Objectiu 3.- Posta en marxa de serveis innovadors amb efecte demostrador


Podem parlar i analitzar el que és la societat de la informació i del coneixement. Però si no construïm serveis i productes de valor tangible no sortirem del que podem anomenar un exercici intel·lectual. El tercer objectiu se centra en l’efecte demostrador. El Consell Comarcal ha de disposar d’instruments reals que recolzin les accions de promoció i adequació. Amb aquesta finalitat s’han seleccionat un conjunt d’objectius viables pels recursos disponibles.

Objectiu 3.1.- e-comerç

A hores d’ara sabem que el teixit productiu és el més sensible a la transformació de la Societat de la Informació. Si el missatge no es comprèn i no proporciona beneficis tangibles no és d’interès. És una posició legítima, si tenim en compte la posició compromesa dels empresaris per contra d’una posició relativament còmoda de les administracions públiques, on tot discurs innovador val.

Moltes Pimes veuen i veuran afectat el seu àmbit de negoci per fórmules comercials més agressives. És probable que moltes empreses tardin a veure els efectes de les NTICs en el seu àmbit de negoci, però no podem perdre de vista que d’altres n’estan vivint les conseqüències de ben a prop (empreses vinculades als mitjans de comunicació, logística i transport, venda de productes informàtics i llibres….). Podem pensar que tenim un temps per reflexionar i començar a provar alternatives pel nostre negoci.

En aquesta línia, existeixen en el mercat solucions empaquetades de comerç electrònic que poden adaptar-se perfectament a una gran varietat de petites i mitjanes empreses. El cas més habitual són comerços que mitjançant aquests sistemes poden incorporar els seus catàlegs de productes, disposar de sistemes de recerca i emmagatzematge d’objectes comprats, comparar preus i disposar de sistemes de pagament tot on line mitjançant Internet.

És ben cert que hi ha una certa resistència, per part del client, a usar aquest mitjà per aspectes de seguretat o simplement per manca d’hàbits, però cal impulsar la recerca dels models que proporcionaran valor al proveïdor i al client. No perdem de vista que vivim un moment preliminar, on els models s’escriuen i es modifiquen a cada instant. I aquest efecte és el que ha de transmetre el Consell Comarcal als seus Ajuntaments i impulsar projectes de promoció econòmica.

El mercat genera multitud de productes d’aquest perfil (la Unió de Botiguers de Reus ha iniciat una experiència de comerç electrònic). Es pot cercar fórmules econòmiques que permetin una progressió en prestacions. Els costos no representen un gran impacte si estan suportats pels mateixos comerços, per tant es tracta de promoció un conjunt d’instruments i comunicar els avantatges que aquests productes poden comportar pel futur dels seus negocis.

Es suggereix muntar un comerç pilot que serveixi d’exemple, i considerar la possibilitat d’efectuar accions de màrqueting agregat i establir convenis de col·laboració amb organismes de promoció econòmica (IMPEM, CETEMMSA…).

Objectiu 3.2.- Anàlisi de necessitats empresarials

De ben segur, que el silenci d’algunes empreses es deu a les lleis del mercat. Les empreses no expliquen els seus plans ni les seves mancances amb facilitat, sobretot si coincidim que vivim en la societat de la informació: els recents esdeveniments d’Estats Units (Worldcom, Enron…) en els quals la manipulació d’informació empresarial ha estat l’eix de conflictes econòmics greus. La informació és clau tant per a disposar-la com per a protegir-la.

En aquest sentit el Consell Comarcal ha d’elaborar els mecanismes necessaris per esbrinar les necessitats empresarials per orientar els esforços en la vessant d’una promoció econòmica aprofitant les NTICs. CETEMMSA i l’IMPEM han desenvolupat tasques similars que de ben segur poder servir de base de treball comú.

Objectiu 3.3.- Correu ciutadà de valor afegit

Alguns municipis han donat el servei gratuït de correu als seus ciutadans. En general, l’ús d’aquest servei ha estat discret donada l’excessiva competència de serveis similars i la falta de valor afegit.

El ciutadà usarà aquest servei amb relació a la seva utilitat real. Si els governs locals són capaços de generar informació d’interès i adreçar-la a cadascun dels ciutadans al seu correu electrònic, aquest pot esdevenir un servei força interessant.

