La Societat


La població i la realitat demogràfica del Maresme presenten algunes particularitats que, a l´hora de valorar l´impacte que poden tenir sobre els maresmencs les noves tecnologies, són necessàries de retenir.

En primer lloc, el Maresme és una de les comarques amb un creixement de població més elevat de tot Catalunya (7% de creixement acumulat en el període 1995-2000). Els nous arribats provenen essencialment de l´àrea barcelonina, s´instal·len en ciutats petites o mitjanes, i són persones de renda mitja-alta que cerquen una millora en la seva qualitat de vida, tot i que sovint continuen treballant a la capital catalana o als seus voltants (la mobilitat laboral, per tant, esdevé un tema crucial). Aquest és un perfil de persona oberta a priori a les noves tecnologies. En tot cas, com bé assenyala l´economista Pere Lleonart, això “està provocant canvis sociourbanístics, d´estil de vida i d´hàbits de consum i compra” . Caldrà veure, per exemple, com el fenomen del teletreball arrela i creix o no entre aquest segment de població; o caldrà estar atent a l´ús que pot fer d´Internet per tal d´estalviar temps (un recurs preuat i escàs per a aquest col·lectiu). En un altre ordre de coses, un repte afegit és el de la integració d´aquestes persones en les comunitats d´acollida.


-En segon lloc, la població estacional ETCA (equivalència en temps complet anual) de diverses poblacions és molt notable: l´indicador ETCA a Calella és de 9.244 efectius, a Malgrat de Mar és de 5.216, a Pineda de Mar de 5.324, i a Canet de Mar és de 1.169. Sabem també que bona part dels turistes que rep la comarca venen de països amb una cultura digital més desenvolupada que no pas la nostra.


-Pel que fa a la piràmide d´edats, destaquem que el Maresme és una comarca bastant jove en comparació amb la resta de Catalunya: el percentatge de persones de menys de 15 anys a la comarca és del 16,3% (a Catalunya és del 14,7%); pel que fa a les persones de més de 64 anys, sumen el 13,9% de la població (al Principat la proporció és del 16,3%); finalment, en referència a les persones entre 15 i 64 anys, al Maresme representen el 69,8% del total, un percentatge molt semblant al 69% català. De cara al futur, es preveu que el percentatge de persones de menys de 16 anys seguirà incrementant-se, de forma que les projeccions apunten a què l´any 2010 la comarca tindrà un 18% de la població entre 0 i 15 anys. Al mateix temps, augmentarà el percentatge de persones grans (65 anys o més), que està previst que arribi al 16% de la població. En correspondència, el percentatge de persones en edat de treballar disminuirà fins al 65,2%.


-D´altra banda, en qüestió de nivells formatius, al Maresme (en dades de 1996, les últimes ‘oficials´ disponibles) el percentatge de persones majors de 9 anys que no tenen cap titulació educativa és del 17,6% de la població, el mateix percentatge que a Catalunya. Igual succeeix amb els estudis primaris i de segon grau, terreny en el qual la comarca presenta uns percentatges que ronden el 35%, a l´igual que al Principat. Finalment, el percentatge de persones amb estudis universitaris a la comarca és del 9,6%, un índex 0,4 punts inferior al català. Aquestes xifres són, no cal dir-ho, mitjanes, i amaguen diferències notables entre municipis.

Així, per exemple, el municipi que mostra un percentatge més elevat de població sense estudis completats és Mataró, on més del 25% dels seus habitants es troba en aquesta circumstància. Les poblacions de Montgat i Palafolls pateixen un problema similar. En canvi, pel que fa als pobles amb uns percentatges de persones sense estudis més reduïts, destaquem Santa Susanna, Sant Vicenç de Montalt, Cabrils, Sant Pol de Mar i Tiana, on aquest indicador no arriba al 10% de població.

