ESCRIPTORES DEL MARESME
MAGDA BERTRAN I FITA
Nascuda l’any 1962 a Arenys de Mar, on viu actualment. És escriptora d’assajos de diferents tipus: històrics, costumistes, … i d’altres de caire més científic. És narradora i poeta.
És llicenciada en Ciències de la Informació i va estudiar tres anys de Filologia Catalana. Treballa com a periodista free-lance en temes mèdics i científics, col·laboradora editorial, traductora i correctora.
El 2009 va guanyar el premi de la Mostra Literària d’Arenys de Mar de narrativa amb la narració “El Dant de nou al purgatori” i l’ Accèsit de poesia amb el recull Via Làctia, 202.
Bibliografia
Cáncer: la respuesta ignorada, editorila Betran Fita, 2005
Perfumes y aceites esenciales, 2001
Rondalles i Cançons de la Riera de Sobirans. amb Albert Estengre, 2014
Història Certa dels Set Cels, llibre de contes. 2017
Via Làctia, 202. Recull de poesia, 2009
Extracte d’un llibre
Història Certa dels Set Cels
Mentre se’n va cap a l’hotel recorda una contalla que li va explicar son pare. Va dir-li que al desert, sovint, el caminant assedegat creu veure una gran bassa d’aigua, brillant com un mirall. El caminant fa via vers l’oasi però està cada cop més i més lluny. La bassa no és real, és un miratge i seguint-lo, seguint-lo, el caminant s’ha extraviat.
Via Làctia, 202
Aigües de Mart,
aigües antigues, eòniques,
quina secreta vida alimentareu?
Quines flors s’emmirallaren en els vostres rierols?
Quins estranys vaixells
Van solcar els vostres mars
MAR FONT CORTADELLES
Va néixer a Vilassar de Mar on viu actualment. És mestra de música en una escola pública de Primària. Ha estudiat el grau mitjà de piano al Liceu de Barcelona. Ha cursat l’itinerari de narrativa i novel·la i el curs de Teoria i pràctica del conte infantil a l’Ateneu Barcelonès
Bibliografia
Tu voldries ser el meu avi amb l’editorial Animallibres (2019)
Extracte d’un llibre
Recordo les tardes que passàvem junts. Fa olor de mar, la que t’agradava, i avui hauria estat un bon dia per sortir a navegar. T’enyoro. Ja fa dos anys que te’n vas anar. Em vas ensenyar a navegar l’estiu que ens vam conèixer ara farà quatre anys. Jo esperava la Tina fent un castell de sorra i tu preparaves la teva barca. Em vaig acostar per parlar amb tu i des d’aquell dia ens vam fer molt amics. Sempre em deies que semblava un periodista, amb tantes preguntes que et feia. Veig la teva mallorquina aquí a la platja que va descolorint-se com si volgués desaparèixer, també.
MARGARIDA COLOMER I ROVIRA
Nascuda l’any 1944 a Vilassar de Mar, va viure des de petita a Mataró i més tard es va traslladar a Argentona on viu actualment. Ha estudiat magisteri i és llicenciada en història per la UAB. És professora de ciències socials i historiadora especialitzada en la història contemporània de la comarca del Maresme. Ha estudiat entre altres el moviment cooperatiu i la lluita obrera, especialment la de les dones.
L’octubre del 2003, va guanyar el Premi Memorial Estrella Casas i Costa, atorgat per l’Institut de Ciències Socials d’Educació de la Universitat de Barcelona i la Fundació Estrella Casas i Costa-Manual Parés i Maicas.
Bibliografia
Cooperativisme i Moviment Obrer. Editat per Alta Fulla el 1986.
El Barri Pla d’en Boet. Editat Ed Generalitat de Catalunya, 1995
Guerra Civil i Revolució a Argentona (1936-1939). Ed Aixernador, 1990.
Josep Calvet i Móra. Ed. Ajuntament d’Argentona, 1996.
Guerra Civil a Mataró. Ed Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006
Joventuts Socialistes de Catalunya. Ed Nous Horitzons, 2007.
La Postguerra a Mataró. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013.
Francesc Burniol. El mestre que fou depurat per republicà i catalanista. Ed Voliana Edicions,2015.
També ha participat amb articles en la revista Anthròpos i l’Avenç.
Extracte d’un llibre
Guerra Civil a Mataró, 1936-1939
A dos quarts de nou del vespre del dia 24 de juliol de 1942, Joan Peiró va ser afusellat al camp de tir de Paterna amb sis cenetistes més. Un amic en va recollir les despulles perquè no fos dipositat a la fossa comuna i el va enterrar en un nínxol que acabava de comprar. Des del 26 de juliol de 1989 les restes reposen en el cementiri de Mataró. (pàg.292)
MARIA ÀNGELS VILADOT I PRESAS
Nascuda el 19 de ferbrer de 1951 a Sant Andreu de Llavaneres
Llicenciada en Filosofia i Lletres (UAB)
Tesina excel·lent CumLaude a Secció Psicologia (UAB)
Tesi Doctoral Cum Laude per unanimitat a la Universitat de Barcelona (en un tema de psicologia social).
Professora a la UAB (10 anys) i de la UOC (30 anys). Ha treballat al Departament Cultura Generalitat Catalunya.
Ha col·laborat regularment amb la Universitat de California (Santa Bárbara, EEUU) i amb la Univeritat de Landau (Alemanya)
Té publicats més de 250 articles acadèmica i de divulgació
Dos anys de filologia a la UB i diversitat de cursos a Fuentetaja literària.
Premi Maria Aurèlia Campmany de l’Ajuntament de Barcelona (2015): La Bretxa Salarial per raó de gènere.
Primera Finalista Premi Sent Soví de Literatura Gastronòmica (2010) amb l’obra “Letras con sabor”. Convocat per la Universitat de Barcelona i la Fundació Ferrer Salat, conjuntament amb RBA libros.
Premi Estudis de la Caixa de Sabadell (1995): Comunicació intergeneracional. Un estudi a Catalunya.
Premi Doctor Martí i Julià (1979) (Institut d’Estudis Catalans): Una mesura psicofisiològica del bilingüisme: temps de reacció d’associació verbal.
