ESCRIPTORES DEL MARESME
NATHALIE PONS ROUSSEL
Nascuda l’any 1972 a Arenys de Mar on viu actualment. És llicenciada en Humanitats, mestra de primària, infantil i educació especial i professora de francès.
És autora de més de trenta llibres infantils i juvenils de temàtica variada. Amb l’obra “A l’ombra del gessamí” entra en l’àmbit de la literatura d’adults, es tracta d’una novel·la basada en fets reals. Ha fet formació, conferències i seminaris per a mestres, i forma part del programa Autors a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes.
Finalista del premi Vaixell de vapor de l’Editorial Cruïlla amb l’obra “L’arbre de fum” i dues vegades finalista al premi de l’Editorial Barcanova de literatura infantil amb la publicació dels dos llibres “El jardí de les papallones” i “La Veritable historia del llop”.
Bibliografia
Literatura infantil, ha publicat entre mols altres:
- La Laia i el vent, Editorial Casals (Bambú), 2007.
- La porta misteriosa, Edicions del Pirata, 2009. 4a edició any 2016.
- L’ouet amb potes, Editorial Cadí, 2010. L’any 2014 ha estat adaptat al Braille per l’ONCE en català i en castellà
- La dent de la Carla, Publicacions l’Abadia de Montserrat, 2010.
- En Marc és un artista, Publicacions l’Abadia de Montserrat, 2010.
- La Ratolina al circ, Editorial Lynx, 2010. Traduït al castellà.
- El pincel mágico (adaptació), El jardín de los cuentos, Editorial Oxford, 2014. (Inclou un CD amb l’audio del conte).
- La serpiente de colores (adaptació), El jardín de los cuentos, Editorial Oxford, 2014. (Inclou un CD amb l’audio del conte).
- Què passarà amb la dent? Editorial Cruïlla, 2015.
- Per l’abril, llibres i roses mil, Editorial Barcanova, 2015.
- La veritable història del llop, Editorial Barcanova, 2016.
Literautura per a adults:
- A l’ombra del gessamí, Editorial Efadós, 2016
Extracte d’un llibre
La Laia i el vent, pàg. 31, capítol: Hivern.
“Bevent te, va arribar l’hivern, el fred i el vent del nord.
La Laia es va llevar més d’hora que mai. Tenia fred, es va posar el barnús i va beure un got de llet ben calenta i es va sentir millor. Va vestir-se de pressa; tenia ganes d’agafar la bici: era el seu primer dia de les vacances de Nadal.
El vent bufava fort i a la Laia li costava pedalejar, a més li xiulaven les orelles i quasi no s’hi veia perquè la força de la ràfega li feia tancar les parpelles. Es va haver d’aturar al port; es va asseure en un banc, darrere l’escullera. No sentia la veu del vent, bufava massa fort. Es va apujar la cremallera de l’anorac fins a la barbeta, es va posar les mans gelades arran de la boca i amb l’alè se les anava escalfant.”
NEUS SERRA BOSCH
Va néixer a Sabadell i viu a Malgrat de Mar. És llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i amb un postgrau en gestió local per la UAB. Actualment exerceix l’advocacia i al 2020 va editar el seu llibre Magma, poemes i cristalls en suspensió.
Bibliografia
Magma, poemes i cristalls en suspensió. Editorial Scribo, 2020.
Extracte d’un llibre
“Papallones que anhelen ser vent.
Un vent que desitja plomes d’ocell”
(..) de “L’esquelet de les papallones”
“La tristesa camina de puntetes
per la corda dels estenedors.
Dansa en remolins i espirals
entre els núvols i la roba estesa.”
(..) de “Magma. Poemesi cristalls en suspensió”
(…)
NOEMÍ BIBOLAS ALZINA
Nascuda l’any 1966 a Arenys de Mar on viu actualment. Va estudiar Filosofia i treballa en el món de la premsa i l’edició. És poeta i narradora. Va guanyar el premi Recull de Blanes 2001 pel poemari No passa res.
Bibliografia
Poesia:
- No passa res. Pagès Editors, 2002.
Narrativa:
- Novel·la curta: “I la gent s’hi banya”, Arola Editors, 2012.
- Narrativa breu (contes): “Un vestit blau a la maleta”, Arola Editors, 2016
NORA DOLAUS
Viu a Mataró. Ha cursat un Màster en Guió Televisiu per la Universitat Pompeu Fabra. Redactora freelance i Copywriter des de l’any 2010.
