Nathalie Pons

Nascuda l’any 1972 a Arenys de Mar on viu actualment. És llicenciada en Humanitats, mestra de primària, infantil i educació especial i professora de francès.

És autora de més de trenta llibres infantils i juvenils de temàtica variada. Amb l’obra “A l’ombra del gessamí” entra en l’àmbit de la literatura d’adults, es tracta d’una novel•la basada en fets reals. Ha fet formació, conferències i seminaris per a mestres, i forma part del programa Autors a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes.

Finalista del premi Vaixell de vapor de l’Editorial Cruïlla amb l’obra “L’arbre de fum” i dues vegades finalista al premi de l’Editorial Barcanova de literatura infantil amb la publicació dels dos llibres “El jardí de les papallones” i “La Veritable historia del llop”.

• La Laia i el vent, Editorial Casals (Bambú), 2007.


• La porta misteriosa, Edicions del Pirata, 2009. 4a edició any 2016.


• L’ouet amb potes, Editorial Cadí, 2010. L’any 2014 ha estat adaptat al Braille per l’ONCE en català i en castellà


• La dent de la Carla, Publicacions l’Abadia de Montserrat, 2010.


• En Marc és un artista, Publicacions l’Abadia de Montserrat, 2010.


• La Ratolina al circ, Editorial Lynx, 2010. Traduït al castellà. 


• El pincel mágico (adaptació), El jardín de los cuentos, Editorial Oxford, 2014. (Inclou un CD amb l’audio del conte).


• La serpiente de colores (adaptació), El jardín de los cuentos, Editorial Oxford, 2014. (Inclou un CD amb l’audio del conte).


• Què passarà amb la dent? Editorial Cruïlla, 2015.


• Per l’abril, llibres i roses mil, Editorial Barcanova, 2015.


• La veritable història del llop, Editorial Barcanova, 2016.

Literautura per a adults:

• A l’ombra del gessamí, Editorial Efadós, 2016 

La Laia i el vent, pàg. 31, capítol: Hivern.

“Bevent te, va arribar l’hivern, el fred i el vent del nord.

La Laia es va llevar més d’hora que mai. Tenia fred, es va posar el barnús i va beure un got de llet ben calenta i es va sentir millor. Va vestir-se de pressa; tenia ganes d’agafar la bici: era el seu primer dia de les vacances de Nadal.

El vent bufava fort i a la Laia li costava pedalejar, a més li xiulaven les orelles i quasi no s’hi veia perquè la força de la ràfega li feia tancar les parpelles. Es va haver d’aturar al port; es va asseure en un banc, darrere l’escullera. No sentia la veu del vent, bufava massa fort. Es va apujar la cremallera de l’anorac fins a la barbeta, es va posar les mans gelades arran de la boca i amb l’alè se les anava escalfant.”