Bibliografia
Obres de ficció:
-Ocell de tempesta (Columna, 2001)
-Laberint al soterrani (Viena, 2019)
-La Fúria de Fandango i altres relats (Viena, 2020)
-Disset esclats (Stonberg, 2021)
-Mano jo de realidades (Círculo rojo, 2023)
-Dibuixos amagats (Stonberg, gener 2024)
Obres de poesia:
Univers paral·lel (Viena, 2001)
Obres d’assaig:
20 libres (per a no citar-los tots us remeto, per si voleu entrar-hi, al meu web; http://www.mviladot.com, També em podeu veure al vídeo del projecte Lletres i Memòria (projecte Memoro/AELC)
Extracte d’un llibre
“No devia ser la primera ni la segona vegada que, tafanejant per les meves prestatgeries, descobria alguna cosa que atiava el meu interès. Vaig trobar la fotografia del Manuel a la caixa de llauna, on en guardo moltes altres. Se’l veia assegut a la vora d’un estany. Instintivament, la vaig girar. Potser el meu cos recordava millor que jo. I vaig llegir al revers, amb una lletra i ortografia infernals, la dedicatòria: “No t’oblidaré mai”. A sota hi havia un dibuix una mica maldestre d’un sender que partia des d’una X. Aleshores, amb una nitidesa impossible, tot just feia uns minuts, vaig tornar a veure el que, sens dubte, indicava la X: el racó del jardí d’aquella casa d’estiueig on solia anar a resguardar-me durant els llargs matins d’estiu”.
MARIA CATALÀ SERRA
Nascuda l’any 1949 a Mataró on viu actualment. És professora de primària, especialitat de català, socials i anglès. Ha fet cursos de narrativa a l’Escola d’Escriptura Ateneu Barcelonès i a l’Enciclopèdia Catalana. És novel·lista des del 2002. Va publicar cinc novel·les. Una d’elles, A les Fosques, està ambientada en Mataró. Participa al programa de Mataró Ràdio amb el Col·lectiu Planeta Lletra, secció Eines d’escriptura.
Va guanyar el concurs de Novel·la Curta de l’Universitat de Lleida, 2002 amb “La noia del cementiri” i el concurs Serralada de Marina, convocat per la Sociedat Cultural Sant Jaume de Premia de Dalt, 2006 amb “En Gerard, en Llauna i en Pèls”.
Bibliografia
- On reposen els somnis. Barcelona: Ed. Solsona i Comunicacions, 2002.
- El alcalde de la Malena. Barcelona: Ed Siglo XX Líderes Editorial SL. 2005
- Urpes de seda. Barcelona: Ed Ara, 2011.
- Garras de seda. Barcelona. Autoedició, 2014
- A les fosques. Argentona. Voliana Edicions, 2014
- Els Amors fan L’Amor. Voliana Edicions, 2018
Extracte d’un llibre
Urpes de seda
Mira, Adelina, jo de flors en porto a la mare i al pare, que van escarrassar-se tota la vida per tirar-nos endavant. Que s’aixecaven de matinada per ocupar-se del tros i de les vaques i que a la nit, quan teníem febre, ens vetllaven i ens posaven cataplasmes; però a en Joan, ni una, que m’hi vaig casar perquè tots em dèieu que era un bon partit, un noi honest i treballador, que em posaria una casa com Déu mana i que al seu costat no em faltaria res. Ben cert, res no em va faltar: cops, insults, reganys i menyspreus, que tot li ho feia malament menys els fills, que bé que s’entossudia a fer-me’n. Vaig plorar-lo el dia de l’enterrament, un bon caramull de llàgrimes, i d’ençà fins ara, ni una.
MARIA ESCALAS BERNAT
Nascuda a Mallorca l’any 1969 Mallorca. Viu actualment a Mataró. És músic de professió i escriptora. Comença la publicació dels seus escrits amb un bloc a internet l’any 2006. Els relats que allà hi publicava acabaran sent publicats l’any 2011. Cursa els estudis de narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i el 2016 publica la seva primera novel·la Abans que el teu record torni cendra, per la que va guanyar el premi la Llança de Sant Jordi, d’Òmnium Cultural i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, 2015. Per la mateixa novel·la va quedar finalista de la 35 edició del Premi BBVA Sant Joan 2015.
També havia guanyat anteriorment el premi del 6è concurs de relats breus de dones Paraules d’Adriana que organitza el Centre d’Informació i Orientació de la Dona (CIOD) de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l’any 2005 pel relat Èxitu. L’any 2007 aconsegueix un accèssit al concurs de contes del Tot Mataró i Maresme
Bibliografia
Super-vivències quotidianes (2011) Editorial CPL, en castellà i català.
Abans que el teu record torni cendra (2016) Editorial Ara.
Sara i els silencis (2018) Amsterdam
Extracte d’un llibre
Del blog “Idó”
Per què continues així?
T’ho pregunto, i em quedo a l’espera de la pantalla. Els tres puntets intermitents m’indiquen que escrius, que esborres, que tornes a escriure, que tornes a esborrar.
Finalment em dius
-És el que s’espera de mi.
I a mi m’agradaria poder fer-me líquida, o fer-me llum, i travessar la pantalla i arribar a tu, al teu ordinador, que espera una resposta que no sé donar-te, i fer-te una abraçada intensa, perquè no et sentis tan sol, estimat amic.
-M’hi vaig comprometre -continues.
I després d’un silenci llarg, acabes de reblar el clau:
-Per tota la vida.
Tens raó. Et vas comprometre.
Ningú t’ho va explicar, oi? Fa vint anys, quan li vas dir sí, t’estimo, vull ser el teu home per sempre.
Ningú et va explicar que amb amor no n’hi ha prou. Que calen moltes més coses. Que els petits defectes encantadors es convertirien en manies insuportables. Que el tedi, les obligacions, la rutina t’aniria corcant. Que alguns dies et quedaries més tard a la feina just per no anar a casa, on ja no et fa il·lusió arribar. Que et faria pànic que els vostres fills es facin grans, perquè tens por de perdre el que més fermament us ha unit durant tants anys.
I tot i així, t’hi hauries casat, ho sé del cert, perquè sé que l’estimes, i molt.
… Ningú és tants anys infeliç al costat d’una persona si no és que se l’estima.