Bibliografia
Burbuja Etérea, CreateSpace Independent Publishing Platform; Edición: 1 (16 de diciembre de 2015)
Tres paradas (2019)
NÚRIA BRAVO GARCIA
Viu a Sant Pol de Mar, és llicenciada en Filologia Hispànica. Actualment és professora d’ESO i Batxillerat i té una consulta de teràpia familiar sistèmica. És escriptora de faules. Està treballant en les 9 faules sistèmiques per poder-les distribuir a escoles, llibreries, biblioteques, etc.
Bibliografia
L’ocellet emprenedor”. Faula sistèmica nº 8
Extracte d’un llibre
“L’ocellet emprenedor” és una faula que pertany a una col·lecció de 9 faules basades en la pedagogia sistèmica de Bert Hellinguer. Aquesta està dedicada als nens i nenes que es dediquen a cuidar de les seves mares perquè estan dèbils. El conte explica com se senten aquests nens cuidadors de les mamàs i se’ls proposa una solució per sortir d’aquest paper i poder fer el seu camí de vida.
NÚRIA LÓPEZ GARCIA
Nascuda a Vilassar de Mar l’any 1962. Actualment viu a Cabrera. És llicenciada en Psicologia per la UB.
Lectora editorial i traductora (llibres de no ficció, especialment de psicologia). Escriptora de poesia i prosa (ficció i no ficció).
Bibliografia
POESIA:
- Estacions de trànsit Edicions Columna, Barcelona, 1992) (La Comarcal Edicions, Argentona 2011).
- Jardí infinit (Exposició itinerant de fotografies i poemes)(2013).
PROSA (Contes):
- Als reculls col.lectius: Bookcrossing and Love (Ed. Mundo Imaginario, Mataró, 2013), No ho podía assegurar amb certesa (Planeta Lletra, Mataró, 2014), Vols veure la mar? (Planeta Lletra, Mataró, 2015) I a diversos números de la revista “Planeta Lletra”).
PROSA (No-ficció):
- Confecció de les antologies poètiques de la col.lecció “Poetes de Cabrera de Mar” (Ajuntament de Cabrera de Mar,2005-7), del recull d’articles de la revista “Estrella de Burriac” (Ajuntament de Cabrera de Mar,2005), del recull d’articles “Joan Vilalta i Reixach, fragments de la nostra història” (Ajuntament de Cabrera de Mar,2007); selecció de fotografies i elaboració dels textos del llibre “Per a què no ens falli la memòria” (Ajuntament de Cabrera,2006) i de la recopilació de pregons “Què comenci la festa!” (Ajuntament de Cabrera,2007).
- Participació en les obres col.lectives “Cabrera de Mar, segle XX” (Ajuntament de Cabrera,2005) i “Amb ulls de dona” (D’ones de Cabrera de Mar – Ajuntament de Cabrera,2008) .
Extracte d’un llibre
Fragment d’Esmorzar – publicat al número especial “Gastronomia” de la revista Planeta Lletra
“Ja assegut a la tassa del vàter continua escoltant els sorolls del matí. Pel celobert li arriben els crits d’una mare llevant a la família, les corredisses i rialles dels nens, les queixes d’un home i ves a saber què en àrab. Tanca la finestreta i, per uns minuts, l’únic so que sent és l’aigua caient de la dutxa. La petita habitació ha quedat plena de baf. S’asseca, es torna a calçar les sabatilles i es posa el barnús verd de sempre. Està tant desgastat que se’n hauria de comprar un de nou, pensa. Però mai té temps de fer-ho. Es passa els dits pels cabells. Cada vegada n’hi ha menys. I amb un pentinat mes o menys acceptable surt de la cambra de bany deixant la porta oberta perquè se’n vagi el baf, que més tard haurà d’afaitar-se i pentinar-se en serio.
L’espera la cuina, els plats del sopar d’ahir escampats sobre els marbres i la taula de fòrmica. El pa de cada dia. Engega la ràdio que té damunt la nevera i els boleros tapen amb música els sorolls exteriors. Ara els veïns ja saben que ell també s’ha llevat. Tria el got menys brut que troba i es prepara el cafè. Se’l prendrà amb llet i sense sucre. Quan ha anat a buscar sucre al rebost s‘ha adonat que no en quedava. Haurà de deixar un nota a la Dionilda perquè en compri.
Ven, que esta noche mi voz va a romper el silencio
como la espuma rompe en la roca del mar.
