Escriptores del Maresme

Per donar-se d’alta com a escriptora del Maresme, clica AQUÍ

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Ana Iñiguez

Anna Iñiguez i Font, nascuda a Mataró l’any 1963. Viu actualment a Sant Andreu de Llavaneres. És llicenciada en Filologia Romànica. Exerceix de professora a l’Institut Dosrius, municipi de Dosrius. És autora d’una novel·la: el antepasado del Norte. Anys enrere, havia rebut el premi Caldera de Bifosfat del col·legi de Valldemia per un conte curt.

Bibliografia

El antepasado del Norte. Editorial Chiado, 2013.

Extracte d’un llibre

“Mercedes, mientras veía como el sepulturero echaba paladas de tierra sobre el féretro hundido en una fosa que sería la última morada de Marta, contemplaba al que tenía que haber sido su suegro. Lo vio desesperado, desolado, solo. Comprendió en aquel momento que aquel hombre se había quedado sin familia en medio de una estúpida guerra y sin embargo tenía que seguir viviendo.”

Pensó que, tal vez ella no fuera tan desgraciada. Tenía a su madre que se preocupaba por ella, a su padre postizo que era un buen hombre y la quería, a sus hermanas que le exigían más esfuerzos de los que debieran y un trabajo cuya dueña la apreciaba, la valoraba y había tenido con ella una paciencia de santo.

Tras dar el pésame por última vez al viudo, salió del cementerio y se dirigió sola hacia su casa.  

Mercedes sabía que nunca olvidaría a Joaquim, pero la situación actual no permitía que nadie se columpiara en su dolor. Si las circunstancias del momento no se arreglaban pronto, se vivirían muchísimas tragedias más. Ojalá esto que había empezado no fuera una guerra larga. Mercedes deseó que no hubiera ninguna víctima más, que la contienda se acabara inmediatamente, que los dos bandos se pusieran de acuerdo y firmaran la paz mañana mismo. Lo deseó con todas sus fuerzas, con toda su rabia, mientras lloraba por última vez la muerte de Joaquim.

Sus deseos no se cumplieron.”

Anna Rossell

Anna Rossell Ibern, nascuda  l’any 1951 a Barcelona. Actualemnt viu al Masnou. És llicenciada en Filologia Alemanya. Va exercir durant trenta anys de professora i investigadora a la UAB i de crítica literària. Des de fa uns anys és escriptora, crítica literària i gestora cultural.

Escriu en diferents gèneres literaris: poesia, novel·la, literatura de viatge, teatre i microrelats.

Bibliografia

Poemaris:

La ferida en la paraula. Editorial Montflorit Edicions / Playa de Ákaba (2010)

La herida en la palabra. Editorial Playa de Ákaba (2014)

Àlbum d’absències (2013)

Quadern malià / Cuaderno de Malí (2011)

Cuaderno de Malí.

Auschwitz-Birkenau. La prada dels bedolls / Auschwitz-Birkenau. La pradera de los abedules.(2015) Editorial InVerso

Alma escarchada /Suflet înghetat(2015)

Us deixo el meu llegat per si algun dia… (Oratori en disset cants), inèdit

Novel•la:

Mondomuowé Editorial Autoedición (2010)

Aquellos años grises(2012)

Llibres de viatge:

El meu viatge a Togo (2014)

Mi viaje a Togo (2006)

Viatge al país de la terra roja (2014)

Teatre:

Cantata de Risto i Aisha(representada el juliol, 2012)

Siuatl (Mujer). Estrenada a BCN, octubre 2016

SIUATL – De huidas, guerrillas y fandangos , 2018

Microrelats:

V.V.A.A., Microscopios eróticos (2005)

Extracte d’un llibre

Berlín Cora-Berliner-Straße eins

“parlen milions de morts des del ciment,  des de la pedra freda i uniforme de l’horror clama la immensitat del silenci eixordador,  reclama la presència dels absents, és un ciment igual un mateix negre igual infinita planura homogènia de la mort de sofriment igualment infinit iquotidià d’incertitud igual no té noms el ciment són tants milions els noms criden al cel els noms i el cel resta mut a tantes veus la raó emmudeix davant de tantes morts la mort m’engoleix a poc a poc em porta pels passadissos foscos del  ciment tenen un destí cert és intricat però cert m’aïlla de l’exterior la mort m’atrapa en el si del laberint és de ciment de cendra aquesta mort em travessa la pell amb els dits fins em fa un nus a la gola aquesta mort m’ofega amb mà potent i decidida aquesta mort la mort té les  parets altes i fosques empetiteix redueix esvaeix del  tot aquesta mort el sòl sota els meus peus és insegur no és llisa la por que em posseeix l’ofec és  ondulat no hi ha cel enllà de les parets tan petita em sento dins la mort hi falta l’aire dins de la foscor el  ciment el ciment ho envaeix tot presència absoluta del ciment presència absoluta de la mort és vertical la mort i horitzontal horitzontals són les tombes de  tants morts no ocupen les tombes aquests  morts ocupen l’aire que no hi ha són cendra de  ciment són record de cendra del passat companyia de cendra en el present cendra perquè no sigui en el futur aquí els camins són tants i tants camins porten al destí cert porten al mateix lloc aquests camins camins que  porten a més i més camins que condueixen de nou a  més camins replecs matisats del sofriment algú de  sobte travessa al lluny el meu algú altre més enllà em veu des del seu un tercer home creua el meu camí tots anem sols són solitaris i de molts aquests camins és  solitari i de milions aquest destí el camí de la mort és ben  igual diferentment igual prové de distints llocs aboca al  mateix lloc”  (Anna Rossell, Del poemari Auschwitz-Birkenau. La prada dels bedolls/La pradera de los abedules, ed. InVerso, 2015)

Carme Buxalleu

Carme Buxalleu i Serras, nacuda l’any 1967 a Arenys de Mar on viu actualment. És biòloga i màster en biodiversitat. Treballa d’educadora ambiental. Ha realitzat moltes activitats per donar a conèixer la flora i la fauna de la nostra comarca. En la web arenys.org publica textos i fotos sobre el mateix tema. És també col•laboradora de l’Atles dels ocells nidificants del Maresme, essent responsable de la redacció de diferents apartats.

Bibliografia

El 2006, publica el seu llibre “L’Alt Maresme, itineraris de natura”. Un llibre que pretén mostrar la realitat natural de la subcomarca de l’Alt Maresme, a través d’una selecció de diferents itineraris que transcorren per tots els seus pobles i que permeten copsar els diferents ambients Altmaresmencs. El seus escrits són de caire medioambiental i scientífics.

Extracte d’un llibre

L’Alt Maresme, itineraris de natura

“El Bitllador era, antigament, com un moll de càrrega on arribaven les mules (o matxos) a través dels camins de bast (…) i transvasaven les mercaderies als carros que els hi esperaven”. 

“Creuem la riera (molts cops seca) i trobem una nova bifurcació. Anem cap a la dreta i, tot seguit, arribem al Salt d’Aigua; indret idíl•lic amb les parets folrades de la gràcil capil•lera (una falguera) i amb alguna llengua de cérvol (una altra falguera, aquesta però, pel terra), on segons la llegenda, les Dones d’Aigua (…) hi feien bugada. Al mig de la placeta hi creixen robínies i un llorer que treu el nas per dalt del marge.”

Chary del Moral

Charry del Moral López, nascuda l’any 1956 a Sayatón (Guadalajara). Viu actualment a Arenys de Munt. Té estudis de batxillerat i és auxiliar clínica. Aficionada a la música, la lectura i l’escriptura des de fa temps. No va publicar el seu primer llibre fins el 2017.

Bibliografia

La Caja de caracolas

Extracte d’un llibre

“Entraña un gran secreto familiar para Evelyn y será el objeto clave para dar sentido a la vida de la protagonista. El lector se zambullirá dentro de las vidas de los protagonistas que viven a caballo entre Castilla la Mancha y Cataluña.”

Emília Illamola

Emília Illamola Ganduxe, nascuda a Argentona on viu actualment. És novel•lista i poeta. Ha estat vinculada laboralment al món del llibre des del 1974, primer a la botiga de llibres Cap Gros, i el 1975, com a cofundadora de la llibreria Robafaves, de la qual es va desvincular el 2011. Des de llavors, es dedica a escriure i a participar en activitats literàries com en alguns programes de ràdio.

S’ha dit que la seva escriptura és delicada, preciosista, quasi impressionista i amb una important presència de la natura.