MARIA PEÑA
Va nèixer el 25 de febrer de 1974 i actualtment viu a Arenys de Munt.
Diplomada en Educació Social i postgrau en Pedagogia sistèmica.
C1 de català i cursant el C2
Curs de narrativa a l’Ateneu de Barcelona.
Actualment, estic cursant novel·la 1 a l’Ateneu
Bibliografia
Revista el Núvol: Crida tu que pots.
A la xarxa hi ha publicat el microrelat guanyador del Maresme, del confinament.
Premis i reconeixements literaris
- Primer premi a la Mostra Literària del Maresme. 2022
- Premis literaris El llapis de Pals. 2018
- Premis literaris a l’Ajuntament d’Arenys de Munt i a l’ Associació Dona Viva. 2017, 2018 i 2019.
- Primer premi del Maresme. Microrelat sobre el confinament. 2020
MARIA PLANAS CAMACHO (Maria Sanplà)
Nascuda l’any 1965 a Vilassar de Dalt on viu actualment. Té estudis en Filologia catalana. És correctora oral i tipográfica de la Generalitat, traductora jurada de la Generalitat, traductora literària i especialista en conferències sobre autors i professora de recursos literaris. Ha guanat l’Accèsit premi novel·la curta a Andorra. Cercle de les Arts i les lletres 2013, amb Totes les pors que ens habiten les mans.
Bibliografia
El silenci de les cases. Ed. Pagès.2017
Extracte d’un llibre
Mai no és ahir
“Segona mort d’en Manel
En Manel va tornar al mas del Revolt després d’haver estat presoner un temps. Va tornar malalt, amb els barrots de ferro de la presó clavats al moll de l’os. Al mas i al poble encara es veien les ferides de tants morts i desapareguts.
El seu fill també era mort, havia mort petit com un cuc .
L’Aurora era al mas quan ell va tornar. Tenia la cara pàl•lida i els ulls enfonsats de pena negra. Els cabells eren més clars de com els recordava ell. L’Aurora també havia vist la mort, diferent de la mort de les trinxeres, la del seu petit.
L’Aurora i en Manel es van conèixer un dissabte i el diumenge la va besar. La va arrambar a la noguera vella, prop de la porta del mas. Entre la tartana i el carro. Li va sentir el cos jove bategant amb fúria i desig, els pits rodons i joves contra el seu propi pit.
Els seus cossos sencers quan eren els dos van viure molt de temps partits. Per això, ara, quan torna en Manel, són novament un de sol.
L’Aurora l’acompanya al lloc de la fusta i el poema. Al costat entre les pedres de greny del marge hi ha enterrat el seu fill-cuc. Li parla del poema, li diu que és un plor de l’ànima. Li parla, li explica, li diu i calla. Calla tres vegades. L’Aurora plora, en Manel plora també; plora pel fill no conegut. S’aturen i miren les estepes, les blanques i les roses.
L’Aurora s’asseu a les pedres, en Manel dret al seu costat se la mira i li acaricia els cabells. Després poc a poc la fa aixecar i l’abraça. Pel camí fins al mas s’agafen les mans. A dintre, a l’entrada, en Manel li arromanga les faldilles i ell es descorda els pantalons. La fa estirar al terra i ell s’hi estira al damunt. L’Aurora toca amb les mans les potes de la taula, en Manel panteixa al seu damunt. Mentre els ulls ploren pel seu fill-cuc. Més tard l’Aurora s’asseu, ell també, al seu costat. En Manel s’adona que no és mort i ha tornat a casa. Que l’Aurora existeix, és a casa i l’estava esperant. També existia un fill, un fill que ell no ha arribat a conèixer. En Manel s’aixeca, ajuda l’Aurora a aixecar-se i l’acompanya al camí del safareig.
S’asseuen al pedrís mentre llencen pedretes a l’aigua. Tot és silenci en la nit quieta, una pedra toca una granota que rauca fugitiva.
En Manel pensa en el pas del temps, en la manera d’aturar-lo i arrencar els barrots de ferro del seu cos. La plana gran de la vora el bosc serà casa seva. Al costat nord de la feixa hi ha un greny de pedra rosa, en fa una cova, només per dormir. Aviat s’hi afegiran dos homes més, veïns. Els homes cuiden en Manel, cada dia més feble. L’Aurora també el cuida d’amagat tant com pot, però no n’hi ha prou.
No triga a baixar a poble a buscar el metge. Mentre els homes amaguen en Manel a pallissa, el metge arriba. A en Manel els ossos se li tornen de pedra de tant de pes. El cos li bull mentre es glaça per dintre i poc a poc s’ofega.
—Em sap greu Aurora. Sí l’haguéssim pogut tractar abans… —L’Aurora no diu res. En Manel respira amb dificultat. Quan queden sols li explica amb deteniment com coïa a vermell roent el ferro que li va servir per esgrafiar a la fusta el poema del fill-cuc. En Manel no diu res, no sap si el sent, té els ulls tancats i aquella nit la febre se l’emporta. L’Aurora sent com se li parteix novament el cos”
MARIA ÀNGELS GIL VILA
Nascuda l’any 1965 a Barcelona, és mestra d’Educació Infantil, logopeda, conta-contes i pallassa. Els seus escrits estan dedicats a la literatura infantil.
Bibliografia
M’ho va dir la lluna. Il·lustracions Mabel Piérola. Edicions Bellaterra, 2005.
Anoche hablé con la luna. Il·lustracions Mabel Piérola. Edicions Bellaterra, 2005.
El jardí del meu avi. Il·lustracions Mabel Piérola. Edicions Bellaterra, 2007
El jardín de mi abuelo.Il·lustracions Mabel Piérola. Edicions Bellaterra, 2007.
Una de nassos. Il·lustracions Maria Tarragó. Sd·edicions, 2009.
Extracte d’un llibre
Una de nassos
Quan vaig néixer, tenia el nas vermell. Rodonet com un gra de Raïm i vermell com un tomàquet madur.
Val a dir que als meus pares, aquell petit detall de naixement, no els va fer cap mena de gràcia.
Al contrari, estaven ben amoïnats.
