El Mapa d’Hàbitats

És un mapa de les diferents comunitats vegetals que es troben en el territori. Per a la definició d’aquestes comunitats vegetals hem utilitzat els hàbitats CORINE. El programa CORINE va ser creat per la Comissió Europea per establir un sistema d’informació geogràfica harmonitzat sobre l’estat del medi ambient a Europa. Comprèn un catàleg d’hàbitats, naturals i seminaturals, del territori europeu, que permet un millor coneixement dels hàbitats en vista a la seva protecció, gestió i conservació.

Àrea d’estudi i distribució al Maresme dels hàbitats HIC d’interès comunitari:

Mapa

Descripción generada automáticamente

Mapa

Descripción generada automáticamente

Els hàbitats CORINE permeten identificar i localitzar en el territori quin tipus de vegetació hi trobem utilitzant una metodologia comuna arreu d’Europa. Sobre aquesta base cartogràfica es poden identificar espais que tenen vegetació d’interès, com per exemple els Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC), que són aquells que la Directiva Hàbitats de la Unió Europea (92/43/CEE) determina que cal conservar i obliga a que s’adoptin mesures per mantenir-los o restaurar-los en un bon estat. 

El mapa d’hàbitats ens dona una idea de la biodiversitat vegetal existent. La biodiversitat és l’element estructural clau en les SbN. La seva identificació i localització és el primer pas per a garantir l’èxit de la possible aplicació de SbN. 

L’ àrea de treball no comprèn tota la comarca, sinó únicament aquelles àrees on l’aplicació de SbN té més sentit o resulta més senzilla. Els criteris utilitzats per delimitar aquestes àrees han estat: 

  1. Espais de titularitat pública, on l’aplicació de SbN no condiciona el rendiment econòmic de la propietat, perquè aquí el rendiment és l’interès públic.
  2. Risc d’inundabilitat, tenint en compte el context geomorfològic i topogràfic del Maresme. La funció de protecció contra inundacions degudes a temporals de mar o a pluges intenses és una de les funcions més identificables de les SbN al Maresme.
  3. Àmbit d’influència, delimitat per una franja de 100m a partir de les àrees definides pels criteris 1 i 2. Permet ampliar i reforçar els beneficis de l’aplicació de SbN. 

Les superfícies incloses en algun d’aquests criteris anteriors configuren l’àrea d’estudi d’aquest treball (Figura 1A). Dins d’aquesta àrea d’estudi s’identifiquen els diferents hàbitats CORINE presents i el seu interès de conservació. A partir d’aquí es poden fer mapes temàtics com la distribució dels hàbitats HIC d’interès comunitari a la comarca (Figura 1B). D’una banda, la presència d’hàbitats d’interès ens obliga a la seva protecció. Allà on ja tenim hàbitats ben conservats serà més fàcil aplicar les SbN. 

Es poden identificar dues escales d’aplicació de SbN: una escala més global o ecosistèmica i una escala més local o d’hàbitat

En una escala ecosistèmica, la dimensió d’aplicació de SbN permet completar els diferents processos ecològics gràcies a la interacció entre ecosistemes adjacents, de manera que els serveis ecosistèmics resulten d’aquesta interacció. Els beneficis que proporcionen aquestes SbN van més enllà de l’àmbit territorial d’actuació i poden arribar a beneficiar al conjunt de la comarca. 

En una escala d’hàbitat la dimensió d’aplicació de les SbN es limita a un espai reduït i ofereix serveis ecosistèmics a un entorn més immediat. Els beneficis a escala comarcal es dilueixen a mesura que ens apartem del punt d’actuació. La suma d’intervencions a escala d’hàbitat, però, pot acabar proporcionant beneficis a escala més ecosistèmica si es realitza de forma prou àmplia i coordinada. 

El mapa d’hàbitats recull la informació a escala local per tal que sigui de fàcil aplicació en l’ordenació territorial municipal.  Aquesta cartografia permet a cada municipi consultar el mapa  corresponent al seu terme municipal. L’objectiu és que les SbN formin part de les estratègies de desenvolupament de ciutats i municipis resilients i que puguin contribuir a abordar els reptes urbans en un marc de sostenibilitat. Facilita l’aplicació de mesures a escala local, pensant en el global. 

