COM ENS AFECTEN I DE QUÈ DEPÈN?

El Triangle de Zinberg és una manera d’entendre el consum d’alcohol i altres drogues. Imagina que és com un mapa que ens ajuda a entendre millor què passa quan algú consumeix alguna cosa. En aquest mapa hi ha tres punts importants: la substància, el context i la persona.

Quan parlem de la substància, ens referim a què és exactament allò que s’està prenent. No totes les drogues són iguals. Hi ha diferents tipus, dosis, maneres de prendre-les i fins i tot si són legals o no.

El següent punt important és el context. Això vol dir on i amb qui estàs quan consumes. El lloc, les persones al voltant teu i la situació en què us trobeu poden influir en com et sents i en els efectes que tens.

Finalment, hi ets tu, la persona. La teva edat, el teu gènere, la teva salut i fins i tot els teus motius per consumir o no consumir són importants. Cada persona és única i això pot afectar en la manera de respondre al consum de substàncies.

Entendre aquests tres aspectes ens ajuda a connectar les peces d’un puzle per tenir una idea més clara del que està passant i ens permet prendre decisions més informades i cuidar-nos millor.

La substància:

No totes les begudes energètiques són iguals. Algunes poden tenir una quantitat més elevada de cafeïna o altres estimulants, mentre que altres poden contenir menys o diferents ingredients com sucre, vitamines o aminoàcids.
És important considerar la freqüència de consum. No és el mateix prendre’n de tant en tant que fer-ho de manera regular o en excés. No és el mateix fer-ho cada dia que un cop al mes.
Tampoc és el mateix consumir una llauna de 33ml o de 500ml (mida de la llauna).
No és el mateix portar 5 anys consumint que dos mesos (temps de consum). No és el mateix barrejar una droga amb una altra, que no fer-ho (barreges o policonsums). Els riscos no canvien si la substància es pot comprar en una botiga o d’amagat (legal o il·legal).
La disponibilitat i la legalitat d’aquestes begudes poden variar segons el lloc i l’edat de la persona.
No és el mateix barrejar una beguda energètica amb una altra substància, per exemple, l’alcohol, que no fer-ho (barreges). La manera de consumir les begudes energètiques (com ara barrejar-les amb alcohol o prendre-les amb altres substàncies) pot influir en els seus efectes i riscos, augmentant-ne els riscos.
És important hidratar-nos amb aigua si consumim begudes energètiques. Les begudes energètiques deshidraten i pel rendiment físic i mental l’aigua (o les begudes isotòniques) ens ajuden a combatre els efectes de deshidratació de la cafeïna
El plaer que pot generar prendre begudes energètiques, està relacionat amb la sensació temporal de vigorositat que proporcionen els ingredients estimulants. Cal tenir en compte que després del seu consum hi ha una posterior caiguda d’energia i altres efectes secundaris no desitjats com nerviosisme, insomni o taquicàrdia i/o deshidratació.
És important tenir en compte el temps que duren els efectes de la substància. La cafeïna per via oral, al cap de mitja hora ja està al nostre organisme i els seus efectes poden durar fins a 5-6 hores.

El context:

L’entorn en què es consumeixen les begudes energètiques pot tenir un impacte significatiu. Consumir-ne en diferents grups (de noies, de nois, mixt, etc.), llocs (no és el mateix consumir al barri, a l’institut o en una discoteca.) o situacions (no és el mateix fer-ho només aixecar-se o abans de dormir) pot influir en les expectatives i conseqüències del consum.
La publicitat que es fa de les Begudes Energètiques pot tenir una influència a l’hora de consumir-les. Podem veure aquestes begudes patrocinant esports i això ens pot fer pensar que és una bona combinació. Tingues una visió crítica.
Les normes socials i culturals, com la pressió de grup, relacionades amb el consum de begudes energètiques poden variar, afectant la percepció i acceptabilitat del consum.
La disponibilitat i l’accessibilitat de les begudes energètiques poden variar segons l’entorn, com ara a les escoles, en els esdeveniments esportius o en establiments comercials.