MARIA LLUÏSA LATORRE CASELLAS
Nascuda a l’Esquirol (Osona) l’any 1961. Actualment viu a Tordera on treballa de metgessa de família al CAP des del 1994. També té estudis de piano, fins al setè curs. A més, va formar part del grup de pop-rock Duble Buble com a teclista i, molt de tant en tant, encara fan algun concert.
Encara que ha tingut una educació preeminentment científica, opina que l’art ens apropa al coneixement amb la mateixa força que la ciència. Les principals afeccions de la Maria Lluïsa són la música i la literatura però també l’apassionen el cinema, la física, l’astronomia, la història i la paleoantropologia.
Bibliografia
Els Peons de l’assassí. Emboscall, 2006
De Susqueda a Tübingen: diari d’una metgessa. Osedi, 2010
Dones invisibles. Viena, 2011.
El cos de les llavors. Emboscall, 2015.
Extracte d’un llibre
Fragment del llibre De Susqueda a Tübingen. Diari d’una metgessa (la idea central de l’obra és la vida d’una guaridora a l’entorn del 1600 que serà acusada de bruixa):
A la nit el va guiar cap al bosc de Puig de Rajols. Una estona després uns udols van precedir l’aparició d’en Vermell, la Lluna, en Lleó, la Diana i en Tro. Primer van bordar l’Arnau, però de seguida van entendre que no era cap amenaça per a la Paula i van acceptar les seves carícies.
L’Arnau va recordar les paraules d’en Roger quan li deia que en la Paula confluïen ciència i màgia com un tot harmònic i que això la feia especialment dotada per sanar. Es va asseure en una pedra. La silueta de la Paula i els llops que la voltaven li van fer l’efecte d’una visió sobrenatural, aleshores va sentir que una deessa l’havia deixat entrar al seu reialme.
MARIA LLUÏSA PICADO SILVA
Nascuda a València d’Alcántara, Caceres l’any 1951. Viu actualment a Cabrils. Animadora Sociocultural de professió, la seva vida, d’una manera o altra, sempre ha estat lligada al món de la literatura. Durant la seva infància mai va deixar d’escriure relats curts per pura diversió, però no seria fins a l’any 2001 que farà publica la seva vocació quan es va presentar al certamen “Memòria de Dona”, organitzat per la Diputació de Barcelona amb el seu relat Ultreya, sent una de les obres premiada. L’any següent va guanyar el guardó especial al tema tractat amb el seu relat “Dues vides”. Aquests premis li van donar el valor necessari per escriure la seva primera novel·la María, la frontera y el camino, seguida de Camino Negro. Llegir les novel·les de M. Luisa és viatjar en el temps i descobrir, a través de les vivències dels protagonistes, moments de la història del seu país d’origen.
Bibliografia
María, la frontera y el camino. Editorial Isabel, 2012
Camino Negro. Editorial Isabel, 2015
Extracte d’un llibre
Camino Negro
Bárbara sintió un nudo en el estómago. Hacía años que no sabía nada de su buena amiga. Habían perdido el contacto después de su boda, a raíz de las huelgas de las minas de carbón en los años 1969- 1970. La verdad es que no lo recordaba muy bien. En Matarrosa del Sil fueron meses de lucha. En toda la cuenca minera y Gaiztarro se mantuvo el pulso con los mineros. Algunos obreros fueron despedidos y su marido fue de los que perdieron su empleo. Al quedarse sin trabajo decidieron emigrar y poco tiempo después, el famoso tren Estrella Galicia, a su paso por Ponferrada los transportó a su nuevo destino: Barcelona. Pero de aquello ya hacía muchos años…
…/…
Su primer hogar en aquella zona oscura y lluviosa, a su llegada a Matarrosa con sus padres y sus hermanos pequeños, fue una medio casa-medio chabola en un lugar llamado “Los Barracones” muy cerca de las Casas Nuevas. Seguro que habían sido los almacenes de los materiales utilizados para construir el nuevo barrio y que, ante la falta de viviendas y el auge de la inmigración, los habían acondicionado un poco y los alquilaban a las familias que llegaban de distintas zonas.
MARIA JOSÉ DOMÈNECH GUSANO
Nascuda el 14 l’abril de 1959. Viu actualment a Premià de Dalt.
Llicenciatura en Filosofia i Ciències de l’Educació
Postgrau en Pedagogia musical. Universitat de Barcelona.
Especialització en Patologia del llenguatge. Hospital de Sant Pau.
Estudis d’Il.lustració. Escola de la Dona.
Estudis de llenguatge musical i cant coral.
Oposicions a mestra d’Educació Especial i Psicopedagogia del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Experiència laboral: Mestra d’EGB, Mestra d’infantil i Primària, Mestra de Música, Psicopedagoga i Tutora
Bibliografia
- Les veus del bosc. Poemari infantil. Editorial Lletra Impresa.
- Biblioteca de sueños. Coautoria.
Extracte d’un llibre
El poemari “Les veus del bosc” explica els descobriments que fa sobre el bosc pre-pirinenc una nena. Els poemes parlen dels arbres i els animals que l’habiten, molts d’ells poc coneguts per la canalla.
MARIA TERESA BERTRAN ROSELL
Nascuda l’any 1952 a Arenys de Mar on viu actualment. Té estudis de Filologia Catalana. Escriu de manera espontània rodolins i quartets burletes envers el col·legi, però en morir la seva amiga d’infància a dotze anys (gener, 1965) li dedica un primer poema seriós. Tot i que ella no ha parat d’escriure, el seu primer recull de poemes veu la llum l’any 1976 quan un amic seu, el presenta al premi Amadeu Oller, que aconsegueix guanyar. Així, el recull Aor es publica i dona a conèixer el nom de Teresa d’Arenys. Es va tractar de la primera dona poeta que guanya el premi. El va seguir altres com el recull Versos de vi novell 1977 que també guanya un premi. L’any 1999 publica el llibre Tuaregs. Cants d’amor i de guerra de l’Ahaggar, pel qual guanya el cinquè premi Quima Jaume de Cadaqués, l’any 2000, etc. L’any 2001 publica la seva primera novel·la El Quadern d’Agnès Solà i finalment, el 2017, es publica el seu darrer llibre Obra poètica (1973-2015).
Bibliografia
Poesia
- Aor. Barcelona. Amadeu Oller, 1976.