En el bloc de les persones amb estudis universitaris, constatem que Cabrils, Alella i Sant Vicenç de Montalt presenten percentatges de titulats de tercer cicle superior al 20% de la població, mentre que a altres municipis com Tordera, Pineda de Mar i Palafolls, els universitaris no arriben a ser un 5% de població. Pel seu cantó, Mataró té un percentatge de persones amb estudis universitaris bastant baix; concretament, és del 5,72%.

Amb tot, cal fer constar també que aquestes dades (corresponents a l´any 1996) de ben segur que han millorat en el curs del darrer quinquenni – com a mínim, les mitjanes globals comarcals -, gràcies a l´arribada a la comarca de persones amb un nivell formatiu alt, tal com hem comentat anteriorment. Tenint en compte això més el creixement del percentatge d´estudiants, es creu que la mitjana de titulats universitaris a la comarca podria assolir una taxa del 15% sobre la població de 10 i més anys i superar fàcilment el 35% en municipis petits i residencials, com per exemple Alella, Cabrils o Sant Vicenç de Montalt.


-En un altre ordre de coses, ja havíem remarcat anteriorment que la renda per càpita dels maresmencs és més elevada que no pas la mitjana catalana . El nivell de renda ha augmentat sobretot en les poblacions del Maresme sud i centre, amb l´increment de les zones residencials. Les previsions del Document Justificatiu del Pla d´Acció Conjunt del Pacte per l´Ocupació del Maresme són que, “com a conseqüència de la millora de les infrastructures del transport, es consolidarà el creixement residencial i el mercat laboral metropolità, mantenint-se la desconcentració residencial de Barcelona cap a les comarques de l´entorn, i aquest fet durà a una ampliació del segment de població d´un nivell socioeconòmic i de nivell acadèmic mitjà-alt. En funció d´aquest procés i de la pròpia evolució productiva de la comarca, la renda per càpita dels residents s´incrementarà a un nivell més ràpid que el global de Catalunya”.

Tots aquests factors (piràmide d´edats relativament jove, nivell educatiu mig però creixent, nivell de renda més elevada que la mitjana catalana…) contribueixen a què el repte d´estendre l´ús de les noves tecnologies entre els maresmencs tingui perspectives més favorables que en altres comarques, ja que és sabut que les TICs entren amb particular facilitat entre els joves (que, tot i ser més oberts a les innovacions tecnològiques, n´han après el funcionament en els centres educatius) i que també les trobem més presents entre les persones d´un nivell formatiu i de renda més alt. Addicionalment, els turistes poden portar amb ells una demanda de serveis basats en les noves tecnologies que ajudi a sensibilitzar i a obrir camí (mitjançant l´aparició de nous serveis) a la població local.

És clar que, a l´altra cara de la moneda, no hem d´oblidar tampoc el fenomen de la immigració extracomunitària establerta a la comarca, d´un nivell econòmic i formatiu sovint (però no sempre) inferior a les mitjanes maresmenques. El seu nombre és motiu de discrepància: les dades van del 3,7% d´habitants del Maresme nascuts a l´estranger (Idescat, any 1996) o el 4% que apunta l´economista Pere Lleonart al 9,2% (29.502 individus sobre un total de 318.891 persones a la comarca) del Document Justificatiu del Pacte per a l´Ocupació; segons aquesta darrera font, el 54% del total d´aquests immigrants procedeixen de l´Àfrica del Nord, el 23% venen de la Unió Europea, el 10% de l´Amèrica del Sud i el 6% de l´Amèrica del Nord. Alguns d´ells són usuaris potencials de les TICs a l´hora de mantenir la relació amb les seves comunitats d´origen i famílies.

En conjunt, el panorama de la comarca queda conformat per tres grans grups d´habitants amb perfils diferenciats (segons les tipologies dibuixades per Pere Lleonart): el dels “autòctons”; el dels “neocatalans” (procedents d´altres comunitats autònomes o de països extracomunitaris); i el dels “commuters” (vinguts recentment de la conurbació barcelonina). Cada grup requerirà una estratègia i unes accions diferenciades en relació al repte de les noves tecnologies.