Exemples d’SBN a escala ecosistèmica

Gestió forestal per reduir el risc d’incendi
Fluix de sediments a la Tordera i la seva distribució al llarg de la costa

Exemples d’SBN a escala local

Itineraris de natura i de descobertaitem
Zones verdes
Adequació d’espais perimetrals com a zona d’esbarjo
Creació d’espais urbans naturalitzats per reduir la temperatura ambiental
Creació d’estanys i basses per la millora de la biodiversitat local i/o depuració de l’aigua

Beneficis de SbN a escala local amb influència a escala ecosistèmica

Reducció del risc d’inundació
Balanç hídric a la xarxa fluvial superficial i subterrània
Connectivitat entre espais naturals
Embornal de carboni

Com en qualsevol mapa inclòs en un Sistema d’Informació Geogràfica, la informació que conté es pot posar en relació amb la d’altres mapes per tal d’identificar disfuncions i realitzar diagnosis territorials. Així identificar accions necessàries i/o prioritàries Per exemple, analitzar l’exposició dels diferents municipis al risc d’inundació (Figura 2) o identificar la presència d’hàbitats d’interès a la comarca (Figura 1B) i la seva distribució entre municipis (Figura 3).

Superfície total d’Hàbitats d’Interès Comunitari susceptibles d’inundació (IM-HICI) presents als municipis de la Comarca del Maresme i percentatge del total de superfície del municipi ocupada per aquestes HIC. 

El mapa d’hàbitats permet l’aplicació immediata de SbN a escala local. Cal, però, tenir clar quin és l’objectiu de les SbN que es vulguin aplicar. La Taula següent recull alguns exemples que poden ajudar a identificar com aplicar-lo en funció de l’objectiu a assolir.

Objectiu principalPrioritat àmbit d’actuacióProcedimentMapesDe Escala local a Escala global
Conservació de la biodiversitatEspais amb valor global d’interès (VGI) de l’hàbitat alt Hàbitats d’interès comunitari (HIC)Protecció dels espais (limitar les activitats a fer-hi) per evitar la degradació i garantir la conservació. Important  garantir que el possible augment de la freqüentació no afectarà la conservació de la biodiversitat.Mapa VGIMapa HICPotenciar la connectivitat i reduir la fragmentació entre àrees HIC i/o amb IC alt.
Reducció del risc d’inundació fluvialHàbitats CORINE vinculats amb medi aquàtic Qualsevol hàbitat CORINEAdequació de zones potencialment inundables al llarg de les rieres com a basses de laminació, principalment a la seva capçalera.Discriminar la zona de risc del buffer de 500m de la cartografia.Mapa hàbitats CORINE: 1. Subtipus d’hàbitats 15, 24, 44, 53; 2. Subtipus d’hàbitat 87Disseny a nivell de conca i  subconca. Imprescindible garantir la continuïtat al llarg de tota la conca per a què el model sigui efectiu.
Reducció del risc d’inundació marinaHàbitats CORINE vinculats amb medi dunarQualsevol espai costanerIntersecció de l’àmbit urbà amb les zones de risc d’intrusió marina.Identificació d’espais costaners amb possibilitats de restauració dunar. Alliberar espais: evitar la construcció de tot l’espai costaner existent.Discriminar el domini públic marítimo-terrestre del buffer de 500m de la cartografia.Mapa hàbitats CORINE:1. Subtipus d’hàbitat 16; 2. Subtipus d’hàbitat 87Influència als fluxos marins preferents. Atenció a l’escala supramunicipal. 
Cultura:a) esbarjoEspais amb VGI altHàbitats HICQualsevol hàbitat CORINEDisseny de rutes en espais naturals.Naturalització i protecció d’espais naturals propers d’itineraris.Mapa VGIMapa HICMapa hàbitats CORINEPotenciació de la connectivitat dels espais naturals i atractius turístics a través dels itineraris. 
Cultura:b) educatiu Espais amb VGI altHàbitats HICQualsevol hàbitat CORINEDisseny itineraris de descoberta en espais naturals.Instal·lació i manteniment de cartells informatius. Conservació i protecció dels espais naturals propers als itineraris de descoberta.Mapa VGIMapa HICMapa hàbitats CORINEPotenciació de la connectivitat dels espais naturals i atractius turístics a través dels itineraris. 
Regulació temperaturaQualsevol hàbitat CORINEQualsevol espai no urbanitzatDisseny d’espais verds en zones urbanes i de xarxes de masses d’aigua.Mapa hàbitats CORINEPotenciació de la connectivitat dels espais verds i creació d’itineraris “frescos” per desplaçament en zones urbanes.