- Onada. Vilassar de Mar. Oikos-Tau, 1980.
- Murmuris / Aor. Barcelona. Llibres del Mall, 1986.
- La requesta i el refús. Versions de poesia tuarega. Argentona – Vilassar de Mar. l’Aixernador – Museu de la Marina i Ajuntament de Vilassar de Mar, 1996.
- Dos Rèquiems. Versions de R.M. Rilke. Els Marges, Barcelona, núm. 59, 1997.
- Tuareg. Cants d’amor i de guerra de l’Ahaggar. Barcelona. Angle, 1999.
- Versos de vi novell. Il·lustracions d’Enric Maass. Tarragona, Arola, 2009.
- Epístola a un amic mort. Arenys de Mar, edició de l’autora, 2013.
- Obra poètica (1973-2015) ). Editorial vitel·la, 2017.
- Poemes en publicacions col·lectives
Novel·la
- El quadern d’Agnès Solà. Barcelona. Angle, 2001.
Extracte d’un llibre
MEDITERRÀNIA
Recita’m versos en llatí tardà
o no seré la teva presonera.
Despenja sobre meu la cabellera
d’un vent humit… No penso somiar.
Tampoc no sento cap desig i en va
cerco notar-te, terra, més lleugera;
com més t’estimo més m’ets estrangera,
el teu infant es mor sense plorar.
Se’n va tot sol, entre ceps, a temptar
un déu, si hi fos, encara prou cruel,
i prefereix per amant l’infidel,
i es dóna tot, bell com és, al forà.
Avui, recita’m versos, timonera,
conta’m el què serà, el què se n’era.
1979 (només publicat en antologies)
MARIA TERESA MORA I VILA
Nascuda a Calella, l’any 1953. És llicenciada en Geografia i Història. Es va dedicar a la història sobretot la història local de Calella i de Malgrat de Mar. Va guanyar el XXV Premi Iluro de monografia històrica, concedit per la Caixa Laietana.
Bibliografia
Societat i economia. Calella 1737-1758
Malgrat al vuit-cents. Estudi socioeconòmic
Extracte d’un llibre
Extracte de l’estudi: Societat i economía. Calella 1737-1758
Analitzant les ocupacions que tenia la gent de la vila, s’observa que el gruix de la població es dedicava, en els dos anys estudiats a les feines del camp i del mar. Però aquests dos grups no es mantingueren estables durant aquest període. En el primer any, els dos grups ocupaven un percentatge molt similar de gent, mentre que en el segon any, el grup de la marina va augmentar i es posa al davant. Però aquest no va ser l’únic canvi: també hi hagué canvis qualitatius. Així en el grup de l’agricultura es por observar com d’un any a l’altre el nombre de jornalers disminueix de forma espectacular: si l’any 1737 eren 51, el 1758 passen a ser només 4. Aquest fet esta en contraposició al que era la tendència generalitzada al Principat d’anar cap a una major proletarització al camp. Dins del grup de la marina el canvi més significatiu va ser la desaparició dels remitgers, és a dir d’aquells pescadors que anaven a parts en els guanys de la pesca, i l’augment dels mariners. Aquest canvi, però, creiem que va ser només de nom i no suposava un canvi qualitatiu
MARIBEL MONTERO MUÑOZ
Nascuda l’any 1958 a Ávila, actualment viu a Pineda de mar. Té estudis de magisteri i de Filologia Hispànica. Es dedica a escriure des de fa uns anys contes, relats i poesia. Però la seva passió és la poesia. Dirigeix tallers literaris, l’últim el va realitzar a Pineda de Mar. Pertany al col·lectiu de poetes Laberinto de Ariadna que es reuneix a l’Ateneu Barcelonès. Col·labora amb la revista lasdoscastillas.net.
Bibliografia
Los tulipanes son siempre un buen comienzo. Novel·la. Comarcal Edicions, 2013.
Visión nocturna, relatos. Bubok Edicions, 2009.
Ávida vida, poemas. Parnass Ediciones, 2015.
Col·laboració en el llibre Escritores recónditos
Extracte d’un llibre
El jardín de las delícias, del poemari “Ávida vida”
Roja
Roja es la existencia del que ama
roja como un sol de mandalas
como una cisterna en llamas
es el vivir
sin anestesia,
tan fuera de la razón las víctimas
…
MARIBEL PUENTE FERNÀNDEZ
Nascuda l’any 1966 a Canet de Mar on viu actualment. És auxiliar d’infermeria. El seu primer llibre La niña mala sorgeix arran d’una experiència de violència masclista. L’autora manté una pàgina d’autor a facebook (Leyendo a koibito) on publica trossos del seu llibre i en parla.
Bibliografia
La niña mala. Edicions Barcode Area, 2017.
Extracte d’un llibre
Momentos. Solo son unos momentos de felicidad absoluta, en un día, los que te hacen olvidar mil momentos de agonías.
Momentos. Solo son unos momentos de sed, en un día caluroso de verano, los que te hacen olvidar toda el agua bebida.
Momentos. Solo son unos momentos de palabras equivocadas, los que te hacen olvidar todas las palabras acertadas, pronunciadas anteriormente.
Momentos. Solo son unos momentos, los que hay que olvidar para no recordar. ¿O sí?
MARTA DEL CASTILLO I RABASCALL
Nascuda l’any 1976 a Arenys de Mar on viu actualment. Té estudis de Filologia Catalana i està desenvolupant la seva experiència laboral en lingüística i comunicació.
Bibliografia
El carrer de la Torre. Història novel·lada d’un tros d’Arenys, 2006.
Extracte d’un llibre
La canalla del carrer els tem de mala manera. Eviten les mirades dels d’aquella casa perquè estan convençuts que amb només una escrutada d’ull els faran venir els cucs a la panxa i així hagin d’anar a gastar els pocs diners que tenen a ca seva per matar-los els paràsits.
MARTA NOVELLAS AGUIRRE DE CÁRCER
Nascuda l’any 1955 a Mataró on viu actualment. Té estudis universitaris i experiència laboral en diversos camps. És novel·lista. Va publicar la seva primera novel·la l’any 2013.
Bibliografia
Una editada “No estás sola”. Editorial Airda, 2013.