Ven, que esta noche será de te quiero a te quiero
NÚRIA MARTÍ CONSTANS
Nascuda a Calella l’any 1966. Viu actualment a Girona. És llicenciada en Filologia Catalana i exerceix de professora de català al Consorci per a la normalització lingüística. És professora de tallers literaris i tutora a l’aula d’escriptura del centre cultural la Mercè (Girona). Escriptora de novel·la i relats curts i experta en lectura fàcil i adaptació a la lectura fàcil. Condueix també clubs de lectura. Publica a Revista de Girona i Sies.tv, i és jurat de diferents premis literaris, entre els quals destaca el Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil, dins els Premis Literaris de Girona. Ha estat finalista, entre altres, del premi Just M. Casero amb “Hores prohibides”, 2007 i del premi Sant Jordi de narrativa de Sarrià de Ter, 2009, amb “Naturalesa humana” a més de premis diversos de relat breu, publicats en edicions col·lectives.
Bibliografia
- Hores prohibides. Ara Llibres, 2009.
- Naturalesa humana. Curbet edicions, 2011.
- Un excés de felicitat. Vint contes perversos. Curbet edicions, 2013.
- Espècies invasores. Vint-i-dos contes mortals. Curbet edicions, 2016.
En Lectura Fàcil:
- Les mateixes estrelles. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010.
- Trampa de foc. La mar de fàcil, 2011.
- Set dies al llac. La mar de Fàcil, 2012.
- Marcus Marc i la ruta del cacau. Adapta editorial, 2016.
Adaptacions:
- Cavall de guerra, de Michael Morpurgo. La mar de fàcil, 2015.
- El temps de les cireres, de Montserrat Roig. La mar de fácil, 2016.
- Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Adapta Editorial, 2016.
- Oliver Twist, de Charles Dickens. Castellnou edicions, 2016.
- Zeru Beraren Azpian. La mar de fàcil, 2018.
- Su Tranpa La mar de fàcil, 2018.
- Marcus Mark eta kakaoaren bidea. Adapta editorial, 2018.
Extracte d’un llibre
UN EXCÉS DE FELICITAT, vint contes perversos (Curbet Edicions, 2013).
“Dones traïdes, assassines, revolucionàries. Homes obsessius i assedegats de sexe. Mares massa felices i filles egoistes. Pares mentiders i fills fatxendes. Dones que s’amaguen. Homes que enganyen. Vídues contentes, marits desesperats i amigues eternes. Sempre amb ganes de sorprendre el lector i amb un humor ben fi, l’autora ens presenta
en aquestes històries Adams i Eves plens de pecats i sense cap mena de remordiment.
Vint relats que ofereixen una irònica i incisiva mirada sobre la nostra espècie.”
NÚRIA NAVARRO TEIXIDÓ
Nascuda l’any 1973 a Calella, on viu actualment. Es dedica al teatre des de diferents vessants; la interpretació, la dramatúrgia i la direcció. Ha estudiat interpretació a l’Aula de Teatre de Mataró. Va guanyar un premi de poesia en la mostra literària del Maresme del 2013.
Bibliografia
Fil de seda, dins del llibre”Teatre de Primària” publicat el 2013.
L’Abanderat: el bibliobús del front, publicat el 2015.
NÚRIA PARERA CIURÓ
Viu a Sant Andreu de Llavaneres. Està casada i amb dos fills i un gos. Llicenciada en Ciències de la Informació i formada en dramatúrgia a la Sala Beckett.
Professionalment és periodista, dramaturga, escriptora de contes i guionista de sèries de tv. Últimament, ha guanyat el premi de la crítica Serra d’Or 2019 per la narrativa “La Maleta”, editat per Babulinka Books.
També col·labora com a periodista a la revista familiar “El Culturista” i la revista d’arts escèniques “Zirkòlika”. I ha format part del jurat del Festival de cinema independent La Alternativa (BCN) i del jurat dels jocs florals d’Omnium-Maresme.
Bibliografia
Sèries de tv:
- El Cor de la Ciutat
- Ventdelplà / Bon dia, bonica
- Infidels
- La Riera
- Com si fos ahir
- Les de l’hoquei.
Cantates:
- Yoko
- La Serp de Can Coris
Contes publicats:
- La gata Marga (col·lecció)
- El meu avi i jo
- La Maleta (Babulinka books, 2018)
Extracte d’un llibre
“En Joan creia en un món on els homes i les dones fossin tractats iguals, on els pobres ho fossin menys, on pensar diferent fos valorat. Però va arribar el dia en què li van canviar les idees pel fusell, i les espardenyes per les botes altes.”
