La proposta de Localret


Tots aquests factors, i el context general de liberalització, s´han tingut en compte per part del consorci Localret en dur a terme, recentment, un estudi sobre la viabilitat de l´arribada de la banda ampla als municipis de Catalunya. Aquest estudi, del qual properament es presentaran els resultats, fa un diagnòstic de la situació actual de la comarca a nivell d´infrastructures de telecomunicacions, i realitza una proposta de sistemes tecnològics i traçats que asseguraria que el Maresme es connectés a les xarxes troncals de Catalunya (de les quals esdevindria un node) i que cap dels seus municipis quedés al marge dels beneficis de la banda ampla. L´estudi també quantifica els costos i els terminis per a executar la proposta, en el benentès que la seva aplicabilitat depèn de què existeixi voluntat política per assumir des de les administracions públiques les inversions que caldria fer. I és que a ningú se li escapa que, si es deixa només a mans de la iniciativa privada, les xarxes i serveis de telecomunicacions no arribaran a tothom sinó que es limitaran a cobrir la demanda solvent. En conseqüència, les diverses administracions han de tenir un paper important com a promotores de xarxes i serveis de telecomunicació si es vol garantir el servei universal i la igualtat d´oportunitats en una matèria que s´endevina crucial per al benestar i el progrés de persones i territoris en el curs de les properes dècades.

La proposta de Localret té també un segon objectiu: assegurar la competència en un terreny en què és essencial que els clients dels serveis de telecomunicacions puguin escollir entre diferents operadors, de forma que la qualitat del servei i el preu es beneficiïn de la confrontació d´ofertes.

En tot cas, la situació actual no invita a l´optimisme. Fins i tot Mataró, que és una ciutat amb un gruix important de població i d´activitat econòmica (i, per tant, concentra una demanda rellevant), està acusant de forma notable el desconcert i les dificultats que afronten actualment les grans operadores privades de telecomunicacions. Les grans inversions que implica el desplegament de la fibra òptica, per exemple, junt amb la lentitud del retorn d´aquestes inversions, la competència de les plataformes digitals de televisió, la crisi de les empreses “.com” i la difícil conjuntura borsària i de les corporacions financeres, tot plegat imposa prudència en el sector. A més, cal considerar encara les estratègies que dirigeixen les diferents empreses: Telefònica, per exemple, té fibra òptica desplegada, però està apostant per treure tot el profit possible del seu servei ADSL.

El cas d´alguns municipis

A Mataró, una de les línies de treball del Pla Director per a la Societat de la Informació local consistia en “impulsar el desplegament de les xarxes de telecomunicacions dels diferents operadors per situar Mataró a l´avantguarda de les NTICs”, i la ciutat es plantejava “dotar-se de les infrastructures i els espais necessaris pel fàcil desplegament de les Xarxes de Telecomunicacions (X.T.)”. Una altra de les mesures que s´apuntava era “reduir i minimitzar l´impacte de la implantació de les Xarxes de Telecomunicacions en les vies públiques” i “assegurar el correcte desplegament de les infrastructures necessàries per part dels operadors de telecomunicacions”. Igualment, hi havia el propòsit de “millorar el marc gestor municipal per regular i controlar la nova implantació de XT a la ciutat”, la qual cosa passava per coordinar la construcció d´infrastructures de telecomunicacions per part dels operadors de telecomunicacions.

Amb aquest nord, Mataró, de cara al desplegament de les infrastructures de banda ampla, comptava amb un nombre important d´operadors interessats en ser presents a la ciutat (Telefònica, Menta, Airtel, Jazztel, Al-Pi, Firsmark, Sky Point i Abranet…). Les obres del desplegament del cable de fibra òptica van començar el febrer de l´any 2000, i al 2001 l´Ajuntament, Localret i 5 operadors de telecomunicacions van signar un conveni per millorar el desplegament i coordinació de les obres a la ciutat. El conveni definia el marc general per a la construcció de les infrastructures necessàries per al desplegament del cable a Mataró fins a finals del 2003, i establia que les obres es realitzarien en base a un projecte executiu de Localret que establiria les artèries troncals del pla per desplegar el cable i, al final de tot el procés, contindria totes les actuacions realitzades en la xarxa d´accés del conjunt de la ciutat (de la qual ja implantats a la ciutat més de 25 quilòmetres de cable, bàsicament a les zones de Pla d´en Boet, Cerdanyola i Llàntia). Les troncals representen uns 10,5 quilometres i suposen una inversió de més de 4 milions d´euros. El cas és que el calendari inicialment previst no es podrà acomplir a causa del context general abans explicat.

Altres municipis, com Arenys de Mar, havien iniciat negociacions amb empreses com Flash 10, i actualment aquestes converses es troben en via morta.