Bibliografia

Fraccions, (Viena Editorial, 2012)Joc de llunes, (Nova Casa Editorial, 2014)

Una certa onada, (Quorum llibres, 2015)

Másallá del cieloazul, (Nova Casa Editorial, 2016)

Encara hi ha papallones al jardí (Quorum llibres, 2017)

Els poetes del Maresme (Voliana Edicions, 2019)

Extracte d’un llibre

Fraccions

“I voldria tornar fins als prats verds plens de flors grogues, encerclats per alzines centenàries vives. Amb aquell silenci aclaparador, i la llum menys blava i més brillant. I sentir com les arrels em volen xuclar, la pressió de la línia de muntanyes que a l’horitzó atura el silenci, dins dels límits de la vall, creant un univers únic. I després, obrir la porta de casa. Respirar fondo. I reconèixer aquest aire tancat”.

Fina Llorca

Fina Llorca Antolín, nascuda l’any 1954 a Barcelona.  És crítica literària i investigadora. Doctora en Filologia Catalana, professora d’italià a l’Escola Oficial d’Idiomes i traductora ocasional.

Bibliografia

Col•laboració en obres col•lectives, com ara: Feminismo y misogínia en la literatura española (2008),Universidad de Granada, coordinat amb Gloria Franco.

Mercè Rodoreda (1908-1983). Una literatura que ayuda a vivir, Madrid: Ed. Del Orto, 2002

Agua de alta mar. Maria-Mercè Marçal (1952-1998), Arcibel, Sevilla, 2011

En Nom de la Mare. Maria-Mercè Marçal reescriu la Passió, Barcelona: PAM, 2014

Extracte d’un llibre

En nom de la Mare. Maria-Mercè Marçal reescriu la Passió

“De la mateixa manera que la vivència de l’embaràs, el parti altres moments de la maternitat havien desencadenat tota una sèrie de poemes en què feia un treball sobre l’alegria i les cares més contradictòries de l’experiència, ara li toca ineludiblement, perquè s’ha presentat en la seva vida, donar forma al dolor, possiblement al desconcert, a la ràbia i a la proximitat de la mort. Com les altres vegades, per buscar-hi una significació, per construir-la i poder-la oferir a qui, com ella, s’interrogui a l’arrel de les coses. I, comsempre, arrelada en una vivència femenina i feminista des d’uns ulls més interrogants i més lúcids que mai”

Lola Andrade

Lola Andrade Olivié, nascuda l’any 1957 a Galícia. Viu al Masnou des de fa uns vint anys. És Llicenciada en Filologia Hispànica i treballa de coordinadora de tallers d’escriptura. És novel•lista, va publicar dues novel•les: “plagio” y “lo que no se dice”

Bibliografia

Plagio”, editorial Maikalili, 2004

“Lo que no se dice”, Editorial Linkgua, 2014

Madre e hija de Casablanca a Vigo, Pensódromo, 2018

Extracte d’un llibre

Lo que no se dice

“Hasta que un día, sin saber cómo, sientes un impulso desatado, una cólera que te sube por los vasos sanguíneos hinchándote las venas de pura rabia… entonces sientes que serias capaz de cometer el acto más brutal y salvaje”.

Maria Català

Maria Català Serra, nascuda l’any 1949 a Mataró on viu actualment. És professora de primària, especialitat de català, socials i anglès. Ha fet cursos de narrativa a l’Escola d’Escriptura Ateneu Barcelonès i a l’Enciclopèdia Catalana. És novel•lista des del 2002. Va publicar cinc novel•les. Una d’elles “A les Fosques” està ambientada en Mataró. Participa al programa de Mataró Ràdio amb el Col•lectiu Planeta Lletra, secció Eines d’escriptura.

Va guanyar el concurs de Novel•la Curta de l’Universitat de Lleida, 2002 amb “La noia del cementiri” i el concurs Serralada de Marina, convocat per la Sociedat Cultural Sant Jaume de Premia de Dalt, 2006 amb “En Gerard, en Llauna i en Pèls”.

Bibliografia

On reposen els somnis. Barcelona: Ed. Solsona i Comunicacions, 2002.

El alcalde de la Malena. Barcelona: Ed. Siglo XX Líderes Editorial S.L.2005

Urpes de seda. Barcelona: Ed. Ara, 2011.

Garras de seda. Barcelona. Autoedició, 2014

A les fosques. Argentona. Voliana Edicions, 2014

Els Amors fan L’Amor. Voliana Edicions, 2018

Extracte d’un llibre

Fragment Urpes de seda: 

“Mira, Adelina, jo de flors en porto a la mare i al pare, que van escarrassar-se tota la vida per tirar-nos endavant. Que s’aixecaven de matinada per ocupar-se del tros i de les vaques i que a la nit, quan teníem febre, ens vetllaven i ens posaven cataplasmes; però a en Joan, ni una, que m’hi vaig casar perquè tots em dèieu que era un bon partit, un noi honest i treballador, que em posaria una casa com Déu mana i que al seu costat no em faltaria res. Ben cert, res no em va faltar: cops, insults, reganys i menyspreus, que tot li ho feia malament menys els fills, que bé que s’entossudia a fer-me’n. Vaig plorar-lo el dia de l’enterrament, un bon caramull de llàgrimes, i d’ençà fins ara, ni una.” 

Maria Lluïsa Latorre

Maria Lluïsa Latorre Casellas, nascuda a l’Esquirol (Osona) l’any 1961. Actualment viu a Tordera on treballa de metgessa de família al CAP des del 1994. També té estudis de piano, fins al setè curs. A més, va formar part del grup de pop-rock Duble Buble com a teclista i, molt de tant en tant, encara fan algun concert.

Encara que ha tingut una educació preeminentment científica, opina que l’art ens apropa al coneixement amb la mateixa força que la ciència. Les principals afeccions de la Maria Lluïsa són la música i la literatura però també l’apassionen el cinema, la física, l’astronomia, la història i la paleoantropologia. 

Bibliografia

Els Peons de l’assassí. Emboscall, 2006

De Susqueda a Tübingen: diari d’una metgessa. Osedi, 2010

Dones invisibles . Viena, 2011.

El cos de les llavors, Emboscall (2015)

Extracte d’un llibre

Fragment del llibre De Susqueda a Tübingen. Diari d’una metgessa (la idea central de l’obra és la vida d’una guaridora a l’entorn del 1600 que serà acusada de bruixa):

“A la nit el va guiar cap al bosc de Puig de Rajols. Una estona després uns udols van precedir l’aparició d’en Vermell, la Lluna, en Lleó, la Diana i en Tro. Primer van bordar l’Arnau, però de seguida van entendre que no era cap amenaça per a la Paula i van acceptar les seves carícies. 

L’Arnau va recordar les paraules d’en Roger quan li deia que en la Paula confluïen ciència i màgia com un tot harmònic i que això la feia especialment dotada per sanar. Es va asseure en una pedra. La silueta de la Paula i els llops que la voltaven li van fer l’efecte d’una visió sobrenatural, aleshores va sentir que una deessa l’havia deixat entrar al seu reialme.

Maribel Puente

Maribel Puente Fernàndez, nascuda l’any 1966 a Canet de Mar on viu actualemnt. És auxiliar d’infermeria. El seu primer llibre “la niña mala” sorgeix arran d’una experiència de violència masclista. L’autora manté una pàgina d’autor a facebook (Leyendo a koibito) on publica trossos del seu llibre i en parla.

Bibliografia

La niña mala. Edicions Barcode Area, 2017.

Extracte d’un llibre

“Momentos. Solo son unos momentos de felicidad absoluta, en un día, los que te hacen olvidar mil momentos de agonías.

Momentos. Solo son unos momentos de sed, en un día caluroso de verano, los que te hacen olvidar toda el agua bebida.

Momentos. Solo son unos momentos de palabras equivocadas, los que te hacen olvidar todas las palabras acertadas, pronunciadas anteriormente.

Momentos. Solo son unos momentos, los que hay que olvidar para no recordar. ¿O sí?”

Mercè Roura

Mercè Roura Mas, nascuda l’any 1973 a Calella on viu actualment. Llicenciada en Periodisme i màster en Intel·ligència Emocional. Té 17 anys d’experiència en la ràdio i la televisió i és formadora en comunicació, oratòria, llenguatge no verbal i creixement personal.

Bibliografia

Amo la Imprudencia de mis palabras. Edicions Zumaque, 2015.

Cosas que debí decirte hace cien años. Edicions Zumaque, 2016.

Manual de Autoestima para Mujeres Guerreras. Independently.published, 2018

Extracte d’un llibre

“No soy plegable, ni me escondo en el bolsillo a la espera de que me llamen.

Cuando me necesitan acudo, aunque mejor no abusar porque puedo desvanecerme si tengo la sensación de que se me utiliza. 

Por mucho que me ignoren no desaparezco. Al contrario, me impaciento, me pongo de mal humor y me siento triste porque creo injusto que los que ahora me piden, luego sean incapaces de dar.

