Júlia Porto Vicente és una jove de 19 anys estudiant de comunicació d’Arenys de Mar, participant d’un camp de treball internacional de curta durada realitzat el passat mes de Juny a Ischitella un poblet situat entre el llac Varano i la costa Adriàtica italiana. 

Vaig arribar el 19 de Juny, dos dies abans de començar el camp de treball. Volia conèixer de primera mà aquell indret que esdevindria la meva llar durant dues setmanes. Allà començaria el meu quart camp de treball. Em semblava un lloc molt acollidor, i així ho va ser. No tan sols ho era el lloc, sinó també la gent que m’acompanyaria en aquell esdeveniment. Dons bé, érem 11 voluntaris d’arreu del món compost per una xinesa, dos turcs, dos mexicans, dos russos, un letó, una canadenca, el cap del camp un Italià i jo. 

El llenguatge principal del camp era l’anglès, es dona per entès que tothom el compren, tot i així es podien diferenciar altres idiomes. Érem un grup cultural molt divers, tot i això, jo em vaig sentir com a casa ja que la cultura Italiana és quasi com la nostra, d’un caràcter mediterrani, gent molt oberta i de la broma. Estàvem allotjats en 2 bugalows de 6 persones, situat a 10 min caminant de la nostre àrea de treball. Nosaltres cuinàvem tots els àpats, menys 3 dies excepcionals que vàrem dinar en un restaurant. La nostre alimentació es regia bàsicament de pasta, era l’únic conflicte diari del camp. No hi havia molta varietat de menjar, però també alguns voluntaris ens van oferir plats típics del seu país. 

Aquest workcamp consistia en la planificació i organització d’un triatló sostenible. La idea era crear un esdeveniment de gran tirada multitudinària sota el nom de “Treeathlon” com a “Carrera Verda”. Aquesta idea és impulsada per Fabrizio Cutela president de la empresa Earth Ware (http://www.earthware.it/). Un dels objectius principals entre d’altres, és que en el VLTri s’ha introduït un nou sistema anomenat “eco àrea” promovent el reciclatge i la deposició adequada dels materials utilitzats en la realització de l’esdeveniment, ja que són excessives les escombraries que es generen en aquests actes. En els primers dies vam fer l’estudi de les vies de natació, ciclisme i carrera. Posteriorment era la construcció de vies amb les barreres, el campament base, zones de senyalització, àrea d’exposició i tota la logística de la cursa. Durant l’acte, els voluntaris vam dur a terme el servei de refrescs, la veu en off, les vies de senyalització i els guardonadors. Un cop finalitzada la carrera, la tasca era de neteja i desmuntatge de les àrees.

Els camps de treball són experiències que et fan créixer interiorment, a partir del que fas o deixes de fer vas construint el teu jo. Aprens altres valors a través de les diferents cultures que coexisteixen en un mateix camp. Coses que tu menyspreaves comencen a tenir un valor. Et sorprèn com trobes a faltar coses de la vida quotidiana, ja sigui un coixí, mantenir un conversació en català, el pa amb tomàquet, etc. Recomano a tots els joves tenir una experiència similar per obrir-se a conèixer noves tradicions, indagar per nous indrets, fent-ho de primera mà. No són gaires les tramitacions que has de fer, posar-te en contacte amb l’entitat coordinadora, en el meu cas la Cocat. A la seva pàgina web trobaràs el cercador de camps de treball. Quan trobis el que t’agrada, fas la inscripció i el pagament de la quota. Abans de marxar al estranger has de tenir clar on vas, Itàlia es un país de la Unió Europea i que per tant no fa falta viatjar amb passaport, amb el DNI tens més que suficient. Tot i així, necessites contractar una assegurança sanitària o pots fer amb la Targeta Sanitària Europea. També t’has de pagar viatge. Jo recomano deixar dies de marge per a la anada i tornada. És necessari saber com arribar fins al camp de treball, i a vegades és complicat. En aquest camp de treball l’aeroport més a prop era a Pescara una ciutat a 197km del punt de trobada, aproximadament unes 5h amb transport públic. No hagués pogut arribar a temps, si el dia de arribava fos el mateix que dia d’inici del camp. I per la tornada, és freqüent allargar l’estada al país ja que els voluntaris que venen de més lluny tenen una ruta planificada i sovint busquen gent per seguir l’aventura.

Web d’interès: Coordinadora de camps de treball de Catalunya http://www.cocat.org/