La persona:

Les característiques individuals de cada persona són fonamentals. L’edat (no és el mateix tenir 14 anys que 19), el gènere, el pes, la salut física i mental, l’estat d’ànim, l’estat físic, la informació que té la persona sobre el que està consumint i les motivacions per consumir poden influir en els efectes i riscos del consum de begudes energètiques.
Les expectatives sobre els efectes de les begudes energètiques i les habilitats per gestionar el consum també són importants.
La manera en què una persona gestiona el seu temps lliure, la seva capacitat per gestionar el cansament quan “el cos diu prou”, la seva capacitat d’enfrontar-se a l’avorriment poden influir en la seva propensió al consum de begudes energètiques.

CONCEPTES CLAU

Droga: És molt difícil definir què és una droga, el seu terme és ampli i ambigu. Podem trobar definicions molt diverses… On hi ha més consens social i polític és a seguir el criteri de la classificació per la qual opta l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons l’OMS, ‘droga’ és tota substància que introduïda en l’organisme per qualsevol via d’administració (inhalació, ingestió, fricció, administració parenteral, endovenosa), produeix d’alguna manera una alteració del natural funcionament del Sistema Nerviós Central de l’individu i a més, és susceptible de crear dependència, sigui psicològica, física o ambdues.

Si analitzem la seva definició, hi ha substàncies que també són drogues i que se’ns escapen del pensament per la seva condició bé de legalitat, bé de normalització o bé l’accessibilitat, com la cafeïna.

El criteri de classificació de l’OMS agrupa les drogues pels seus efectes sobre el Sistema Nerviós Central i poden ser:

Estimulants: Substàncies que acceleren l’activitat del cervell i provoquen eufòria, desinhibició, disminució del somni i de la fatiga, excitació, inquietud… Aquí entrarien les begudes energètiques perquè tenen cafeïna.
Depressores: Substàncies que disminueixen o retarden l’activitat del cervell provocant relaxació, sensació de tranquil·litat, sedació, apatia, disminució de la tensió, poden alterar la concentració i hi ha un alentiment del nivell cognoscitiu. Exemple: alcohol, benzodiazepines i altres.
Psicodèliques: Modifiquen l’activitat psíquica, alteren l’estat de consciència i produeixin alteracions en la percepció com distorsions, així com alteració de l’estat d’ànim i els processos de pensament. Exemples: LSD, fongs al·lucinògens i altres.

Ús: És la manera de relacionar-se amb les drogues en la qual, per la seva quantitat, la seva freqüència o per la situació física, psíquica i social de la persona no es detecten conseqüències negatives immediates sobre ella ni sobre el seu entorn. És una manera de consum que pot ser responsable, amb certs riscos associats controlables. Exemple: si em prenc una beguda energètica de tant en tant i si noto que em senta bé quan ho faig.

Ús nociu o abús: patró d’ús que causa algun mal, ja sigui mental o físic. Formes de consum que poden causar mal en la salut, en la vida social, familiar o laboral/en els estudis de la persona. Exemple: si agafo l’hàbit de prendre una beguda energètica molts dies a la tarda, després noto que m’afecta a l’hora d’anar a dormir i conciliar la son i he de llevar-me d’hora.

Dependència: És el conjunt de símptomes cognitius, comportamentals i fisiològics que indiquen que una persona continua consumint malgrat l’aparició de problemes significatius relacionats amb ella. És un estat d’adaptació de l’organisme com a resultat del consum repetitiu de determinades drogues. Exemple: Algunes substàncies com la cafeïna o la nicotina es comencen a prendre a la recerca d’una bona sensació i s’acaben necessitant per funcionar amb “normalitat”.

Tolerància: és l’estat d’adaptació caracteritzat per la disminució progressiva dels efectes d’una substància a mesura que es consumeix de forma repetida o la necessitat d’anar augmentant la dosi per aconseguir els mateixos efectes inicials. La tolerància és una adaptació de l’organisme a la presència continuada d’una substància. Exemple:Si em prenc una beguda energètica cada dia amb el pas del temps, notaré que ja no em fa el mateix efecte perquè el meu cos s’ha acostumat, havent d’augmentar la quantitat per aconseguir els mateixos efectes que abans.

Síndrome d’abstinència: Simptomatologia adversa que apareix quan es redueix o s’atura el consum de la substància. Aquesta reacció adversa consisteix en l’aparició d’uns signes o símptomes de caràcter oposat o efecte rebot als efectes de la substància. Exemple, si estic acostumada a prendre’m una beguda energètica (estimulant) cada dia per a “funcionar” millor i deixo de prendre’n, els primers dies potser tindré somnolència, cansament o mal de cap.