Fragment de La Maleta.
NÚRIA SERRA TORRENT
Va néixer a Mataró. Creadora i escritora de guions d’espectacles, contes per infants i libres de poesia.
Ballarina, coreografía i directora de la Cia NS danza (www.nsdanza.com)
Producció Bianchini Producciones (www.bianchiniproduciones.com)
Titulada en dansa Clásica per l’institut del Teatre de Barcelona
Diplomatura en Filologia Romànica per la UB
Teaching Certificate Royal Academy of Dance
Titulada en direcció de lleure
Bibliografia:
Allò que et vaig dir una vegada
Aquello que te dije una vez
Extracte d’un llibre
ESSÈNCIES
Viure,
sense esperar res a canvi
Somriure,
sense saber de demà
Risc, nervis i al dia,
les coses t’han de passar
El temps com un jutge solemne,
Ni s’atura ni afluixa el pas.
Si caus, ensopegues o et canses,
Si plou o està pedregant,
Procura no perdre de vista
els companys que van al davant,
Per que ningú mai mira enrere,
per por a tornar-se de sal
El temps
esporuguit crida a les fosques
Ningú l’escolta en el silenci de la nit
Plora i tremola, per que té por d’emmudir als llavis tastats.
I resa, resa i suplica
no caure mai en la memòria de l’etern oblit.
Em recordaran?_, es pregunta,
O seré un retrat, ple de pols i arrugat?
Què deixaré a les generacions futures, si només sóc un polsim.
El que està clar,
es que no pots viure pendent dels altres
Per que el món sense tu
segueix funcionant.
Aferrat al que tens ara
Per que amb mil plors et lamentaràs sempre
de no haver gaudit quan tocava
de sensacions i moments que no tornaran.
Corre com l’aigua, viu l’instant
Que la teva vida no s’aturi mai
Sigues com el riu de muntanya que recull quan troba al seu pas
Sedimenta experiències,
Per que el corrent s’accelera i no el pots aturar,
quan a la mar s’apropa i la pendent va avall.
PILAR GONZÁLEZ AGÀPITO
Nascuda l’any 1949 a Mataró on viu actualment. És diplomada en Ciències Socials i mestra. Va escriure i publicar diferents llibres d’història relacionats amb la ciutat de Mataró.
Bibliografia
”La plaça Xica, un petit món”
“Retrats mataronins: Quinze vides, quinze oficis”.
“Riera amunt, Riera avall”
“Fàbriques de Mataró 01”
“Camí Ral. De L’Hotel Suís a L’Havana”
PRIMITIVA REVERTER OTÓN
Nascuda l’any 1957 a Tiana on viu actualment. És dinamitzadora de persones grans i tècnica d’Igualtat a l’Ajuntament de Tiana. Escriu i recita poesia en diverses trobades literàries locals.Va guanyar varis premis locals, dos comarcals, i un premi de poesia a St. Celoni.
Bibliografia
Reculls diversos de poesia.
Llibre de poemes individual Lletra ferida
Extracte d’un llibre
“Jo no tinc temps de treballar,
tinc massa feina…”
RAQUEL GÁMEZ SERRANO
Va néixer a Barcelona. És Graduada en Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya, Graduada en estudis immobiliaris i de la construcció per la Facultat d’Econòmiques de Barcelona i és Tècnica especialista en relacions públiques i administració. Va treballar vuit anys com a cap de vendes en una promotora immobiliària i quatre com a professora experta de la Generalitat de Catalunya en un programa de qualificació professional inicial. En l’actualitat treballa com a educadora social en diferents recursos. L’any 2012 publicà Los versos de Cira, l’any 2014 Els contes guerxats, l’any 2016 A la seva pell (Llibres del Delicte), novel·la finalista del Premi Tuber Melanosporum del Festival Morella Negra com la Trufa, el 2017 Els CIE o la il·legalitat institucional (Llibres del Delicte), i el 2018, No diguis res, novel·la per la qual va guanyar el certàmen València negra 2019. Des de fa tres anys també imparteix cursos d’escriptura creativa i és l’autora del blog EN CLAU DE NEGRE.
