El mercat, cada cop més, desenvolupa mecanismes extremadament flexibles i ràpids per aprofitar les oportunitats de les innovacions tecnològiques. No es tracta de disposar de mecanismes de control, com de desenvolupament equilibrat i sostenible. Les administracions públiques i en concret els governs locals juguen un paper clau en el desenvolupament de la Societat de la Informació, exercint una tasca activa de promoció sostenible i equilibrat en el territori.
Els ajuntaments i en concret el Consell Comarcal del Maresme han de posicionar-se, en aquest aspecte, adequant les seves capacitats i prestacions. No es tracta tant d’incorporar tecnologia com d’incorporar nous mecanismes de gestió que perdurin en el temps amb independència de la innovació tecnològica.
Objectiu 1.1.- Adequació del Consell Comarcal del Maresme
Algunes ciutats han reflexionat sobre el paper que han d’assumir en aquest començament de mil·lenni considerant, sobretot, l’impacte que les TICs està produint en la vida quotidiana. Tecnocampus és un bon i escàs exemple de mecanisme específic per accelerar i conduir la transformació de Mataró a la Societat de la Informació. En d’altres ciutats és el propi Ajuntament que d’acord amb els recursos que disposa estableix polítiques, més o menys innovadores amb les dificultats de coordinació i visió global. Cal recordar que estem parlant d’unes accions estratègiques que no sempre resulten econòmiques per les arques de moltes corporacions municipals, en aquest sentit les Diputacions i els Consells Comarcals esdevenen els instruments reguladors per adequar, sempre dins d’un marge, les administracions que no disposen de suficients recursos.
El Consell Comarcal del Maresme esdevé, dins del seu marc de relació, un element clau per l’impuls del procés de modernització dels ajuntaments de la Comarca del Maresme. Es tracta de sumar esforços amb els ja existents evitant les clàssiques curses en paral·lel, malbaratadores de recursos i mediocres amb resultats.
{.d}Objectiu 1.1.1.- Adequació organitzativa
Adequació organitzativa dins del Consell Comarcal amb la incorporació d’una estructura transversal específica de Societat de la Informació i del Coneixement. Ha de permetre legitimitat del procés de posta en marxa de les accions de promoció i innovació així com la cerca de recursos. Fora interessant d’estudiar la possibilitat d’un lideratge tècnic, per part d’aquesta estructura estratègica, per a una adequació cultural del Consell Comarcal. Les funcions i tasques d’aquest equip han d’ampliar-se amb aspectes de màrqueting tant a nivell intern com extern, incorporant alguns departaments promocionals dispersos actualment..
Aquesta acció ha d’estar liderada per la direcció del Consell Comarcal. Els factors estratègics claus se centren en la disponibilitat de marge d’acció i la temporalitat, donat el temps de transformació dels processos organitzatius.
–Objectiu 1.1.2.- Implantació d’un observatori d’innovació
El Consell Comarcal ha de saber comprendre el seu entorn (com qualsevol empresa) per prendre decisions. La incertesa i l´acceleració de canvi que es produeix en aquest nou marc social implica un esforç en aquest sentit. Si be fins aquest moment, el contacte amb la gent o amb els equips polítics dels Ajuntaments proporcionaven la informació suficient, en aquest moment cal ampliar les fonts d’informació (Socioeconòmica i tècnica) per disposar de la informació i el coneixement oportú.
Un departament específic d’estudis representa un esforç considerable per determinades organitzacions, per tant es proposa un model mixt en què algunes persones del Consell treballen amb recursos externs d’obtenció d’informació. La formació d’aquest equip ha de ser pluridisciplinar i el més ampli possible. Destacar que no es tracta tant de tenir un equip expert en informàtica com un equip de persones de formació heterogènia (la tecnologia és un mitjà més).
Es poden desenvolupar productes útils per la corporació i els ajuntaments com a Mapes de recursos @ (Equipaments, projectes…, vinculats a la Societat de la Informació).
Aquesta acció comporta una estructura tècnica específica i d’acurada composició. La dependència esdevindrà un factor estratègic clau donada la importància de la formulació i anàlisi de les preguntes i respostes.