Tengo sueños y son tan importantes como los tuyos.

No tengo sentimientos intermitentes que me permitan recibir cariño por ráfagas. Me gusta recibir una cantidad de amor constante. Sin exigencias, con respeto. Y esta parte no es negociable. La dignidad no se regatea.

Me gusta que me escuchen y me miren cuando hablo. Y espero ser capaz de hacer lo propio.

Me equivoco, lo sé. Si algún día dejo de admitirlo, espero que me lo digas y que seas capaz de escucharlo mismo de mis labios sin echar a correr o poner esa cara de niño triste.

Decido yo si me complico la vida. Es bueno hacerlo por lo que merece la pena. Si mereces la pena, me la complicaré por ti, mucho si hace falta… Lo sabes, lo he demostrado. Lo haré hasta saciarme de problemas… Hasta meterme en el lodo y arrastrar el carro más pesado colina arriba. No escatimo en lealtad y me gusta que la gente por la que doy la cara tampoco lo haga.

Aunque, la verdad, estoy convencida de que gran parte de lo bueno en la vida es sencillo, básico y se explica con una mirada.

Me gustan las aventuras, pero pregúntame antes de meterme en ellas y poner la otra mejilla. El trayecto es corto y quiero decidir yo si quiero pasillo o ventanilla. El tren se escapa… No discutamos por memeces.

Yo escojo mis retos. Yo decido qué me define, qué me llena, qué ocupa mis pensamientos y qué me mueve. Vivo mi vida y no espero que nadie lo haga por mí, pero si lo necesitas, sé ponerme en tu lugar para comprender tus miedos.

Creo que puedes reírte de todo en la vida, sobre todo de ti mismo, pero hay algunas cosas y personas que son sagradas. Que están por encima de cualquier moda, mal momento, crisis o vapuleo que te da la vida.”

Montse Pou

Montse Pou Baró, nascuda a Arenys de Mar, actualment viu a Mataró.

És llicenciada en Filologia Catalana i graduada en Teràpies complementàries.

Professora de llengua i literatura catalana i europea durant més de 20 anys, a secundària. També ha fet de correctora. Escriptora de novel·la i poesia. A part dels dos llibres que té publicats, té acabada una tercera novel·la, policíaca, Érem àngels, per publicar durant el 2017 (Tracta el tema dels abusos sexuals en escoles religioses). Ha publicat obra a les revistes culturals Guic i Paper de Vidre.

Bibliografia

Quinze dies de tardor, editada per Ed.Tria el maig del 2013. Policíaca/psicològica/denúncia de l’explotació per prostitució de noies joves estrangeres a les carreteres. Presentada al Lliure de Gràcia i a Dòria

Elegia, Ed. Tria, desembre 2014. Crònica en prosa poètica d’un desamor entre dos homes joves, situada al 1988. Presentada a La Calders

Extracte d’un llibre

ELEGIA

T’evocaré de lluny, també, com el poeta,

amb la vella recança d’haver-ho donat tot

i d’haver recollit només la indiferència

i un fred indefinible, tan negre com la mort

No visitarem junts, donant la mà al crepuscle,

el temple mutilat que vetlla prop del vent.

Només l’enyoraré com un somni impossible,

com un estrany presagi d’allò que no va ser.

Súnion, dolç desig, d’amor i de rosada,

vetlla encara per mi, per la seva fredor,

per un somni que fou, només, camí d’albada.

Núria López

Núria López Garcia, nascuda a Vilassar de Mar l’any 1962. Actualment viu a Cabrera. És llicenciada en Psicologia per la UB.

Lectora editorial i traductora (llibres de no ficció, especialment de psicologia). Escriptora de poesia i prosa (ficció i no ficció).

Bibliografia

POESIA: 

  • Estacions de trànsit Edicions Columna, Barcelona, 1992) (La Comarcal Edicions, Argentona 2011).
  • Jardí infinit (Exposició itinerant de fotografies i poemes)(2013).

PROSA (Contes):

  • Als reculls col.lectius: Bookcrossing and Love (Ed. Mundo Imaginario, Mataró, 2013), No ho podía assegurar amb certesa (Planeta Lletra, Mataró, 2014), Vols veure la mar? (Planeta Lletra, Mataró, 2015) I a diversos números de la revista “Planeta Lletra”).

PROSA (No-ficció):

  • Confecció de les antologies poètiques de la col.lecció “Poetes de Cabrera de Mar” (Ajuntament de Cabrera de Mar,2005-7), del recull d’articles de la revista “Estrella de Burriac” (Ajuntament de Cabrera de Mar,2005), del recull d’articles “Joan Vilalta i Reixach, fragments de la nostra història” (Ajuntament de Cabrera de Mar,2007); selecció de fotografies i elaboració dels textos del llibre “Per a què no ens falli la memòria” (Ajuntament de Cabrera,2006) i de la recopilació de pregons “Què comenci la festa!” (Ajuntament de Cabrera,2007). 
  • Participació en les obres col.lectives “Cabrera de Mar, segle XX” (Ajuntament de Cabrera,2005) i “Amb ulls de dona” (D’ones de Cabrera de Mar – Ajuntament de Cabrera,2008) .

Extracte d’un llibre

Fragment d’Esmorzar – publicat al número especial “Gastronomia” de la revista Planeta Lletra

“Ja assegut a la tassa del vàter continua escoltant els sorolls del matí. Pel celobert li arriben els crits d’una mare llevant a la família, les corredisses i rialles dels nens, les queixes d’un home i ves a saber què en àrab. Tanca la finestreta i, per uns minuts, l’únic so que sent és l’aigua caient de la dutxa. La petita habitació ha quedat plena de baf. S’asseca, es torna a calçar les sabatilles i es posa el barnús verd de sempre. Està tant desgastat que se’n hauria de comprar un de nou, pensa. Però mai té temps de fer-ho. Es passa els dits pels cabells. Cada vegada n’hi ha menys. I amb un pentinat mes o menys acceptable surt de la cambra de bany deixant la porta oberta perquè se’n vagi el baf, que més tard haurà d’afaitar-se i pentinar-se en serio. 

L’espera la cuina, els plats del sopar d’ahir escampats sobre els marbres i la taula de fòrmica. El pa de cada dia. Engega la ràdio que té damunt la nevera i els boleros tapen amb música els sorolls exteriors. Ara els veïns ja saben que ell també s’ha llevat. Tria el got menys brut que troba i es prepara el cafè. Se’l prendrà amb llet i sense sucre. Quan ha anat a buscar sucre al rebost s‘ha adonat que no en quedava. Haurà de deixar un nota a la Dionilda perquè en compri. 

Ven, que esta noche mi voz va a romper el silencio

como la espuma rompe en la roca del mar.

Ven, que esta noche será de te quiero a te quiero

Primitiva Reverter

Primitiva Reverter Otón, nascuda l’any 1957 a Tiana on viu actualment. És dinamitzadora de persones grans i técnica d’Igualtat a l’Ajuntament de Tiana. Escriu i recita poesia en diverses trobades literàries locals.Va guanyar varis premis locals, dos comarcals, i un premi de poesia a St. Celoni.

Bibliografia

Reculls diversos de poesia.

Llibre de poemes individual “Lletra ferida”

Extracte d’un llibre

“Jo no tinc temps de treballar,

tinc massa feina…”

Rosa Burgues

Rosa Burgues Ventura, nascuda l’any 1955 a Castelldefels, viu actualment a Cabrils. Va exercir de psicopedagoga a l’Hospital de Sant Pau i a la Institució Pere Vergés. Finalista del III Premi de Novel·la Històrica de l’Editorial Gregal amb la seva obra “La Indiana” que ha quedat també finalista del premi Ramon Llull de les lletres catalanes i del Premi Josep Pla del mateix any .

Bibliografia

Contes sense Remei.

Claire Pourpiere (publicada com a Indiana).

La Manela (està pendent de sortir.

Extracte d’un llibre

Del conte “El barret”. Un dels contes del llibre “Contes sense remei”

“Tot el poble va quedar en silenci. Llavors, a punt d’alba, un vent fred del nord començà a bufar amb fúria, deixant al descobert els cossos sense vida dels malaurats espectadors i el barret de copa negre, que continuava expandint el seu cruel contingut, es va enlairar cap a l’infinit. Amunt, amunt…”

Susana Tortosa

Susana Tortosa Tudela, nascuda l’any 1969 al Masnou, on viu actualment. Treballa com a informàtica i administrativa a assegurances Catalana Occident. És escriptora de relats i contes infantils.

Bibliografia

La porta tancada, 2014

Gàrberin, 2015 (Infantil)

El teu somriure dins el cotxe del costat, 2016

Extracte d’un llibre

Mar de llençols, del llibre “El teu somriure dins el cotxe del costat

“Un mar diferent

On ficar-se ben endins

I només dormir.