En el cas de Premià de Mar, Menta havia estudiat la seva implantació al municipi, i fins i tot havia definit la zona en la qual faria la seva inversió, però no es va arribar a signar el corresponent conveni amb l´Ajuntament, i no es preveu que les converses es reprenguin ja en el que queda de legislatura municipal. Posteriorment s´han estat buscant altres operadors que poguessin interessar-se per la població. Actualment, l´única alternativa que existeix és el servei ADSL, que presenta alguns problemes.

Per acabar, comentar a tall de curiositat que l´empresa ample24 i la gent d´arenys.org estan estudiant la posada en funcionament d´una xarxa inalàmbrica a la ciutat d´Arenys, que hauria de permetre que qualsevol dispositiu amb targeta inalàmbrica pogués connectar-se a nodes situats en diferents punts de la població.

Malgrat tot, tothom coincideix a veure amb grans perspectives de futur al sector de les telecomunicacions. I és que la previsió és que la demanda de serveis de telecomunicacions vagi creixent conforme s´estengui la cultura digital i vagin apareixent noves aplicacions i serveis basats en les TICs (sempre i quan, és clar, es compti amb les infrastructures que les suportin; es tracta d´un procés circular: sense les infrastructures adequades, alguns serveis i aplicacions no seran possibles i la demanda, per tant, no acabarà d´arrencar, amb la qual cosa les inversions que requereixen les noves infrastructures serà menys probable que es duguin a terme o es retardaran).

Així les coses, hom pot confiar que la situació tornarà a la normalitat a mig termini, sense que això – com hem advertit abans – solucioni tot el problema, sinó tan sols aquella vessant del mateix que, per als operadors privats, oferirà perspectives de rendibilitat. La inversió pública continuarà essent imprescindible.

Vist des d´aquest angle, el futur es contempla amb esperança, però la situació present sembla delicada. Però també és cert que altres experts tenen una visió més optimista de la realitat actual. Aquest és el cas, per exemple, de Carles Fradera, del CIDEM, el qual insisteix en què els operadors donen resposta a la demanda i per tant normalment no succeeix que hi hagi un problema de demanda de banda ampla no satisfeta. A l´altra cara de la moneda, Fradera considera que no es pot demanar que les operadores despleguin els seus mitjans basant-se només en una demanda hipotètica. Així, el problema de desplegament de la banda ampla no seria un problema d´oferta sinó de demanda, i a mesura que la demanda augmentés, la banda ampla arribaria als seus destinataris. D´acord amb aquesta visió, les administracions públiques podrien tenir un rol positiu d´estímul i agregació de la demanda local.

En un altre ordre de coses, els equipaments públics han d´estar connectats en xarxa i poder gaudir aviat de banda ampla de telecomunicacions. Pel que fa als centres educatius i sanitaris, aquest és un compromís de la Generalitat de Catalunya que s´està ja duent a terme i que en un termini breu de temps s´haurà acomplert. En canvi, els serveis públics municipals depenen de l´esforç que facin els Ajuntaments per connectar amb banda ampla totes les seves seus i dependències, la qual cosa suposa una inversió notable no sempre possible d´efectuar. La realització de la proposta de Localret abans esmentada satisfaria aquesta necessitat, ja que preveu la connexió de tots els edificis públics.

Altres aspectes relacionats amb les infraestructures de telecomunicacions que cal tenir en compte són la normativa sectorial i el control de l´activitat del sector privat en aquest àmbit, camps en els quals els Ajuntaments tenen un paper important a jugar. En matèria de regulació del desplegament dels operadors de telecomunicacions, s´ha de tenir en compte el Decret de la Generalitat de Catalunya (demarcació no urbana) que ordena el desplegament de les antenes de telefonia mòbil , i la incidència del servei de telecomunicacions a les noves urbanitzacions. En els nous projectes d´urbanització dins els nuclis urbans consolidats, en les noves urbanitzacions i en els polígons industrials s´han de preveure ja les necessàries infraestructures de telecomunicacions .

Per últim, hom ha de tenir ben present la legislació tant de l´Estat (Ministeri de Foment) com autonòmica relativa a l´obligació de construir edificis preparats per a les noves tecnologies. En l´àmbit de la Generalitat de Catalunya, les normatives sobre habitatge i telecomunicacions a considerar són les següents:

Decret 172/1999 de 29 de juny, sobre canalitzacions i infrastructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable en els edificis

-Decret 116/2000 de 20 de març, pel qual s’estableix el règim jurídic i s’aprova la norma tècnica de les infrastructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable

-Decret 117/2000 de 20 de març, pel qual s’estableix el règim jurídic i s’aprova la norma tècnica de les infrastructures comunes de telecomunicacions als edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit



***