĆØnia de la mort de sofriment igualment infinit i quotidiĆ  d’incertitud igual no tĆ© noms el ciment són tants milions els noms criden al cel els noms i el cel resta mut a tantes veus la raó emmudeix davant de tantes morts la mort m’engoleix a poc a poc em porta pels passadissos foscos del  ciment tenen un destĆ­ cert Ć©s intricat però cert m’aĆÆlla de l’exterior la mort m’atrapa en el si del laberint Ć©s de ciment de cendra aquesta mort em travessa la pell amb els dits fins em fa un nus a la gola aquesta mort m’ofega amb mĆ  potent i decidida aquesta mort la mort tĆ© les  parets altes i fosques empetiteix redueix esvaeix del  tot aquesta mort el sòl sota els meus peus Ć©s insegur no Ć©s llisa la por que em posseeix l’ofec Ć©s  ondulat no hi ha cel enllĆ  de les parets tan petita em sento dins la mort hi falta l’aire dins de la foscor el  ciment el ciment ho envaeix tot presĆØncia absoluta del ciment presĆØncia absoluta de la mort Ć©s vertical la mort i horitzontal horitzontals són les tombes de  tants morts no ocupen les tombes aquests  morts ocupen l’aire que no hi ha són cendra de  ciment són record de cendra del passat companyia de cendra en el present cendra perquĆØ no sigui en el futur aquĆ­ els camins són tants i tants camins porten al destĆ­ cert porten al mateix lloc aquests camins camins que porten a mĆ©s i mĆ©s camins que condueixen de nou a  mĆ©s camins replecs matisats del sofriment algĆŗ de  sobte travessa al lluny el meu algĆŗ altre mĆ©s enllĆ  em veu des del seu un tercer home creua el meu camĆ­ tots anem sols són solitaris i de molts aquests camins Ć©s  solitari i de milions aquest destĆ­ el camĆ­ de la mort Ć©s ben  igual diferentment igual provĆ© de distints llocs aboca al mateix lloc.

(Anna Rossell, Del poemari Auschwitz-Birkenau. La prada dels bedolls/La pradera de los abedules, ed. InVerso, 2015)

M. ASSUMPCIƓ RIBAS VIVES

Nascuda l’any 1953 a Arenys de Munt. Viu actualment a Arenys de Mar. Ɖs llicenciada en FilologĆ­a Catalana. Exerceix de professora i correctora. Ɖs novelĀ·lista, escriptora de narrativa i assagista amb una obra important. ColĀ·labora en diferents mitjans de comunicació, i en revistes cientĆ­fiques i culturals com “Cavall Fort”, “Tretzevents” i “l’Avui”. Va guanyar els premis Cavall Fort, 1985 i Lola Anglada, 1987. La major part de la seva obra estĆ  dirigida al pĆŗblic infantil. Algunes de les seves obres han estat traduĆÆdes al castellĆ  i al gallec.

Bibliografia

L’aventura de la vall del Corb, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1983
Salten bruixes per la finestra, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1985
El canelobre mƠgic, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1987(trad. CastellƠ El candelabro mƔgico. Ultramar editores, 1987. Gallec O candelabro mƔxico, Sotelo Blanco, 1987)
L’anell de l’aiguamarina, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1988.
L’Estel sent el temps, Terrassa: Ajuntament –Caixa d’Estalvis de Terrassa, 1988. La Magrana, 1996 (trad. CastellĆ  Estrella siente el tiempo. Madrid: Anaya, 1995)
Quan la Neus somiava truites, Barcelona:La Magrana, 1988(trad. castellĆ  No se lo cuentes a nadie. Madrid: Anaya, 1994) 
El lladre del passat, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1989.
Cloc-cloc, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1990(trad. Gallec Corococó, Sotelo Blanco, 1990)
Cues de pansa, Barcelona: La Magrana, 1994.
El cau de la calor, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1995.
Mandarines, Barcelona: La Galera, 1998(trad. CastellĆ  Mandarinas, La Galera, 1998)
El colĀ·legi Santa Caterina de Siena: un segle de presĆØncia dominica a Arenys de Munt, Ajuntament d’Arenys de Munt, 2002

Extracte d’un llibre

L’anell de l’aiguamarina

ā€œSeguint la vorera, al costat esquerre li quedava la llarga tĆ pia de can Pibernat. De tant en tant, un contrafort sobresortia enfora i l’obligava a decantar-se una mica. L’Elena no podia evitar mirar de reüll aquells replecs de la paret, on sempre havia tingut l’esperanƧa que s’hi poguĆ©s amagar una porta secreta. PerquĆØ, al jardĆ­ de l’antiga casa pairal abandonada, hi havia entrat moltes vegades i sabia prou bĆ© com era. Pereres, el taronger ufanós i la discreta prunera, la glicina enfilant-se sobre el portal de la masia amb la torre de defensa. Coneixia tambĆ© la senzilla casa dels masovers, habitada nomĆ©s per la Caima, aquella vella bruixa que les treia de males maneres, a ella i a les seves companyes, quan hi anaven a jugar i donar menjar als tres gatets als quals s’havia mort la mare abans que poguessin espavilar-se sols. DesprĆ©s, dos dels felins se les havien campat i la Caima mateixa s’havia quedat el tercer, justament aquell gatet negre com la nit que l’Elena considerava ja seu i que fins i tot havia batejat amb el nom de Carbó.Però la porta que ella esperava trobar era una que la duria a un altre lloc, a un món mĆ gic on mai no podria arribar passant per l’entrada principalā€. 

ASSUMPTA MERCADER SOLƀ

Nascuda l’any 1966 a Malgrat de Mar on viu actualment. Ɖs diplomada en Treball Social. Ha estudiat a l’Institut del Teatre, als Departaments de Titelles i de Veu, i ha participat en diferents cursos d’art dramĆ tic. L’any 1995 crea, juntament amb la LĆ­dia Massó, la companyia “L’Espina de la Sardina”. Juntes treballen en un munt de sessions de petit format per a pĆŗblic infantil i tambĆ© escrivint contes per encĆ rrec. A partir del 2002 porta a terme sessions en solitari per a pĆŗblic infantil i per a adults. I tambĆ© treballa com a titellaire en el programa de TVE ā€œLos Lunnisā€. L’any 2009 posa en marxa, amb Rosa Pou, ā€œParaules en movimentā€, un projecte que vol portar els textos de diversos autors per tot arreu. Aquest any guanya el premi literari Montserrat Roig de Martorelles.

Bibliografia

La dona que somiava mariatxis. Voliana Edicions, 2016

El geni del botí. Anagrama Grup Promotor, 2000. Coescrit amb Lídia Massó.

Un munt de tĆ­tols de contes per a pĆŗblic infantil escrits tambĆ© amb LĆ­dia Massó.

Extracte d’un llibre

La dona que somniava mariaxis

ā€œNo tenia ni idea del perquĆØ, però des que s’havia separatla LluĆÆsa somiava mariatxis. Les primeres vegades nomĆ©s n’apareixien dos o tres. Ella estava asseguda al sofĆ  del menjador, els homes entraven, somreien i tot seguit es posaven a cantar ā€œAllĆ” en el ranchogrande, allĆ”dondevivĆ­Ć­Ć­Ć­Ć­aā€ i ella se’ls escoltava tranquilĀ·lament i atenta, com si tenir mariatxis al menjador fos tan normal com tenir-hi una planta mig difuntaā€ 

BƀRBARA RARRIERA FOLCRƀ

Nascuda a ValenciĆ  l’any 1980. Actualment, viu al Masnou. Va estudiar el grau superior de DietĆØtica i Nutrició i ara estĆ  estudiant el grau universitari de psicologia. Ɖs narradora i assagista que publica tot el que escriu al seu blog personal o en revistes digitals. Va guanyar el ā€œPremio Dardosā€ 2015 – WordPress de reconeixement a la dedicació, creativitat i esforƧ per a la creació i gestió d’un blog i el premi ā€œThe very inspiring blogger awardā€ 2015 – WordPress.

Bibliografia

ā€œSemillaā€ (Relat) Planeta Lletra – Especial CiĆØncia Ficció 2015, en aquest enllaƧ

ā€œMadre Tierraā€ (Reflexió/Article) Piensa en Reiki – Edició Octubre 2016, en aquest enllaƧ 

ā€œBosqueā€ (Reflexió/Article) Piensa en Reiki – Edició Novembre 2016, en aquest ennlaƧ 

ā€œRiendas de tu vidaā€ (Reflexió/Article) Piensa en Reiki – Edició Desembre 2016, en aquest enllaƧ

ā€œSemillaā€ (Relat) Planeta Lletra – Edició Gener 2017, en aquest enllaƧ

Extracte d’un llibre

Relat ā€œSemillaā€ 

ā€œY ese miedo que yace en los corazones de aquellos que no saben amar debe de transformarse. El amor conlleva la aceptación de ese lado oscuro que habita en sus espĆ­ritus. El amor, Blanca, es una semilla que habita en todos los corazones y brota cuando los pensamientos, sentimientos y el cuerpo forman uno. Cuando la consciencia brilla en el Universo sagrado formando parte de Ć©l. Esto, querida humana, es lo que deseabas escuchar. SiĆ©ntelo y haz brotar tu semilla en ese hogar al que algunos llamĆ”is MamĆ” Tierra. Ella te estĆ” esperando.ā€ 

CARME BUXALLEU I SERRAS

Nacuda l’any 1967 a Arenys de Mar on viu actualment. Ɖs biòloga i mĆ ster en biodiversitat. Treballa d’educadora ambiental. Ha realitzat moltes activitats per donar a conĆØixer la flora i la fauna de la nostra comarca. En la web arenys.org publica textos i fotos sobre el mateix tema. Ɖs tambĆ© colĀ·laboradora de l’Atles dels ocells nidificants del Maresme, essent responsable de la redacció de diferents apartats.

Bibliografia

El 2006, publica el seu llibre ā€œL’Alt Maresme, itineraris de naturaā€. Un llibre que pretĆ©n mostrar la realitat natural de la subcomarca de l’Alt Maresme, a travĆ©s d’una selecció de diferents itineraris que transcorren per tots els seus pobles i que permeten copsar els diferents ambients Altmaresmencs. El seus escrits són de caire medioambiental i scientĆ­fics.

Extracte d’un llibre

L’Alt Maresme, itineraris de natura

ā€œEl Bitllador era, antigament, com un moll de cĆ rrega on arribaven les mules (o matxos) a travĆ©s dels camins de bast (…) i transvasaven les mercaderies als carros que els hi esperavenā€. 

ā€œCreuem la riera (molts cops seca) i trobem una nova bifurcació. Anem cap a la dreta i, tot seguit, arribem al Salt d’Aigua; indret idĆ­lĀ·lic amb les parets folrades de la grĆ cil capilĀ·lera (una falguera) i amb alguna llengua de cĆ©rvol (una altra falguera, aquesta però, pel terra), on segons la llegenda, les Dones d’Aigua (…) hi feien bugada. Al mig de la placeta hi creixen robĆ­nies i un llorer que treu el nas per dalt del marge.ā€

CARME COLOMER PLANAS

Nascuda els anys quaranta a Arenys de Munt on viu actualment. Va exercir de professora per a nens secs. DesprĆ©s de molts anys escrivint prosa i poesia, l’any 1999 s’aboca finalment per la poesia. Ɖs reconeguda amb una multitud de premis: el Roc Boronat de l’Once, el Josep Sabater de Pineda, el Iris-Sol Casagemes de Pineda, la Mostra LiterĆ ria d’Arenys de Munt,  el Miquel MartĆ­ i Pol, etc.

Des del 2003 organitza anualment les Recitacions PoĆØtiques de primavera al Centre d’Arenys de Munt. i representa Arenys de Munt amb el poema ā€œDes de l’ampit del matĆ­ā€ a El Maresme en vers, Guia de recursos de les Biblioteques del Maresme, abril 2013.

Bibliografia

A peu eixut, sobre les aigües del temps, 1991-2002.

Pessics de sal, 2009.

Proclama de llums i ombres, 2014

Extracte d’un llibre

ā€œDes de l’ampit del matĆ­

Contemplo l’estora blava amansida

Sento el degoteig de veus i de presĆØncies

Sota la volta inmensa dels plĆ tans

De l’areny, batec del jorn a jorn

Les faƧanes a banda i banda

Testimonis del passat

AfaiƧonadores de l’esdevenir

Escampen mirades encuriosides

Xiuxiuejos de finestra a finestra

M’enjoia el concert de baixets trescadors

Que trenen fils i fan estels

I encerclen dibuixos travats a l’aire

M’enamora aquella sentor especial

Que pregona dolƧor de roges cireres

– joiers pels petits, plaers pels grans-

Que ens engresquen com les festes

I tot allò que ens fa més poble

Arrauxat i senyut, i pas a pas

Ens du mĆ©s amunt.ā€

CARME LAFAY

Nascuda l’any 1954 a Barcelona, amb vincles locals a Arenys de Mar, Sant Feliu de GuĆ­xols i la Segarra. Ɖs metgessa especialista en diagnòstic per la imatge i escriptora de novelĀ·la i assaig en catalĆ  i castellĆ . Ha sigut finalista del ā€œPremio Delta de Novela 2007ā€ i guanyadora del Premi de narrativa marĆ­tima Josep LluĆ­s Savall 2009 (editorial CossetĆ nia)

Bibliografia

Llibres publicats en paper i ebook:

  • Yo no soy tuya, Hijos del Hule, 2005. ISBN: 84-934009-7-1
  • Nosotras y ellos (seducir en Barcelona), Davinci Continental, 2008. ISBN: 978-84-936124-3-6  Finalista del IV Premio Delta de Novela Corta.
  • Tots tenim secrets, CossetĆ nia, 2010. Premio Josep LluĆ­s Savall de Novela MarĆ­tima 2009. ISBN: 978-84-9791-682-0.
  • Las muertes de Poe, Davinci Continental, 2011. ISBN: 978-84-92651-36-8
  • Rojo Mar, Ediciones Carena, 2011. ISBN: 908-84-15021-13-1.
  • Llora Palestina, Ediciones Carena, 2012. ISBN: 978-8415681205.
  • Soluciones a la(s) crisis, Ediciones Carena 2013. ISBN: 978-84-15681-51-9.
  • El caso de la Perla, Ediciones Seleer, 2013. ISBN: 978-84-94200-3-3-5.
  • Viatge enlloc, Ediciones Octaedro, 2014. ISBN: 978-84-9921-597-6.
  • De sol a sòl, cròniques del juliol de 2030, Ediciones Octaedro, 2016. ISBN: 978-84-9921-877-9.
  • Genius Minerals, coautora: Catalina G. Del RĆ­o, Editorial Cronos, 2017. Surt per Sant Jordi.

Llibre en format Seebook: 

  • El secreto de Liu Shen, 2016, publicat abans (2013) en format ebook.

Llibres en format ebook publicats per mi entre 2013-2016, a la venda a Amazon (https://goo.gl/VhZieT), Casa del Libro (https://goo.gl/LefdLg) i Google Play (https://goo.gl/nLt072):

  • Me enamorĆ© de A.P.R. (assaig novel.lat)
  • Al-andalus.com (novel.la)
  • Visions del món/ Visiones del mundo (articles dels meus blocs)
  • El sueƱo de Alba (novel.la)
  • Premi Carme Lafay 2015(relats)
  • Premi Carme Lafay 2018 / Relats en CatalĆ  Diversos Autors
  • La Mallorquina: Biografia autorizada, Lafay Ebooks nĀŗ 14 Catalan Edition, 2018
  • Genius Minerals, Lafay Ebooks nĀŗ 15 Catalan Edition, 2018
  • Maduras y felices: SĆ”cale provecho a la menopausia,  Lafay Ebooks nĀŗ 17 Catalan Edition, 2018

Extracte d’un llibre

El sueƱo de Alba, (novelĀ·la ambientada a Arenys de Mar) 

ā€œDesde niƱa, Alba habĆ­a llevado lo que podrĆ­a calificarse de doble vida. Eso es: la real y la imaginaria. Las dos habĆ­an convivido siempre en buena armonĆ­a. A lo largo del dĆ­a se entrecruzaban y se separaban sin descanso. En otros tiempos le habĆ­a parecido prĆ”ctico: cuando la realidad se le antojaba aburrida, se fugaba a la fantasĆ­a donde siempre habĆ­a tenido un rostro amable esperĆ”ndola, una persona con quien vivir las mĆ”s disparatadas aventuras. AllĆ­ era una heroĆ­na, una hembra magnĆ­fica que se comĆ­a el mundo. En sus sueƱos se transformaba en Nicole, mujer hermosa, decidida y aventurera, una especie de alter ego, exactamente lo que ella no era, pero le hubiera gustado ser. En su otro mundo se juntaba con Edmond y le amaba.ā€

CARME ROVIRA ROS

Viu a Vilassar de Mar. Ɖs poeta i mestre de poesia. Ensenya a escriure poesia a alumnes de diferents centres. El seu gos ā€œinvisibleā€ i altres estris, son molt apreciats per un pĆŗblic entregat al bon humor. Els utilitza com a vehicle conductor de reflexions i raonaments poĆØtics. A Paris 1986, on va viure uns anys, va desenvolupar una tasca voluntĆ ria organitzant un taller de poesia per a alumnes de la penĆ­nsula. Faules seves van ser representades per alumnes i dirigides per ella en el teatre. En tornar a Catalunya va continuar fent-ho a diverses escoles. Per les escoles de Castell Platja d’Aro segueix impartint anualment tallers poĆØtics en els quals mitjanƧant objectes: perfums espĆØcies,… Va participar en diferents projectes, grups de treball i seminaris dirigits al professorat per fer de la poesia un art atractiu i a l’abast de l’alumnat catalĆ .

Ha rebut diversos premis: primer premi ā€œNacional de Educaciony Sociedadā€ atorgat pel ā€œMinisterio de Educación y Cienciaā€  a un grup de mestres on el meu treball va ser:la poesia didĆ ctica, Any 1992 Pionera d’un programa de poesia telemĆ tica dirigida per el professor Joan Valldaura per les escoles rurals dels Pallars Lleida. Llibre de poemes amb proposta pedagògica ā€œGrill grillatā€, Tres premis individuals d’ajut a la publicació. Atorgats per el ā€œDepartament de Consum de la Generalitat de Catalunya

Bibliografia

Paper Paperam i Paperassaā€. InĆØdit

Faules Faulines  el Paper i les Joguinesā€.Inclòs en un llibre pedagògic.

Sostre de somnisā€ premi convocat per el Forum des femmesMediterranĆ©e i l’ institut CatalĆ  de la Dona.  InĆØdit.

ā€œLa Menopausa una Etapa de la Vidaā€ llibre per l’Associació de llevadores de Catalunya.

Llibre ā€œCabrils un gran poble petitā€.

Diversos articles i treballs en llibres de texts inclouen els seus poemes.

