MONTSE POU BARÓ |
Nascuda a Arenys de Mar, actualment viu a Mataró. És llicenciada en Filologia Catalana i graduada en Teràpies complementàries. Professora de llengua i literatura catalana i europea durant més de 20 anys, a secundària. També ha fet de correctora. Escriptora de novel.la i poesia. A part dels dos llibres que té publicats, té acabada una tercera novel.la, policíaca, Érem àngels, per publicar durant el 2017 (Tracta el tema dels abusos sexuals en escoles religioses). Ha publicat obra a les revistes culturals Guic i Paper de Vidre. |
|
ELEGIA T’evocaré de lluny, també, com el poeta, amb la vella recança d’haver-ho donat tot i d’haver recollit només la indiferència i un fred indefinible, tan negre com la mort No visitarem junts, donant la mà al crepuscle, el temple mutilat que vetlla prop del vent. Només l’enyoraré com un somni impossible, com un estrany presagi d’allò que no va ser. Súnion, dolç desig, d’amor i de rosada, vetlla encara per mi, per la seva fredor, per un somni que fou, només, camí d’albada. |
twitter: Montse P @fadacarabina | ||