En aquest escenari econòmic, ens hem de preguntar com les TICs estan entrant en l´activitat econòmica i com la transformen, tenint en compte tant les empreses i activitats ubicades en el sector de les noves tecnologies (minoritàries, com hem vist) com, sobretot, la resta d´organitzacions productives, a les quals les NTICs poden donar un plus de competitivitat.
El primer que cal dir és que no existeixen dades referides al conjunt de la comarca sobre el coneixement i ús que els actors econòmics fan de les tecnologies de la informació i la comunicació. Només comptem amb referències de la capital, Mataró, on segons les enquestes dutes a terme els anys 1998 i 2001, gairebé la totalitat de les empreses locals disposen d´equipaments informàtics, i un 37% (1998) a més treballaven en xarxa amb aquests equips; d´altra banda, al 1998 es feia ús d´Internet en un 24% de les empreses, percentatge que ha pujat al 66,7% tres anys després.
Resultats de l´Enquesta Empresarial a Mataró (1998 – primera ed.- i 2001 -segona-)
En l´enquesta de 1998 (l´única que, a l´hora de preparar aquest document, era plenament disponible), la realitat que apareixia retratada era la següent:
La disposició d´eines TIC com ara la videoconferència, el videotext, el tèlex o els EDI es revelava com clarament minoritària, mentre que ¾ parts de les empreses consultades tenien servei de telefax
-Les aplicacions telemàtiques més disponibles eren les de telebanca, seguit del telecontrol i la telealarma (però minoritari). Restava poc estesa encara la telegestió en l´administració, així com l´ús del comerç electrònic
-El 50% d´empreses tenien telefonia mòbil, però els altres tipus de serveis com ara Ibercom, XSDI o audiotext eren molt més minoritaris
-2/3 parts dels entrevistats expressaven necessitats de formació sobre les TICs, i el 90% necessitats d´informació en relació a elles
-En relació a la disponibilitat d´Internet, en tenien el 22,4% d´empreses (el 54% d´elles feia més d´un any que hi eren connectades). Quant al tipus d´ús que se´n feia, més de la meitat de les empreses tenien el correu electrònic com a primer ús d´Internet
-Les empreses percebrien els beneficis de les TICs en termes d´agilitat, rapidesa i abaratiment dels preus de transmissió de dades, informació i comunicació, mentre que el cost apareixia com un impediment
-S´apreciava més sensibilitat cap a les TIC en les empreses més grans. En canvi, mancava interès en les petites empreses i els comerços (que veien poca utilitat en les noves TI i el cable)
Les úniques dades que s´han fet públiques de l´enquesta de l´any 2001 mostren un gran progrés respecte a les xifres anteriors. Així, el nou estudi afirma que el 66,7% de les 4.000 empreses de la ciutat tenen connexió a la xarxa (la qual cosa suposa un increment de més de 40 punts en només 3 anys), i que el 44% d´elles tenen pàgina web pròpia. D´altra banda, es constata que, actualment, les aplicacions telemàtiques més esteses són la de telebanca, i que es fa un ús minoritari del teletreball i el comerç electrònic
Sigui com sigui, hi ha acord en què les Noves Tecnologies tenen molt a aportar a l´economia de la comarca. Així ho entenen els agents econòmics i institucionals, segons deduïm de les voluntats expressades. Al Pacte per l´Ocupació comarcal ja s´afirma que “el sector de les TICs representa un repte i una oportunitat per promoure noves activitats estratègiques”, lligant-ho a més, a l´objectiu de configurar un model sostenible, que corregeixi les disfuncions del creixement seguit en el curs dels darrers 25 anys.
El document del Pacte apunta també que “els serveis avançats, els anomenats centres del saber i tot el conjunt de serveis relacionats amb les TIC són altres activitats productives de fort potencial de creixement i alt valor afegit, que tenen el seu entorn natural en l´àmbit urbà”. I afegeix que “és important enfocar aquest tema des de la perspectiva de l´ocupació (qualitat, adaptabilitat, impuls a l´esperit emprenedor…) sense perdre de vista la urgència d´evitar noves formes d´exclusió per aquest motiu”.
Complementàriament, el Pla d´Objectius Comarcals del Consell, en relació a un dels seus objectius estratègics (el de “comunicabilitat”), afirma que “serà una qüestió prioritària aconseguir que els sectors productius integrin les NNTT en el seu sistema productiu amb èxit, maximitzant les potencialitats de noves realitats laborals com és, per exemple, el teletreball”.