Llibres per infants: ā€œRwanda PaĆ­s dels Mil Turonsā€ i la biografia ā€œMadre Teresa de Calcutaā€, Producte de les experiĆØncies dels meus viatges per missions per gran part del continent AfricĆ  fis arribar a Etiòpia, amb la il•lustradora Pilarin BayĆ©s l’any 1986

He realitzat  treballs de poesia didĆ ctica per a nens hospitalitzats a Barcelona. Any 1991

ā€œFantasia  sense  Barretā€ llibre editat en catalĆ  i castellĆ . Un dels poemes va ser escollit per els alumnes del la ā€œEscuelaNacional d’Idiomas de Madridā€ i va ser escenificat en deu llengües.

Llibre de poesia Eròtica. ā€œEntre LlenƧols, Poemes per la Tauleta de Nit ā€ tres edicions. El compositor Albert Guinovart ha musicat alguns del poemes.

ā€œSalto de Cama Clavos de Aromaā€ poesia eròtica.

ā€œVivĆØncies d’una xarnega integrada i altres memòries d’ƀfricaā€ Llibre autobiogrĆ fic editat en castellĆ  i catalĆ .

CARMINA SERRA BOSCH

Nascuda l’any 1969 a Sabadell. Actualment, viu a Malgrat de Mar. TĆ© estudis universitaris en pedagogia i treballa en la direcció d’empresa. Des que li van diagnosticar cĆ ncer amb pronòstic de molt greu i que va superar, es va dedicar a escriure. El primer llibre que ha publicat narra la seva pròpia experiĆØncia, una historia real, la protagonista decideix emprendre una llarga aventura de sanació, que la portarĆ  a la selva amazònica (PerĆŗ), amb els natius de la comunitat Xipiva.

Bibliografia

Desperta’t a la vida. CatalĆ . 1a Edició setembre del 2016, 2a  Edició, gener del 2017

Despierta a la vida. Versió castellĆ . 1a Edició, abril del 2017

Extracte d’un llibre

Ɖs senzillament la història d’un viatge personal que comenƧa de forma inesperada amb un diagnòstic mĆØdic i que acaba en un crit d’esperanƧa.  Un viatge personal a travĆ©s de la meva malaltia i, en definitiva, Ć©s tambĆ© una història d’amor a la vida en la que he volgut dir d’alguna manera que ā€œnĆ©ixer no Ć©s mateix que estar viuā€. 

CHARRY DEL MORAL LƓPEZ

Nascuda l’any 1956 a Sayatón (Guadalajara). Viu actualment a Arenys de Munt. TĆ© estudis de batxillerat i Ć©s auxiliar clĆ­nica. Aficionada a la mĆŗsica, la lectura i l’escriptura des de fa temps. No va publicar el seu primer llibre fins el 2017.

Bibliografia

La Caja de caracolas

Extracte d’un llibre

EntraƱa un gran secreto familiar para Evelyn y serĆ” el objeto clave para dar sentido a la vida de la protagonista. El lector se zambullirĆ” dentro de las vidas de los protagonistas que viven a caballo entre Castilla la Mancha y CataluƱa.”

CLAUDIA MOLFULLEDA I MARTƍ

Nascuda l’any 1967 a Santa Susanna. Ɖs llicenciada en Filologia ClĆ ssica, experta universitĆ ria en constelĀ·lacions familiars, especialista en pedagogia sistĆØmica, Ć©s professora de llatĆ­ i grec des de fa vint-i-cinc anys.  

Bibliografia

Contes arran de mar. editorial Neopatria, 2015

De cua d’ull. Voliana edicions, 2018

Extracte d’un llibre

Contes arran de mar

ā€œEl pare d’Itone era un dels escribes de palau. S’ocupava de fer l’inventari de la producció artesanal i la seva posterior distribució, ja fos per a Ćŗs intern o per a l’exportació. No obstant, el coneixement d’aquells Ā«gargotsĀ» –com deia la mare d’Itone– no nomĆ©s li havia proporcionat un cĆ rrec de prestigi, sinó que li permetia anotar tot de coses que per a ell eren encara mĆ©s importants: es complaia en descriure la lluna plena o el sol rogenc que ilĀ·luminava el nou dia; registrava i classificava les plantes que la seva dona tan bĆ© coneixia i que omplien la casa penjades del sostre en petits manats; maldava per trobar la manera d’expressar, damunt la tauleta, el que experimentaven els seus sentits quan el mullava l’aigua de pluja, quan l’acaronava la brisa del mar, quan el pessigollejava el respir de la seva filla o de la seva dona ajagudes al seu costat…ā€ 

ELISENDA GUIU PONT

Nascuda l’any 1974 a Barcelona. Actualment, viu al Masnou. Ɖs llicenciada en Periodisme, guionista de televisió i autora de narrativa i teatre. S’ha format en DramatĆŗrgia a l’Obrador de la Sala Beckett amb J. Sanchis Sinisterra, Carles Batlle, Sergi Belbel o R. Schimmelpfennig. Es dedica al relat teatral i infantil. El text del seu debut teatral va ser seleccionat per la Fundación Sgae per a ser publicat a la colĀ·lecció Tetro Autor ExprĆ©s, Madrid, 2014.  Anteriorment, el 1994 havia guanyat el premi L’Esparver jove pel conte “Santa innocĆØncia“, publicat per La Magrana. Disposa de diferents propostes de petit format que combinen literatura i teatre.

Bibliografia

Magnetismos (teatre)

Explica’m un conte (teatre). Arola editors, 2015.

El RaĆÆm Inquiet (infantil)

Un superheroiamb poca traƧa (inf)

Les eines parlen (infantil)

Altres tĆ­tols:

El naixement (temes: familia, ideologies, referĆØndum catalĆ ). GĆØnere: comĆØdia)

Indigestió (temes: acollida refugiats, comactuaoccident. GĆØnere: drama) 

Extracte d’un llibre

Explica’m un conte

ā€œHOME: D’acord, segurament hi ha pares espantosos, pares incapaƧos de ser bons pares. SĆ© que no el conec. Però et conec a tu, Laura. Una mica, si mĆ©s no. I, francament, em costa d’imaginar que el teu pare no t’estimiā€. 

EMƍLIA ILLAMOLLA GANDUXE

Nascuda a Argentona on viu actualment. Ɖs novelĀ·lista i poeta. Ha estat vinculada laboralment al món del llibre des del 1974, primer a la botiga de llibres Cap Gros, i el 1975, com a cofundadora de la llibreria Robafaves, de la qual es va desvincular el 2011. Des de llavors, es dedica a escriure i a participar en activitats literĆ ries com en alguns programes de rĆ dio.

S’ha dit que la seva escriptura Ć©s delicada, preciosista, quasi impressionista i amb una important presĆØncia de la natura.

Bibliografia

Fraccions, (Viena Editorial, 2012)Joc de llunes, (Nova Casa Editorial, 2014)

Una certa onada, (Quorum llibres, 2015)

MƔsallƔ del cieloazul, (Nova Casa Editorial, 2016)

Encara hi ha papallones al jardĆ­ (Quorum llibres, 2017)

Els poetes del Maresme (Voliana Edicions, 2019)

Extracte d’un llibre

Fraccions

ā€œI voldria tornar fins als prats verds plens de flors grogues, encerclats per alzines centenĆ ries vives. Amb aquell silenci aclaparador, i la llum menys blava i mĆ©s brillant. I sentir com les arrels em volen xuclar, la pressió de la lĆ­nia de muntanyes que a l’horitzó atura el silenci, dins dels lĆ­mits de la vall, creant un univers Ćŗnic. I desprĆ©s, obrir la porta de casa. Respirar fondo. I reconĆØixer aquest aire tancatā€.

EMMA ROS MARTƍN

Nascuda l’any 1975 a Montgat on viu actualment. Ɖs novelĀ·lista especialitzada en la novelĀ·la històrica i en contes infantils. Ha cursat estudis de periodisme a la UAB. Creadora del personatge de dibuixos animats Pipsqueak, va escriure els guions de les sĆØries El planeta de Pipsqueak i Pipsqueak i els esports, a mĆ©s de fer de primer d’ajudant de realització per passar desprĆ©s a ser-ne corealitzadora. Ha treballat tambĆ© com a periodista local a la revista municipal de Montgat, ha desenvolupat tasques de comunity manager per a diversos clients i actualment, Ć©s redactora i webmaster de www.cocineando.com.

La primera novelĀ·la va servir a Emma Ros com a experiĆØncia per a la recreació històrica i provar la seva pròpia capacitat d’escriure novelĀ·la. Essent En Tierra de dioses una novelĀ·la essencialment de personatges masculins, les següents obres de l’autora montgatina mostren una evolució narrativa que tĆ© en comĆŗ protagonistes femenines fortes, amb inquietuds que busquen desenvolupar en l’ĆØpoca històrica en la qual es troben, sense disfressar-se ni adoptar rols masculins, sinó explorant en els lĆ­mits que imposen les seves societats. Tot plegat dota d’un sentit actual la recreació històrica de les seves novelĀ·les.  

Bibliografia

Novel·les (ficció històrica):

  • La ruta del incienso (sortirĆ  publicada al primer trimestre de 2017 amb Kailas)
  • La Compositora (2014 – Umbriel)
  • La Sacerdotisa de la Luna (2012 – Umbriel)
  • En tierra de dioses (2009 – Umbriel)

Llibre de desenvolupament personal 

  • Para adelgazarutiliza tu cerebro. Historias para no engordar (2007 – Zenith-Planeta)

Contes infantils (amb Cromosoma, 2005):

  • En Pipsqueak i el bosc
  • En Pispqueak i els animals
  • En Pispqueak i els esports aquĆ tics
  • En Pipsqueak  i els esports amb xarxa

Cuina:

  • Maneras de cocinar Hortalizas y Legumbres (Grijalbo ilustrados, 2018)
  • Maneras de cocinar Legumbres (Grijalbo ilustrados, 2018)

Extracte d’un llibre

EnllaƧos a tres obres

La Compositora

La Sacerdotisa de la Luna

En Tierra de dioses

EVA BASSƓ PƉREZ

Viu a Mataró. Va estudiar Filologia HispĆ nica. Ɖs poeta, va publicar dos poemaris.

Participa en recitals poètics de diferents poblacions i presenta i dirigeix el programa Tastets de Cultura a Mataró Ràdio

Bibliografia

Poemes a dues veus, la Comarcal Edicions (2010)

Els jardins perduts i el temps, 2015.

Extracte d’un llibre

Els jardins perduts i el temps

A on van a parar els dies que passen?

A quin rellotge s’amaguen els instants perduts?

A quins llavis es guarden el petons que no es donen?,

i les mirades que es troben?,

Els jardins perduts i el temps

“A on van a parar els dies que passen?

A quin rellotge s’amaguen els instants perduts?

A quins llavis es guarden el petons que no es donen?,

i les mirades que es troben?,

i els amors que el temps ha venƧut?

EVA LLEONART MONTAGUT

Nascuda a l’any 1971 a Barcelona. Actualment viu a Sant Pol de Mar. Ɖs novelĀ·lista i escriptora de relats curts.

Combina la seva vocació per l’escriptura amb la tasca d’ajudar els altres mitjanƧant tallers d’escriptura terapĆØutica, coaching i PNL. Imparteix tambĆ© tallers d’escriptura creativa i dinamitza tallers de lectura.

Ha guanyat premis pels seus relats: “LatĆ­n en la iglesia” premi del Periódico de Catalunya 2012, “DespertĆ© en mi cama sin saber dónde estaba” premi del programa El mejor final de la historia (Cadena Ser) 2007, “Experiencias vividas”  premi 7 plomes Mollet del VallĆØs, 2000 i “Tan iguals i tan diferents” tambĆ© premi 7 plomes Mollet del VallĆØs, 2002.

Bibliografia

Miratge (Editorial Voliana) 2014

La vida s’escriu amb minĆŗscules (Editorial Setze vents) 2008

QuƩ me estƔs contando (Hijos del Hule) 2007

10 x 10 microrelats (La quĆ driga) 2007

Extracte d’un llibre

Miratge

“SortĆ­ de l’aeroport de Calcuta sense saber on anar.

—Al riu. —Van ser les Ćŗniques paraules que pronunciĆ  fins arriar a Howrah, el majestuós pont de ferro que creuava el riu Hooghly. Des de la vorera est, el pont mĆ©s transitat del món es mostrava sumptuós, inundat de persones que el travessven per les calƧades laterals i de vehicles per la central.

Les dones, vestides amb saris de colors diferents, portaven al cap la llet i el menjar mentre vigilaven les criatures qeu corrien al seu voltant. A les dues bandes del riu hi havia grans parades de flores grogues, roses, vermelles i blanques. Les mateixes que es veien surant a riu com a record de cossos incinerats.

L’olor fresca es veiĆ© substituĆÆda de sobte per la d’espĆØcies que desprenien els cossos bruns en passar al costat d’en Marcel. Tot seguit la ferum de Calcuta el colpejava amb forƧa i desprĆ©s sentia el rastre de flors acabes de tallar.”

FINA JOSEPH CABALLƉ

Nascuda el 22 de febrer del 1969 a Arenys de Munt on actualment resideix.

Formació

  • TEI TĆØcnica Especialista en Educació Infantil. Escoles Freta. Mataró. Promoció 1992
  • Certificat de suficiĆØncia de catalĆ  nivell (C)
  • Curs d’iniciació a l’escriptura creativa de Relats curts. Tres Roques Mataró. 2015
  • Curs de novelĀ·la negra. Tres Roques Mataró. 2017
  • Curs de creació de personatges. Tres Roques Mataró. 2018
  • Curs de construcció d’històries. Tres Roques Mataró. 2018
  • Curs d’escriptura creativa. Biblioteca Sant Pol de Mar 2018
  • Curs d’escriptura creativa. Arenys de Munt. 2019
  • Curs de correcció i estil. Escola d’escriptura Ateneu BarcelonĆØs. 2019
  • Disseny grĆ fic: Deusto formació en lĆ­nia (actualment)
  • AnglĆØs nivell bĆ sic (actualment)

ExperiĆØncia professional

  • TEI TĆØcnica ed. Infantil. Educadora infantil des del 1985- 2021 (a diferents escoles bressol privades i pĆŗbliques)
  • Directora Llar d’infants La Vallalta. (2019- 2021)
  • Actualment incapacitada per exercir aquesta feina.
  • Escriptura i publicació d’un article a la revista: DESCOBRIR
  • Maquetació del llibre “EROTITZADES. MĆ©s enllĆ  del desig”

Obres publicades

  • Adaptació del conte ā€œDONES D’AIGUAā€. Edició limitada.
  • Autora dels contes ā€œLES DONES D’AIGUAā€, ā€œUN MON PIRATAā€ , ā€œEL CAVALL ALATā€ i ā€œLA BRUIXA DEL CELLERā€ . De la colĀ·lecció ā€œELS MONS D’EN MARƇALā€. Publicat per Nova casa editorial.
  • Autora del còmic ā€œSHUGAR i HARA: UN SELFIE A LA MALETAā€. Edició per l’Ajuntament de Calella (museu de turisme)
  • Autora de la novelĀ·la “PATƉ D’ƀNEC”. Publicada per Stonberg editorial.
  • Coautora del recull de relats eròtics: “EROTITZADES. MĆ©s enllĆ  del desig” . Autoedició.

Premis i reconeixements literaris

  • 2on premi de la 23a Mostra literĆ ria. ARENYS DE MUNT 2011
  • Finalista en els concursos de relats breus Platypus i publicació del relats 2016 i 2018.
  • Finalista en el concurs de relats breus del Diari de Terrassa i publicació del relat.
  • Guanyadora en prosa de la Mostra literĆ ria Arenys de Munt 2017
  • Guanyadora en prosa de la Mostra literĆ ria Arenys de Munt 2018
  • Guanyadora en prosa de la XXXV Mostra literĆ ria del Maresme. Cabrils 2018
  • 2a guanyadora del concurs de la D.O PenedĆØs de relats eròtics. 2018
  • Finalista del concurs de la D.O PenedĆØs de relats eròtics. 2019
  • Finalista del concurs de la D.O PenedĆØs de relats eròtics. 2020
  • Guanyadora del concurs de la D.O PenedĆØs de relats eròtics. 2021
  • 3a guanyadora al concurs de relats de Sant QuintĆ­. 2021

Extracte d’un llibre

PATƉ D’ƀNEC

En una granja d’ànecs del Montnegre, ens trobem amb un personatge peculiar, trist i desatĆØs, l’Anna Maria. Aquesta noia, maltractada per la vida, per la seva mare i pel seu company de feina, intenta tirar endavant el dia a dia sense massa esma. Quan coneix a la NoĆØlia, una mestra de l’escola del poble, la seva vida fa un petit gir i recupera de nou la ilĀ·lusió de viure. La NoĆØlia, es deixa portar pels seus sentiments i per la intriga que li desperta la seva nova amiga, la vol conĆØixer i ajudar. ParalĀ·lelament, coneix a un jove i, sense gairebĆ© voler-ho, es veu immersa dins d’un turmentós vaivĆ© de sentiments, on l’amor i el desamor es fa palĆØs en tota la seva essĆØncia: passió, possessió, odi, rĆ bia… La NoĆØlia, juntament amb una altra companya, descobreix que el jove del qual s’estĆ  enamorant, tĆ© un passat sospitosament tĆØrbol.

EROTITZADES

Erotitzades no Ć©s nomĆ©s un recull de tretze relats escrits per dues amigues apassionades per la literatura, l’erotisme i el vi.

A Erotitzades et trobarĆ s amb una orgia de personatges que mariden amb humor i sensibilitat un mosaic de passions, d’amors i d’enganys que t’avivaran els sentits i t’exaltaran l’ànima.

El conjunt de seqüeles fĆ­siques i emocionals, com ara la segregació salival, l’alteració dels sentits, el despertar genital o les Ć nsies descontrolades de plaer, que experimentarĆ s desprĆ©s de gaudir amb aquestes lectures sensuals intenses, et duran a una ressaca sensual que reviurĆ s durant els teus somnis humits.

Embriagades no Ć©s nomĆ©s un conjunt d’històries que et faran obrir la(es) gana(es).

AdvertĆØncia de les autores:
No ens fem responsables dels danys colĀ·lasexuals que es puguin derivar de la lectura del llibre.

ELS MONS D’EN MARƇAL

Els mons d’en MarƧal Ć©s una colĀ·lecció de quatre contes que recull les aventures d’un nen que et transportarĆ  a passejar per les tradicions mĆ©s arrelades i et farĆ  viatjar des de la muntanya fins al mar, et farĆ  conĆØixer pobles i les seves tradicions i sobretot et farĆ  gaudir amb les seves vivĆØncies.

FINA LLORCA ANTOLƍN

Nascuda l’any 1954 a Barcelona.  Ć‰s crĆ­tica literĆ ria i investigadora. Doctora en Filologia Catalana, professora d’italiĆ  a l’Escola Oficial d’Idiomes i traductora ocasional.