Sóc un cuc cargolat, una formiga o un paquet arrugat. Tot és fosc i tinc fred, no vull saber on sóc, no vull saber qui sóc. No hi ha llum dins aquest embolcall i només m’escalfa la pròpia respiració. Les mans a la cara em tapen el que no volen veure els ulls”. 

Sílvia Lagarda

Sílvia Lagarda Mata, nascuda a Barcelona, però ara viu a Argentona, el seu poble d’estiueig de tota la vida. Llicenciada en Ciències de la Comunicació i Màster en Audiovisuals, ha treballat sempre en el camp de la comunicació, com a publicista, guionista, productora de televisió, professora de cinema… Va guanyar els premis: Certamen Literari López Picó 1986, Finalista premi Sent Soví 2007, Premi Talent 2017.

Bibliografia

Goita Camaco! Vale Pagès!

Mazapanes amargos

Fantasmes de Barcelona

Misteris de Barcelona per no dormir

El Diable és català

Misteris de Catalunya per passar por

L’últim mestre del Temple

Extracte d’un llibre

No heu passejat mai, de nit, per un parc d’atraccions? No vull dir una nit de festa, quan tots els artefactes estan en moviment i els sorolls, la música i la llum són ells mateixos una festa. Vull dir una nit de cada dia –o de cada nit– quan tot és silenci i ombres… Les nits en què la gegantina roda de la sínia està aturada i al capdamunt s’hi gronxen, mogudes per la brisa, les petites cabines. 

Les nits en què els cavallets resten immòbils, com fantasmes amatents; quan els autos de xoc s’alineen silenciosos mirant en la penombra amb els apagats fars dels seus ulls diabòlics; quan el tren de la bruixa no xiula ni sotragueja amb la seva alegria innocent… Les nits en què la Casa de la Por té un aspecte paorós, perquè la Por sembla vagar lliurement per les parets de falses teranyines, per les reixes cobertes de verdet, per les masmorres ocultes i els passadissos llòbrecs… Les nits en què els miralls deformants de la sala màgica tenen una brillantor misteriosa, sense ningú que s’hi miri, com si de darrere el vidre pogués sorgir, de cop i volta, l’ombra d’un antic reflex captiu…

De nit, un parc d’atraccions sembla tota una altra cosa: gairebé l’antítesi d’allò per al qual va ser creat.

(Fantasmes de Barcelona, Angle Editorial)

Núria Bravo

Núria Bravo Garcia, viu a Sant Pol de Mar, és llicenciada en Filologia Hispànica. Actualment és professora d’ESO i Batxillerat i té una consulta de teràpia familiar sistèmica. És escriptora de faules. Està treballant en les 9 faules sistèmiques per poder-les distribuir a escoles, llibreries, biblioteques, etc.

Bibliografia

L’ ocellet emprenedor”. Faula sistèmica nº 8

Extracte d’un llibre

“L’ ocellet emprenedor” és una faula que pertany a una col·lecció de 9 faules basades en la pedagogia sistèmica de Bert Hellinguer. Aquesta està dedicada als nens i nenes que es dediquen a cuidar de les seves mares perquè estan dèbils. El conte explica com se senten aquests nens cuidadors de les mamàs i se’ls proposa una solució per sortir d’aquest paper i poder fer el seu camí de vida.

Mar Font

Mar Font, va néixer a Vilassar de Mar on viu actualment.  És mestra de música en una escola pública de Primària. Ha estudiat el grau mitjà de piano al Liceu de Barcelona. Ha cursat l’itinerari de narrativa i novel·la i el curs de Teoria i pràctica del conte infantil a l’Ateneu Barcelonès

Bibliografia

Tu voldries ser el meu avi amb l’editorial Animallibres (2019)

Extracte d’un llibre

Recordo les tardes que passàvem junts. Fa olor de mar, la que t’agradava, i avui hauria estat un bon dia per sortir a navegar. T’enyoro. Ja fa dos anys que te’n vas anar. Em vas ensenyar a navegar l’estiu que ens vam conèixer ara farà quatre anys. Jo esperava la Tina fent un castell de sorra i tu preparaves la teva barca. Em vaig acostar per parlar amb tu i des d’aquell dia ens vam fer molt amics. Sempre em deies que semblava un periodista, amb tantes preguntes que et feia. Veig la teva mallorquina aquí a la platja que va descolorint-se com si volgués desaparèixer, també.

Anna Cabot

Anna Cabot Dalmau, nascuda a Barcelona l’any 1951. Viu actualment a Argentona. És metgessa especialista en Pediatria i dedicada a la salut i immigració. A més, fa de voluntària en l’Associació de Mediadors Interculturals del Maresme “Vine amb mi”. És escriptora de poesia i relats.

Bibliografia

Desmesura. Quadern de Poemes Edicions Argentonines, 1990

Cafè Turc i altres històries. Brau Edicions S L, 2002.                  

Pedra sobre pedra. Dietari d’una mediadora intercultural. Voliana Edicions, 2015

Piedras. Dietario de una mediadora intercultural (versión castellana). Laura Editora, 2016.

Veus sense refugi. Edició Males Herbes, 2017.

Vasiliki, les veus d’una guerra.    

Extracte d’un llibre

Pedra sobre perdra, dietari d’una mediadora intercultural.

Rashida. vull que em regui cada dia, com abans.

“Vaig saber que no gaire temps després, els seus anhels es van alçar lentament cap al cel, com el vapor del mar a l’estiu, i els núvols que els van recollir van viatjar cap al sud i es van desfer després sobre el seu riu, anunciant la seva tornada. El cert és que la Rashida no trigà a refer el camí cap al seu náhr, el seu riu, entre riallades i cançons, amb el cubell de roba a l’espatlla. I va compartir xafarderies i garrulades de dones, tot veient com les seves penes, que també hi eren, relliscaven amb el sabó i les plasenteries i s’esvaïen a l’aigua, escolant-se riu enllà, esmunyedisses. I potser va poder festejar la seva passió amb el seu home moltes nits d’estiu, estirats al ras sobre una estora, al terrat, banyats pels estels i interromputs tan sols, dolçament, per la invocació a les oracions del mulhaidin.”

M. Assumpció
Ribas

M. Assumpció Ribas Vives, Nascuda l’any 1953 a Arenys de Munt. Viu actualment a Arenys de Mar. És llicenciada en Filología Catalana. Exerceix de professora i correctora. És novel•lista, escriptora de narrativa i assagista amb una obra important. Col•labora en diferents mitjans de comunicació, i en revistes científiques i culturals com “Cavall Fort”, “Tretzevents” i “l’Avui”. Va guanyar els premis Cavall Fort, 1985 i Lola Anglada, 1987. La major part de la seva obra està dirigida al públic infantil. Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà i al gallec.

Bibliografia

L’aventura de la vall del Corb, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1983
Salten bruixes per la finestra, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1985
El canelobre màgic, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1987(trad. Castellà El candelabro mágico. Ultramar editores, 1987. Gallec O candelabro máxico, Sotelo Blanco, 1987)
L’anell de l’aiguamarina, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1988.
L’Estel sent el temps, Terrassa: Ajuntament –Caixa d’Estalvis de Terrassa, 1988. La Magrana, 1996 (trad. Castellà Estrella siente el tiempo. Madrid: Anaya, 1995)
Quan la Neus somiava truites, Barcelona:La Magrana, 1988(trad. castellà No se lo cuentes a nadie. Madrid: Anaya, 1994) 
El lladre del passat, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1989.
Cloc-cloc, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1990(trad. Gallec Corococó, Sotelo Blanco, 1990)
Cues de pansa, Barcelona: La Magrana, 1994.
El cau de la calor, Barcelona: Publicacions Abadia Montserrat, 1995.
Mandarines, Barcelona: La Galera, 1998(trad. Castellà Mandarinas, La Galera, 1998)
El col•legi Santa Caterina de Siena: un segle de presència dominica a Arenys de Munt, Ajuntament d’Arenys de Munt, 2002

Extracte d’un llibre

L’anell de l’aiguamarina

“Seguint la vorera, al costat esquerre li quedava la llarga tàpia de can Pibernat. De tant en tant, un contrafort sobresortia enfora i l’obligava a decantar-se una mica. L’Elena no podia evitar mirar de reüll aquells replecs de la paret, on sempre havia tingut l’esperança que s’hi pogués amagar una porta secreta. Perquè, al jardí de l’antiga casa pairal abandonada, hi havia entrat moltes vegades i sabia prou bé com era. Pereres, el taronger ufanós i la discreta prunera, la glicina enfilant-se sobre el portal de la masia amb la torre de defensa. Coneixia també la senzilla casa dels masovers, habitada només per la Caima, aquella vella bruixa que les treia de males maneres, a ella i a les seves companyes, quan hi anaven a jugar i donar menjar als tres gatets als quals s’havia mort la mare abans que poguessin espavilar-se sols. Després, dos dels felins se les havien campat i la Caima mateixa s’havia quedat el tercer, justament aquell gatet negre com la nit que l’Elena considerava ja seu i que fins i tot havia batejat amb el nom de Carbó.Però la porta que ella esperava trobar era una que la duria a un altre lloc, a un món màgic on mai no podria arribar passant per l’entrada principal”. 

