Les infrastructures


Al Maresme, l´impacte que històricament han tingut les grans infraestructures de comunicacions en el desenvolupament de la comarca ha estat ben visible. Per posar només dos exemples, és evident que, en el seu dia, el ferrocarril Mataró-Barcelona (que fou el primer de l´estat espanyol) va obrir noves perspectives per a la comarca emmarcant-la en la llavors naixent Revolució Industrial, de la mateixa manera que més recentment l´autopista li ha donat un renovat impuls i està provocant canvis econòmics i socials de fons. Ara mateix, però, les infraestructures que poden marcar el futur del Maresme són les de telecomunicacions.

Les infraestructures de telecomunicacions (I.T.) són la base de tot l´edifici de la societat digital. En conseqüència, la importància de disposar d´unes I.T. de qualitat i proporcionades a les necessitats actuals i futures no es pot subestimar; aquest serà un dels factors clars de competitivitat i qualitat de vida per aquesta dècada i les següents. L´objectiu de disposar de “banda ampla” de telecomunicacions i fer que arribi a tothom amb independència dels seus recursos econòmics o lloc de residència o de treball és un repte irrenunciable i inajornable. Si no es compta amb banda ampla i si aquesta no està a l´abast de tots aquells que la necessiten, el Maresme no es podrà beneficiar de molts serveis i aplicacions que ja existeixen o que apareixeran en el curs dels propers anys.

És sabut que hi ha diferents tecnologies que poden proporcionar banda ampla. Es tracta de veure quina és la més adequada a cada cas, lloc i moment, tenint presents consideracions de tipus econòmic, temporal (temps de desplegament) i d´altre tipus.

En tot cas, el Maresme presenta algunes particularitats que condicionen l´opció que convindrà fer en cada municipi. Tal com s´esmenta al Pacte per l´Ocupació comarcal, “cal no oblidar que el model de ciutat difusa present en el Maresme dificulta la implantació de les infraestructures necessàries per a les TICs”. I és que es calcula que actualment hi ha uns 70.000 habitatges unifamiliars a la comarca, molts d´ells cases adossades. Cal tenir en compte, a més, que molts d´aquests habitatges són segones residències (amb una població flotant d´unes 100.000 persones ), tot i que un nombre important d´ells s´estan convertint en les residències principals degut al transvasament de població que es dóna entre l´àrea metropolitana i els seus entorns.