Bibliografia

Col·laboració en obres col·lectives, com ara: Feminismo y misogínia en la literatura española (2008), Universidad de Granada, coordinat amb Gloria Franco.

MercĆØ Rodoreda (1908-1983). Una literatura que ayuda a vivir. Madrid: Ed. Del Orto, 2002

Agua de alta mar. Maria-Mercè Marçal (1952-1998), Arcibel, Sevilla, 2011

En Nom de la Mare. Maria-Mercè Marçal reescriu la Passió. Barcelona: PAM, 2014

Extracte d’un llibre

En nom de la Mare. Maria-Mercè Marçal reescriu la Passió

De la mateixa manera que la vivĆØncia de l’embarĆ s, el part i altres moments de la maternitat havien desencadenat tota una sĆØrie de poemes en quĆØ feia un treball sobre l’alegria i les cares mĆ©s contradictòries de l’experiĆØncia, ara li toca ineludiblement, perquĆØ s’ha presentat en la seva vida, donar forma al dolor, possiblement al desconcert, a la rĆ bia i a la proximitat de la mort. Com les altres vegades, per buscar-hi una significació, per construir-la i poder-la oferir a qui, com ella, s’interrogui a l’arrel de les coses. I, com sempre, arrelada en una vivĆØncia femenina i feminista des d’uns ulls mĆ©s interrogants i mĆ©s lĆŗcids que mai.

GEMMA MARTƍ O’TOOLE

Nascuda l’any 1981 a Tordera. Actualment viu a Enfield (Londres). Ɖs narradora i poeta. 

Llicenciada en Comunicació Audiovisual (Pompeu Fabra 2003). Actualment és cap de continguts a www.greatbritishchefs.com.

Va guanyar el premi Hospital Sant Joan de Déu 2011 pel llibre «La Puça Russa».

Bibliografia

Projecte Martingales (Exposició de microrrelats a Cal Tarrassà, Tordera, 2011)

La PuƧa russa (La Galera, 2012)

Mots, Brots i Gargots (Exposició de poemes il·lustrats, Jardí Botànic de València, 2012).

La Caixa del port (A Buen Paso, 2013)

Extracte d’un llibre

PuƧa Russa

La Polina Ć©s la meravellosa puƧa russa que Ć©s l’estrella del circ d’en Penkov, un patró malcarat i que maltracta els artistes. No se salva ningĆŗ, de la seva despòtica direcció, ni els malabaristes, ni el mag, ni els pallassos, ni els trapecistes. Ni l’estrella del circ, la Polina que, cada vespre d’actuació, toca l’acordió i enamora els espectadors. Fins que arriba un dia que…

IMMA ROMEU SANCHO

Nascuda el 29 de desembre de l’any 1960 a Barcelona. Actualment viu a Vilassar de Mar.

TĆØcnica d’Educació infantil i directora de lleure.
Des de fa quaranta anys he treballat en diferents Ć mbits del mon educatiu: escola bressol, educadora de reforƧ a infantil i primĆ ria, casals d’estiu, menjadors escolars…
Actualment treballo com a coordinadora del menjador de l’escola Els Alocs de Vilassar de Mar

Premis i reconeixements

Premi de narrativa curta Ateneu Domingo Fins 2013 pel conte “Princesa”

Bibliografia

La cova de les llegendes (Voliana Edicions, 2022)

Extracte d’un llibre

La cova de les llegendes (NovelĀ·la juvenil)

En Carles, desprĆ©s de la separació dels seus pares, va a viure a un poble del Maresme. Aviat farĆ  noves amistats, entre elles, una persona molt especial… poc s’esperava tot el que, junts, haurien de viure.
PodrĆ­eu creure que, ben a prop de casa, hi ha una porta cap a un món mĆ©s enllĆ  dels lĆ­mits coneguts? Us imagineu que existĆ­s la possibilitat de viure el passat en primera persona? Com seria d’alĀ·lucinant caminar pel teu poble molt abans que arribĆ©s a ser un poble? Com podria ser de perillós que algĆŗ poguĆ©s manipular la història…?
Anys desprĆ©s, per fi, en Carles es decideix a escriure la crònica d’aquells fets, d’aquella aventura insòlita i perillosa que faria canviar les seves vides per sempre.
Tot va comenƧar en una petita cova, la cova de les llegendes.

ISABEL VERDÚ ARNAL

Nascuda l’any 1976 a LogroƱo. Actualment, viu a PremiĆ  de Mar. Ɖs Llicenciada en HispĆ niques i en Teoria de la literatura, MĆ ster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals. Ha cursat l’itinerari NovelĀ·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu BarcelonĆØs . Professora de llengua castellana des de l’any 2000 a diversos instituts.Destinada a Mataró (Escola d’Adults Can MarfĆ ) des del 2007. I actualment en comissió de serveis a l’Institut Obert de Catalunya (des del 2012). Escriu poesia, prosa i crĆ­tica literĆ ria. Ha estat guanyadora de la Mostra literĆ ria del Maresme (1994)

Bibliografia

Poemaris: De Amoris, Paris, TrƔnsito.

NovelĀ·la: La piel de Irlanda (Verbum, 2018)

Participació a Uno mÔs ocho, llibre col·lectiu de relats (Reservoir Books, 2016)

Participació a Mar de PremiĆ , llibre colĀ·lectiu de relats d’autors premianencs (pendent de publicació).

CrĆ­tica literĆ ria. ColĀ·laboració amb ressenyes a l’Heraldo de Aragon i a la Revista de Letras de La Vanguardia.

Recerca literĆ ria. Tesi doctoral en curs i participació a diversos congressos i publicacions acadĆØmiques: GĆ©ographies du vertige dans l’oeuvre d’Enrique Vila-Matas, Presses de Perpignan 2012; Escritura y teorĆ­a en la actualidad, CSIC, 2017, etc.

Participació a diversos proyectes pedagògics: Llengua catalana i literatura GES, Castellnou, 2012; materials per a la Formació Interna de Centres d’Adults, etc.

Extracte d’un llibre

“Entonces, por aquel entonces, la vida parecĆ­a estar en otro lugar, me digo al compĆ”s de los brazos que mecen a Edna; al fondo, el dĆ­a se expande en un haz de promesas. No aquĆ­ sino mĆ”s allĆ”, donde la ciudad perdĆ­a sus confines. MĆ”s allĆ” del mar. MĆ”s allĆ” de unos ojos abiertos. QuerĆ­a verlo todo. Como esta bebĆ©: no perder ni un gramo de la vida que va despertando”. 

Principi relat ā€œNo querĆ­a dormirā€ (Publicat a l’antologia Uno mĆ”s ocho)

LAIA NOGUERA CLOFENT

Nascuda l’any 1983 a Calella on viu actualment. Ɖs poeta, filòloga i mĆŗsic, llicenciada en Filologia Catalana. Va guanyar diferents premis per les seves obres: Caure (Edicions 62, 2011), premi AusiĆ s March 2011; Triomf (Columna, 2009), premi Miquel de Palol 2009; No et puc dir res (Viena, 2007), premi de Poesia MartĆ­ Dot 2006; TelĀ·lĆŗria (dins Bellesa ferotge: Fonoll, 2006), VII Premi Literari Joan Duch 2005; Fuga evasió (PagĆØs Editors, 2003), XXXXIX Premi de Poesia Recvll 2003 i L’oscultor (Galerada, 2002), XXXVIII premi de poesia Amadeu Oller 2002. 

Bibliografia

Poesia

  • Amor total. Santa Coloma de G.: Tanit, 2016.
  • QuĆ© extraƱa ventana (escrit i publicat en castellĆ ). Santa Coloma de G.: La GarĆŗa, 2016.
  • Rius soterrats (amb gravats de deu pintors). Cardedeu: Petjades d’Art/edicions, Estudi d’Art Jordi AliguĆ© Anna BellvehĆ­, 2011.
  • Caure. Barcelona: Edicions 62, 2011.
  • Parets. La Pobla Llarga: Edicions 96, 2011.
  • L’U (amb fotografies de Fiona Morrison). Tarragona: Erola Editors, 2010.
  • Triomf. Barcelona. Columna, 2009.
  • Els llops (amb Esteve Plantada i Joan Duran). Santa Coloma de G.: La GarĆŗa, 2009.
  • No et puc dir res. Barcelona: Viena, 2007.
  • TelĀ·lĆŗria (dins Bellesa ferotge). Juneda: Fonoll, 2006.
  • Incendi. Barcelona. CafĆØ Central, 2005.
  • Fuga evasió. Lleida. PagĆØs editors, 2003.
  • L’oscultor. Cabrera de Mar. Galerada, 2002.

Teatre

  • Ah! Barcelona. Edicions Poncianes, 2013.
  • Disputa de l’ase (amb Albert Mestres). Barcelona: ReMa 12, 2009.

Extracte d’un llibre

COM UN ARBRE

PerquĆØ tot forma part de la vida

i no Ʃs necessari decidir.

Pots viure deixant que les coses

es facin, s’expressin.

Et pots desplegar en el paisatge,

el paisatge que ets tu,

que Ʃs un miratge de tu,

i no fa falta res mƩs.

Perquè totes les coses són la mateixa:

els altres, el cos, les paraules,

les excuses, els problemes,

els misteris per resoldre,

els rius que passen

i no tornen.

Pots deixar de decidir

què és bo i què és dolent.

A poc a poc.

Cal fer-se a poc a poc.

Com un arbre.

LALI RIBERA RODERGAS

Nascuda l’any 1958 a SĆŗria. Actualment, viu a Vilassar de Mar. Ɖs Llicenciada en Filologia Catalana, professora de secundĆ ria i professora d’estilĆ­stica i de Narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu BarcelonĆØs. Ɖs poeta. va publicar fins ara tres poemaris, l’Ćŗltim dels quals (En punt, 2017) estĆ  escrit conjuntament amb NĆŗria PujolĆ s i Jordi Roig. Va guanyar el premi de poesia Maria Oleart, Alella, 2010.

Bibliografia

Enyors i tornes. La Comarcal Edicions, 2011.

Temp(teig)s. Voliana Edicions, 2014.

A punt. Voliana Edicions, 2017.

Extracte d’un llibre

Mai no Ʃs ahir

i l’ara eriƧa els mots

que llaviegen indecisos

l’espera del demĆ :

miratge transparent.

LITA PALOMERA SALVADOR

Lita Palomera Salvador, nascuda l’any 1965 a Mataró on viu actualment. Ɖs poeta. Va escriure dos poemaris fins ara, un d’ells encara no estĆ  editat.

Bibliografia

7 receptes de cuina i una carta d’amor, Obra autoeditada.

Sinapsi, poemari no editat

Extracte d’un llibre

Esperant

Ha preparat el sopar. Avui ha comprat peix i l’ha fet al forn, amb patates i ceba, com a ella li agrada. Ha anat fent temps, ja ha endreƧat la cuina i ha parat la taula, però ella no baixa. A la nevera, fa estona que es refreda aquell vinet blanc i afruitat que torna dolƧa la nit. Decidit a no esperar mĆ©s, puja les escales i s’acosta silenciós a l’habitació pel passadĆ­s. Ella Ć©s al lavabo, la porta estĆ  entre oberta i no l’ha sentit arribar. Discretament, ell, l’observa: Ella, es desmaquilla sense pressa. Es passa el cotó per la pell del rostre tot dibuixant circuits, recorre les galtes i l’oval mirant-se al mirall, aturant-se en descobrir qualsevol imperfecció que el temps va deixant, potser, un pĆØl fora el camĆ­ de la seva cella…Ell, mirant-la, entra subtilment en la intimitat de cada un dels seus gests. Que ella pugui anar fent, amb el seu tarannĆ  distret, mentre ell es delecta amb la grĆ cia amb quĆØ belluga els dits en tocar-se la cara.Empeny un xic mĆ©s la porta -Vida (en veu baixa) –el sopar estĆ  a punt. Ella, es gira amb la mirada amorosa i li regala un somriure. S’acosta, li posa els braƧos al coll i li besa els llavis. -Ara baixo, amor meu. Hum, quina olor que fa!

LOLA ANDRADE OLIVIƉ

Nascuda l’any 1957 a GalĆ­cia. Viu al Masnou des de fa uns vint anys. Ɖs Llicenciada en Filologia HispĆ nica i treballa de coordinadora de tallers d’escriptura. Ɖs novelĀ·lista, va publicar dues novelĀ·les: Plagio i Lo que no se dice.

Bibliografia

Plagio, editorial Maikalili, 2004

Lo que no se dice. Editorial Linkgua, 2014

Madre e hija de Casablanca a Vigo. Pensódromo, 2018

Extracte d’un llibre

Lo que no se dice

Hasta que un dĆ­a, sin saber cómo, sientes un impulso desatado, una cólera que te sube por los vasos sanguĆ­neos hinchĆ”ndote las venas de pura rabia… entonces sientes que serias capaz de cometer el acto mĆ”s brutal y salvaje.

LOLA CASAS PEƑA

Nascuda l’any 1951 a Mataró on viu fins l’actualitat. Ɖs mestra de primĆ ria i assistent tecnico-sanitari. Ɖs escriptora i autora d’un gran nombre de contes infantils i poemes adreƧats a infants i joves.  Durant la seva trajectòria ha publicat prop d’una vintena de poemaris per a lectors d’entre 6 i 12 anys.

Actualment coordina la tertĆŗlia ā€œLlegimā€ a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, tertĆŗlia adreƧada a joves lectors.

ā€œUna altra de les particularitats de la trajectòria de Casas com a docent ha estat el seu interĆØs pel cinema, que l’ha portat a produir quatre migmetratges protagonitzats pels seus propis alumnes de l’Escola CamĆ­ del Mig: Ostres, quina nit!, Windows, AquĆ­ hi ha morro, The Roulf. Terror a l’escola!. Aquestes pelĀ·lĆ­cules han estat guardonades amb diversos premis. (Fons ViquipĆØdia)

Bibliografia

MƩs de 50 obres publicades

Extracte d’un llibre

Botons

Dins del calaix de costura,

(procurant no fer cap nosa)

la mare guarda uns tresors

dins d’una capseta closa.

Els tresors són fets de nacre,

de tons suaus o virolats,

prenen forma arrodonida

i amb dos o quatre forats.

He agafat la capseta

i he escampat els tresors.

La taula ha quedat clapada

d’estrelles de tots colors.

MAGDA BERTRAN I FITA

Nascuda l’any 1962 a Arenys de Mar, on viu actualment. Ɖs escriptora d’assajos de diferents tipus: històrics, costumistes, … i d’altres de caire mĆ©s cientĆ­fic. Ɖs narradora i poeta.

Ɖs llicenciada en CiĆØncies de la Informació i va estudiar tres anys de Filologia Catalana. Treballa com a periodista free-lance en temes mĆØdics i cientĆ­fics, colĀ·laboradora editorial, traductora i correctora.

El 2009 va guanyar el premi de la Mostra LiterĆ ria d’Arenys de Mar de narrativa amb la narració ā€œEl Dant de nou al purgatoriā€ i l’ AccĆØsit de poesia amb el recull Via LĆ ctia, 202.

Bibliografia

CƔncer: la respuesta ignorada, editorila Betran Fita, 2005

Perfumes y aceites esenciales, 2001

Rondalles i CanƧons de la Riera de Sobirans. amb Albert Estengre, 2014

Història Certa dels Set Cels, llibre de contes. 2017

Via LĆ ctia, 202. Recull de poesia, 2009

Extracte d’un llibre

Història Certa dels Set Cels

Mentre se’n va cap a l’hotel recorda una contalla que li va explicar son pare. Va dir-li que al desert, sovint, el caminant assedegat creu veure una gran bassa d’aigua, brillant com un mirall. El caminant fa via vers l’oasi però estĆ  cada cop mĆ©s i mĆ©s lluny. La bassa no Ć©s real, Ć©s un miratge i seguint-lo, seguint-lo, el caminant s’ha extraviat. 

Via LĆ ctia, 202  

Aigües de Mart,

aigües antigues, eòniques,

quina secreta vida alimentareu?

Quines flors s’emmirallaren en els vostres rierols?

Quins estranys vaixells

Van solcar els vostres mars

MAR FONT

Va nĆ©ixer a Vilassar de Mar on viu actualment.  Ɖs mestra de mĆŗsica en una escola pĆŗblica de PrimĆ ria. Ha estudiat el grau mitjĆ  de piano al Liceu de Barcelona. Ha cursat l’itinerari de narrativa i novelĀ·la i el curs de Teoria i prĆ ctica del conte infantil a l’Ateneu BarcelonĆØs

Bibliografia

Tu voldries ser el meu avi amb l’editorial Animallibres (2019)

Extracte d’un llibre

Recordo les tardes que passĆ vem junts. Fa olor de mar, la que t’agradava, i avui hauria estat un bon dia per sortir a navegar. T’enyoro. Ja fa dos anys que te’n vas anar. Em vas ensenyar a navegar l’estiu que ens vam conĆØixer ara farĆ  quatre anys. Jo esperava la Tina fent un castell de sorra i tu preparaves la teva barca. Em vaig acostar per parlar amb tu i des d’aquell dia ens vam fer molt amics. Sempre em deies que semblava un periodista, amb tantes preguntes que et feia. Veig la teva mallorquina aquĆ­ a la platja que va descolorint-se com si volguĆ©s desaparĆØixer, tambĆ©.

MARGARIDA COLOMER I ROVIRA

Nascuda l’any 1944 a Vilassar de Mar, va viure des de petita a Mataró i mĆ©s tard es va traslladar a Argentona on viu actualment. Ha estudiat magisteri i Ć©s llicenciada en història per la UAB. Ɖs professora de ciĆØncies socials i historiadora especialitzada en la història contemporĆ nia de la comarca del Maresme. Ha estudiat entre altres el moviment cooperatiu i la lluita obrera, especialment la de les dones.

L’octubre del 2003, va guanyar el Premi Memorial Estrella Casas i Costa, atorgat per l’Institut de CiĆØncies Socials d’Educació de la Universitat de Barcelona i la Fundació Estrella Casas i Costa-Manual ParĆ©s i Maicas.

Bibliografia

Cooperativisme i Moviment Obrer. Editat per Alta Fulla el 1986.

El Barri Pla d’en Boet. Editat Ed Generalitat de Catalunya, 1995

Guerra Civil i Revolució a Argentona (1936-1939). Ed Aixernador, 1990.

Josep Calvet i Móra. Ed. Ajuntamenr d’Argentona, 1996.

Guerra Civil a Mataró. Ed Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006

Joventuts Socialistes de Catalunya.  Ed Nous Horitzons, 2007.

La Postguerra a Mataró. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013.

Francesc Burniol. El mestre que fou depurat per republicĆ  i catalanista. Ed Voliana Edicions,2015.

TambĆ© ha participat amb articles en la revista Anthròpos i l’AvenƧ.

