Les TIC i el Treball


En un altre ordre de coses, les NTICs han de ser vistes també com a filons de nova ocupació i generadores de llocs de treball de qualitat. En la mesura en què s´estimuli l´emergència d´empreses de la nova economia i s´ajudi l´adaptació dels sectors tradicionals, s´estarà contribuint a la generació de riquesa i d´ocupació, tant si pensem en els perfils TIC dins les organitzacions tradicionals com si ens referim a les empreses “.com”.

Addicionalment, les habilitats TIC (els coneixements bàsics d´ofimàtica, per exemple) formen part del bagatge que ha de tenir qualsevol persona que aspiri a trobar un lloc de treball. Tot i que els percentatges d´atur del Maresme no són molt elevats, el problema afectava, l´any 2001, un total de 9.193 persones . Les noves tecnologies han de tenir també un paper fonamental en els esforços per facilitar la consecució d´una feina per a aquest col·lectiu, assegurant la seva ocupació a través de la formació. En aquest sentit, cal destacar que durant l´any 2000 es varen fer 63 cursos de Formació Ocupacional al Maresme, entre els quals hi hagueren 8 cursos d´ofimàtica i operador (amb 120 places), 3 cursos de programador analista (45 places), 1 curs de disseny gràfic assistit per ordinador (15 places), i 1 d’electrònica de telecomunicacions (15 places). El mercat de treball demanda aquest tipus de formació.

D´igual manera, la formació per al reciclatge o contínua també ha de posar molt d´èmfasi en donar a conèixer les noves tecnologies a les generacions de treballadors a les quals la irrupció de les TICs els ha sorprès ja en plena maduresa. Aquest col·lectiu troba més dificultats per entendre i assimilar les eines de base tecnològica, el domini de les quals es fa necessari per tal d´evitar fenòmens de marginació laboral o d´estancament de carreres professionals.

Continuant amb el tema de l´ocupació, cal dir que la gestió del mercat de treball en ella mateixa és un altre dels àmbits que es pot beneficiar de l´aplicació de les noves tecnologies. Al Document de Justificació del Pacte per a l´Ocupació es fa la proposta de creació d´una Xarxa Intranet d´informació, que vindria a optimitzar el recurs de la formació per a la inserció de persones aturades al mon laboral, així com per al manteniment dels llocs de treball a través dels cursos de reciclatge. I és que, com el mateix document subratlla, “un dels problemes més generalitzats (a la comarca) és la manca de coordinació entre les necessitats formatives reals i l´oferta existent, així com la duplicitat d´aquesta en funció de la desinformació d´allò que es fa en les poblacions veïnes”. Sobre l´Intranet, es destaca també la importància que els diferents serveis puguin actualitzar dins d´aquesta eina tant les dades referents a formació per part d´entitats privades, com les ofertes per ells mateixos.

Una última vessant del repte de l´ocupació que volem tocar és el referit al Teletreball. La mobilitat per raó de feina és un dels trets característics del Maresme actual, i precisament és un tret que s´ha accentuat aquests darrers anys degut a l´arribada a la comarca de nous pobladors que mantenen, però, el lloc de treball a la conurbació barcelonina. En dades de 1996 , 81.561 persones es varen desplaçar diàriament per l´interior de la comarca per raó de treball. Els desplaçaments diaris també de tipus laboral-professional cap a fora de la comarca foren 34.829, i els moviments per raó de treball des de fora de la comarca cap al seu interior van suposar 10.891 desplaçaments diaris. Tot plegat fa que la mobilitat sigui un dels grans temes (i problemes) de l´agenda del Maresme. Hom pot preguntar-se si l´impuls del teletreball no podria atenuar en part els costos i les molèsties associats a un nombre tan gran de persones circulant per la comarca, i més sabent que una part dels professionals sotmesos a aquesta mobilitat estan ocupats en treballs intel·lectuals que podrien realitzar-se (al menys en part) a distància. Curiosament, no tenim cap constància de l´existència a la comarca de projectes de “telecentres” pensats per a acollir aquests professionals. La figura del ‘telecentre´ no queda substituïda per l´opció de treballar ‘des de casa´ , ja que aquesta darrera fórmula – una vessant diferent del teletreball – presenta algunes limitacions i problemes afegits. D´altra banda, és evident que el ‘teletreball´ maresmenc, de caire urbà, ha de tenir unes característiques i requeriments molt diferents d´aquell que es practica en entorns rurals i allunyats de les àrees metropolitanes.