La Carolina Benítez, una jove de Premià de Dalt, ens explica la seva experiència a la capital d’Hongria, Budapest.

Vaig arribar a Budapest a finals de l’agost passat, amb una beca anual d’Erasmus + a Hongria. Estic cursant l’últim any d’Enginyeria Civil a Barcelona, per tant, amb aquest any a Budapest acabo la carrera. Com que es tracta d’un país de la Unió Europea, no vaig haver de demanar cap visat, simplement havia de tenir en regla el passaport, documents d’identitat i l’assegurança mèdica que demanava la beca Erasmus+, cosa que no va ser gaire complicada. La part mes difícil de tot el procés, en el meu cas, va ser la tramitació de papers que vaig tenir que fer prèviament, convenis, convalidacions, etc. Però l’emoció i la il·lusió d’anar a viure a un altre país et fa posar-te les piles en els temes administratius!

A més, Hongria és un país amb una cultura i uns idiomes molt diferents, i això també em motivava molt alhora de marxar. Això sí, no intenteu aprendre l’Hongarès, perquè és gairebé missió impossible, per sort tothom entén més o menys l’anglès i és fàcil moure’s per la ciutat sense dominar la llengua.

La meva recomanació per tothom que vulgui viatjar a Hongria és que no es deixin emportar per la primera impressió de la ciutat, que al principi pot semblar decadent o massa de l’est, però és una ciutat preciosa que val la pena anar coneixent i gaudint poc a poc.

En l’àmbit personal, els motius que em van fer marxar d’Erasmus eren bàsicament l’obligació per part de la meva facultat a fer una estada de mobilitat internacional, i les ganes que tenia de viure de manera independent, en un pis d’estudiants, sense la protecció dels pares i al resguard de la zona de confort. Crec que viure una experiència així et fa créixer com a persona i obrir-te la ment a maneres de veure el món i a les altres persones.

Fins al moment, el que més valoro de l’experiència és la capacitat que he adquirit de resoldre situacions diferents a les que visc dia a dia a Barcelona, tant pel què fa a l’idioma, com pel tracte amb la gent de Budapest. També crec que el fet de compartir pis amb un grup de persones que no són la teva família et fa ser molt mes tolerant i treure’t moltes manies de sobre. L’anglès també és un aspecte important a destacar ja que de sobte és la única eina que tens de comunicar-te, i per tant, l’acabes dominant molt més que quan el fas servir amb un llibre d’escola o a qualsevol acadèmia.

Per últim, el que potser trobo més a faltar és el menjar, al ser cultures tant diferents la gastronomia no té res a veure, i de vegades es fa difícil trobar coses bàsiques a les que estem acostumats al mediterrani o inclús massa car.

Definitivament, recomano viatjar a Hongria ja sigui com a estudiant Erasmus o al marge, és una ciutat preciosa que et va enamorant poc a poc. Sens dubte es un destí de primera i molt barat!