Extracte d’un llibre

Guerra Civil a Mataró, 1936-1939

A dos quarts de nou del vespre del dia 24 de juliol de 1942, Joan Peiró va ser afusellat al camp de tir de Paterna amb sis cenetistes més. Un amic en va recollir les despulles perquè no fos dipositat a la fossa comuna i el va enterrar en un nínxol que acabava de comprar. Des del 26 de juliol de 1989 les restes reposen en el cementiri de Mataró. (pàg.292)

MARIA CATALƀ SERRA

Nascuda l’any 1949 a Mataró on viu actualment. Ɖs professora de primĆ ria, especialitat de catalĆ , socials i anglĆØs. Ha fet cursos de narrativa a l’Escola d’Escriptura Ateneu BarcelonĆØs i a l’EnciclopĆØdia Catalana. Ɖs novelĀ·lista des del 2002. Va publicar cinc novelĀ·les. Una d’elles, A les Fosques, estĆ  ambientada en Mataró. Participa al programa de Mataró RĆ dio amb el ColĀ·lectiu Planeta Lletra, secció Eines d’escriptura.

Va guanyar el concurs de NovelĀ·la Curta de l’Universitat de Lleida, 2002 amb “La noia del cementiri” i el concurs Serralada de Marina, convocat per la Sociedat Cultural Sant Jaume de Premia de Dalt, 2006 amb “En Gerard, en Llauna i en PĆØls”.

Bibliografia

On reposen els somnis. Barcelona: Ed. Solsona i Comunicacions, 2002.

El alcalde de la Malena. Barcelona: Ed Siglo XX LĆ­deres Editorial SL. 2005

Urpes de seda. Barcelona: Ed Ara, 2011.

Garras de seda. Barcelona. Autoedició, 2014

A les fosques. Argentona. Voliana Edicions, 2014

Els Amors fan L’Amor. Voliana Edicions, 2018

Extracte d’un llibre

Urpes de seda 

Mira, Adelina, jo de flors en porto a la mare i al pare, que van escarrassar-se tota la vida per tirar-nos endavant. Que s’aixecaven de matinada per ocupar-se del tros i de les vaques i que a la nit, quan tenĆ­em febre, ens vetllaven i ens posaven cataplasmes; però a en Joan, ni una, que m’hi vaig casar perquĆØ tots em dĆØieu que era un bon partit, un noi honest i treballador, que em posaria una casa com DĆ©u mana i que al seu costat no em faltaria res. Ben cert, res no em va faltar: cops, insults, reganys i menyspreus, que tot li ho feia malament menys els fills, que bĆ© que s’entossudia a fer-me’n. Vaig plorar-lo el dia de l’enterrament, un bon caramull de llĆ grimes, i d’enƧƠ fins ara, ni una.

MARIA ESCALAS BERNAT

Nascuda a Mallorca l’any 1969 Mallorca. Viu actualment a Mataró. Ɖs mĆŗsic de professió i escriptora. ComenƧa la publicació dels seus escrits amb un bloc a internet l’any 2006. Els relats que allĆ  hi publicava acabaran sent publicats l’any 2011. Cursa els estudis de narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu BarcelonĆØs i el 2016 publica la seva primera novelĀ·la Abans que el teu record torni cendra, per la que va guanyar el premi la LlanƧa de Sant Jordi, d’ƒmnium Cultural i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, 2015. Per la mateixa novelĀ·la va quedar finalista de la 35 edició del Premi BBVA Sant Joan 2015.

TambĆ© havia guanyat anteriorment el premi del 6ĆØ concurs de relats breus de dones Paraules d’Adriana que organitza el Centre d’Informació i Orientació de la Dona (CIOD) de l’Ajuntament de Sant AdriĆ  de Besòs, l’any 2005 pel relat ƈxitu. L’any 2007 aconsegueix un accĆØssit al concurs de contes del Tot Mataró i Maresme

Bibliografia

Super-vivĆØncies quotidianes (2011) Editorial CPL, en castellĆ  i catalĆ .

Abans que el teu record torni cendra (2016) Editorial Ara.

Sara i els silencis (2018) Amsterdam

Extracte d’un llibre

Del blog ā€œIdĆ³ā€

Per quĆØ continues aixĆ­? 

T’ho pregunto, i em quedo a l’espera de la pantalla. Els tres puntets intermitents m’indiquen que escrius, que esborres, que tornes a escriure, que tornes a esborrar. 

Finalment em dius

-Ɖs el que s’espera de mi.

I  a mi m’agradaria poder fer-me lĆ­quida, o fer-me llum, i travessar la pantalla i arribar a tu, al teu ordinador,  que espera una resposta que no sĆ© donar-te, i fer-te una abraƧada intensa, perquĆØ no et sentis tan sol, estimat amic.

-M’hi vaig comprometre -continues.

I desprĆ©s d’un silenci llarg, acabes de reblar el clau:

-Per tota la vida. 

Tens raó. Et vas comprometre.

NingĆŗ t’ho va explicar, oi? Fa vint anys, quan li vas dir sĆ­, t’estimo,  vull ser el teu home per sempre.

NingĆŗ et va explicar que amb amor no n’hi ha prou. Que calen moltes mĆ©s coses. Que els petits defectes encantadors es convertirien en manies insuportables. Que el tedi, les obligacions, la rutina t’aniria corcant. Que alguns dies et quedaries mĆ©s tard a la feina just per no anar a casa, on ja no et fa ilĀ·lusió arribar. Que et faria pĆ nic que els vostres fills es facin grans, perquĆØ tens por de perdre el que mĆ©s fermament us ha unit durant tants anys.

I tot i aixĆ­, t’hi hauries casat, ho sĆ© del cert, perquĆØ sĆ© que l’estimes, i molt. 

… NingĆŗ Ć©s tants anys infeliƧ al costat d’una persona si no Ć©s que se l’estima.

MARIA PLANAS CAMACHO (Maria SanplĆ )

Nascuda l’any 1965 a Vilassar de Dalt on viu actualment. TĆ© estudis en Filologia catalana. Ɖs correctora oral i tipogrĆ”fica de la Generalitat, traductora jurada de la Generalitat, traductora literĆ ria i especialista en conferĆØncies sobre autors i professora de recursos literaris. Ha guanat l’AccĆØsit premi novelĀ·la curta a Andorra. Cercle de les Arts i les lletres 2013, amb Totes les pors que ens habiten les mans.

Bibliografia

El silenci de les cases. Ed. PagĆØs.2017

Extracte d’un llibre

Mai no Ʃs ahir

“Segona mort d’en Manel

En Manel va tornar al mas del Revolt desprĆ©s d’haver estat presoner un temps. Va tornar malalt, amb els barrots de ferro de la presó clavats al moll de l’os. Al mas i al poble encara es veien les ferides de tants morts i desapareguts.

El seu fill tambƩ era mort, havia mort petit com un cuc .

L’Aurora era al mas quan ell va tornar. Tenia la cara pĆ l•lida i els ulls enfonsats de pena negra. Els cabells eren mĆ©s clars de com els recordava ell. L’Aurora tambĆ© havia vist la mort, diferent de la mort de les trinxeres,  la del seu petit.

L’Aurora i en Manel es van conĆØixer un dissabte i el diumenge la va besar. La va arrambar a la noguera  vella, prop de la porta del mas. Entre la tartana i el carro. Li va sentir el cos jove bategant amb fĆŗria i desig, els pits rodons i joves contra el seu propi pit. 

Els seus cossos sencers quan eren els dos van viure molt de temps partits. Per això, ara, quan torna en Manel, són novament un de sol.

L’Aurora l’acompanya al lloc de la fusta i el poema. Al costat entre les pedres de greny del marge hi ha enterrat el seu fill-cuc. Li parla del poema, li diu que Ć©s un plor de l’ànima. Li parla, li explica, li diu i calla. Calla tres vegades. L’Aurora plora, en Manel plora tambĆ©; plora pel fill no conegut. S’aturen i miren les estepes, les blanques i les roses.

L’Aurora s’asseu a les pedres, en Manel dret al seu costat se la mira i li acaricia els cabells. DesprĆ©s poc a poc la fa aixecar i l’abraƧa. Pel camĆ­ fins al mas s’agafen les mans. A dintre, a l’entrada, en Manel li arromanga les faldilles i ell es descorda els pantalons. La fa estirar al terra i ell s’hi estira al damunt. L’Aurora toca amb les mans les potes de la taula, en Manel panteixa al seu damunt. Mentre els ulls ploren pel seu fill-cuc. MĆ©s tard l’Aurora s’asseu, ell tambĆ©, al seu costat. En Manel s’adona que no Ć©s mort i ha tornat a casa. Que l’Aurora existeix, Ć©s a casa i l’estava esperant. TambĆ© existia un fill, un fill que ell no ha arribat a conĆØixer. En Manel s’aixeca, ajuda l’Aurora a aixecar-se i l’acompanya al camĆ­ del safareig. 

S’asseuen al pedrĆ­s mentre llencen pedretes a l’aigua. Tot Ć©s silenci en la nit quieta, una pedra toca una granota que rauca fugitiva. 

En Manel pensa en el pas del temps, en la manera d’aturar-lo i arrencar els barrots de ferro del seu cos. La plana gran de la vora el bosc serĆ  casa seva. Al costat  nord de la feixa hi ha un greny de pedra rosa, en fa una cova, nomĆ©s per dormir. Aviat s’hi afegiran dos homes mĆ©s, veĆÆns. Els homes cuiden en Manel, cada dia mĆ©s feble. L’Aurora  tambĆ© el cuida d’amagat tant com pot, però no n’hi ha prou.

No triga a baixar a poble a buscar el metge. Mentre els homes amaguen en Manel a pallissa, el metge arriba. A en Manel els ossos se li tornen de pedra de tant de pes. El cos li bull mentre es glaƧa per dintre i poc a poc s’ofega. 

—Em sap greu Aurora. SĆ­ l’haguĆ©ssim pogut tractar abans… —L’Aurora no diu res. En Manel respira amb dificultat. Quan queden sols  li explica amb deteniment com coĆÆa a vermell roent el ferro que li va servir per esgrafiar a la fusta el poema del fill-cuc. En Manel no diu res, no sap si el sent, tĆ© els ulls tancats i aquella nit la febre se l’emporta. L’Aurora sent com se li parteix novament el cos”

MARIA ƀNGELS GIL VILA

Nascuda l’any 1965 a Barcelona, Ć©s mestra d’Educació Infantil, logopeda, conta-contes i pallassa. Els seus escrits estan dedicats a la literatura infantil.

Bibliografia

M’ho va dir la lluna. IlĀ·lustracions Mabel PiĆ©rola. Edicions Bellaterra, 2005.

Anoche hablĆ© con la luna. IlĀ·lustracions Mabel PiĆ©rola. Edicions Bellaterra, 2005.

El jardĆ­ del meu avi. IlĀ·lustracions Mabel PiĆ©rola. Edicions Bellaterra, 2007

El jardĆ­n de mi abuelo.IlĀ·lustracions Mabel PiĆ©rola.  Edicions Bellaterra, 2007.

Una de nassos. Il·lustracions Maria Tarragó. Sd·edicions, 2009.

Extracte d’un llibre

Una de nassos

Quan vaig néixer, tenia el nas vermell. Rodonet com un gra de Raïm i vermell com un tomàquet madur.

Val a dir que als meus pares, aquell petit detall de naixement, no els va fer cap mena de grĆ cia.

Al contrari, estaven ben amoĆÆnats.

MARIA LLUƏSA LATORRE CASELLAS

Nascuda a l’Esquirol (Osona) l’any 1961. Actualment viu a Tordera on treballa de metgessa de famĆ­lia al CAP des del 1994. TambĆ© tĆ© estudis de piano, fins al setĆØ curs. A mĆ©s, va formar part del grup de pop-rock Duble Buble com a teclista i, molt de tant en tant, encara fan algun concert.

Encara que ha tingut una educació preeminentment cientĆ­fica, opina que l’art ens apropa al coneixement amb la mateixa forƧa que la ciĆØncia. Les principals afeccions de la Maria LluĆÆsa són la mĆŗsica i la literatura però tambĆ© l’apassionen el cinema, la fĆ­sica, l’astronomia, la història i la paleoantropologia. 

Bibliografia

Els Peons de l’assassĆ­. Emboscall, 2006

De Susqueda a Tübingen: diari d’una metgessa. Osedi, 2010

Dones invisibles. Viena, 2011.

El cos de les llavors. Emboscall, 2015.

Extracte d’un llibre

Fragment del llibre De Susqueda a Tübingen. Diari d’una metgessa (la idea central de l’obra Ć©s la vida d’una guaridora a l’entorn del 1600 que serĆ  acusada de bruixa):

A la nit el va guiar cap al bosc de Puig de Rajols. Una estona desprĆ©s uns udols van precedir l’aparició d’en Vermell, la Lluna, en Lleó, la Diana i en Tro. Primer van bordar l’Arnau, però de seguida van entendre que no era cap amenaƧa per a la Paula i van acceptar les seves carĆ­cies. 

L’Arnau va recordar les paraules d’en Roger quan li deia que en la Paula confluĆÆen ciĆØncia i mĆ gia com un tot harmònic i que això la feia especialment dotada per sanar. Es va asseure en una pedra. La silueta de la Paula i els llops que la voltaven li van fer l’efecte d’una visió sobrenatural, aleshores va sentir que una deessa l’havia deixat entrar al seu reialme.

MARIA LLUƏSA PICADO SILVA

Nascuda a ValĆØncia d’AlcĆ”ntara, Caceres l’any 1951. Viu actualment a Cabrils. Animadora Sociocultural de professió, la seva vida, d’una manera o altra, sempre ha estat lligada al món de la literatura. Durant la seva infĆ ncia mai va deixar d’escriure relats curts per pura diversió, però no seria fins a l’any 2001 que farĆ  publica la seva vocació quan es va presentar al certamen “Memòria de Dona”, organitzat per la Diputació de Barcelona amb el seu relat Ultreya, sent una de les obres premiada. L’any següent va guanyar el guardó especial al tema tractat amb el seu relat “Dues vides”. Aquests premis li van donar el valor necessari per escriure la seva primera novelĀ·la MarĆ­a, la frontera y el camino, seguida de Camino Negro. Llegir les novelĀ·les de M. Luisa Ć©s viatjar en el temps i descobrir, a travĆ©s de les vivĆØncies dels protagonistes, moments de la història del seu paĆ­s d’origen.

Bibliografia

MarĆ­a, la frontera y el camino. Editorial Isabel, 2012

Camino Negro. Editorial Isabel, 2015

Extracte d’un llibre

Camino Negro

BĆ”rbara sintió un nudo en el estómago. HacĆ­a aƱos que no sabĆ­a nada de su buena amiga. HabĆ­an perdido el contacto despuĆ©s de su boda, a raĆ­z de las huelgas de las minas de carbón en los aƱos 1969- 1970. La verdad es que no lo recordaba muy bien. En Matarrosa del Sil fueron meses de lucha. En toda la cuenca minera y Gaiztarro se mantuvo el pulso con los mineros. Algunos obreros fueron despedidos y su marido fue de los que perdieron su empleo. Al quedarse sin trabajo decidieron emigrar y poco tiempo despuĆ©s, el famoso tren Estrella Galicia, a su paso por Ponferrada los transportó a su nuevo destino: Barcelona. Pero de aquello ya hacĆ­a muchos aƱos… 

…/…

Su primer hogar en aquella zona oscura y lluviosa, a su llegada a Matarrosa con sus padres y sus hermanos pequeƱos, fue una medio casa-medio chabola en un lugar llamado ā€œLos Barraconesā€ muy cerca de las Casas Nuevas. Seguro que habĆ­an sido los almacenes de los materiales utilizados para construir el nuevo barrio y que, ante la falta de viviendas y el auge de la inmigración, los habĆ­an acondicionado un poco y los alquilaban a las familias que llegaban de distintas zonas.

MARIA TERESA BERTRAN ROSELL

Nascuda l’any 1952 a Arenys de Mar on viu actualment. TĆ© estudis de Filologia Catalana. Escriu de manera espontĆ nia rodolins i quartets burletes envers el colĀ·legi, però en morir la seva amiga d’infĆ ncia a dotze anys (gener, 1965) li dedica un primer poema seriós. Tot i que ella no ha parat d’escriure, el seu primer recull de poemes veu la llum l’any 1976 quan un amic seu, el presenta al premi Amadeu Oller, que aconsegueix guanyar. AixĆ­, el recull Aor es publica i dona a conĆØixer el nom de Teresa d’Arenys. Es va tractar de la primera dona poeta que guanya el premi. El va seguir altres com el recull Versos de vi novell 1977 que tambĆ© guanya un premi. L’any 1999 publica el llibre Tuaregs. Cants d’amor i de guerra de l’Ahaggar, pel qual guanya el cinquĆØ premi Quima Jaume de CadaquĆ©s, l’any 2000, etc. L’any 2001 publica la seva primera novelĀ·la El Quadern d’AgnĆØs SolĆ  i finalment, el 2017, es publica el seu darrer llibre Obra poĆØtica (1973-2015).

Bibliografia

Poesia

  • Aor. Barcelona. Amadeu Oller, 1976.
  • Onada. Vilassar de Mar. Oikos-Tau, 1980.
  • Murmuris / Aor. Barcelona. Llibres del Mall, 1986.
  • La requesta i el refĆŗs. Versions de poesia tuarega. Argentona – Vilassar de Mar. l’Aixernador – Museu de la Marina i Ajuntament de Vilassar de Mar, 1996.
  • Dos RĆØquiems. Versions de R.M. Rilke. Els Marges, Barcelona, nĆŗm. 59, 1997.
  • Tuareg. Cants d’amor i de guerra de l’Ahaggar. Barcelona. Angle, 1999.
  • Versos de vi novell. IlĀ·lustracions d’Enric Maass. Tarragona, Arola, 2009.
  • EpĆ­stola a un amic mort. Arenys de Mar, edició de l’autora, 2013.
  • Obra poĆØtica (1973-2015) ). Editorial vitelĀ·la, 2017.
  • Poemes en publicacions colĀ·lectives

NovelĀ·la

  • El quadern d’AgnĆØs SolĆ . Barcelona. Angle, 2001.

Extracte d’un llibre

MEDITERRƀNIA 

Recita’m versos en llatĆ­ tardĆ  

o no serĆ© la teva presonera. 

Despenja sobre meu la cabellera 

d’un vent humit… No penso somiar. 

Tampoc no sento cap desig i en va 

cerco notar-te, terra, mĆ©s lleugera; 

com mĆ©s t’estimo mĆ©s m’ets estrangera, 

el teu infant es mor sense plorar. 

Se’n va tot sol, entre ceps, a temptar 

un dĆ©u, si hi fos, encara prou cruel, 

i prefereix per amant l’infidel, 

i es dóna tot, bell com Ć©s, al forĆ . 