Bibliografia
Los versos de Cira, 2012
Els contes guerxats, 2014
A la seva pell (Llibres del Delicte), 2016
Els CIE o la il·legalitat institucional (Llibres del Delicte), 2017
No diguis res, (Llibres del delicte), 2018
Extracte d’un llibre
Fragment de A la seva pell:
“I si no et visiten, ets tu i la trena, tu i el talego, tu i la presó. Cap esperança en forma de notícia que empenyi les hores del dia a córrer més ràpid. Aquest és un dels llocs on la veritat de fora mor perquè neixi una mentida només entrar. Una mentida que em nega. Els murs empresonen o alliberen consciències segons on siguis dins o fora d’ells. Tot és present. Saps que demà i que tota la resta de dies seran semblants. Però que en sigui conscient no vol dir que no esperi res més. Quina edat tindré quan s’acabi el calvari? Cinquanta-cinc, cinquanta amb sort? Ja no tindré fills. Qui els voldrà tenir amb mi? M’han robat el dret. Què n’he de fer, de tota la vida que tinc entre les mans? Què n’he de fer, de la por i dels ulls de ximple que et deixen després d’haver-te violat l’esperit? I és tanta la desesperança que a de vegades penso que fins i tot és preferible la malaltia. La malaltia en general, com un remei contra la mort, perquè t’avisa, el prepara i fins i tot crea una pietat en la teva persona que ni la voldries, de tanta. Però jo sí que l’exigeixo, la pietat, i només veig els ulls de la jutgessa, inexorables, fugint dels meus perquè havia de sentenciar el que s’afigurava d’ella, perquè era tard i l’estaven esperant a casa, perquè va veure davant d’ella un perdedor i no estava disposada a jugar. Ulls rígids com venciments d’hipoteques innegociables. Jocs de paraules quan la partida de la vida te l’han guanyat.”
RAQUEL PICOLO BERNÈ
Nascuda l’any 1961 a Cerbi, al cor del Pirineu. Viu actualment a Vilassar de Mar, És doctora en Biologia i formada en guió audiovisual i tècniques editorials.
Ha treballat d’investigadora científica, professora universitària i editora de llibres científics. Des del 2001 és escriptora, professora d’escriptura i conductora de clubs de lectura. Va guanyar diferents premis entre ells premis del concurs Vent del Port (2002, 2006, 2008 i 2010), Mercè Rodoreda de narrativa breu (2006), Josep Pla, 2004, Marià Vayreda (2005), Mostra Literària de Vilassar de Mar (2005), etc.
La nit als armaris, Voliana Edicions, 2012 (edició revisada 2016)
Pinzellades d’Escriptura creativa. Bubok, 2014.
Cròniques de Kaneai. Voliana Edicions, 2017.
Diversos contes en antologies col•lectives (1999-2015)
Extracte d’un llibre
“Casa emmordassada” (Cròniques de Kaneai)
“Em vaig despertar en mig de l’obscuritat, al llit. Vaig mirar cap al balcó sense incorporar-me, només aixecant una mica el cap. Però no veia res, ni la silueta de les parets, la foscor era absoluta. Pensava que m’havia despertat un soroll, potser un cop als porticons, però per més que forçava l’oïda no sentia res: el silenci era total. Ni un crec de les fustes, ni els roncs familiars del pare a l’habitació del costat. Per les escletxes del balcó no entrava ni una engruna d’aire. Mentre els meus ulls a poc a poc s’anaven acostumant a la nit, la cambra també s’anava dibuixant.”
El vell de casa Lluc” (La nit als armaris)
“Només les seues petjades trencaven la pau blanca del cementiri. Pobra bèstia! La van haver d’arrencar del vostre costat i s’ha escapat per continuar jaient als vostres peus. Ara les meves petges i les seves es fan companyia. Diuen que no vol menjar ni beure res, però quan m’ha vist ha mossegat una mica de neu. El cel blau i l’aire transparent. Miro el pla d’Esterri, sempre m’ha agradat el maleït pla d’Esterri! Una postal blanca. La primera neu de l’any ha esborrat els colors de la tardor i colga les tombes acabades de guarnir i envoltades de pregàries. Us ho vau fer venir bé perquè el cementiri us rebés amb les millors gales. Fa temps que els anys em passen tots igual, però aquest ha quedat ben senyalat: l’any 1998 sempre serà l’any que va morir pare.”
ROCÍO RODRIGUEZ
Viu a Sant Andreu de Llavaneres. És doctora en Antropologia Social. Va realitzar la seva tesi el 2002 en la UB sobre la sodomia durant la inquisició . Es va publicar com a assaig resumit i també en format de novel·la.