Extracte d’un llibre
“Melana y Begoña disfrutaban de unos momentos de intimidad en los que, Melana le confesó su estado de salud y su pronóstico, y se despidió de ella con serenidad y amargura. Begoña había estado a un paso de la muerte y aunque ella si tuvo salida, podía comprender todas las sensaciones de dolor, de miedo, de incertidumbre que aquejaban a Melana. No había en su conversación palabras de consuelo, pero sí de aliento para que no se dejase caer, para que siguiera disfrutando de la vida hasta el último minuto, para que valorara con satisfacción su paso por ésta, su bagaje y su legado. Si las dos admiraban a muchos autores que jamás conocieron y se sentían herederas de su legado, cuánto más no se sentirían agasajadas con sus recuerdos todas aquellas personas que la habían conocido y querido. Begoña trataba de expresar así su agradecimiento por tanta comprensión, tanta ayuda y tanto amor como había recibido de Melana en los momentos más difíciles de su vida. Su estímulo la ayudó a seguir adelante, su presencia cubría la ausencia de Manuel, su sentido del humor la había ayudado a reírse de sus torpezas y a asumir su nueva situación sin autocompasión ni victimismo.
Melana escuchaba emocionada las palabras de su amiga. Valorar la propia vida en beneficio de los demás restaba importancia a la muerte, cambiaba su sentido de “ya nunca más” por un “a pesar de todo, para siempre” Esa visión de permanencia, aunque sólo fuera en el recuerdo, borraba la impresión de vacío, de soledad, y abría una esperanza de reencuentro, de “yo iré detrás de ti cuando llegue mi hora”. Begoña le habló de otros que la habían precedido, sus padres, Jorge, su hijo, su abuela. Si ella vivía con ellos en el corazón, si estaba contenta de que hubieran formado parte de su vida, podía comprender que eso mismo les sucedería a los demás cuando ella faltase.
─Todos formamos parte de una cadena, somos eslabones de esa larga Historia que es la vida y que no sabemos si comenzó antes de llegar a este mundo, ni si continúa después de dejarlo, pero lo que sí sabemos es que hemos creado nexos, nuevos eslabones que permiten esa continuidad─ sentenció Begoña.”
MARTA PERA CUCURELL
Nascuda a Mataró on viu actualment. Llicenciada en Filologia Anglogermànica, professora de català, correctora, 30 anys de traducció literària i audiovisual. També fa classes de català i recitals de poesia. Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia 2015 per una obra de Charles Simic, Premi de Narrativa Montserrat Roig 2000 (de conte) I Finalista a altres premis de conte.
Bibliografia
Més de 60 llibres traduïts de l’anglès i l’alemany al català. Entre ells, obres de Virginia Woolf, Katherine Mansfield, Margaret Atwood, Doris Lessing, Faulkner, Joseph Conrad, John Irving, Kafka…
Recull de poems inèdit.
Contes, algun de publicat, i altres d’inèdits.
Ressenyes de llibres.
La Quinta Essència de la Pols. Pagès Editors, 2019
Traduccions de: Benedicció, Eureka, Tancat en una bombolla, El zen en l’art d’escriure, Les formes del ver anar, Capvespre de diferents autors i autores, 2018 – 2019
MERCÈ ROURA MAS
Nascuda l’any 1973 a Calella on viu actualment. Llicenciada en Periodisme i màster en Intel·ligència Emocional. Té 17 anys d’experiència en la ràdio i la televisió i és formadora en comunicació, oratòria, llenguatge no verbal i creixement personal.
Bibliografia
Amo la Imprudencia de mis palabras. Edicions Zumaque, 2015.
Cosas que debí decirte hace cien años. Edicions Zumaque, 2016.
Manual de Autoestima para Mujeres Guerreras. Independently.published, 2018
Extracte d’un llibre
No soy plegable, ni me escondo en el bolsillo a la espera de que me llamen.
Cuando me necesitan acudo, aunque mejor no abusar porque puedo desvanecerme si tengo la sensación de que se me utiliza.
Por mucho que me ignoren no desaparezco. Al contrario, me impaciento, me pongo de mal humor y me siento triste porque creo injusto que los que ahora me piden, luego sean incapaces de dar.
Tengo sueños y son tan importantes como los tuyos.
No tengo sentimientos intermitentes que me permitan recibir cariño por ráfagas. Me gusta recibir una cantidad de amor constante. Sin exigencias, con respeto. Y esta parte no es negociable. La dignidad no se regatea.
Me gusta que me escuchen y me miren cuando hablo. Y espero ser capaz de hacer lo propio.
Me equivoco, lo sé. Si algún día dejo de admitirlo, espero que me lo digas y que seas capaz de escucharlo mismo de mis labios sin echar a correr o poner esa cara de niño triste.
Decido yo si me complico la vida. Es bueno hacerlo por lo que merece la pena. Si mereces la pena, me la complicaré por ti, mucho si hace falta… Lo sabes, lo he demostrado. Lo haré hasta saciarme de problemas… Hasta meterme en el lodo y arrastrar el carro más pesado colina arriba. No escatimo en lealtad y me gusta que la gente por la que doy la cara tampoco lo haga.
Aunque, la verdad, estoy convencida de que gran parte de lo bueno en la vida es sencillo, básico y se explica con una mirada.
Me gustan las aventuras, pero pregúntame antes de meterme en ellas y poner la otra mejilla. El trayecto es corto y quiero decidir yo si quiero pasillo o ventanilla. El tren se escapa… No discutamos por memeces.
Yo escojo mis retos. Yo decido qué me define, qué me llena, qué ocupa mis pensamientos y qué me mueve. Vivo mi vida y no espero que nadie lo haga por mí, pero si lo necesitas, sé ponerme en tu lugar para comprender tus miedos.
Creo que puedes reírte de todo en la vida, sobre todo de ti mismo, pero hay algunas cosas y personas que son sagradas. Que están por encima de cualquier moda, mal momento, crisis o vapuleo que te da la vida.
MERITXELL PUYANÉ OLIVA
Nascuda l’any 1977 a Mataró on viu actualment. És llicenciada en Psicologia (Psicòloga General Sanitària). Tutora Acadèmica i professora associada de l’Escola Superior de Ciències de la Salut-Tecnocampus (centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra). Sòcia fundadora de l’Associació L’Hora Violeta i sòcia diretora de Puyané Sabanés Psicologia Clínica.