Avui, recita’m versos, timonera, 

conta’m el quĆØ serĆ , el quĆØ se n’era. 

1979 (nomĆ©s publicat en antologies) 

MARIA TERESA MORA I VILA

Nascuda a Calella, l’any 1953. Ɖs llicenciada en Geografia i Història. Es va dedicar a la història sobretot la història local de Calella i de Malgrat de Mar. Va guanyar el XXV Premi Iluro de monografia històrica, concedit per la Caixa Laietana.

Bibliografia

Societat i economia. Calella 1737-1758 

Malgrat al vuit-cents. Estudi socioeconòmic

Extracte d’un llibre

Extracte de l’estudi: Societat i economĆ­a. Calella 1737-1758

Analitzant les ocupacions que tenia la gent de la vila, s’observa que el gruix de la població es dedicava, en els dos anys estudiats a les feines del camp i del mar. Però aquests dos grups no es mantingueren estables durant aquest perĆ­ode. En el primer any, els dos grups ocupaven un percentatge molt similar de gent, mentre que en el segon any, el grup de la marina va augmentar i es posa al davant. Però aquest no va ser l’Ćŗnic canvi: tambĆ© hi haguĆ© canvis qualitatius. AixĆ­ en el grup de l’agricultura es por observar com d’un any a l’altre el nombre de jornalers disminueix de forma espectacular: si l’any 1737 eren 51, el 1758 passen a ser nomĆ©s 4. Aquest fet esta en contraposició al que era la tendĆØncia generalitzada al Principat d’anar cap a una major proletarització al camp. Dins del grup de la marina el canvi mĆ©s significatiu va ser la desaparició dels remitgers, Ć©s a dir d’aquells pescadors que anaven a parts en els guanys de la pesca, i l’augment dels mariners. Aquest canvi, però, creiem que va ser nomĆ©s de nom i no suposava un canvi qualitatiu

MARIBEL MONTERO MUƑOZ

Nascuda l’any 1958 a Ɓvila, actualment viu a Pineda de mar. TĆ© estudis de magisteri i de Filologia HispĆ nica. Es dedica a escriure des de fa uns anys contes, relats i poesia. Però la seva passió Ć©s la poesia. Dirigeix tallers literaris, l’Ćŗltim el va realitzar a Pineda de Mar. Pertany al colĀ·lectiu de poetes Laberinto de Ariadna que es reuneix a l’Ateneu BarcelonĆØs. ColĀ·labora amb la revista lasdoscastillas.net.

Bibliografia

Los tulipanes son siempre un buen comienzo. NovelĀ·la. Comarcal Edicions, 2013.

Visión nocturna, relatos. Bubok Edicions, 2009.

Ɓvida vida, poemas. Parnass Ediciones, 2015.

Col·laboració en el llibre Escritores recónditos

Extracte d’un llibre

El jardĆ­n de las delĆ­cias, del poemari “Ɓvida vida”

Roja

Roja es la existencia del que ama

roja como un sol de mandalas

como una cisterna en llamas

es el vivir

sin anestesia,

tan fuera de la razón las víctimas

… 

MARIBEL PUENTE FERNƀNDEZ

Nascuda l’any 1966 a Canet de Mar on viu actualment. Ɖs auxiliar d’infermeria. El seu primer llibre La niƱa mala sorgeix arran d’una experiĆØncia de violĆØncia masclista. L’autora mantĆ© una pĆ gina d’autor a facebook (Leyendo a koibito) on publica trossos del seu llibre i en parla.

Bibliografia

La niƱa mala. Edicions Barcode Area, 2017.

Extracte d’un llibre

Momentos. Solo son unos momentos de felicidad absoluta, en un dĆ­a, los que te hacen olvidar mil momentos de agonĆ­as.

Momentos. Solo son unos momentos de sed, en un dĆ­a caluroso de verano, los que te hacen olvidar toda el agua bebida.

Momentos. Solo son unos momentos de palabras equivocadas, los que te hacen olvidar todas las palabras acertadas, pronunciadas anteriormente.

Momentos. Solo son unos momentos, los que hay que olvidar para no recordar. ĀæO sĆ­?

MARTA DEL CASTILLO I RABASCALL

Nascuda l’any 1976 a Arenys de Mar on viu actualment. TĆ© estudis de Filologia Catalana i estĆ  desenvolupant la seva experiĆØncia laboral en lingüística i comunicació.

Bibliografia

El carrer de la Torre. Història novelĀ·lada d’un tros d’Arenys, 2006.

Extracte d’un llibre

La canalla del carrer els tem de mala manera. Eviten les mirades dels d’aquella casa perquĆØ estan convenƧuts que amb nomĆ©s una escrutada d’ull els faran venir els cucs a la panxa i aixĆ­ hagin d’anar a gastar els pocs diners que tenen a ca seva per matar-los els parĆ sits.

MARTA NOVELLAS AGUIRRE DE CƁRCER

Nascuda l’any 1955 a Mataró on viu actualment. TĆ© estudis universitaris i experiĆØncia laboral en diversos camps. Ɖs novelĀ·lista. Va publicar la seva primera novelĀ·la l’any 2013.

Bibliografia

Una editada ā€œNo estĆ”s solaā€. Editorial Airda, 2013.

Extracte d’un llibre

“Melana y BegoƱa disfrutaban de unos momentos de intimidad en los que, Melana le confesó su estado de salud y su pronóstico, y se despidió de ella con serenidad y amargura. BegoƱa habĆ­a estado a un paso de la muerte y aunque ella si tuvo salida,  podĆ­a comprender todas las sensaciones de dolor, de miedo, de incertidumbre que aquejaban a Melana. No habĆ­a en su conversación palabras de consuelo, pero sĆ­ de aliento para que no se dejase caer, para que siguiera disfrutando de la vida hasta el Ćŗltimo minuto, para que valorara con satisfacción su paso por Ć©sta, su bagaje y su legado. Si las dos admiraban a muchos autores que jamĆ”s conocieron y se sentĆ­an herederas de su legado, cuĆ”nto mĆ”s no se sentirĆ­an agasajadas con sus recuerdos todas aquellas personas que la habĆ­an conocido y querido. BegoƱa trataba de expresar asĆ­ su agradecimiento por tanta comprensión, tanta ayuda y tanto amor como habĆ­a recibido de Melana en los momentos mĆ”s difĆ­ciles de su vida. Su estĆ­mulo la ayudó a seguir adelante, su presencia cubrĆ­a la ausencia de Manuel, su sentido del humor la habĆ­a ayudado a reĆ­rse de sus torpezas y a asumir su nueva situación sin autocompasión ni victimismo.

Melana escuchaba emocionada las palabras de su amiga. Valorar la propia vida en beneficio de los demĆ”s restaba importancia a la muerte, cambiaba su sentido de ā€œya nunca mĆ”sā€ por un ā€œa pesar de todo, para siempreā€ Esa visión de permanencia, aunque sólo fuera en el recuerdo, borraba la impresión de vacĆ­o, de soledad, y abrĆ­a una esperanza de reencuentro, de ā€œyo irĆ© detrĆ”s de ti cuando llegue mi horaā€.  BegoƱa le habló de otros que la habĆ­an precedido, sus padres, Jorge, su hijo, su abuela. Si ella vivĆ­a con ellos en el corazón, si estaba contenta de que hubieran formado parte de su vida, podĆ­a comprender que eso mismo les sucederĆ­a a los demĆ”s cuando ella faltase.

─Todos formamos parte de una cadena, somos eslabones de esa larga Historia que es la vida y que no sabemos si comenzó antes de llegar a este mundo, ni si continĆŗa despuĆ©s de dejarlo, pero lo que sĆ­ sabemos es que hemos creado nexos, nuevos eslabones que permiten esa continuidad─ sentenció BegoƱa.”

MARTA PERA CUCURELL

Nascuda a Mataró on viu actualment. Llicenciada en Filologia Anglogermànica, professora de català, correctora, 30 anys de traducció literària i audiovisual. També fa classes de català i recitals de poesia. Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia 2015 per una obra de Charles Simic, Premi de Narrativa Montserrat Roig 2000 (de conte) I Finalista a altres premis de conte.

Bibliografia

MĆ©s de 60 llibres traduĆÆts de l’anglĆØs i l’alemany al catalĆ . Entre ells, obres de Virginia Woolf, Katherine Mansfield, Margaret Atwood, Doris Lessing, Faulkner, Joseph Conrad, John Irving, Kafka…

Recull de poems inĆØdit.

Contes, algun de publicat, i altres d’inĆØdits.

Ressenyes de llibres.

La Quinta EssĆØncia de la Pols. PagĆØs Editors, 2019

Traduccions de: Benedicció, Eureka, Tancat en una bombolla, El zen en l’art d’escriure, Les formes del ver anar, Capvespre de diferents autors i autores, 2018 – 2019

MERCƈ ROURA MAS

Nascuda l’any 1973 a Calella on viu actualment. Llicenciada en Periodisme i mĆ ster en IntelĀ·ligĆØncia Emocional. TĆ© 17 anys d’experiĆØncia en la rĆ dio i la televisió i Ć©s formadora en comunicació, oratòria, llenguatge no verbal i creixement personal.

Bibliografia

Amo la Imprudencia de mis palabras. Edicions Zumaque, 2015.

Cosas que debƭ decirte hace cien aƱos. Edicions Zumaque, 2016.

Manual de Autoestima para Mujeres Guerreras. Independently.published, 2018

Extracte d’un llibre

No soy plegable, ni me escondo en el bolsillo a la espera de que me llamen.

Cuando me necesitan acudo, aunque mejor no abusar porque puedo desvanecerme si tengo la sensación de que se me utiliza. 

Por mucho que me ignoren no desaparezco. Al contrario, me impaciento, me pongo de mal humor y me siento triste porque creo injusto que los que ahora me piden, luego sean incapaces de dar.

Tengo sueƱos y son tan importantes como los tuyos.

No tengo sentimientos intermitentes que me permitan recibir cariƱo por rƔfagas. Me gusta recibir una cantidad de amor constante. Sin exigencias, con respeto. Y esta parte no es negociable. La dignidad no se regatea.

Me gusta que me escuchen y me miren cuando hablo. Y espero ser capaz de hacer lo propio.

Me equivoco, lo sé. Si algún día dejo de admitirlo, espero que me lo digas y que seas capaz de escucharlo mismo de mis labios sin echar a correr o poner esa cara de niño triste.

Decido yo si me complico la vida. Es bueno hacerlo por lo que merece la pena. Si mereces la pena, me la complicarĆ© por ti, mucho si hace falta… Lo sabes, lo he demostrado. Lo harĆ© hasta saciarme de problemas… Hasta meterme en el lodo y arrastrar el carro mĆ”s pesado colina arriba. No escatimo en lealtad y me gusta que la gente por la que doy la cara tampoco lo haga.

Aunque, la verdad, estoy convencida de que gran parte de lo bueno en la vida es sencillo, bƔsico y se explica con una mirada.

Me gustan las aventuras, pero pregĆŗntame antes de meterme en ellas y poner la otra mejilla. El trayecto es corto y quiero decidir yo si quiero pasillo o ventanilla. El tren se escapa… No discutamos por memeces.

Yo escojo mis retos. Yo decido quƩ me define, quƩ me llena, quƩ ocupa mis pensamientos y quƩ me mueve. Vivo mi vida y no espero que nadie lo haga por mƭ, pero si lo necesitas, sƩ ponerme en tu lugar para comprender tus miedos.

Creo que puedes reƭrte de todo en la vida, sobre todo de ti mismo, pero hay algunas cosas y personas que son sagradas. Que estƔn por encima de cualquier moda, mal momento, crisis o vapuleo que te da la vida.

MERITXELL PUYANƉ OLIVA

Nascuda l’any 1977 a Mataró on viu actualment. Ɖs llicenciada en Psicologia (Psicòloga General SanitĆ ria). Tutora AcadĆØmica i professora associada de l’Escola Superior de CiĆØncies de la Salut-Tecnocampus (centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra). Sòcia fundadora de l’Associació L’Hora Violeta i sòcia diretora de PuyanĆ© SabanĆ©s Psicologia ClĆ­nica.

Bibliografia

Amb A. SabanƩs: En la vida i en la mort. Com acompanyar en el procƩs de dol els nens i adolescents. Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat, (2016).

Amb Morales, M. Les depressions cròniques: Trastorn Distímic o Trastorn de la Personalitat Depressiu. En E. Domènech, J.E. Obiols, M.C. Jané i S. Subirà. (eds.), Actualitzacions en Psicopatologia Clínica 2004. Barcelona: Masters, Psicopatologia UAB., pp. 294-315 (2004).

Sola: Què implica ser cuidador? En El diari del Cuidador. Barcelona: Escola Superior de Ciències de la Salut, Tecnocampus Mataró., pp. 12-29.

Extracte d’un llibre

En la Vida i en La Mort:

ā€œEn la Vida i en la Mort, Ć©s un llibre adreƧat als adults perquĆØ puguin ajudar els infants, però podrĆ­em dir que tambĆ© ajuda els adults a tractar la mort d’una manera planera, serena i sincera. EstĆ  pensat i escrit per ser una eina d’ajuda per a totes aquelles persones que tenen dubtes i inseguretats en relació a conviuen i no viuen la mort els mĆ©s petits de la famĆ­lia.

Recórrer el camĆ­ del dolĆ©ssempre difĆ­cil i dolorós per a totes les persones que perden un Ć©sserestimat. PeròpodrĆ­emdir que un delsmomentsmĆ©scomplicats, en aquestrecorregut, Ć©squanhem de comunicar la notĆ­cia a un nen, i sovintens espanta haverd’enfrontar-nos a les seves reaccions.

Quan en una famĆ­lia on hi ha nens irromp la mort, d’un avi, del pare o de la mare o fins i tot d’un germĆ , ens podem preguntar Com li expliquem el que ha passat? Pot arribar a entendre quĆØ Ć©s la mort? QuĆØ fem si ens pregunta?Com el puc ajudar? NecessitarĆ  una ajuda especial?L’haurem de portar al psicòleg? Els nens fan el procĆ©s de dol? Ɖs bo que ens vegi plorar?Hem d’evitar-li el patiment? Li amaguem que l’avi s’ha mort? L’apartem dels funerals? Interrogants que mirarem d’aclarir al llarg de la lectura d’aquest llibre.

MIREIA VANCELLS

Nascuda a Terrassa (VallĆØs Occidental) i veĆÆna de PremiĆ  de Mar des de 1996. Ɖs Llicenciada en Filologia Anglo-GermĆ nica per la UAB i treballa de Responsable d’Exportació en una empresa industrial de Barcelona.

Ɖs autora de vĆ ries novelĀ·les, ha guanyat els premis: IV Premi de Narrativa MarĆ­tima Vila de Cambrils 2012 amb NEGRA MEMƒRIA, XXXIV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre 2016 amb L’HOME DE DƉU, VII Premi de Narrativa MarĆ­tima Vila de Cambrils 2012 amb ARITMƈTICA DEL CRIM, 2n Premi en el Concurs de Teatre Breu de ‘La Violeta’ de GrĆ cia amb QUARTO DE REIXA.

Bibliografia

EL SECRET DE LA GERMANDAT (Bubok 2009) – novelĀ·la històrica d’intriga monĆ stica

NEGRA MEMƒRIA (CossetĆ nia 2013) – novelĀ·la històrica d’aventures

LA CARPETA DE VƍLNIUS (Bubok 2015) – novelĀ·la històrica i de polĆ­tica-ficció

L’HOME DE DƉU (CossetĆ nia 2017) – novelĀ·la de terror

ARITMƈTICA DEL CRIM (CossetĆ nia 2018) – novelĀ·la negra

QUARTO DE REIXA (Bubok 2018) – peƧa de teatre breu

UNA MALA SORT SUPERLATIVA (2019) – conte 

NEGRA MEMORIA – MEMORIAS DE UN VIEJO COCINERO DE ULTRAMAR (Amazon Publishing 2019) – Ficció històrica

MONTSE ASSENS BORDA

Nascuda a MaƧanet de la Selva l’any 1960. Actualment viu a PremiĆ  de Dalt. Ɖs tĆØcnica superior en projectes d’edificació i dibuixant tĆØxtil. Sòcia fundadora de l’Associació de Relataires en CatalĆ  (ARC), membre de l’Associació d’Artistes de PremiĆ  de Dalt i membre d’Arts i Lletres de PremiĆ  de Dalt. Escriu poesia i prosa poĆØtica. Va guanyar diversos premis, els Ćŗltims dels quals són: premi Miquel MartĆ­ i Pol amb ā€œEntre bancalsā€, premi Literari de l’Ass. de Donants Voluntaris de Sang amb “Petjades sobre el mar”, premi de poesia Ciutat d’Elx ā€œLa Festa d’Elxā€ amb “El bes de la nit”, premi LlĆ ntia d’oli de Badalona, IX Concurs de poesia Badalona PoĆØtica, amb “EstĆ tua de sal”, premi de poesia Poeta Pastor Aicart, a Beneixama, amb “In crescendo”, tots ells durant el 2016.

Bibliografia

Indigent, com jo. Bròsquil Edicions, 2007. Pròleg de Josep Porcar

Secrets acariciats. Parnass Edicions, 2010. Pròleg de Ferran Planell

Glops de nit d’autoria compartida, editat per Germania, 2012. Pròleg de SĆ­lvia Romero

A l’altre costat de la pell, d’autoria compartida, editat per l’ARC, 2015. Pròleg de Ferran Planell i imatges de Joan Pasqual.

7 de versos, editat per La Verònica cartonera, 2015.

El bes de la nit, d’autoria compartida, editat per Edicions Bromera, 2017. Pròleg de Glòria Calafell

I d’altres publicacions compartides amb diversos autors.

Extracte d’un llibre

A L’ALTRE COSTAT DE LA PELL. Editat per l’ARC

El fum s’escampa entre espais coberts de glaƧ.

Les mans fosques i encreuades

albiren lluny de mi

i un crit de desesper es dispara

a l’altre costat del foc.

Res! Encara res.

Cap resposta respira inĆŗtilment.

Tancats dins la pell de la vida,

restem endormiscats

esperant que l’ordre ens aporti un bri de llum.

Clar i fosc es dibuixa el dia

mentre caminem sobre l’escorƧa hivernal

d’una carcassa de lloguer.

GLOPS DE NIT. Editorial Germania

“..i divago entre la vida i la mort, confinada en el joc de sobreviure a les palpentes, i em dic a mi mateixa que la vida Ć©s opcional, però que la mort Ć©s estrictament obligatòria… I divago altre cop, i mil cops mĆ©s, i m’entretinc en dissertar si la mort Ć©s un dret addicional o la vida Ć©s un deure definit… i el dubte s’escrostona a la pell;i em pregunto cada dia si el deure Ć©s el que em mata a poc a poc… i divago altre cop”

MONTSERRAT MORERA ESCARRƉ

Nascuda a Barcelona l’any 1952. Viu actualment a Vilassar de Dalt

  • Llicenciatura i Doctorat en Filologia HispĆ nica per la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Diplomatura en Sociologia. Escola de Sociologia de Barcelona.
  • Professora d’Institut. CĆ rrecs relacionats.
  • Professora associada a la FCE i la FdeLl de la UAB.
  • ColĀ·laboracions amb entitats com: Santillana i Alfaguara edicions, Instituto Cervantes, UOC, Fundació Pedrolo, Espais Escrits, Casal dels Infants, Associació d’Escriptors en llengua Catalana i Biblioteca de Vilassar de Dalt.