–Objectiu 1.1.3.- Creació d’una xarxa de relacions i col·laboracions
El fet de cercar i transferir bones pràctiques proporcionarà, inevitablement, una xarxa interessant de contactes que cal tenir cura i potenciar (economies d’escala, Coneixement…). Les aliances i col·laboracions són extremadament importants, els nostres recursos són força limitats si no aconseguim una xarxa de col·laboracions. (Per exemple: Les aliances que s’estableixen entre les TV locals.)
És important d’institucionalitzar la xarxa de relacions complementant les xarxes personificades. El factor estratègic rau en la consciència de la importància d’aquesta acció i la formalització com a funció de l’estructura directiva del Consell Comarcal.
–Objectiu 1.1.4.- Creació d’una extranet entre els Ajuntaments del Maresme
Donat que la comunicació entre els Ajuntaments i el Consell Comarcal és continua, es pot millorar amb la implantació d’una extranet (“Internet privada”) entre tots ells. El tipus d’informació no s’ha de limitar del Consell Comarcal vers els ajuntaments si no que ha de circular en tots els sentits esdevenint un punt de contacte i de recursos interessant per la tasca quotidiana dels ajuntaments. Informació del trànsit, platges, meteorologia, econòmica pot estar disponible les 24 hores del dia a la Intranet del Maresme.
És habitual que les entitats que donen suport a altres desenvolupin una certa “Capitalitat paternalista” centralitzant informació i recursos. El Consell Comarcal del Maresme ha de ser un node més d’una xarxa de municipis on les capacitats de cada element, per petit que sigui, s’identifiquin i es projectin a la resta. El Consell Comarcal ha de donar visibilitat tant a les propostes nascudes a la comarca com els projectes externs d’interès pel Maresme.
Aquesta acció no representa grans despeses tècniques, considerant la capacitat informàtica del Consell Comarcal del Maresme. La clau se centra en la detecció dels serveis a compartir i la metodologia d’actualització per aconseguir que sigui una informació viva i útil. Més que cercar un petit equip mantenidor (coll d’ampolla), cal dedicar els esforços en aconseguir el compromís de tots els participants per mantenir de forma distribuïda la informació.{.d}
–Objectiu 1.2.- Adequació dels Ajuntaments
Els ajuntaments són vistos, per una majoria, com a institucions un xic burocratitzades i d’escàs valor per al ciutadà i per les empreses. Tot i ser els responsables de serveis públics prou importants, no es valorà. Si afegim a aquesta percepció del principal “accionista” (ciutadà) de la corporació municipal el fet que moltes administracions són incapaces d’escapar-se del lligam del procés administratiu i desenvolupar altres tasques de valor pel municipi són davant d’un greu problema d’obsolescència. La Societat de la Informació i del Coneixement exigeix d’agents competitius que gestionin més que administrin.
Les NTICs són un mitjà pels ajuntaments, una oportunitat més per adequar els seus models de gestió. No ens pensem que pel fet de disposar de les NTICs ara ja podrem modernitzar-nos de forma immediata, tot el contrari, la tecnologia en mans d’una caòtica organització genera caos informatitzat.
{.d}Objectiu 1.2.1.- Establir un model de modernització
Cal una guia. La majoria dels ajuntaments catalans són extremadament petits com per disposar dels recursos necessaris de reciclatge i actualització tecnològica i organitzativa. Una guia pot ajudar a centrar els esforços i crear oportunitats de transformació. Aquest model ha de contemplar mesures estructurals, de procediment i tecnològiques considerant al ciutadà com el centre de l’organització.
Aquesta acció es pot formalitzar amb un document didàctic complementat amb instruments de tutoria.
–Objectiu 1.2.2.- Adequació del concepte d’Ajuntament
Apart d’adequar les capacitats i actituds dels Ajuntaments de la comarca del Maresme cal millorar la imatge que els ciutadans i empreses tenen de les corporacions municipals. No sempre és dolenta, però cal reconèixer que si l’Ajuntament ha d’emprendre una tasca de lideratge innovador, la percepció actual no contribuirà a la credibilitat de les propostes de l’Ajuntament per molt respectables que siguin.
Els ajuntaments són organitzacions que, en general, no tenen departaments de màrqueting, comercial, ni d’anàlisi de mercat. Sovint esdevenen organitzacions allunyades d’una realitat que a l´hora de dialogar solucions s’identifiquen dificultats fins i tot amb el llenguatge utilitzat.
Les accions de comunicació requereixen d’equips de persones específics que el Consell Comarcal pot posar a la disposició dels ajuntaments.{.d}