Bibliografia
Amb A. Sabanés: En la vida i en la mort. Com acompanyar en el procés de dol els nens i adolescents. Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat, (2016).
Amb Morales, M. Les depressions cròniques: Trastorn Distímic o Trastorn de la Personalitat Depressiu. En E. Domènech, J.E. Obiols, M.C. Jané i S. Subirà. (eds.), Actualitzacions en Psicopatologia Clínica 2004. Barcelona: Masters, Psicopatologia UAB., pp. 294-315 (2004).
Sola: Què implica ser cuidador? En El diari del Cuidador. Barcelona: Escola Superior de Ciències de la Salut, Tecnocampus Mataró., pp. 12-29.
Extracte d’un llibre
En la Vida i en La Mort:
“En la Vida i en la Mort, és un llibre adreçat als adults perquè puguin ajudar els infants, però podríem dir que també ajuda els adults a tractar la mort d’una manera planera, serena i sincera. Està pensat i escrit per ser una eina d’ajuda per a totes aquelles persones que tenen dubtes i inseguretats en relació a conviuen i no viuen la mort els més petits de la família.
Recórrer el camí del doléssempre difícil i dolorós per a totes les persones que perden un ésserestimat. Peròpodríemdir que un delsmomentsméscomplicats, en aquestrecorregut, ésquanhem de comunicar la notícia a un nen, i sovintens espanta haverd’enfrontar-nos a les seves reaccions.
Quan en una família on hi ha nens irromp la mort, d’un avi, del pare o de la mare o fins i tot d’un germà, ens podem preguntar Com li expliquem el que ha passat? Pot arribar a entendre què és la mort? Què fem si ens pregunta?Com el puc ajudar? Necessitarà una ajuda especial?L’haurem de portar al psicòleg? Els nens fan el procés de dol? És bo que ens vegi plorar?Hem d’evitar-li el patiment? Li amaguem que l’avi s’ha mort? L’apartem dels funerals? Interrogants que mirarem d’aclarir al llarg de la lectura d’aquest llibre.
MIREIA VANCELLS
Nascuda a Terrassa (Vallès Occidental) i veïna de Premià de Mar des de 1996. És Llicenciada en Filologia Anglo-Germànica per la UAB i treballa de Responsable d’Exportació en una empresa industrial de Barcelona.
És autora de vàries novel·les, ha guanyat els premis: IV Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils 2012 amb NEGRA MEMÒRIA, XXXIV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre 2016 amb L’HOME DE DÉU, VII Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils 2012 amb ARITMÈTICA DEL CRIM, 2n Premi en el Concurs de Teatre Breu de ‘La Violeta’ de Gràcia amb QUARTO DE REIXA.
Bibliografia
EL SECRET DE LA GERMANDAT (Bubok 2009) – novel·la històrica d’intriga monàstica
NEGRA MEMÒRIA (Cossetània 2013) – novel·la històrica d’aventures
LA CARPETA DE VÍLNIUS (Bubok 2015) – novel·la històrica i de política-ficció
L’HOME DE DÉU (Cossetània 2017) – novel·la de terror
ARITMÈTICA DEL CRIM (Cossetània 2018) – novel·la negra
QUARTO DE REIXA (Bubok 2018) – peça de teatre breu
UNA MALA SORT SUPERLATIVA (2019) – conte
NEGRA MEMORIA – MEMORIAS DE UN VIEJO COCINERO DE ULTRAMAR (Amazon Publishing 2019) – Ficció històrica
MONTSE ASSENS BORDA
Nascuda a Maçanet de la Selva l’any 1960. Actualment viu a Premià de Dalt. És tècnica superior en projectes d’edificació i dibuixant tèxtil. Sòcia fundadora de l’Associació de Relataires en Català (ARC), membre de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt i membre d’Arts i Lletres de Premià de Dalt. Escriu poesia i prosa poètica. Va guanyar diversos premis, els últims dels quals són: premi Miquel Martí i Pol amb “Entre bancals”, premi Literari de l’Ass. de Donants Voluntaris de Sang amb “Petjades sobre el mar”, premi de poesia Ciutat d’Elx “La Festa d’Elx” amb “El bes de la nit”, premi Llàntia d’oli de Badalona, IX Concurs de poesia Badalona Poètica, amb “Estàtua de sal”, premi de poesia Poeta Pastor Aicart, a Beneixama, amb “In crescendo”, tots ells durant el 2016.
Bibliografia
Indigent, com jo. Bròsquil Edicions, 2007. Pròleg de Josep Porcar
Secrets acariciats. Parnass Edicions, 2010. Pròleg de Ferran Planell
Glops de nit d’autoria compartida, editat per Germania, 2012. Pròleg de Sílvia Romero
A l’altre costat de la pell, d’autoria compartida, editat per l’ARC, 2015. Pròleg de Ferran Planell i imatges de Joan Pasqual.
7 de versos, editat per La Verònica cartonera, 2015.
El bes de la nit, d’autoria compartida, editat per Edicions Bromera, 2017. Pròleg de Glòria Calafell
I d’altres publicacions compartides amb diversos autors.
Extracte d’un llibre
A L’ALTRE COSTAT DE LA PELL. Editat per l’ARC
El fum s’escampa entre espais coberts de glaç.
Les mans fosques i encreuades
albiren lluny de mi
i un crit de desesper es dispara
a l’altre costat del foc.
Res! Encara res.
Cap resposta respira inútilment.
Tancats dins la pell de la vida,
restem endormiscats
esperant que l’ordre ens aporti un bri de llum.
Clar i fosc es dibuixa el dia
mentre caminem sobre l’escorça hivernal
d’una carcassa de lloguer.
GLOPS DE NIT. Editorial Germania
“..i divago entre la vida i la mort, confinada en el joc de sobreviure a les palpentes, i em dic a mi mateixa que la vida és opcional, però que la mort és estrictament obligatòria… I divago altre cop, i mil cops més, i m’entretinc en dissertar si la mort és un dret addicional o la vida és un deure definit… i el dubte s’escrostona a la pell;i em pregunto cada dia si el deure és el que em mata a poc a poc… i divago altre cop”
MONTSERRAT MORERA ESCARRÉ
Nascuda a Barcelona l’any 1952. Viu actualment a Vilassar de Dalt
- Llicenciatura i Doctorat en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Diplomatura en Sociologia. Escola de Sociologia de Barcelona.