En concret, les noves tecnologies han de ser un autèntic revulsiu en múltiples sentits. En primer lloc, han de servir per a propiciar i accelerar el canvi organitzatiu, un canvi que, a través de la millora i optimització dels processos de treball, permeti guanyar en eficiència, qualitat, rapidesa en la presa de decisions i, en definitiva, competitivitat. Però un canvi que alhora reverteixi en la creació de major valor afegit per al client final. Les TICs fan possibles noves maneres de treballar i una diferent organització de la producció que estalvia recursos, agilita els processos, garanteix resultats, facilita l´avaluació d´aquests, rendibilitza el coneixement que existeix a l´organització, permet una relació més estreta i personalitzada amb proveïdors i clients… En resum, és un trampolí per la millora interna i externa. D´altra banda, el temps i les distàncies es relativitzen, i això obre noves perspectives de negoci (activitat continuada, mercat global).
El canvi passa per la digitalització (en el sentit ampli del mot) de les organitzacions productives, quelcom que les grans empreses ja tenen molt avançat, però que en canvi les “pimes” inicien amb retard. Només una dada il·lustrativa: mentre que, a nivell de l´estat espanyol, al 2002, el 99% de grans empreses eren usuàries d´Internet, solament un 42% de les petites i mitjanes estava en la mateixa situació.
La conversió d´una empresa (qualsevol que sigui el seu sector) en una organització digital té com a condició prèvia el fet que els empresaris i directius coneguin les possibilitats, amenaces i oportunitats que les TICs representen per als negocis i activitats econòmiques. Hom ha de poder percebre la capacitat de determinar millores que les TIC tenen en totes les etapes del procés productiu: investigació, disseny, aprovisionament, producció, comercialització, lliurament…
Per a la digitalització de les organitzacions, però, aquest coneixement del terreny i potencialitats de les TICs no és suficient: ha d´anar acompanyat de la disponibilitat de l´equipament necessari i de les persones que el sàpiguen fer anar d´acord amb la nova forma de funcionament. És per això que la formació juga un paper fonamental en la modernització de les empreses des de la perspectiva TIC. Que el repte és complex ho prova el fet que, en l´avaluació que al gener del 1999 es va fer del Pla estratègic de Mataró (un Pla aprovat el 1994), es detectava un grau baix d´execució en aspectes com el fomentar la innovació tecnològica en els processos industrials, o en l´objectiu d´establir una oferta de serveis avançats amb incidència en el conjunt del Maresme i de la regió I.
En tot cas, hi ha empreses a la comarca que encaren el desafiament i que poden servir d´exemple i al·licient a la resta d´actors econòmics. Una d´elles és el Grup Sans.
L´exemple: el Grup Sans
Amb seu a Mataró, el Grup Sans , creat al 1960 i dedicat a la confecció de roba interior masculina i femenina (amb marques com Ocean, Princesa, Unno i Abanderado), és una bona mostra d´una empresa d´un sector tradicional i d´una dimensió ja important (2.000 empleats, producció de 60 milions de peces de roba l´any, distribució en 60 països) que ha sabut adaptar-se als nous temps. Així, i per destacar només un aspecte de l´ús que el Grup fa de les TICs, la seva web conté un apartat d´e-commerce reservat als clients i a través del qual aquests podran fer en breu (encara no està en funcionament) operacions com conèixer les noves col·leccions i promocions al moment, o consultar on line l´estat de les seves comandes. Val a dir que també la comunicació que fa el Grup sap treure molt de partit dels nous recursos tecnològics: la seva web és una excel·lent combinació de màrqueting, creativitat, i tecnologia.
També hi ha molt espai per a les TICs a les “pimes”, i aquestes es poden i s´han de desenvolupar comptant amb la tecnologia. Algunes visions preveuen que ho faran amb model ASP, però, sigui com sigui, caldrà que hi hagi algú que jugui el paper de detectar ràpidament les innovacions que es poden aplicar a les organitzacions productives de menor format, i que ajudi a la seva implementació en aquestes empreses, ja que elles difícilment ho podran fer per si soles. Veurem una mica més endavant que a la comarca hi ha diferents institucions que poden donar aquest servei.
Comentari apart mereix el sector d´empreses TICs, és a dir, de dins del món de les noves tecnologies. Aquestes empreses experimenten els avantatges i els inconvenients dels pioners que obren camí, i, en la mesura que són organitzacions intensives en l´ús i generació de coneixement i amb un gran potencial de creixement i de creació de riquesa, és interessant per al Maresme fomentar la seva aparició i/o implantació a la comarca.