Bibliografia

Ficció

  • 2021 Ā«EscutĀ», Escut i altres contes. Valls: CossetĆ nia.
  • 2017 Ā«Una maleta molt pesadaĀ» NĆŗvol.Ā https://www.nuvol.com/llibres/una-maleta-molt-pesada-47450
  • 2008 Perfum d’almesc. Lleida: PagĆØs editors.
  • 2006 Tristan i Iseo. Barcelona: Hermes, Almadraba. Adaptació escrita a quatre mans amb Pere DanĆØs Carbonell. Diverses edicions en catalĆ  i castellĆ .
  • 1999 NikĆ© vol dir victòria. Barcelona: Alfaguara/Grup Promotor. Escrita a quatre mans amb Pere DanĆØs Carbonell.

No ficció

  • 1998 Motivar a la lectura. Madrid: Alfaguara infantil y juvenil.
  • 1996 Fonaments de l’expressió escrita, Expressió oral, Les paraules i el significat. Barcelona: Ediuoc. Reedicions i reimpressions en catalĆ  i castellĆ .
  • 1994 MetĆ”fora y competencia lĆ©xica. Bellaterra: Publicacions UAB.

Premis i reconeixements

  • 2021 Premi Tinet Ciutat de Tarragona de relat curt per Escut.
  • 2017 Primer premi NĆŗvol de contes per Una maleta molt pesada.

Extracte d’un llibre

Escut

Una jove peixatera es mira l’escut multicolor del Mercat de la Boqueria mentre despatxa. TĆ© projectes de futur engrescadors. De cop, el seu món trontolla: tambĆ© el nostre.

https://www.nuvol.com/llibres/una-maleta-molt-pesada-47450

Perfum d’almesc

Certs paisatges urbans irradien un magnetisme especial. Acostumen a ser llocs on moltes generacions han anat deixant empremta: la plaƧa del Pati de Valls n’Ć©s un exemple. La Candela no s’adona de la importĆ ncia d’aquest escenari en la seva vida fins que, a causa de la construcció d’un aparcament la plaƧa queda convertida en un forat de terra remoguda. Durant un any, evoca el passat, sobretot la figura d’Elionor de Xipre i senyora de Valls, una dona forta amb una vida trepidant, molt diferent a la d’ella. Les obres avancen mentre la Candela tambĆ© furga en la terra remoguda del sentiments i de les emocions fins a sentir olor d’almesc.

MONTSE PELLICER I MATEU

Nascuda a Girona l’any 1966. Viu actualment a Malgrat de Mar. Ɖs mestra d’educació Infantil i poeta. Pertany a l’associació cultural RimaterrĆ nia,  que es proclama moviment cultural i artĆ­stic catalĆ . Empren la poesia, la mĆŗsica i la pintura per crear esdeveniments amb fins solidaris.

Bibliografia

SOMNIS D’ESCARLATA

ATREVEIX-TE A ENTRAR

DIBUIXANT POEMES llibre compartit

ColĀ·laboracions en molts poemaris conjunts

Atreveix-te a entrar. NeopĆ tria, 2018

Extracte d’un llibre

Cada obra es un tros de mi, i de tu, del que vulguis veure somiar i ser.

MONTSE POU BARƓ

Nascuda a Arenys de Mar, actualment viu a Mataró.

Ɖs llicenciada en Filologia Catalana i graduada en TerƠpies complementƠries.

Professora de llengua i literatura catalana i europea durant mĆ©s de 20 anys, a secundĆ ria. TambĆ© ha fet de correctora. Escriptora de novelĀ·la i poesia. A part dels dos llibres que tĆ© publicats, tĆ© acabada una tercera novelĀ·la, policĆ­aca, Ć‰rem Ć ngels, per publicar durant el 2017 (Tracta el tema dels abusos sexuals en escoles religioses). Ha publicat obra a les revistes culturals Guic i Paper de Vidre.

Bibliografia

Quinze dies de tardor, editada per Ed.Tria el maig del 2013. PolicĆ­aca/psicològica/denĆŗncia de l’explotació per prostitució de noies joves estrangeres a les carreteres. Presentada al Lliure de GrĆ cia i a Dòria

Elegia, Ed. Tria, desembre 2014. Crònica en prosa poĆØtica d’un desamor entre dos homes joves, situada al 1988. Presentada a La Calders

Extracte d’un llibre

ELEGIA

T’evocarĆ© de lluny, tambĆ©, com el poeta,

amb la vella recanƧa d’haver-ho donat tot

i d’haver recollit nomĆ©s la indiferĆØncia

i un fred indefinible, tan negre com la mort

No visitarem junts, donant la mĆ  al crepuscle,

el temple mutilat que vetlla prop del vent.

NomĆ©s l’enyorarĆ© com un somni impossible,

com un estrany presagi d’allò que no va ser.

SĆŗnion, dolƧ desig, d’amor i de rosada,

vetlla encara per mi, per la seva fredor,

per un somni que fou, nomĆ©s, camĆ­ d’albada.

MONTSERRAT ROMERO FLORES

Nascuda a Mataró on viu actualment. Especialitzada en administració i gestió d’empreses. Escriu poesia, relats i novelĀ·la. Les seves dues Ćŗltimes novelĀ·les formen part de la trilogia Sombras, la Ćŗltima de la qual es publicarĆ  durant el 2017. Amb el seu relat ā€œel llibre mĆ gicā€ ha participat en la publicació d’una antologia solidĆ ria Un maƱana para Alicia destinada a recaptar diners per Alicia (afectada del sĆ­ndrome de Dravet). Alguns dels seus escrits han estat triats per publicar en reculls de micro-relats eròtics, relats fantĆ stics i de terror i, de poesia i micro-poesia.

Bibliografia

El espejo

Sombras del pasado

La magia de las sombras

NATHALIE PONS ROUSSEL

Nascuda l’any 1972 a Arenys de Mar on viu actualment. Ɖs llicenciada en Humanitats, mestra de primĆ ria, infantil i educació especial i professora de francĆØs.

Ɖs autora de mĆ©s de trenta llibres infantils i juvenils de temĆ tica variada. Amb l’obra “A l’ombra del gessamĆ­” entra en l’Ć mbit de la literatura d’adults, es tracta d’una novelĀ·la basada en fets reals. Ha fet formació, conferĆØncies i seminaris per a mestres, i forma part del programa Autors a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes.

Finalista del premi Vaixell de vapor de l’Editorial CruĆÆlla amb l’obra “L’arbre de fum” i dues vegades finalista al premi de l’Editorial Barcanova de literatura infantil amb la publicació dels dos llibres “El jardĆ­ de les papallones” i “La Veritable historia del llop”.

Bibliografia

Literatura infantil, ha publicat entre mols altres:

  • La Laia i el vent, Editorial Casals (BambĆŗ), 2007.
  • La porta misteriosa, Edicions del Pirata, 2009. 4a edició any 2016.
  • L’ouet amb potes, Editorial CadĆ­, 2010. L’any 2014 ha estat adaptat al Braille per l’ONCE en catalĆ  i en castellĆ 
  • La dent de la Carla, Publicacions l’Abadia de Montserrat, 2010.
  • En Marc Ć©s un artista, Publicacions l’Abadia de Montserrat, 2010.
  • La Ratolina al circ, Editorial Lynx, 2010. TraduĆÆt al castellĆ . 
  • El pincel mĆ”gico (adaptació), El jardĆ­n de los cuentos, Editorial Oxford, 2014. (Inclou un CD amb l’audio del conte).
  • La serpiente de colores (adaptació), El jardĆ­n de los cuentos, Editorial Oxford, 2014. (Inclou un CD amb l’audio del conte).
  • QuĆØ passarĆ  amb la dent? Editorial CruĆÆlla, 2015.
  • Per l’abril, llibres i roses mil, Editorial Barcanova, 2015.
  • La veritable història del llop, Editorial Barcanova, 2016.

Literautura per a adults:

  • A l’ombra del gessamĆ­, Editorial Efadós, 2016 

Extracte d’un llibre

La Laia i el vent, pĆ g. 31, capĆ­tol: Hivern.

“Bevent te, va arribar l’hivern, el fred i el vent del nord.

La Laia es va llevar mĆ©s d’hora que mai. Tenia fred, es va posar el barnĆŗs i va beure un got de llet ben calenta i es va sentir millor. Va vestir-se de pressa; tenia ganes d’agafar la bici: era el seu primer dia de les vacances de Nadal.

El vent bufava fort i a la Laia li costava pedalejar, a mĆ©s li xiulaven les orelles i quasi no s’hi veia perquĆØ la forƧa de la rĆ fega li feia tancar les parpelles. Es va haver d’aturar al port; es va asseure en un banc, darrere l’escullera. No sentia la veu del vent, bufava massa fort. Es va apujar la cremallera de l’anorac fins a la barbeta, es va posar les mans gelades arran de la boca i amb l’alĆØ se les anava escalfant.”

NEUS SERRA BOSCH

Va nĆ©ixer a Sabadell i viu a Malgrat de Mar. Ɖs llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i amb un postgrau en gestió local per la UAB. Actualment exerceix l’advocacia i al 2020 va editar el seu llibre Magma, poemes i cristalls en suspensió.

Bibliografia

Magma, poemes i cristalls en suspensió. Editorial Scribo, 2020.

Extracte d’un llibre

“Papallones que anhelen ser vent.
Un vent que desitja plomes d’ocell”
(..) de “L’esquelet de les papallones”

“La tristesa camina de puntetes
per la corda dels estenedors.
Dansa en remolins i espirals
entre els nĆŗvols i la roba estesa.”
(..) de “Magma. Poemesi cristalls en suspensió”

(…)

NOEMƍ BIBOLAS ALZINA

Nascuda l’any 1966 a Arenys de Mar on viu actualment. Va estudiar Filosofia i treballa en el món de la premsa i l’edició. Ɖs poeta i narradora. Va guanyar el premi Recull de Blanes 2001 pel poemari No passa res.

Bibliografia

Poesia:

  • No passa res. PagĆØs Editors, 2002.

Narrativa:

  • NovelĀ·la curta: ā€œI la gent s’hi banyaā€, Arola Editors, 2012.
  • Narrativa breu (contes): ā€œUn vestit blau a la maletaā€, Arola Editors, 2016

NORA DOLAUS

Viu a Mataró. Ha cursat un MĆ ster  en Guió Televisiu per la Universitat Pompeu Fabra. Redactora freelance i Copywriter des de l’any 2010.

Bibliografia

Burbuja EtĆ©rea, CreateSpace Independent Publishing Platform; Edición: 1 (16 de diciembre de 2015)

Tres paradas (2019)

NÚRIA BRAVO GARCIA

Viu a Sant Pol de Mar, Ć©s llicenciada en Filologia HispĆ nica. Actualment Ć©s professora d’ESO i Batxillerat i tĆ© una consulta de terĆ pia familiar sistĆØmica. Ɖs escriptora de faules. EstĆ  treballant en les 9 faules sistĆØmiques per poder-les distribuir a escoles, llibreries, biblioteques, etc.

Bibliografia

L’ocellet emprenedor”. Faula sistĆØmica nĀŗ 8

Extracte d’un llibre

“L’ocellet emprenedor” Ć©s una faula que pertany a una colĀ·lecció de 9 faules basades en la pedagogia sistĆØmica de Bert Hellinguer. Aquesta estĆ  dedicada als nens i nenes que es dediquen a cuidar de les seves mares perquĆØ estan dĆØbils. El conte explica com se senten aquests nens cuidadors de les mamĆ s i se’ls proposa una solució per sortir d’aquest paper i poder fer el seu camĆ­ de vida.

NƚRIA LƓPEZ GARCIA

Nascuda a Vilassar de Mar l’any 1962. Actualment viu a Cabrera. Ɖs llicenciada en Psicologia per la UB.

Lectora editorial i traductora (llibres de no ficció, especialment de psicologia). Escriptora de poesia i prosa (ficció i no ficció).

Bibliografia

POESIA: 

  • Estacions de trĆ nsit Edicions Columna, Barcelona, 1992) (La Comarcal Edicions, Argentona 2011).
  • JardĆ­ infinit (Exposició itinerant de fotografies i poemes)(2013).

PROSA (Contes):

  • Als reculls col.lectius: Bookcrossing and Love (Ed. Mundo Imaginario, Mataró, 2013), No ho podĆ­a assegurar amb certesa (Planeta Lletra, Mataró, 2014), Vols veure la mar? (Planeta Lletra, Mataró, 2015) I a diversos nĆŗmeros de la revista ā€œPlaneta Lletraā€).

PROSA (No-ficció):

  • Confecció de les antologies poĆØtiques de la col.lecció ā€œPoetes de Cabrera de Marā€ (Ajuntament de Cabrera de Mar,2005-7), del recull d’articles de la revista ā€œEstrella de Burriacā€ (Ajuntament de Cabrera de Mar,2005), del recull d’articles ā€œJoan Vilalta i Reixach, fragments de la nostra històriaā€ (Ajuntament de Cabrera de Mar,2007); selecció de fotografies i elaboració dels textos del llibre ā€œPer a quĆØ no ens falli la memòriaā€ (Ajuntament de Cabrera,2006) i de la recopilació de pregons ā€œQuĆØ comenci la festa!ā€ (Ajuntament de Cabrera,2007). 
  • Participació en les obres col.lectives ā€œCabrera de Mar, segle XXā€ (Ajuntament de Cabrera,2005) i ā€œAmb ulls de donaā€ (D’ones de Cabrera de Mar – Ajuntament de Cabrera,2008) .

Extracte d’un llibre

Fragment d’Esmorzar – publicat al nĆŗmero especial ā€œGastronomiaā€ de la revista Planeta Lletra

“Ja assegut a la tassa del vĆ ter continua escoltant els sorolls del matĆ­. Pel celobert li arriben els crits d’una mare llevant a la famĆ­lia, les corredisses i rialles dels nens, les queixes d’un home i ves a saber quĆØ en Ć rab. Tanca la finestreta i, per uns minuts, l’únic so que sent Ć©s l’aigua caient de la dutxa. La petita habitació ha quedat plena de baf. S’asseca, es torna a calƧar les sabatilles i es posa el barnĆŗs verd de sempre. EstĆ  tant desgastat que se’n hauria de comprar un de nou, pensa. Però mai tĆ© temps de fer-ho. Es passa els dits pels cabells. Cada vegada n’hi ha menys. I amb un pentinat mes o menys acceptable surt de la cambra de bany deixant la porta oberta perquĆØ se’n vagi el baf, que mĆ©s tard haurĆ  d’afaitar-se i pentinar-se en serio. 

L’espera la cuina, els plats del sopar d’ahir escampats sobre els marbres i la taula de fòrmica. El pa de cada dia. Engega la rĆ dio que tĆ© damunt la nevera i els boleros tapen amb mĆŗsica els sorolls exteriors. Ara els veĆÆns ja saben que ell tambĆ© s’ha llevat. Tria el got menys brut que troba i es prepara el cafĆØ. Se’l prendrĆ  amb llet i sense sucre. Quan ha anat a buscar sucre al rebost sā€˜ha adonat que no en quedava. HaurĆ  de deixar un nota a la Dionilda perquĆØ en compri. 

Ven, que esta noche mi voz va a romper el silencio

como la espuma rompe en la roca del mar.

Ven, que esta noche serĆ” de te quiero a te quiero

NƚRIA MARTƍ CONSTANS

Nascuda a Calella l’any 1966. Viu actualment a Girona. Ɖs llicenciada en Filologia Catalana i exerceix de professora de catalĆ  al Consorci per a la normalització lingüística. Ɖs professora de tallers literaris i tutora a l’aula d’escriptura del centre cultural la MercĆØ (Girona). Escriptora de novelĀ·la i relats curts i experta en lectura fĆ cil i adaptació a la lectura fĆ cil. Condueix tambĆ© clubs de lectura. Publica a Revista de Girona i Sies.tv, i Ć©s jurat de diferents premis literaris, entre els quals destaca el Premi Ramon Muntaner de novelĀ·la juvenil, dins els Premis Literaris de Girona. Ha estat finalista, entre altres, del premi Just M. Casero amb “Hores prohibides”, 2007 i del premi Sant Jordi de narrativa de SarriĆ  de Ter, 2009, amb “Naturalesa humana” a mĆ©s de premis diversos de relat breu, publicats en edicions colĀ·lectives.

Bibliografia

  • Hores prohibides. Ara Llibres, 2009.
  • Naturalesa humana. Curbet edicions, 2011.
  • Un excĆ©s de felicitat. Vint contes perversos. Curbet edicions, 2013.
  • EspĆØcies invasores. Vint-i-dos contes mortals. Curbet edicions, 2016.

En Lectura FĆ cil:

  • Les mateixes estrelles. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010.
  • Trampa de foc. La mar de fĆ cil, 2011.
  • Set dies al llac. La mar de FĆ cil, 2012.
  • Marcus Marc i la ruta del cacau. Adapta editorial, 2016.

Adaptacions:

  • Cavall de guerra, de Michael Morpurgo. La mar de fĆ cil, 2015.
  • El temps de les cireres, de Montserrat Roig. La mar de fĆ”cil, 2016.
  • Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Adapta Editorial, 2016.
  • Oliver Twist, de Charles Dickens. Castellnou edicions, 2016.
  • Zeru Beraren Azpian. La mar de fĆ cil, 2018.
  • Su Tranpa La mar de fĆ cil, 2018.
  • Marcus Mark eta kakaoaren bidea. Adapta editorial, 2018.

Extracte d’un llibre

UN EXCƉS DE FELICITAT, vint contes perversos (Curbet Edicions, 2013).

“Dones traĆÆdes, assassines, revolucionĆ ries. Homes obsessius i assedegats de sexe. Mares massa felices i filles egoistes. Pares mentiders i fills fatxendes. Dones que s’amaguen. Homes que enganyen. VĆ­dues contentes, marits desesperats i amigues eternes. Sempre amb ganes de sorprendre el lector i amb un humor ben fi, l’autora ens presenta

en aquestes històries Adams i Eves plens de pecats i sense cap mena de remordiment.

Vint relats que ofereixen una irònica i incisiva mirada sobre la nostra espĆØcie.”

NƚRIA NAVARRO TEIXIDƓ

Nascuda l’any 1973 a Calella, on viu actualment. Es dedica al teatre des de diferents vessants; la interpretació, la dramatĆŗrgia i la direcció. Ha estudiat interpretació a l’Aula de Teatre de Mataró. Va guanyar un premi de poesia en la mostra literĆ ria del Maresme del 2013.