- Professora d’Institut. Càrrecs relacionats.
- Professora associada a la FCE i la FdeLl de la UAB.
- Col·laboracions amb entitats com: Santillana i Alfaguara edicions, Instituto Cervantes, UOC, Fundació Pedrolo, Espais Escrits, Casal dels Infants, Associació d’Escriptors en llengua Catalana i Biblioteca de Vilassar de Dalt.
Bibliografia
Ficció
- 2021 «Escut», Escut i altres contes. Valls: Cossetània.
- 2017 «Una maleta molt pesada» Núvol. https://www.nuvol.com/llibres/una-maleta-molt-pesada-47450
- 2008 Perfum d’almesc. Lleida: Pagès editors.
- 2006 Tristan i Iseo. Barcelona: Hermes, Almadraba. Adaptació escrita a quatre mans amb Pere Danès Carbonell. Diverses edicions en català i castellà.
- 1999 Niké vol dir victòria. Barcelona: Alfaguara/Grup Promotor. Escrita a quatre mans amb Pere Danès Carbonell.
- 2022 Ravals. Alzira-València: Bromera (L’Eclèctica) Novel·la
- 2023 Aures. Alzira-València: Bromera (L’Eclèctica) Relats lligats
No ficció
- 1998 Motivar a la lectura. Madrid: Alfaguara infantil y juvenil.
- 1996 Fonaments de l’expressió escrita, Expressió oral, Les paraules i el significat. Barcelona: Ediuoc. Reedicions i reimpressions en català i castellà.
- 1994 Metáfora y competencia léxica. Bellaterra: Publicacions UAB.
Premis i reconeixements
- 2021 Premi Tinet Ciutat de Tarragona de relat curt per Escut.
- 2017 Primer premi Núvol de contes per Una maleta molt pesada.
Extracte d’un llibre
“Agulla” dins del recull Aures.
He estat de sort. Només un parell de vegades em van tocar el cul i sempre em vaig poder escapar de moments perillosos. L’agulla em va acompanyar moltes nits arreu del món i no la vaig fer servir mai. Era com un amulet que em mantenia alerta sense adonar-me’n. Una petita arma inútil, ves, quina bajanada!
Ara els ulls se m’entelen mentre arreplego les agulles i les guardo en una capseta per a medicines.
La Marta no ha tingut la meva sort… i…. si li donés una agulla de l’àvia? Què li passaria pel cap? Que repapiejo? On vaig amb una agulla cursi, estigma de l’opressió de les dones? Si no l’he pogut convèncer de denunciar la violació, si l’únic que vol és amagar el cap sota l’ala i deixar que les llevantades, que fan passar el temps, siguin més clements que un judici i portin el consol de l’oblit. Si tornem a estar com quan era jove que sembla que més valgui callar i aguantar. És que he viscut en va? No es pot enterrar cap dolor i menys aquest!
Un estol de tórtores emprèn el vol dins el meu pit. S’ha acabat la calma. Se senten trons i cau una calamarsada.
MONTSE PELLICER I MATEU
Nascuda a Girona l’any 1966. Viu actualment a Malgrat de Mar. És mestra d’educació Infantil i poeta. Pertany a l’associació cultural Rimaterrània, que es proclama moviment cultural i artístic català. Empren la poesia, la música i la pintura per crear esdeveniments amb fins solidaris.
Bibliografia
SOMNIS D’ESCARLATA
ATREVEIX-TE A ENTRAR
DIBUIXANT POEMES llibre compartit
Col·laboracions en molts poemaris conjunts
Atreveix-te a entrar. Neopàtria, 2018
Extracte d’un llibre
Cada obra es un tros de mi, i de tu, del que vulguis veure somiar i ser.
MONTSE POU BARÓ
Nascuda a Arenys de Mar, actualment viu a Mataró.
És llicenciada en Filologia Catalana i graduada en Teràpies complementàries.
Professora de llengua i literatura catalana i europea durant més de 20 anys, a secundària. També ha fet de correctora. Escriptora de novel·la i poesia. A part dels dos llibres que té publicats, té acabada una tercera novel·la, policíaca, Érem àngels, per publicar durant el 2017 (Tracta el tema dels abusos sexuals en escoles religioses). Ha publicat obra a les revistes culturals Guic i Paper de Vidre.
Bibliografia
Quinze dies de tardor, editada per Ed.Tria el maig del 2013. Policíaca/psicològica/denúncia de l’explotació per prostitució de noies joves estrangeres a les carreteres. Presentada al Lliure de Gràcia i a Dòria
Elegia, Ed. Tria, desembre 2014. Crònica en prosa poètica d’un desamor entre dos homes joves, situada al 1988. Presentada a La Calders
Extracte d’un llibre
ELEGIA
T’evocaré de lluny, també, com el poeta,
amb la vella recança d’haver-ho donat tot
i d’haver recollit només la indiferència
i un fred indefinible, tan negre com la mort
No visitarem junts, donant la mà al crepuscle,
el temple mutilat que vetlla prop del vent.
Només l’enyoraré com un somni impossible,
com un estrany presagi d’allò que no va ser.
Súnion, dolç desig, d’amor i de rosada,
vetlla encara per mi, per la seva fredor,
per un somni que fou, només, camí d’albada.
MONTSERRAT ROMERO FLORES
Nascuda a Mataró on viu actualment. Especialitzada en administració i gestió d’empreses. Escriu poesia, relats i novel·la. Les seves dues últimes novel·les formen part de la trilogia Sombras, la última de la qual es publicarà durant el 2017. Amb el seu relat “el llibre màgic” ha participat en la publicació d’una antologia solidària Un mañana para Alicia destinada a recaptar diners per Alicia (afectada del síndrome de Dravet). Alguns dels seus escrits han estat triats per publicar en reculls de micro-relats eròtics, relats fantàstics i de terror i, de poesia i micro-poesia.
Bibliografia
El espejo
Sombras del pasado
La magia de las sombras