Bibliografia
Sodomía e Inquisición: el miedo al castigo”, assaig. Ushuaia Ediciones ( 2014)
“El sodomita y la inquisición”, Ushuaia Ediciones ( 2014)
Extracte d’un llibre
… un día en que se estaban bañando juntos, a Pedro se le resbalaron los calzones y apareció delante de él completamente desnudo… No pudo resistirse ante tal visión y esa fue la primera vez que se unió a un varón… Ese fue el principio de la historia de Gonzalo, que le llevaría a huir de la casa de sus padres y a vivir difíciles y a veces trágicas situaciones en la Corona de Aragón y en Madrid, siempre bajo la negra amenaza de los terribles castigos que la Inquisición imponía a los sodomitas, hasta intentar una nueva vida en la costa de Marruecos. Los hechos históricos que aparecen en esta novela están extraídos del ensayo de la misma autora Sodomía e Inquisición: el miedo al castigo.
ROSA BURGUES VENTURA
Nascuda l’any 1955 a Castelldefels, viu actualment a Cabrils. Va exercir de psicopedagoga a l’Hospital de Sant Pau i a la Institució Pere Vergés. Finalista del III Premi de Novel·la Històrica de l’Editorial Gregal amb la seva obra “La Indiana” que ha quedat també finalista del premi Ramon Llull de les lletres catalanes i del Premi Josep Pla del mateix any .
Bibliografia
Contes sense Remei.
Claire Pourpiere (publicada com a Indiana).
La Manela (està pendent de sortir.
Extracte d’un llibre
Del conte “El barret”. Un dels contes del llibre “Contes sense remei”
“Tot el poble va quedar en silenci. Llavors, a punt d’alba, un vent fred del nord començà a bufar amb fúria, deixant al descobert els cossos sense vida dels malaurats espectadors i el barret de copa negre, que continuava expandint el seu cruel contingut, es va enlairar cap a l’infinit. Amunt, amunt…”
ROSA M. ISART
Rosa M. Isart, va néixer a Barcelona i actualment viu al Masnou, és documentalista, dramaturga, freelance teatral, auxiliar d´arxiu i biblioteca. És outsider, fa teatre de sentiments, teatre lgtb, investigadora teatral, i té interès pel teatre 1900.
Premi de teatre Joaquim M. Bartrina 2000 (Premis Reus), per Vainilla
Seleccionada per a la fase final (9) del Premi Born de Teatre 2002, amb l’obra No es preocupi (Teatre-Entreacte núm. 52, 2004)
Finalista al Premi Josep Ametller (Premis Recull) de Blanes 2009, amb l’obra (monòleg, per a una actriu i per a una dona trans) Tendències
Bibliografia
2018 febrer L´etrusca (drama) (inèdita)
2017 abril China Girl (teatre breu)
2016 nov Liebe (teatre breu) (inèdit)
2015 set La bola (tragèdia) (inèdita)
2009 des Barri (homenatge a Mercè Lleixà) (inèdita)
2009 abr Roba dura de l´amor (teatre breu, homenatge a Ricard Salvat) (inèdit)
2008 nov La rentadora, la dona, la no amant i l´aigua (teatre breu) (inèdit)
2008 agost Paumanok, en indi la llarga illa (teatre breu per a càstings) (Teatre-Entreacte núm. 78, 2008)
2008 febr Tendències, obra finalista al Premi Josep Ametller (Premis Recull) de Blanes 2009 (Onada Edicions, en preparació any 2010)
2006 agost La carmanyola del dilluns, teatre breu infantil (Teatre-Entreacte núm. 65, 2006)
2006 Pa(r)ís (inèdita), estampa teatral per a Teatro x la Identidad Catalunya 2006
2005 Les mil i una (inèdita), sàtira política
2004 Sabata (ahh!), text teatral breu a partir dels fets de l´11-S als EUA, integrat en una presentació conjunta textual amb els autors Jordi Casanovas i Juan José Oliva amb el nom de Tot allò que ja saps (trobades dramatúrgiques informals a l´AIET)
2004 Benet, venduto, vendetta (inèdita), comèdia teatral
2003 Model C3PO-2003 (teatre breu), publ.dintre del volum Dramaticulària (Arola Editors, 2005, volum 25 de Textos a part), recopilació teatral commemorativa
2002 No es preocupi, (Teatre-Entreacte núm. 52, 2004), obra seleccionada per a la fase final (9) del Premi Born de Teatre 2002; versió íntegra disponible en anglès a la web personal de l´autora
2001 Teresa, exercici teatral breu sobre Santa Teresa de Jesús, contribució per a l´espectacle XXX de La Fura dels Baus estrenat al Teatre Lliure-Sala Fabià Puigserver dintre del Grec´02, am direcció d´Àlex Ollé i Carlös Padrissa
2001 Senyoreta Ella (revista Assaig de Teatre núm. 47, 2005)
2001 Lleons (nom anterior: Aigua, tocat o enfonsat) (inèdita), divertimento per a dues actrius i comparses
2001 El petit arbre (inèdita), teatre infantil
2000 Underground (Sota terra) (inèdita, no considerable)
1998 Vainilla (Arola Editors, Tarragona, 2001), Premi de teatre Joaquim M. Bartrina 2000 (Premis Reus)
Extracte d’un llibre
Senyoreta Ella (Miss She):
ESCENA 11
L’ELLA sola a escena.