Bibliografia

Fil de seda, dins del llibre”Teatre de PrimĆ ria” publicat el 2013.

L’Abanderat: el bibliobĆŗs del front, publicat el 2015.

NƚRIA PARERA CIURƓ

Viu a Sant Andreu de Llavaneres. Està casada i amb dos fills i un gos. Llicenciada en Ciències de la Informació i formada en dramatúrgia a la Sala Beckett.

Professionalment Ć©s periodista, dramaturga, escriptora de contes i guionista de sĆØries de tv. Últimament, ha guanyat el premi de la crĆ­tica Serra d’Or 2019 per la narrativa ā€œLa Maletaā€, editat per Babulinka Books. 

TambĆ© colĀ·labora com a periodista a la revista familiar ā€œEl Culturistaā€ i la revista d’arts escĆØniques ā€œZirkòlikaā€. I ha format part del jurat del Festival de cinema independent La Alternativa (BCN) i del jurat dels jocs florals d’Omnium-Maresme.

Bibliografia

SĆØries de tv:

  • El Cor de la Ciutat 
  • VentdelplĆ  / Bon dia, bonica 
  • Infidels
  • La Riera 
  • Com si fos ahir
  • Les de l’hoquei. 

Cantates:

  • Yoko 
  • La Serp de Can Coris

Contes publicats:

  • La gata Marga (colĀ·lecció) 
  • El meu avi i jo
  • La Maleta (Babulinka books, 2018)

Extracte d’un llibre

ā€œEn Joan creia en un món on els homes i les dones fossin tractats iguals, on els pobres ho fossin menys, on pensar diferent fos valorat. Però va arribar el dia en quĆØ li van canviar les idees pel fusell, i les espardenyes per les botes altes.ā€

Fragment de La Maleta.

NÚRIA SERRA TORRENT

Va nĆ©ixer a Mataró. Creadora i escritora de guions d’espectacles, contes per infants i libres de poesia.
Ballarina, coreografĆ­a i directora de la Cia NS danza (www.nsdanza.com)
Producció Bianchini Producciones (www.bianchiniproduciones.com)
Titulada en dansa ClĆ”sica per l’institut del Teatre de Barcelona
Diplomatura en Filologia RomĆ nica per la UB
Teaching Certificate Royal Academy of Dance
Titulada en direcció de lleure

Bibliografia:

Allò que et vaig dir una vegada

Aquello que te dije una vez

Extracte d’un llibre

ESSƈNCIES

Viure,
sense esperar res a canvi
Somriure,
sense saber de demĆ 
Risc, nervis i al dia,
les coses t’han de passar

El temps com un jutge solemne,
Ni s’atura ni afluixa el pas.
Si caus, ensopegues o et canses,
Si plou o estĆ  pedregant,
Procura no perdre de vista
els companys que van al davant,
Per que ningĆŗ mai mira enrere,
per por a tornar-se de sal

El temps
esporuguit crida a les fosques
NingĆŗ l’escolta en el silenci de la nit
Plora i tremola, per que tĆ© por d’emmudir als llavis tastats.
I resa, resa i suplica
no caure mai en la memòria de l’etern oblit.
Em recordaran?_, es pregunta,
O serƩ un retrat, ple de pols i arrugat?
Què deixaré a les generacions futures, si només sóc un polsim.

El que estĆ  clar,
es que no pots viure pendent dels altres
Per que el món sense tu
segueix funcionant.
Aferrat al que tens ara
Per que amb mil plors et lamentarĆ s sempre
de no haver gaudit quan tocava
de sensacions i moments que no tornaran.

Corre com l’aigua, viu l’instant
Que la teva vida no s’aturi mai
Sigues com el riu de muntanya que recull quan troba al seu pas
Sedimenta experiĆØncies,
Per que el corrent s’accelera i no el pots aturar,
quan a la mar s’apropa i la pendent va avall.

PILAR GONZƁLEZ AGƀPITO

Nascuda l’any 1949 a Mataró on viu actualment. Ɖs diplomada en CiĆØncies Socials i mestra. Va escriure i publicar diferents llibres d’història relacionats amb la ciutat de Mataró.

Bibliografia

ā€La plaƧa Xica, un petit mónā€

ā€œRetrats mataronins: Quinze vides, quinze oficisā€.

ā€œRiera amunt, Riera avallā€

ā€œFĆ briques de Mataró 01ā€

“CamĆ­ Ral. De L’Hotel SuĆ­s a L’Havana”

PRIMITIVA REVERTER OTƓN

Nascuda l’any 1957 a Tiana on viu actualment. Ɖs dinamitzadora de persones grans i tĆØcnica d’Igualtat a l’Ajuntament de Tiana. Escriu i recita poesia en diverses trobades literĆ ries locals.Va guanyar varis premis locals, dos comarcals, i un premi de poesia a St. Celoni.

Bibliografia

Reculls diversos de poesia.

Llibre de poemes individual Lletra ferida

Extracte d’un llibre

ā€œJo no tinc temps de treballar,

tinc massa feinaā€¦ā€

RAQUEL PICOLO BERNƈ

Nascuda l’any 1961 a Cerbi, al cor del Pirineu. Viu actualment a Vilassar de Mar, Ɖs doctora en Biologia i formada en guió audiovisual i tĆØcniques editorials. 

Ha treballat d’investigadora cientĆ­fica, professora universitĆ ria i editora de llibres cientĆ­fics. Des del 2001 Ć©s escriptora, professora d’escriptura i conductora de clubs de lectura. Va guanyar diferents premis entre ells premis del concurs Vent del Port (2002, 2006, 2008 i 2010), MercĆØ Rodoreda de narrativa breu (2006), Josep Pla, 2004, MariĆ  Vayreda (2005), Mostra LiterĆ ria de Vilassar de Mar (2005), etc.

La nit als armaris, Voliana Edicions, 2012 (edició revisada 2016)

Pinzellades d’Escriptura creativa. Bubok, 2014.

Cròniques de Kaneai. Voliana Edicions, 2017.

Diversos contes en antologies col•lectives (1999-2015)

Extracte d’un llibre

“Casa emmordassadaā€ (Cròniques de Kaneai)

“Em vaig despertar en mig de l’obscuritat, al llit. Vaig mirar cap al balcó sense incorporar-me, nomĆ©s aixecant una mica el cap. Però no veia res, ni la silueta de les parets, la foscor era absoluta. Pensava que m’havia despertat un soroll, potser un cop als porticons, però per mĆ©s que forƧava l’oĆÆda no sentia res: el silenci era total. Ni un crec de les fustes, ni els roncs familiars del pare a l’habitació del costat. Per les escletxes del balcó no entrava ni una engruna d’aire. Mentre els meus ulls a poc a poc s’anaven acostumant a la nit, la cambra tambĆ© s’anava dibuixant.”

El vell de casa Llucā€ (La nit als armaris)

“NomĆ©s les seues petjades trencaven la pau blanca del cementiri. Pobra bĆØstia! La van haver d’arrencar del vostre costat i s’ha escapat per continuar jaient als vostres peus. Ara les meves petges i les seves es fan companyia. Diuen que no vol menjar ni beure res, però quan m’ha vist ha mossegat una mica de neu. El cel blau i l’aire transparent. Miro el pla d’Esterri, sempre m’ha agradat el maleĆÆt pla d’Esterri! Una postal blanca. La primera neu de l’any ha esborrat els colors de la tardor i colga les tombes acabades de guarnir i envoltades de pregĆ ries. Us ho vau fer venir bĆ© perquĆØ el cementiri us rebĆ©s amb les millors gales. Fa temps que els anys em passen tots igual, però aquest ha quedat ben senyalat: l’any 1998 sempre serĆ  l’any que va morir pare.”

ROSA BURGUES VENTURA

Nascuda l’any 1955 a Castelldefels, viu actualment a Cabrils. Va exercir de psicopedagoga a l’Hospital de Sant Pau i a la Institució Pere VergĆ©s. Finalista del III Premi de NovelĀ·la Històrica de l’Editorial Gregal amb la seva obra ā€œLa Indianaā€ que ha quedat tambĆ© finalista del premi Ramon Llull de les lletres catalanes i del Premi Josep Pla del mateix any .

Bibliografia

Contes sense Remei.

Claire Pourpiere (publicada com a Indiana).

La Manela (estĆ  pendent de sortir.

Extracte d’un llibre

Del conte ā€œEl barretā€. Un dels contes del llibre ā€œContes sense remeiā€

ā€œTot el poble va quedar en silenci. Llavors, a punt d’alba, un vent fred del nord comenƧƠ a bufar amb fĆŗria, deixant al descobert els cossos sense vida dels malaurats espectadors i el barret de copa negre, que continuava expandint el seu cruel contingut, es va enlairar cap a l’infinit. Amunt, amunt…”

ROSA ROCA RIERA

Nascuda l’any 1956 a Mataró  on viu actualment. Ɖs llicenciada en Filologia Catalana, mestra de SecundĆ ria i traductora.

Bibliografia

  • Amb els cabells de punta (contes infantils). Editorial CruĆÆlla
  • Fil de gegant (conte infantil) Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Muntanyes russes (novelĀ·la juvenil). Voliana edicions.
  • JardĆ­ mineral. Poemes i cristalĀ·litzacions, amb la ceramista Antònia Palau. 4 volums (Llibre d’artista).

Traduccions:

  • Llibres del dr. Michel Odent (editorial OBstare): El bebĆ© es un mamĆ­fero, El nacimiento en la era del plĆ”stico, Las funciones de los orgasmos, Nacimiento y la evolución del Homo Sapiens. A l’editorial “La liebre de marzo”: La cesĆ”rea, Āæproblema o solución?
  • Abdourahman A. Waberi, Pasaje de lĆ”grimas. (editorial Baile del sol)

Extracte d’un llibre

Muntayesrusses, pĆ g. 22,23

“BĆ©, doncs, canvio de rotllo definitivament. Parlem del Dimitri.

Per comenƧar, no et desesperis, que ahir vaig tenir  notĆ­cies seves. Tal com ho sents! No voldria fer-te mal explicant-ho, però Ć©s que Ć©s molt fort i penso que ho has de saber. Des que vam acabar l’ESO i va canviar d’escola que no l’havia vist mĆ©s. Però ahir me’l vaig trobar al Dover. Jo hi havia quedat amb la Raquel per fer deures i berenar. Al final la nena no es va  presentar i ni em va enviar un trist missatget per dir-m’ho. I jo era allĆ  encara esperant-la quan veig que entra ell, i jo que sĆ­ que el crido, perquĆØ no emveia. Es va posar vermell com un tomĆ quet però va venir de seguida cap a la taula on jo era. S’asseu, i comenƧa amb allò tĆ­pic de quĆØ, com va? QuĆØ Ć©s de la teva vida, ja se sap. I jo, que vols prendre res? i tota la pesca. Em sembla que es va quedar molt tallat. De seguida em va preguntar per tu, no t’ho perdis, era lògic, no? Em sembla que devia pensar: com que tard o d’hora sortirĆ  el tema, mĆ©s val agafar el toro per les banyes i engaltar-li la pregunta sense miraments. I jo que li contesto que continues a ParĆ­s, tal com ja sap, i que estĆ s mol tratllada perquĆØ no et diu ni ase ni bĆØstia. El tio va i es queda mut. Sort que amb aquestes porten el cafĆ© amb llet i vam tenir un respir, que si no… Ja, diu. Ɖs que… (i jo penso, a veure quina excusa s’inventa aquest, ara) Ć©s que no val la pena donar-li expectatives, això nostre no tĆ© cap futur. Tio, aixĆ­ quĆØ? (li etzibo jo) desprĆ©s de quatre anys? tu canvies de sentiments com de camisa? I ell: no m’ho posis mĆ©s difĆ­cil, FĆ tima. Torno a RĆŗssia d’aquĆ­ a ben poc. QuĆØ mĆ©s vols que et digui? I jo, sense immutar-me: bĆ©, unes vacances no van malament a ningĆŗ… però ell va i em planta a la cara: no, les ganes. M’hi quedo, sembla ser que per sempre. 

ROSA TIRADO ANADƓN

Nascuda l’any 1957 a MontalbĆ”n (Teruel). Actualment, viu a Mataró. Ɖs llicenciada en Filologia Anglesa i professora d’institut. Rep el premi del primer concurs de microrelats de la biblioteca Antoni Comas de Mataró, 2015.

Bibliografia

Participació en diversos llibres de contes de la col•lecció Planeta Lletra

Bookcrossing & Love

No ho podĆ­a assegurar amb certesa

Vols veure la mar?

Participació en el llibre de contes del “XX aniversario de la Feria del libro aragonĆ©s”.

Relatos con esencia aragonesa.

Extracte d’un llibre

De quĆØ estan fets els somnis?

“La nit es va omplir de foc i de llum, de capes negres i roges i del batec ferotge dels tabals. Em vaig afegir a aquella comitiva festiva que havia volgut domesticar les pors i els instints mĆ©s primitius convertint-los en comparses i traient-los a passejar al carrer.”

RUT MARTINEZ

Nascuda l’any 1977 a Calella on viu actualment. Ɖs llicenciada en Periodisme per la UPF. Treballa de periodista i gestora cultural. Ha treballat tambĆ© d’investigadora cientĆ­fica i exerceix de professora universitĆ ria i editora de llibres cientĆ­fics. Des del 2001 Ć©s escriptora, professora d’escriptura i conductora de clubs de lectura.

Bibliografia

Agulla d’imant. Un periple per la història de la sardana a Calella. Publicació Agrupació Sardanista de Calella, 2000

SƍLVIA LAGARDA MATA

Nascuda a Barcelona, però ara viu a Argentona, el seu poble d’estiueig de tota la vida. Llicenciada en CiĆØncies de la Comunicació i MĆ ster en Audiovisuals, ha treballat sempre en el camp de la comunicació, com a publicista, guionista, productora de televisió, professora de cinema… Va guanyar els premis: Certamen Literari López Picó 1986, Finalista premi Sent SovĆ­ 2007, Premi Talent 2017.

Bibliografia

Goita Camaco! Vale PagĆØs!

Mazapanes amargos

Fantasmes de Barcelona

Misteris de Barcelona per no dormir

El Diable Ʃs catalƠ

Misteris de Catalunya per passar por

L’Ćŗltim mestre del Temple

Extracte d’un llibre

No heu passejat mai, de nit, per un parc d’atraccions? No vull dir una nit de festa, quan tots els artefactes estan en moviment i els sorolls, la mĆŗsica i la llum són ells mateixos una festa. Vull dir una nit de cada dia –o de cada nit– quan tot Ć©s silenci i ombres… Les nits en quĆØ la gegantina roda de la sĆ­nia estĆ  aturada i al capdamunt s’hi gronxen, mogudes per la brisa, les petites cabines. 

Les nits en quĆØ els cavallets resten immòbils, com fantasmes amatents; quan els autos de xoc s’alineen silenciosos mirant en la penombra amb els apagats fars dels seus ulls diabòlics; quan el tren de la bruixa no xiula ni sotragueja amb la seva alegria innocent… Les nits en quĆØ la Casa de la Por tĆ© un aspecte paorós, perquĆØ la Por sembla vagar lliurement per les parets de falses teranyines, per les reixes cobertes de verdet, per les masmorres ocultes i els passadissos llòbrecs… Les nits en quĆØ els miralls deformants de la sala mĆ gica tenen una brillantor misteriosa, sense ningĆŗ que s’hi miri, com si de darrere el vidre poguĆ©s sorgir, de cop i volta, l’ombra d’un antic reflex captiu…

De nit, un parc d’atraccions sembla tota una altra cosa: gairebĆ© l’antĆ­tesi d’allò per al qual va ser creat.

(Fantasmes de Barcelona, Angle Editorial)

SƍLVIA DEL CARMEN LLANTO CADENAS

Nascuda l’any 1967 a Paramonga -PerĆŗ. Viu actualment a Mataró. Ɖs llicenciada en Literatura, Universitat Nacional Major de Sant Marcos. Poeta, escriptora, comunicadora social i activista .Condueix els programes de rĆ dio “Sudakia Style” I “Migrades” de Mataró RĆ dio. ColĀ·labora en la creació d’intervencions artĆ­stiques relacionades amb temes de gĆØnere i immigració, a travĆ©s d’associacions i colĀ·lectius de dones immigrants. Dicta tallers de lectura i de creació literĆ ria.

Darrerament ha redescobert el seu esperit de contacontes, realitzant presentacions amb els “Contes de l’Ć via Victòria”, un homenatge als seus ancestres quĆ­txua parlants. Contes i poemes seus apareixen en diferents antologies per les quals es van guanyar diferents premis (“Premis Eros 2015” seleccionada pel Centre Canari d’Estudis CaribeƱos- al Certamen Internacional de poesia eròtica 2015, 100 VivĆØncies Antologia facer Espanya, Premi Orola 2015, S.O.S 2012, El cistell de les paraules, Antologies de contes, Madrid, Contes i retrobaments (Oviedo 2009) Antologia de relats). En espera d’edició el seu poemari infantil ā€œLa historia del gato que vivĆ­a en un balcónā€ ilĀ·lustrat pel mataroni Ruben Bravo i pel qual va quedar finalista del premi “el VI Bienal de PoesĆ­a para niƱos ICPNA, Lima, PerĆŗ 2015”. Per obres pròpies va guanyar el concurs per l’eradicació de la violĆØncia masclista, amb el seu poema “Radiografia de dona” organitzat per la Plataforma UnitĆ ria contra les ViolĆØncies de GĆØnere, Barcelona 2014, el primer lloc al concurs lliterari del ColĀ·lectiu Machicuenpa amb el seu relat “La història de la senyora Harris mĆ©s coneguda com la gringa” Barcelona 2012 i ha estat seleccionada al concurs de contacontes de les jornades antiracistes S.O.S Racisme, Madrid 2013

Bibliografia

ā€œLĆ­neas de flotaciónā€  Editorial Ultramarina C&D Sevilla, 2014 

Extracte d’un llibre

La historia de la seƱora Harris mƔs conocida como la gringa

“Todos en el pueblo queremos ayudar a la seƱora Harris, comenzando por sus alumnos a los que querĆ­a como si fueran sus propios hijos y ahora quieren que su alma descanse como descansan todas las almas de nuestros muertos. Pero casi nada sabemos de la Gringa, que es asĆ­ como la llamamos, desde la tarde que llegó a este pueblo donde crecen los cactus de saguaros y el cielo es seco como el ojo de los ciegos. AquĆ­ donde rara vez se detienen los buses de turistas se bajó un dĆ­a la Gringa, con su cĆ”mara Canon colgando del pecho y alquiló una habitación, en la pensión de las Flores. Los primeros dĆ­as se nos hizo raro ver su larga silueta, fotografiando las ramas de los mezquites, las espinas de los saguaros, los campos de nopales en flor, las patas de las lagartijas huyendo de los hombres y hasta las piedras muertas de los barrancos que en este pueblo nacen a toda hora. Luego fue habitual verla entre los animales sedientos mirando las cosas que a ningĆŗn extraƱo interesan. En esos dĆ­as le advertimos que no debĆ­a molestar el descanso de los seres que parecen muertos pero no lo estĆ”n pero la Gringa estaba resuelta a comprender hasta el leve quejido de las raĆ­ces cuando buscan agua.