Carme Colomer

Carme Colomer Planas, nascuda els anys quaranta a Arenys de Munt on viu actualment. Va exercir de professora per a nens secs. Després de molts anys escrivint prosa i poesia, l’any 1999 s’aboca finalment per la poesia. És reconeguda amb una multitud de premis: el Roc Boronat de l’Once, el Josep Sabater de Pineda, el Iris-Sol Casagemes de Pineda, la Mostra Literària d’Arenys de Munt,  el Miquel Martí i Pol, etc.  

Des del 2003 organitza anualment les Recitacions Poètiques de primavera al Centre d’Arenys de Munt. i representa Arenys de Munt amb el poema “Des de l’ampit del matí” a El Maresme en vers, Guia de recursos de les Biblioteques del Maresme, abril 2013.

Bibliografia

A peu eixut, sobre les aigües del temps, 1991-2002.

Pessics de sal, 2009.

Proclama de llums i ombres, 2014

Extracte d’un llibre

“Des de l’ampit del matí

Contemplo l’estora blava amansida

Sento el degoteig de veus i de presències

Sota la volta inmensa dels plàtans

De l’areny, batec del jorn a jorn

Les façanes a banda i banda

Testimonis del passat

Afaiçonadores de l’esdevenir

Escampen mirades encuriosides

Xiuxiuejos de finestra a finestra

M’enjoia el concert de baixets trescadors

Que trenen fils i fan estels

I encerclen dibuixos travats a l’aire

M’enamora aquella sentor especial

Que pregona dolçor de roges cireres

– joiers pels petits, plaers pels grans-

Que ens engresquen com les festes

I tot allò que ens fa més poble

Arrauxat i senyut, i pas a pas

Ens du més amunt.”

Claudia Molfulleda

Claudia Molfulleda i Martí, nascuda l’any 1967 a Santa Susanna. És llicenciada en Filologia Clàssica, experta universitària en constel•lacions familiars, especialista en pedagogia sistèmica, és professora de llatí i grec des de fa vint-i-cinc anys.  

Bibliografia

Contes arran de mar, editorial Neopatria, 2015

De cua d’ull, Voliana edicions, 2018

Extracte d’un llibre

Contes arran de mar

“El pare d’Itone era un dels escribes de palau. S’ocupava de fer l’inventari de la producció artesanal i la seva posterior distribució, ja fos per a ús intern o per a l’exportació. No obstant, el coneixement d’aquells «gargots» –com deia la mare d’Itone– no només li havia proporcionat un càrrec de prestigi, sinó que li permetia anotar tot de coses que per a ell eren encara més importants: es complaïa en descriure la lluna plena o el sol rogenc que il•luminava el nou dia; registrava i classificava les plantes que la seva dona tan bé coneixia i que omplien la casa penjades del sostre en petits manats; maldava per trobar la manera d’expressar, damunt la tauleta, el que experimentaven els seus sentits quan el mullava l’aigua de pluja, quan l’acaronava la brisa del mar, quan el pessigollejava el respir de la seva filla o de la seva dona ajagudes al seu costat…” 

Emma Ros

Emma Ros Martín, nascuda l’any 1975 a Montgat on viu actualment. És novel•lista especialitzada en la novel•la històrica i en contes infantils. Ha cursat estudis de periodisme a la UAB. Creadora del personatge de dibuixos animats Pipsqueak, va escriure els guions de les sèries El planeta de Pipsqueak i Pipsqueak i els esports, a més de fer de primer d’ajudant de realització per passar després a ser-ne corealitzadora. Ha treballat també com a periodista local a la revista municipal de Montgat, ha desenvolupat tasques de comunity manager per a diversos clients i actualment, és redactora i webmaster de www.cocineando.com.

La primera novel•la va servir a Emma Ros com a experiència per a la recreació històrica i provar la seva pròpia capacitat d’escriure novel•la. Essent “En Tierra de dioses” una novel•la essencialment de personatges masculins, les següents obres de l’autora montgatina mostren una evolució narrativa que té en comú protagonistes femenines fortes, amb inquietuds que busquen desenvolupar en l’època històrica en la qual es troben, sense disfressar-se ni adoptar rols masculins, sinó explorant en els límits que imposen les seves societats. Tot plegat dota d’un sentit actual la recreació històrica de les seves novel•les.  

Bibliografia

Novel•les (ficció històrica):

  • La ruta del incienso (sortirà publicada al primer trimestre de 2017 amb Kailas)
  • La Compositora (2014 – Umbriel)
  • La Sacerdotisa de la Luna (2012 – Umbriel)
  • En tierra de dioses (2009 – Umbriel)

Llibre de desenvolupament personal 

  • Para adelgazarutiliza tu cerebro. Historias para no engordar (2007 – Zenith-Planeta)

Contes infantils (amb Cromosoma, 2005):

  • En Pipsqueak i el bosc
  • En Pispqueak i els animals
  • En Pispqueak i els esports aquàtics
  • En Pipsqueak  i els esports amb xarxa

Cuina:

  • Maneras de cocinar Hortalizas y Legumbres (Grijalbo ilustrados, 2018)
  • Maneras de cocinar Legumbres (Grijalbo ilustrados, 2018)

Extracte d’un llibre

Enllaços a tres obres

La Compositora

La Sacerdotisa de la Luna

En Tierra de dioses

Gemma Martí

Gemma Martí O’toole. nascuda l’any 1981 a Tordera. Actualment viu a Enfield (Londres). És narradora i poeta. 

Llicenciada en Comunicació Audiovisual (Pompeu Fabra 2003). Actualment és cap de continguts a www.greatbritishchefs.com.

Va guanyar el premi Hospital Sant Joan de Déu 2011 pel llibre « La Puça Russa ».

Bibliografia

Projecte Martingales (Exposició de microrrelats a Cal Tarrassà, Tordera, 2011)

La Puça russa (La Galera, 2012)

Mots, Brots i Gargots (Exposició de poemes il•lustrats, Jardí Botànic de València, 2012).

La Caixa del port (A Buen Paso, 2013)

Extracte d’un llibre

Puça Russa

La Polina és la meravellosa puça russa que és l’estrella del circ d’en Penkov, un patró malcarat i que maltracta els artistes. No se salva ningú, de la seva despòtica direcció, ni els malabaristes, ni el mag, ni els pallassos, ni els trapecistes. Ni l’estrella del circ, la Polina que, cada vespre d’actuació, toca l’acordió i enamora els espectadors. Fins que arriba un dia que…

Lola Casas

Lola Casas Peña, nascuda l’any 1951 a Mataró on viu fins l’actualitat. És mestra de primària i assistent tecnico-sanitari. És escriptora i autora d’un gran nombre de contes infantils i poemes adreçats a infants i joves.  Durant la seva trajectòria ha publicat prop d’una vintena de poemaris per a lectors d’entre 6 i 12 anys.

Actualment coordina la tertúlia “Llegim” a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró, tertúlia adreçada a joves lectors.

“Una altra de les particularitats de la trajectòria de Casas com a docent ha estat el seu interès pel cinema, que l’ha portat a produir quatre migmetratges protagonitzats pels seus propis alumnes de l’Escola Camí del Mig: “Ostres, quina nit!”, “Windows”, “Aquí hi ha morro”, “The Roulf. Terror a l’escola!”. Aquestes pel•lícules han estat guardonades amb diversos premis”. (Fons Viquipèdia)

Bibliografia

Més de 50 obres publicades

Extracte d’un llibre

Botons

Dins del calaix de costura,

(procurant no fer cap nosa)

la mare guarda uns tresors

dins d’una capseta closa.

Els tresors són fets de nacre,

de tons suaus o virolats,

prenen forma arrodonida

i amb dos o quatre forats.

He agafat la capseta

i he escampat els tresors.

La taula ha quedat clapada

d’estrelles de tots colors.