Els experts consultats veuen com a difícil la radicació al Maresme de grans empreses TICs en la línia que suggeria el Pla Director SI de Mataró , ja que aquestes, originàries d´altres localitats i països, poden jutjar més beneficiós instal·lar-se en grans ciutats tipus Barcelona, que compten amb àrees de desenvolupament pensades i preparades per a acollir les empreses de la nova economia, i que permeten estar més a prop dels grans clients, malgrat que siguin ciutats que no ofereixen la qualitat de vida que es té al Maresme. En canvi, sí que existeixen ja a la comarca petites empreses innovadores i d´alt nivell que es van fent un lloc en el món de les noves tecnologies, sovint cobrint nínxols molt específics (ex. software per al sector químic). “Ingenium” n´és un bon exemple: es tracta d´una empresa de Mataró que actua en els àmbits d´Internet, el multimèdia, la programació i la consultoria. Els seus productes, per tant, van des dels espais web fins als catàlegs intel·ligents en CD-ROM, passant per les aplicacions a mida, l´assessoria tecnològica o el comerç electrònic.
En tot cas, les Administracions Públiques poden ajudar molt al naixement i consolidació de projectes emprenedors en aquest camp. La fórmula dels vivers d´empreses tecnològiques encara no s´ha estès a la comarca, més enllà de casos puntuals. Òbviament, no es tracta d´oferir simplement les prestacions i facilitats pròpies dels vivers d´empreses convencionals (un lloguer a baix preu i serveis comuns), sinó que la mesura es revela més eficaç quan s´hi afegeixen els serveis específics que precisen aquestes empreses, i a més es fan fàcilment escalables. El projecte de la ‘Incubadora´ de Mataró va en aquesta línia.
La Incubadora d´empreses de base tecnològica
El projecte d´Incubadora de Mataró s´emmarca dins aquesta concepció del món públic com a suport dels emprenedors digitals. L´objectiu declarat del projecte és “contribuir de forma activa a la difusió en la societat de la cultura de la innovació i de l´esperit emprenedor, i prestar el seu suport a tots els projectes d´empresa innovadora”.
La intenció és que el nou edifici de l´IMPEM (Institut de Promoció Econòmica de Mataró) del carrer Herrera allotgi la primera incubadora d´empreses de base tecnològica de caràcter públic de Catalunya. Serà un espai de 1.000 m2 on es podran instal·lar temporalment els impulsors de projectes empresarials relacionats amb les Noves Tecnologies. A més, es proporcionaran a les empreses residents serveis de valor afegit: assessorament tecnològic, trobades emprenedors-inversors, serveis d´informació on line, fòrums tecnològics…
Com a part de la iniciativa s´estableixen també els Premis cre@tic, un concurs convocat per l´IMPEM per incentivar la participació a la Incubadora i donar suport als emprenedors digitals (podeu consultar el web
. Es busquen projectes empresarials innovadors i viables, i el premi que s´estableix és el suport financer i logístic per contribuir a posar en marxa la iniciativa.
Una altra línia de treball és aquella que aposta per reservar zones dels municipis (tal com el districte 22@ de Barcelona) a les empreses de la nova economia , de forma que trobin en aquestes localitzacions les infraestructures i serveis que necessiten, i que alhora entrin en contacte unes amb altres i es creïn sinèrgies. Mataró fa un plantejament d´aquest tipus quan el seu Pla Director parla de la voluntat de fomentar la presència d’empreses relacionades amb les TICs, en el polígon “El Rengle”, el qual es podria configurar com un autèntic districte tecnològic (acollint alhora els centres universitaris de la ciutat, serveis a empreses, laboratoris, etc.).
Encara, les dificultats de finançament de les empreses de la nova economia poden suavitzar-se si els poders públics els faciliten l´accés al crèdit o promouen l’aparició de fons de capital risc.
Més enllà de l´actuació, promoció i de suport del món públic, un factor sempre important per a l´aparició d´iniciatives TIC és l´existència d´una cultura emprenedora entre la població, i, especialment, entre les noves generacions. A aquest efecte, cal dir que l´Escola Universitària Politècnica de Mataró té en marxa el programa “Emprenedors en Xarxa”, l´objectiu del qual és promoure la creació de noves empreses de base tecnològica i dinamitzar el teixit empresarial i comercial existent a la comarca. L´EUPMt també ha signat un conveni amb el programa INNOVA de la Universitat Politècnica de Catalunya, que té per missió “impulsar la cultura de la innovació i l’esperit emprenedor a tota la comunitat universitària, afavorint la creació de noves empreses des de la Universitat. I, encara, en aquest marc, a l´Escola s´imparteix una assignatura titulada “Idea i Realitat”, per la qual ja han passat un nombre significatiu d´estudiants.