SƍLVIA TARRAGƓ CASTRILLƓN

Nascuda a Barcelona, actualment viu a Cabrera de Mar. Ɖs llibretera, periodista i escriptora. Va guanyar el premi de Poesia Alella a Maria Oleart 1998 i el premi de Narrativa Juvenil de la Vall d’Uixò 2008.

Bibliografia

La vida venƧuda. La Comarcal Edicions 1998.

Rails EscapƧats. 7 i mig Editorial, 1998.

Ciutats de l’impossible. Brosquil Edicions 2001.

Estiu immòbil. Ajuntament de Cabrera, 2007.

La veu del roure. Brosquil Edicions, 2009.

Top Fairies 1. Somerset EdebƩ, 2013.

Top Fairies 2. Aurora Boreal EdebƩ, 2013.

Temps de llum. Columna 2016 / El tiempo de la luz. Umbriel 2016.

T’ho donarĆ© tot. Columna edicions, 2017

El Amor y la Lectura. Comanegra, 2018

El Obrador de los Prodigios. Espasa, 2019

Extracte d’un llibre

Temps de Llum

[…]En arribar dalt de les escales, una alenada de claror va esvanir la tenebra que ascendia des del pis de sota. L’efecte d’aquell esclat va ser tan intens que va deixar-la immòbil durant uns segons, veient com la multitud seguia el seu camĆ­ i les seves figures es retallaven al contrallum com ombres xineses.

Impressionada per aquella visió, va avanƧar amb timidesa sense deixar de mirar l’enfilall de bombetes que es perdien en l’horitzó de l’Avinguda. A banda i banda del passadĆ­s, dues fileres de columnes sostenien el sostre, que constituĆÆa l’epidermis del carrer Pelai, i custodiaven l’entrada a les botigues, ubicades als laterals de la galeria. Encimbellada per sobre dels capitells, una corrua de llums resseguia l’embigat unint cada parell de columnes i creant un joc de miralls que es multiplicava cap al punt de fuga […]

SUSANA GIL MICO

Viu a Sant Andreu de Llavaneres. Va nĆ©ixer al Poble Nou l’any 1943. Fins als 20 anys, va viure en els pisos de la fĆ brica textil “Can Saladrigas”. Va treballar ensenyant tĆØcniques tĆØxtils, disseny de tapissos, tapissos d’alt disseny i i macramĆ© antic. Ha participat en nombroses exposicions tant en solitari com colĀ·lectives amb els seus alumnes a diferents indrets com Barcelona i Sant Andreu de Llavaneres. TambĆ© imparteix classes a sant Andreu de Llavaneres. Ɖs poeta i novelĀ·lista. El seu vessant d’escriptora comenƧa l’any 2012 amb la publicació de la seva novelĀ·la Ɖs poeta i novelĀ·lista: La Cadira Verda. L’obra relata les vivĆØncies personals d’aquesta llavanerenca en la fĆ brica tĆØxtil del Poble Nou de Barcelona, Can Saladrigas, actualment reconvertida en una biblioteca municipal.

.A La cadira verda podrem descobrir com era la vida en aquelles colònies, com d’absolut era el control que exercien els amos sobre els treballadors… La novelĀ·la Ć©s tot un retrat de la vida de les classes mĆ©s populars de la Catalunya de mitjans del segle passat. DenĆŗncia i alhora somnis d’una vida millor, construĆÆts en aquella cadira verda del balcó…

Bibliografia

La Cadira verda, edicions? 2012

La Pósima mĆ”gica, conjuntament amb Elisa Vazquez. ColĀ·lecció LUCY & PEPƓN, 2014.

L’Estel dels vents, recull de poesia, Edicions la Comarcal 2014.

SUSANA HERNƁNDEZ

Nascuda a Barcelona, actualment viu a Alella. Ha estudiat Imatge i So, Integració Social, Investigació Privada i Psicologia a la Universitat de Barcelona. Ha colĀ·laborat en diversos mitjans de comunicació escrits, exercint com a crĆ­tic musical i redactora d’esports, aixĆ­ com en mitjans radiofònics. Ɖs novelĀ·lista especialitzada en la novelĀ·la negra i policĆ­aca. Va guanyar el premi Cubelles Noir 2016 a la millor novelĀ·la negra per Ā«Cuentas pendientesĀ», Premi LeeMisterio 2012 al millor personatge femenĆ­ Rebeca Santana per ā€œContra las cuerdasā€, el premi NovelĀ·la Curta Sant AdriĆ  2005, el premi Contradiction de literatura personal 2003 i el premi ā€œMujeresā€ Santa Cruz de Tenerife de relat 2001. A mĆ©s de diversos premis de relat i poesia.

Bibliografia

La Casa Roja (Premi Ciutat de Sant AdriĆ  2005/ LcLIbros 2013)

La puta que leĆ­a a Jack Kerouac (Lesrain 2007/ LClibros 2012)  

Curvas peligrosas (Odisea Editorial 2010)

Contra las cuerdas (Alrevés Editorial 2012) Finalista a la millor novel·la Festival València Negra 2013

Cuentas pendientes (Alrevés Editorial 2015). Nominada a la millor novel·la negra: «Tenerife Noir 2016», «Congreso de Cine y Novela de Salamanca 2016», «Premios Asociación Novelpol 2016».

La Reina del Punk (Ma non troppo, 2018)

La Puta que leĆ­a a Jack Kerouac (Literaturas Com Libros, 2018)

Los MiƩrcoles Salvajes (Milenio publicaciones, 2019)

Extracte d’un llibre

Contra las cuerdas

El infierno estĆ” en Ć©l. La Tierra y el cielo en ninguna parte 

SUSANA TORTOSA TUDELA

Nascuda l’any 1969 al Masnou, on viu actualment. Treballa com a informĆ tica i administrativa a assegurances Catalana Occident. Ɖs escriptora de relats i contes infantils.

Bibliografia

La porta tancada, 2014

GĆ rberin, 2015 (Infantil)

El teu somriure dins el cotxe del costat, 2016

Extracte d’un llibre

Mar de llenƧols, del llibre “El teu somriure dins el cotxe del costat

“Un mar diferent

On ficar-se ben endins

I nomƩs dormir.

Sóc un cuc cargolat, una formiga o un paquet arrugat. Tot Ć©s fosc i tinc fred, no vull saber on sóc, no vull saber qui sóc. No hi ha llum dins aquest embolcall i nomĆ©s m’escalfa la pròpia respiració. Les mans a la cara em tapen el que no volen veure els ulls”. 

RAQUEL GƁMEZ SERRANO

Va nĆ©ixer a Barcelona. Ɖs Graduada en Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya, Graduada en estudis immobiliaris i de la construcció per la Facultat d’Econòmiques de Barcelona i Ć©s TĆØcnica especialista en relacions pĆŗbliques i administració. Va treballar vuit anys com a cap de vendes en una promotora immobiliĆ ria i quatre com a professora experta de la Generalitat de Catalunya en un programa de qualificació professional inicial. En l’actualitat treballa com a educadora social en diferents recursos. L’any 2012 publicĆ  Los versos de Cira, l’any 2014 Els contes guerxats, l’any 2016 A la seva pell (Llibres del Delicte), novelĀ·la finalista del Premi Tuber Melanosporum del Festival Morella Negra com la Trufa, el 2017 Els CIE o la ilĀ·legalitat institucional (Llibres del Delicte), i el 2018, No diguis res, novelĀ·la per la qual va guanyar el certĆ men ValĆØncia negra 2019. Des de fa tres anys tambĆ© imparteix cursos d’escriptura creativa i Ć©s l’autora del blog EN CLAU DE NEGRE. 

Bibliografia

Los versos de Cira, 2012

Els contes guerxats,  2014

A la seva pell (Llibres del Delicte), 2016

Els CIE o la ilĀ·legalitat institucional (Llibres del Delicte), 2017

No diguis res, (Llibres del delicte), 2018

Extracte d’un llibre

Fragment de A la seva pell:

“I si no et visiten, ets tu i la trena, tu i el talego, tu i la presó. Cap esperanƧa en forma de notĆ­cia que empenyi les hores del dia a córrer mĆ©s rĆ pid. Aquest Ć©s un dels llocs on la veritat de fora mor perquĆØ neixi una mentida nomĆ©s entrar. Una mentida que em nega. Els murs empresonen o alliberen consciĆØncies segons on siguis dins o fora d’ells. Tot Ć©s present. Saps que demĆ  i que tota la resta de dies seran semblants. Però que en sigui conscient no vol dir que no esperi res mĆ©s. Quina edat tindrĆ© quan s’acabi el calvari? Cinquanta-cinc, cinquanta amb sort? Ja no tindrĆ© fills. Qui els voldrĆ  tenir amb mi? M’han robat el dret. QuĆØ n’he de fer, de tota la vida que tinc entre les mans? QuĆØ n’he de fer, de la por i dels ulls de ximple que et deixen desprĆ©s d’haver-te violat l’esperit? I Ć©s tanta la desesperanƧa que a de vegades penso que fins i tot Ć©s preferible la malaltia. La malaltia en general, com un remei contra la mort, perquĆØ t’avisa, el prepara i fins i tot crea una pietat en la teva persona que ni la voldries, de tanta. Però jo sĆ­ que l’exigeixo, la pietat, i nomĆ©s veig els ulls de la jutgessa, inexorables, fugint dels meus perquĆØ havia de sentenciar el que s’afigurava d’ella, perquĆØ era tard i l’estaven esperant a casa, perquĆØ va veure davant d’ella un perdedor i no estava disposada a jugar. Ulls rĆ­gids com venciments d’hipoteques innegociables. Jocs de paraules quan la partida de la vida te l’han guanyat.”

ROCƍO RODRIGUEZ

Viu a Sant Andreu de Llavaneres. Ɖs doctora en Antropologia Social. Va realitzar la seva tesi el 2002 en la UB sobre la sodomia durant la inquisició . Es va publicar com a assaig resumit i tambĆ© en format de novelĀ·la.

Bibliografia

SodomĆ­a  e Inquisición: el miedo al castigo”, assaig. Ushuaia Ediciones  ( 2014)

“El sodomita y la inquisición”, Ushuaia Ediciones  ( 2014)

Extracte d’un llibre

… un dĆ­a en que se estaban baƱando juntos, a Pedro se le resbalaron los calzones y apareció delante de Ć©l completamente desnudo… No pudo resistirse ante tal visión y esa fue la primera vez que se unió a un varón… Ese fue el principio de la historia de Gonzalo, que le llevarĆ­a a huir de la casa de sus padres y a vivir difĆ­ciles y a veces trĆ”gicas situaciones en la Corona de Aragón y en Madrid, siempre bajo la negra amenaza de los terribles castigos que la Inquisición imponĆ­a a los sodomitas, hasta intentar una nueva vida en la costa de Marruecos. Los hechos históricos que aparecen en esta novela estĆ”n extraĆ­dos del ensayo de la misma autora SodomĆ­a e Inquisición: el miedo al castigo.

ROSA M. ISART

Rosa M. Isart, va nĆ©ixer a Barcelona i actualment viu al Masnou, Ć©s documentalista, dramaturga, freelance teatral, auxiliar dĀ“arxiu i biblioteca. Ɖs outsider, fa teatre de sentiments, teatre lgtb, investigadora teatral, i tĆ© interĆØs pel teatre 1900.

Premi de teatre Joaquim M. Bartrina 2000 (Premis Reus), per Vainilla

Seleccionada per a la fase final (9) del Premi Born de Teatre 2002, amb l’obra No es preocupi (Teatre-Entreacte nĆŗm. 52, 2004)

Finalista al Premi Josep Ametller (Premis Recull) de Blanes 2009, amb l’obra (monòleg, per a una actriu i per a una dona trans) TendĆØncies

Bibliografia

2018 febrer L“etrusca (drama) (inèdita)

2017 abril China Girl (teatre breu)

2016 nov Liebe (teatre breu) (inĆØdit)

2015 set La bola (tragĆØdia) (inĆØdita)

2009 des Barri (homenatge a MercĆØ LleixĆ ) (inĆØdita)

2009 abr Roba dura de l“amor (teatre breu, homenatge a Ricard Salvat) (inèdit)

2008 nov La rentadora, la dona, la no amant i l“aigua (teatre breu) (inèdit)

2008 agost Paumanok, en indi la llarga illa (teatre breu per a cĆ stings) (Teatre-Entreacte nĆŗm. 78, 2008)

2008 febr Tendències, obra finalista al Premi Josep Ametller (Premis Recull) de Blanes 2009 (Onada Edicions, en preparació any 2010)

2006 agost La carmanyola del dilluns, teatre breu infantil (Teatre-Entreacte nĆŗm. 65, 2006)

2006 Pa(r)Ć­s (inĆØdita), estampa teatral per a Teatro x la Identidad Catalunya 2006

2005 Les mil i una (inĆØdita), sĆ tira polĆ­tica

2004 Sabata (ahh!), text teatral breu a partir dels fets de l“11-S als EUA, integrat en una presentació conjunta textual amb els autors Jordi Casanovas i Juan José Oliva amb el nom de Tot allò que ja saps (trobades dramatúrgiques informals a l“AIET)

2004 Benet, venduto, vendetta (inĆØdita), comĆØdia teatral

2003 Model C3PO-2003 (teatre breu), publ.dintre del volum Dramaticulària (Arola Editors, 2005, volum 25 de Textos a part), recopilació teatral commemorativa

2002 No es preocupi, (Teatre-Entreacte núm. 52, 2004), obra seleccionada per a la fase final (9) del Premi Born de Teatre 2002; versió íntegra disponible en anglès a la web personal de l“autora

2001 Teresa, exercici teatral breu sobre Santa Teresa de JesĆŗs, contribució per a lĀ“espectacle XXX de La Fura dels Baus estrenat al Teatre Lliure-Sala FabiĆ  Puigserver dintre del GrecĀ“02, am direcció d“Àlex OllĆ© i Carlƶs Padrissa

2001 Senyoreta Ella (revista Assaig de Teatre nĆŗm. 47, 2005)

2001 Lleons (nom anterior: Aigua, tocat o enfonsat) (inĆØdita), divertimento per a dues actrius i comparses

2001 El petit arbre (inĆØdita), teatre infantil

2000 Underground (Sota terra) (inĆØdita, no considerable)

1998 Vainilla (Arola Editors, Tarragona, 2001), Premi de teatre Joaquim M. Bartrina 2000 (Premis Reus)

Extracte d’un llibre

Senyoreta Ella (Miss She):

ESCENA 11

L’ELLA sola a escena.

ELLA (cridant): SecretĆ ria!

Entra la SECRETƀRIA, corrents.

SECRETƀRIA: Sƭ, senyora?

ELLA: Amor!

SECRETƀRIA: Amor.

ELLA: Ara mateix! Ara mateix! Ara mateix!

SECRETƀRIA: Sƭ senyora!

La SECRETƀRIA torna corrents amb un gruixut diccionari i l’obre.

SECRETƀRIA: Amor: ā€œInclinació o afecció profunda envers una persona./Adhesió intensa i desinteressada a una cosa, a uns principis, etc./ Gran desig o interĆØs./ En la filosofia grega, concepte emprat per a expressar l’ordenació jerĆ rquica, de carĆ cter còsmic, entre l’inferior , imperfecte, i el superior, perfecte./ En religió, desig que el creient tĆ© de conĆØixer DĆ©u i d’unir-s’hi personalment.ā€

ELLA: Qui? Qui? Qui?

SECRETƀRIA: Diccionari de la Llengua Catalana.

ELLA: Any? Any? Any?

SECRETƀRIA: Tercera reimpressió, febrer del 1995.

ELLA: Repeteixi, repeteixi!

SECRETƀRIA: Tercera…

ELLA: No, no! La definició!

SECRETƀRIA: ā€œInclinació o afecció profunda envers una persona.ā€…

ELLA: Correcte….Segueix!

SECRETƀRIA: ā€œAdhesió intensa i desinteressada a una cosa, a uns principis, etc.ā€

ELLA: Fals! Diguil’s-hi als putos tios de l’EnciclopĆØdia que Ć©s mentira!

SECRETƀRIA: Senyora?

ELLA (gesticulant molt, exaltada però en el fons venƧuda): Diguil’s-hi (Baixa el nivellde llum, queda un Ćŗnic focus zenital sobre la parlant). Diguil’s-hi que l’Amor no Ć©s mai desinteressat. M’ha sentit? Diguil’s-hi! (s’asseu, cansada). Primer, perds el cap per una causa quĆ­mica. Quan notes que la pell sĀ“eriƧa en contemplar aquella persona, que la lucidesa mental perd l’autocontrol. Quan comproves que en mirar-te al mirall, veus que tens els ulls mĆ©s lluminosos, com mĆ©s humits. Quan notes que has perdut una mica la gana, que no menges amb aquell desfici el bistec a les fines herbes que tant t’agradava, que ara tot ho supleixes per xocolata. PerquĆØ Ć©s tanta la impaciĆØncia i l’ansietat! Diguil’s-hi…Que a les primeres cites, notes com el teu sexe sĀ“obre rĆ pid i lentament alhora, que no pots explicar-ho. Que notes com regalimes (acariciant-se l’entrecuix) per entre les teves cames per causa d’una excitació tremenda i saborosa… Digui’ls-hi que això Ć©s un parĆØntesi. O un acord de guitarres tristes abans d’una guerra. Una fĆŗnebre despedida… PerquĆØ lĀ“amor no Ć©s desinteressat. (Pausa. Se senten uns tristos acords de guitarra, proposem la mĆŗsica The Game is Over, cançó nĆŗm. 10 del L.P. Banda sonora del film Leon, mĆŗsica d’Eric Serra, 1Ā“35”). Anem al gra. SecretĆ ria, apunti: Que posin al diccionari que l’arquitectura mĆ©s important que perd un, quan s’enamora, Ć©s el poder de decisió. Que prenguin nota que la famosa llibertat perduda no Ć©s tan perduda….Que a estones pots tenir-la si es parla i es dialoga. Que apuntin, secretĆ ria,….que moltes vegades he caminat sola per camins sense gent sentint que no vivia el camĆ­, el famós camĆ­ d’Antonio Machado… Digui’ls-hi que les decisions espontĆ nies i unipersonals han passat a ser confrontacions pacĆ­fiques i negociacions. Que he perdut el dret a volar. Queara agafo avions amb pistes i destins concertats…

Header text