Maria Escalas

Maria Escalas Bernat, nascuda a Mallorca l’any 1969 Mallorca. Viu actualment a Mataró. És músic de professió i escriptora. Comença la publicació dels seus escrits amb un bloc a internet l’any 2006. Els relats que allà hi publicava acabaran sent publicats l’any 2011. Cursa els estudis de narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i el 2016 publica la seva primera novel•la “Abans que el teu record torni cendra” per la que va guanyar el premi la Llança de Sant Jordi, d’Òmnium Cultural i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, 2015. Per la mateixa novel·la va quedar finalista de la 35 edició del Premi BBVA Sant Joan 2015.

També havia guanyat anteriorment el premi del 6è concurs de relats breus de dones “Paraules d’Adriana” que organitza el Centre d’Informació i Orientació de la Dona (CIOD) de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l’any 2005 pel relat “Èxitu”. L’any 2007 aconsegueix un accèssit al concurs de contes deEl Tot Mataró i Maresme

Bibliografia

Super-vivències quotidianes (2011) Editorial CPL, en castellà i català.

Abans que el teu record torni cendra (2016) Editorial Ara.

Sara i els silencis (2018) Amsterdam

Extracte d’un llibre

Del blog “Idó

“Per què continues així? 

T’ho pregunto, i em quedo a l’espera de la pantalla. Els tres puntets intermitents m’indiquen que escrius, que esborres, que tornes a escriure, que tornes a esborrar. 

Finalment em dius

-És el que s’espera de mi.

I  a mi m’agradaria poder fer-me líquida, o fer-me llum, i travessar la pantalla i arribar a tu, al teu ordinador,  que espera una resposta que no sé donar-te, i fer-te una abraçada intensa, perquè no et sentis tan sol, estimat amic.

-M’hi vaig comprometre -continues.

I després d’un silenci llarg, acabes de reblar el clau:

-Per tota la vida. 

Tens raó. Et vas comprometre.

Ningú t’ho va explicar, oi? Fa vint anys, quan li vas dir sí, t’estimo,  vull ser el teu home per sempre.

Ningú et va explicar que amb amor no n’hi ha prou. Que calen moltes més coses. Que els petits defectes encantadors es convertirien en manies insuportables. Que el tedi, les obligacions, la rutina t’aniria corcant. Que alguns dies et quedaries més tard a la feina just per no anar a casa, on ja no et fa il•lusió arribar. Que et faria pànic que els vostres fills es facin grans, perquè tens por de perdre el que més fermament us ha unit durant tants anys.

I tot i així, t’hi hauries casat, ho sé del cert, perquè sé que l’estimes, i molt. 

… Ningú és tants anys infeliç al costat d’una persona si no és que se l’estima”.

Teresa d’Arenys

Maria Teresa Bertran Rosell, nascuda l’any 1952 a Arenys de Mar on viu actualment. Té estudis de Filologia Catalana. “Escriu de manera espontània rodolins i quartets burletes envers el col·legi, però en morir la seva amiga d’infància a dotze anys (gener, 1965) li dedica un primer poema seriós.”*. Tot i que ella no ha parat d’escriure, el seu primer recull de poemes veu la llum l’any 1976 quan un amic seu, el presenta al premi Amadeu Oller, que aconsegueix guanyar. Així, el recull “Aor” es publica i dona a conèixer el nom de Teresa d’Arenys. Es va tractar de la primera dona poeta que guanya el premi. El va seguir altres com el recull “Versos de vi novell” 1977 que també guanya un premi. L’any 1999 publica el llibre “Tuaregs. Cants d’amor i de guerra de l’Ahaggar”, pel qual guanya el cinquè premi Quima Jaume de Cadaques, l’any 2000, etc. L’any 2001 publica la seva primera novel·la “El Quadern d’Agnès Solà” i finalment, el 2017, es publica el seu darrer llibre Obra poètica (1973-2015).

Bibliografia

Poesia

  • Aor. Barcelona: Amadeu Oller, 1976.
  • Onada. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1980.
  • Murmuris / Aor. Barcelona: Llibres del Mall, 1986.
  • La requesta i el refús [versions de poesia tuarega]. Argentona – Vilassar de Mar: l’Aixernador – Museu de la Marina i Ajuntament de Vilassar de Mar, 1996.
  • Dos Rèquiems [versions de R.M. Rilke]. Els Marges (Barcelona), núm. 59, 1997.
  • Tuareg. Cants d’amor i de guerra de l’Ahaggar. Barcelona: Angle, 1999.
  • Versos de vi novell [il·lustracions d’Enric Maass]. Tarragona: Arola, 2009.
  • Epístola a un amic mort. Arenys de Mar: [ed. de l’autora], 2013.
  • Obra poètica (1973-2015) ). Editorial vitel•la, 2017.
  • Poemes en publicacions col·lectives

Novel·la

  • El quadern d’Agnès Solà. Barcelona: Angle, 2001.

Extracte d’un llibre

MEDITERRÀNIA 

Recita’m versos en llatí tardà 

o no seré la teva presonera. 

Despenja sobre meu la cabellera 

d’un vent humit… No penso somiar. 

Tampoc no sento cap desig i en va 

cerco notar-te, terra, més lleugera; 

com més t’estimo més m’ets estrangera, 

el teu infant es mor sense plorar. 

Se’n va tot sol, entre ceps, a temptar 

un déu, si hi fos, encara prou cruel, 

i prefereix per amant l’infidel, 

i es dóna tot, bell com és, al forà. 

Avui, recita’m versos, timonera, 

conta’m el què serà, el què se n’era. 

1979 (només publicat en antologies) 

Marta del Castillo

Marta del Castillo i Rabascall, nascuda l’any 1976 a Arenys de Mar on viu actualment. Té estudis de Filologia Catalana i està desenvolupant la seva experiència laboral en lingüística i comunicació.

Bibliografia

El carrer de la Torre. Història novel•lada d’un tros d’Arenys, 2006

Extracte d’un llibre

“La canalla del carrer els tem de mala manera. Eviten les mirades dels d’aquella casa perquè estan convençuts que amb només una escrutada d’ull els faran venir els cucs a la panxa i així hagin d’anar a gastar els pocs diners que tenen a ca seva per matar-los els paràsits.”

Meritxell Puyané

Meritxell Puyané Oliva, nascuda l’any 1977 a Mataró on viu actualment. És llicenciada en Psicologia (Psicòloga General Sanitària). Tutora Acadèmica i professora associada de l’Escola Superior de Ciències de la Salut-Tecnocampus (centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra). Sòcia fundadora de l’Associació L’Hora Violeta i sòcia diretora de Puyané Sabanés Psicologia Clínica.

Bibliografia

Amb A. Sabanés: En la vida i en la mort. Com acompanyar en el procés de dol els nens i adolescents. Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat, (2016).

Amb Morales, M. Les depressions cròniques: Trastorn Distímic o Trastorn de la Personalitat Depressiu. En E. Domènech, J.E. Obiols, M.C. Jané i S. Subirà. (eds.), Actualitzacions en Psicopatologia Clínica 2004. Barcelona: Masters, Psicopatologia UAB., pp. 294-315 (2004).

Sola: Què implica ser cuidador? En El diari del Cuidador. Barcelona: Escola Superior de Ciències de la Salut, Tecnocampus Mataró., pp. 12-29.

Extracte d’un llibre

En la Vida i en La Mort:

“En la Vida i en la Mort, és un llibre adreçat als adults perquè puguin ajudar els infants, però podríem dir que també ajuda els adults a tractar la mort d’una manera planera, serena i sincera. Està pensat i escrit per ser una eina d’ajuda per a totes aquelles persones que tenen dubtes i inseguretats en relació a conviuen i no viuen la mort els més petits de la família.

Recórrer el camí del doléssempre difícil i dolorós per a totes les persones que perden un ésserestimat. Peròpodríemdir que un delsmomentsméscomplicats, en aquestrecorregut, ésquanhem de comunicar la notícia a un nen, i sovintens espanta haverd’enfrontar-nos a les seves reaccions.

Quan en una família on hi ha nens irromp la mort, d’un avi, del pare o de la mare o fins i tot d’un germà, ens podem preguntar Com li expliquem el que ha passat? Pot arribar a entendre què és la mort? Què fem si ens pregunta?Com el puc ajudar? Necessitarà una ajuda especial?L’haurem de portar al psicòleg? Els nens fan el procés de dol? És bo que ens vegi plorar?Hem d’evitar-li el patiment? Li amaguem que l’avi s’ha mort? L’apartem dels funerals? Interrogants que mirarem d’aclarir al llarg de la lectura d’aquest llibre.

Montserrat Romero

Montserrat Romero Flores, nascuda a Mataró on viu actualment. Especialitzada en administració i gestió d’empreses. Escriu poesia, relats i novel·la. Les seves dues últimes novel·les formen part de la trilogia “Sombras”, la última de la qual es publicarà durant el 2017. Amb el seu relat “el llibre màgic” ha participat en la publicació d’una antologia solidària “Un mañana para Alicia” destinada a recaptar diners per Alicia (afectada del síndrome de Dravet). Alguns dels seus escrits han estat triats per publicar en reculls de micro-relats eròtics, relats fantàstics i de terror i, de poesia i micro-poesia.