ELLA (cridant): Secretària!
Entra la SECRETÀRIA, corrents.
SECRETÀRIA: Sí, senyora?
ELLA: Amor!
SECRETÀRIA: Amor.
ELLA: Ara mateix! Ara mateix! Ara mateix!
SECRETÀRIA: Sí senyora!
La SECRETÀRIA torna corrents amb un gruixut diccionari i l’obre.
SECRETÀRIA: Amor: “Inclinació o afecció profunda envers una persona./Adhesió intensa i desinteressada a una cosa, a uns principis, etc./ Gran desig o interès./ En la filosofia grega, concepte emprat per a expressar l’ordenació jeràrquica, de caràcter còsmic, entre l’inferior , imperfecte, i el superior, perfecte./ En religió, desig que el creient té de conèixer Déu i d’unir-s’hi personalment.”
ELLA: Qui? Qui? Qui?
SECRETÀRIA: Diccionari de la Llengua Catalana.
ELLA: Any? Any? Any?
SECRETÀRIA: Tercera reimpressió, febrer del 1995.
ELLA: Repeteixi, repeteixi!
SECRETÀRIA: Tercera…
ELLA: No, no! La definició!
SECRETÀRIA: “Inclinació o afecció profunda envers una persona.”…
ELLA: Correcte….Segueix!
SECRETÀRIA: “Adhesió intensa i desinteressada a una cosa, a uns principis, etc.”
ELLA: Fals! Diguil’s-hi als putos tios de l’Enciclopèdia que és mentira!
SECRETÀRIA: Senyora?
ELLA (gesticulant molt, exaltada però en el fons vençuda): Diguil’s-hi (Baixa el nivellde llum, queda un únic focus zenital sobre la parlant). Diguil’s-hi que l’Amor no és mai desinteressat. M’ha sentit? Diguil’s-hi! (s’asseu, cansada). Primer, perds el cap per una causa química. Quan notes que la pell s´eriça en contemplar aquella persona, que la lucidesa mental perd l’autocontrol. Quan comproves que en mirar-te al mirall, veus que tens els ulls més lluminosos, com més humits. Quan notes que has perdut una mica la gana, que no menges amb aquell desfici el bistec a les fines herbes que tant t’agradava, que ara tot ho supleixes per xocolata. Perquè és tanta la impaciència i l’ansietat! Diguil’s-hi…Que a les primeres cites, notes com el teu sexe s´obre ràpid i lentament alhora, que no pots explicar-ho. Que notes com regalimes (acariciant-se l’entrecuix) per entre les teves cames per causa d’una excitació tremenda i saborosa… Digui’ls-hi que això és un parèntesi. O un acord de guitarres tristes abans d’una guerra. Una fúnebre despedida… Perquè l´amor no és desinteressat. (Pausa. Se senten uns tristos acords de guitarra, proposem la música The Game is Over, cançó núm. 10 del L.P. Banda sonora del film Leon, música d’Eric Serra, 1´35”). Anem al gra. Secretària, apunti: Que posin al diccionari que l’arquitectura més important que perd un, quan s’enamora, és el poder de decisió. Que prenguin nota que la famosa llibertat perduda no és tan perduda….Que a estones pots tenir-la si es parla i es dialoga. Que apuntin, secretària,….que moltes vegades he caminat sola per camins sense gent sentint que no vivia el camí, el famós camí d’Antonio Machado… Digui’ls-hi que les decisions espontànies i unipersonals han passat a ser confrontacions pacífiques i negociacions. Que he perdut el dret a volar. Queara agafo avions amb pistes i destins concertats…
ROSA ROCA RIERA
Nascuda l’any 1956 a Mataró on viu actualment. És llicenciada en Filologia Catalana, mestra de Secundària i traductora.