D’entrada, els serveis d’informació de les administracions públiques han de guardar les adreces electròniques dels ciutadans vinculades a la informació de gestió pròpia. Un dels principals reptes de les administracions públiques el constitueixen l’heterogeneïtat dels sistemes d’informació procedents de diferents institucions públiques que provoquen, en alguns casos, pèrdua de qualitat en la informació. Per tant, cal tenir cura a l´hora de trametre informació personal, suggerint la transmissió inicial d’informació pública vinculada a la zona domiciliària del ciutadà. Cal remarcar que la comunicació via correu electrònic no és una comunicació segura a menys que s’utilitzin certificats digitals. L’Agència Catalana de Certificació, de recent creació, tardarà un temps abans no es proporcionin certificats digitals, en primer lloc al personal de les administracions públiques i desprès als ciutadans.

Aquest sistema pot ser utilitzat per a realitzar tasques de màrqueting directe sempre que es consideri d’interès públic o amb el consentiment de la persona afectada. En cas d’existir autorització fins i tot les empreses i comerços de la comarca podrien utilitzar aquest mitjà per arribar als clients que li són més propers.

La logística de concessió del correu electrònic pot representar l’aspecte clau en cas que volguem assegurar que darrere de cada codi hi ha la persona que diu que és.

Objectiu 3.4.- Teledemocràcia

Disposar de correu electrònic a nivell del ciutadà pot plantejar algunes proves experimentals de Teledemocràcia. No es pot pensar en vot electrònic però sí que podem entrar en processos amb caire participatiu, d’entrada no vinculant.

No tant sols les administracions públiques, si no totes les organitzacions en general es veuen abocades a gestionar amb extremada transparència. Aquesta saludable tendència afectarà a molts dels processos de decisió que fins ara s’efectuaven a porta tancada. No volem dir amb aquestes paraules, que a partir d’aquest moment tot ha de ser completament obert i posat a l’opinió pública, si no que la transparència de gestió dels equips directius de les organitzacions, siguin públiques o privades serà un valor afegit de rigor i solvència.

Apart d’utilitzar el sistema de missatgeria electrònica es poden utilitzar mitjans anònims com poden ser els fòrums de consulta via Internet. Aquest sistema requereix un civisme que no sempre s’assoleix. L’anonimat a Internet facilita, de vegades, l’exteriorització d’instints poc positius.

La implantació d’aquests sistemes no comporta grans problemes tècnics. L’atenció cal orientar-la en els aspectes de seguiment i moderació d’aquests instruments que, de moment, no hi ha prou rodatge cultural ni tecnològic com per incorporar-lo de forma plena. (A un petit municipi anomenat Jun sembla que estan disposats a provar sistemes de Teledemocràcia via Internet.)

Objectiu 3.5.- Continguts locals

Internet és un món de continguts on després de navegar, en la majoria dels casos, es troba a faltar la informació o serveis més propers. Podem trobar el fons documental d’alguna universitat americana i no sabem si la biblioteca del nostre municipi disposa del llibre que estem cercant. El fet de promocionar els continguts locals a la xarxa té dos objectius fonamentals, per un costat l’oportunitat dels proveïdors de la comarca de presentar els seus serveis i productes a la xarxa i, d’altra, la confiança que genera l’usuari d’Internet de trobar informació i serveis coneguts i propers físicament. D’acord que representa un primer pas, però la vessant pedagògica del plantejament és la que la fa interessant.

En aquest sentit, podem promocionar la implantació de web d’entitats, empreses i comerços de la comarca que poden ser referència formativa. Alguns municipis (Reus) estan endegant una fórmula per oferir una pàgina web gratuïta a qualsevol empresa o entitat de la ciutat. Aquest servei és impulsat per les corporacions municipals considerant el valor d’impuls i de formació que comporta. Per implantar un sistema d’aquestes característiques es recomana la utilització d’un gestor de continguts.

Una borsa de treball de l’oferta i de la demanda de la comarca pot constituir un altre bon exemple de servei proper i d’alt interès territorial. Encara que la comarca no presenta un elevat índex d’atur la dinàmica laboral pot facilitar l’ús de sistemes telemàtics que afavoreixin nous models d’ubicació interessants de forma més còmoda.

Tots els governs locals desenvolupen actes culturals que generen cohesió en el municipi. El jovent és qui, per un costat més usa dels sistemes informàtics i, per l’altra, té major tendència a allunyar-se de les tradicions. Muntar actes de la festa major mitjançant Internet, activitats d’estiu que comportin l’ús de mitjans informàtics i concursos entre escoles mitjançant Internet (“Ciberolimpíades”) poden ser alguns dels suggeriments que amb certa facilitat poden implantar-se a la comarca o en qualsevol dels municipis.

La col·laboració amb proveïdors de serveis informàtics pot facilitar la implantació d’alguns d’aquests serveis. Cal considerar els aspectes de patrocini que poden ajudar a finançar alguns dels projectes exposats en aquest pla.