Bibliografia

El espejo

Sombras del pasado

La magia de las sombras

Núria Martí

Núria Martí Constans, nascuda a Calella l’any 1966. Viu actualment a Girona. És llicenciada en Filologia Catalana i exerceix de professora de català al Consorci per a la normalització lingüística. És professora de tallers literaris i tutora a l’aula d’escriptura del centre cultural la Mercè (Girona). Escriptora de novel·la i relats curts i experta en lectura fàcil i adaptació a la lectura fàcil. Condueix també clubs de lectura. Publica a Revista de Girona i Sies.tv, i és jurat de diferents premis literaris, entre els quals destaca el Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil, dins els Premis Literaris de Girona. Ha estat finalista, entre altres, del premi Just M. Casero amb “Hores prohibides”, 2007 i del premi Sant Jordi de narrativa de Sarrià de Ter, 2009, amb “Naturalesa humana” a més de premis diversos de relat breu, publicats en edicions col·lectives.

Bibliografia

  • Hores prohibides. Ara Llibres, 2009.
  • Naturalesa humana. Curbet edicions, 2011.
  • Un excés de felicitat. Vint contes perversos. Curbet edicions, 2013.
  • Espècies invasores. Vint-i-dos contes mortals. Curbet edicions, 2016.

En Lectura Fàcil:

  • Les mateixes estrelles. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010.
  • Trampa de foc. La mar de fàcil, 2011.
  • Set dies al llac. La mar de Fàcil, 2012.
  • Marcus Marc i la ruta del cacau. Adapta editorial, 2016.

Adaptacions:

  • Cavall de guerra, de Michael Morpurgo. La mar de fàcil, 2015.
  • El temps de les cireres, de Montserrat Roig. La mar de fácil, 2016.
  • Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Adapta Editorial, 2016.
  • Oliver Twist, de Charles Dickens. Castellnou edicions, 2016.
  • Zeru Beraren Azpian. La mar de fàcil, 2018.
  • Su Tranpa La mar de fàcil, 2018.
  • Marcus Mark eta kakaoaren bidea. Adapta editorial, 2018.

Extracte d’un llibre

UN EXCÉS DE FELICITAT, vint contes perversos (Curbet Edicions, 2013).

“Dones traïdes, assassines, revolucionàries. Homes obsessius i assedegats de sexe. Mares massa felices i filles egoistes. Pares mentiders i fills fatxendes. Dones que s’amaguen. Homes que enganyen. Vídues contentes, marits desesperats i amigues eternes. Sempre amb ganes de sorprendre el lector i amb un humor ben fi, l’autora ens presenta

en aquestes històries Adams i Eves plens de pecats i sense cap mena de remordiment.

Vint relats que ofereixen una irònica i incisiva mirada sobre la nostra espècie.”

Raquel Picolo

Raquel Picolo Bernè, nascuda l’any 1961 a Cerbi, al cor del Pirineu. Viu actualment a Vilassar de Mar, És doctora en Biologia i formada en guió audiovisual i tècniques editorials. 

Ha treballat d’investigadora científica, professora universitària i editora de llibres científics. Des del 2001 és escriptora, professora d’escriptura i conductora de clubs de lectura. Va guanyar diferents premis entre ells premis del concurs Vent del Port (2002, 2006, 2008 i 2010), Mercè Rodoreda de narrativa breu (2006), Josep Pla, 2004, Marià Vayreda (2005), Mostra Literària de Vilassar de Mar (2005), etc.

La nit als armaris, Voliana Edicions, 2012 (edició revisada 2016)

Pinzellades d’Escriptura creativa. Bubok, 2014.

Cròniques de Kaneai. Voliana Edicions, 2017.

Diversos contes en antologies col•lectives (1999-2015)

Extracte d’un llibre

“Casa emmordassada” (Cròniques de Kaneai)

“Em vaig despertar en mig de l’obscuritat, al llit. Vaig mirar cap al balcó sense incorporar-me, només aixecant una mica el cap. Però no veia res, ni la silueta de les parets, la foscor era absoluta. Pensava que m’havia despertat un soroll, potser un cop als porticons, però per més que forçava l’oïda no sentia res: el silenci era total. Ni un crec de les fustes, ni els roncs familiars del pare a l’habitació del costat. Per les escletxes del balcó no entrava ni una engruna d’aire. Mentre els meus ulls a poc a poc s’anaven acostumant a la nit, la cambra també s’anava dibuixant.”

El vell de casa Lluc” (La nit als armaris)

“Només les seues petjades trencaven la pau blanca del cementiri. Pobra bèstia! La van haver d’arrencar del vostre costat i s’ha escapat per continuar jaient als vostres peus. Ara les meves petges i les seves es fan companyia. Diuen que no vol menjar ni beure res, però quan m’ha vist ha mossegat una mica de neu. El cel blau i l’aire transparent. Miro el pla d’Esterri, sempre m’ha agradat el maleït pla d’Esterri! Una postal blanca. La primera neu de l’any ha esborrat els colors de la tardor i colga les tombes acabades de guarnir i envoltades de pregàries. Us ho vau fer venir bé perquè el cementiri us rebés amb les millors gales. Fa temps que els anys em passen tots igual, però aquest ha quedat ben senyalat: l’any 1998 sempre serà l’any que va morir pare.”

Rut Martinez

Rut Martinez, nascuda l’any 1977 a Calella on viu actualment. És llicenciada en Periodisme per la UPF. Treballa de periodista i gestora cultural. Ha treballat també d’investigadora científica i exerceix de professora universitària i editora de llibres científics. Des del 2001 és escriptora, professora d’escriptura i conductora de clubs de lectura.

Bibliografia

Agulla d’imant. Un periple per la història de la sardana a Calella. Publicació Agrupació Sardanista de Calella, 2000

Sílvia Llanto

Sílvia del Carmen Llanto Cadenas, nascuda l’any 1967 a Paramonga -Perú. Viu actualment a Mataró. És llicenciada en Literatura, Universitat Nacional Major de Sant Marcos. Poeta, escriptora, comunicadora social i activista .Condueix els programes de ràdio “Sudakia Style” I “Migrades” de Mataró Ràdio. Col·labora en la creació d’intervencions artístiques relacionades amb temes de gènere i immigració, a través d’associacions i col·lectius de dones immigrants. Dicta tallers de lectura i de creació literària.

Darrerament ha redescobert el seu esperit de contacontes, realitzant presentacions amb els “Contes de l’àvia Victòria”, un homenatge als seus ancestres quítxua parlants. Contes i poemes seus apareixen en diferents antologies per les quals es van guanyar diferents premis (“Premis Eros 2015” seleccionada pel Centre Canari d’Estudis Caribeños- al Certamen Internacional de poesia eròtica 2015, 100 Vivències Antologia facer Espanya, Premi Orola 2015, S.O.S 2012, El cistell de les paraules, Antologies de contes, Madrid, Contes i retrobaments (Oviedo 2009) Antologia de relats). En espera d’edició el seu poemari infantil “La historia del gato que vivía en un balcón” il·lustrat pel mataroni Ruben Bravo i pel qual va quedar finalista del premi “el VI Bienal de Poesía para niños ICPNA, Lima, Perú 2015”. Per obres pròpies va guanyar el concurs per l’eradicació de la violència masclista, amb el seu poema “Radiografia de dona” organitzat per la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, Barcelona 2014, el primer lloc al concurs lliterari del Col·lectiu Machicuenpa amb el seu relat “La història de la senyora Harris més coneguda com la gringa” Barcelona 2012 i ha estat seleccionada al concurs de contacontes de les jornades antiracistes S.O.S Racisme, Madrid 2013

Bibliografia

“Líneas de flotación”  Editorial Ultramarina C&D Sevilla, 2014 

Extracte d’un llibre

La historia de la señora Harris más conocida como la gringa

“Todos en el pueblo queremos ayudar a la señora Harris, comenzando por sus alumnos a los que quería como si fueran sus propios hijos y ahora quieren que su alma descanse como descansan todas las almas de nuestros muertos. Pero casi nada sabemos de la Gringa, que es así como la llamamos, desde la tarde que llegó a este pueblo donde crecen los cactus de saguaros y el cielo es seco como el ojo de los ciegos. Aquí donde rara vez se detienen los buses de turistas se bajó un día la Gringa, con su cámara Canon colgando del pecho y alquiló una habitación, en la pensión de las Flores. Los primeros días se nos hizo raro ver su larga silueta, fotografiando las ramas de los mezquites, las espinas de los saguaros, los campos de nopales en flor, las patas de las lagartijas huyendo de los hombres y hasta las piedras muertas de los barrancos que en este pueblo nacen a toda hora. Luego fue habitual verla entre los animales sedientos mirando las cosas que a ningún extraño interesan. En esos días le advertimos que no debía molestar el descanso de los seres que parecen muertos pero no lo están pero la Gringa estaba resuelta a comprender hasta el leve quejido de las raíces cuando buscan agua.