Bibliografia
- Amb els cabells de punta (contes infantils). Editorial Cruïlla
- Fil de gegant (conte infantil) Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
- Muntanyes russes (novel·la juvenil). Voliana edicions.
- Jardí mineral. Poemes i cristal·litzacions, amb la ceramista Antònia Palau. 4 volums (Llibre d’artista).
Traduccions:
- Llibres del dr. Michel Odent (editorial OBstare): El bebé es un mamífero, El nacimiento en la era del plástico, Las funciones de los orgasmos, Nacimiento y la evolución del Homo Sapiens. A l’editorial “La liebre de marzo”: La cesárea, ¿problema o solución?
- Abdourahman A. Waberi, Pasaje de lágrimas. (editorial Baile del sol)
Extracte d’un llibre
Muntayesrusses, pàg. 22,23
“Bé, doncs, canvio de rotllo definitivament. Parlem del Dimitri.
Per començar, no et desesperis, que ahir vaig tenir notícies seves. Tal com ho sents! No voldria fer-te mal explicant-ho, però és que és molt fort i penso que ho has de saber. Des que vam acabar l’ESO i va canviar d’escola que no l’havia vist més. Però ahir me’l vaig trobar al Dover. Jo hi havia quedat amb la Raquel per fer deures i berenar. Al final la nena no es va presentar i ni em va enviar un trist missatget per dir-m’ho. I jo era allà encara esperant-la quan veig que entra ell, i jo que sí que el crido, perquè no emveia. Es va posar vermell com un tomàquet però va venir de seguida cap a la taula on jo era. S’asseu, i comença amb allò típic de què, com va? Què és de la teva vida, ja se sap. I jo, que vols prendre res? i tota la pesca. Em sembla que es va quedar molt tallat. De seguida em va preguntar per tu, no t’ho perdis, era lògic, no? Em sembla que devia pensar: com que tard o d’hora sortirà el tema, més val agafar el toro per les banyes i engaltar-li la pregunta sense miraments. I jo que li contesto que continues a París, tal com ja sap, i que estàs mol tratllada perquè no et diu ni ase ni bèstia. El tio va i es queda mut. Sort que amb aquestes porten el café amb llet i vam tenir un respir, que si no… Ja, diu. És que… (i jo penso, a veure quina excusa s’inventa aquest, ara) és que no val la pena donar-li expectatives, això nostre no té cap futur. Tio, així què? (li etzibo jo) després de quatre anys? tu canvies de sentiments com de camisa? I ell: no m’ho posis més difícil, Fàtima. Torno a Rússia d’aquí a ben poc. Què més vols que et digui? I jo, sense immutar-me: bé, unes vacances no van malament a ningú… però ell va i em planta a la cara: no, les ganes. M’hi quedo, sembla ser que per sempre.
ROSA TIRADO ANADÓN
Nascuda l’any 1957 a Montalbán (Teruel). Actualment, viu a Mataró. És llicenciada en Filologia Anglesa i professora d’institut. Rep el premi del primer concurs de microrelats de la biblioteca Antoni Comas de Mataró, 2015.
Bibliografia
Participació en diversos llibres de contes de la col•lecció Planeta Lletra
Bookcrossing & Love
No ho podía assegurar amb certesa
Vols veure la mar?
Participació en el llibre de contes del “XX aniversario de la Feria del libro aragonés”.
Relatos con esencia aragonesa.
Extracte d’un llibre
De què estan fets els somnis?
“La nit es va omplir de foc i de llum, de capes negres i roges i del batec ferotge dels tabals. Em vaig afegir a aquella comitiva festiva que havia volgut domesticar les pors i els instints més primitius convertint-los en comparses i traient-los a passejar al carrer.”
RUT MARTINEZ
Nascuda l’any 1977 a Calella on viu actualment. És llicenciada en Periodisme per la UPF. Treballa de periodista i gestora cultural. Ha treballat també d’investigadora científica i exerceix de professora universitària i editora de llibres científics. Des del 2001 és escriptora, professora d’escriptura i conductora de clubs de lectura.
Bibliografia
Agulla d’imant. Un periple per la història de la sardana a Calella. Publicació Agrupació Sardanista de Calella, 2000