Isabel Verdú

Isabel Verdú Arnal, nascuda l’any 1976 a Logroño. Actualment, viu a Premià de Mar. És Llicenciada en Hispàniques i en Teoria de la literatura, Màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals. Ha cursat l’itinerari Novel•la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès . Professora de llengua castellana des de l’any 2000 a diversos instituts.Destinada a Mataró (Escola d’Adults Can Marfà) des del 2007. I actualment en comissió de serveis a l’Institut Obert de Catalunya (des del 2012). Escriu poesia, prosa i crítica literària. Ha estat guanyadora de la Mostra literària del Maresme (1994)

Bibliografia

Poemaris: De Amoris, Paris, Tránsito.

Novel•la: La piel de Irlanda (Verbum, 2018)

Participació a Uno más ocho, llibre col•lectiu de relats (Reservoir Books, 2016)

Participació a Mar de Premià, llibre col•lectiu de relats d’autors premianencs (pendent de publicació).

Crítica literària. Col•laboració amb ressenyes a l’Heraldo de Aragon i a la Revista de Letras de La Vanguardia.

Recerca literària. Tesi doctoral en curs i participació a diversos congressos i publicacions acadèmiques: Géographies du vertige dans l’oeuvre d’Enrique Vila-Matas, Presses de Perpignan 2012; Escritura y teoría en la actualidad, CSIC, 2017, etc.

Participació a diversos proyectes pedagògics: Llengua catalana i literatura GES, Castellnou, 2012; materials per a la Formació Interna de Centres d’Adults, etc.

Extracte d’un llibre

“Entonces, por aquel entonces, la vida parecía estar en otro lugar, me digo al compás de los brazos que mecen a Edna; al fondo, el día se expande en un haz de promesas. No aquí sino más allá, donde la ciudad perdía sus confines. Más allá del mar. Más allá de unos ojos abiertos. Quería verlo todo. Como esta bebé: no perder ni un gramo de la vida que va despertando”. 

Principi relat “No quería dormir” (Publicat a l’antologia Uno más ocho)

Núria Parera

Núria Parera Ciuró, viu a Sant Andreu de Llavaneres. Està casada i amb dos fills i un gos. Llicenciada en Ciències de la Informació i formada en dramatúrgia a la Sala Beckett.

Professionalment és periodista, dramaturga, escriptora de contes i guionista de sèries de tv. Últimament, ha guanyat el premi de la crítica Serra d’Or 2019 per la narrativa “La Maleta”, editat per Babulinka Books. 

També col·labora com a periodista a la revista familiar “El Culturista” i la revista d’arts escèniques “Zirkòlika”. I ha format part del jurat del Festival de cinema independent La Alternativa (BCN) i del jurat dels jocs florals d’Omnium-Maresme.

Bibliografia

Sèries de tv:

  • El Cor de la Ciutat 
  • Ventdelplà / Bon dia, bonica 
  • Infidels
  • La Riera 
  • Com si fos ahir
  • Les de l’hoquei. 

Cantates:

  • Yoko 
  • La Serp de Can Coris

Contes publicats:

  • La gata Marga (col·lecció) 
  • El meu avi i jo
  • La Maleta (Babulinka books, 2018)

Extracte d’un llibre

“En Joan creia en un món on els homes i les dones fossin tractats iguals, on els pobres ho fossin menys, on pensar diferent fos valorat. Però va arribar el dia en què li van canviar les idees pel fusell, i les espardenyes per les botes altes.”

Fragment de La Maleta.

Nora Dolaus

Nora Dolaus, viu a Mataró. Ha cursat un Màster  en Guió Televisiu per la Universitat Pompeu Fabra. Redactora freelance i Copywriter des de l’any 2010.

Bibliografia

Burbuja Etérea, CreateSpace Independent Publishing Platform; Edición: 1 (16 de diciembre de 2015)

Tres paradas (2019)

Anna Casanovas

Anna Casanovas, nascuda l’any 1975 a Calella on viu actualment. És llicenciada en Dret, escriptora i traductora.

El 2008, comença la seva aventura d’escriure. Es va especialitzar en la novel·la romàntica, històrica i paranormal, segons la seva pròpia classificació. Manté un contacte constant amb els seus lectors i les seves lectores a través del seu blog Librianna on publica opinions i notícies de les seves obres. El 2015 va guanyar el premi Titania per la seva novel·la “Herbarium, las flores de Gideon”

Bibliografia

Des del 2008 ha publicat un gran nombre de novel·les, de les quals citem: Nadie como tú (2008), A fuego lento (2009), Dulce locura (2010), Te di mi alma (2011), Un beso a oscuras (2012), Las Reglas del juego (2013), Un beso al alba (2014), Fuera de juego (2015), la trilogia Vanderbilt Avenue (entre el 2015 i el 2016), Buenas intenciones (2018) i la reedició de Saltar al vacío de 2014 (2018).

Bàrbara Barriera

Bàrbara Barriera Folcrà, nascuda a Valencià l’any 1980. Actualment, viu al Masnou. Va estudiar el grau superior de Dietètica i Nutrició i ara està estudiant el grau universitari de psicologia. És narradora i assagista que publica tot el que escriu al seu blog personal o en revistes digitals. Va guanyar el “Premio Dardos” 2015 – WordPress de reconeixement a la dedicació, creativitat i esforç per a la creació i gestió d’un blog i el premi “The very inspiring blogger award” 2015 – WordPress.

Bibliografia

“Semilla” (Relat) Planeta Lletra – Especial Ciència Ficció 2015, en aquest enllaç

“Madre Tierra” (Reflexió/Article) Piensa en Reiki – Edició Octubre 2016, en aquest enllaç 

“Bosque” (Reflexió/Article) Piensa en Reiki – Edició Novembre 2016, en aquest ennlaç 

“Riendas de tu vida” (Reflexió/Article) Piensa en Reiki – Edició Desembre 2016, en aquest enllaç

“Semilla” (Relat) Planeta Lletra – Edició Gener 2017, en aquest enllaç

Extracte d’un llibre

Relat “Semilla” 

“Y ese miedo que yace en los corazones de aquellos que no saben amar debe de transformarse. El amor conlleva la aceptación de ese lado oscuro que habita en sus espíritus. El amor, Blanca, es una semilla que habita en todos los corazones y brota cuando los pensamientos, sentimientos y el cuerpo forman uno. Cuando la consciencia brilla en el Universo sagrado formando parte de él. Esto, querida humana, es lo que deseabas escuchar. Siéntelo y haz brotar tu semilla en ese hogar al que algunos llamáis Mamá Tierra. Ella te está esperando.” 

Carme Lafay

Carme Lafay, nascuda l’any 1954 a Barcelona, amb vincles locals a Arenys de Mar, Sant Feliu de Guíxols i la Segarra. És metgessa especialista en diagnòstic per la imatge i escriptora de novel.la i assaig en català i castellà. Ha sigut finalista del “Premio Delta de Novela 2007” i guanyadora del Premi de narrativa marítima Josep Lluís Savall 2009 (editorial Cossetània)

Bibliografia

Llibres publicats en paper i ebook:

  • Yo no soy tuya, Hijos del Hule, 2005. ISBN: 84-934009-7-1
  • Nosotras y ellos (seducir en Barcelona), Davinci Continental, 2008. ISBN: 978-84-936124-3-6  Finalista del IV Premio Delta de Novela Corta.
  • Tots tenim secrets, Cossetània, 2010. Premio Josep Lluís Savall de Novela Marítima 2009. ISBN: 978-84-9791-682-0.
  • Las muertes de Poe, Davinci Continental, 2011. ISBN: 978-84-92651-36-8
  • Rojo Mar, Ediciones Carena, 2011. ISBN: 908-84-15021-13-1.
  • Llora Palestina, Ediciones Carena, 2012. ISBN: 978-8415681205.
  • Soluciones a la(s) crisis, Ediciones Carena 2013. ISBN: 978-84-15681-51-9.
  • El caso de la Perla, Ediciones Seleer, 2013. ISBN: 978-84-94200-3-3-5.
  • Viatge enlloc, Ediciones Octaedro, 2014. ISBN: 978-84-9921-597-6.
  • De sol a sòl, cròniques del juliol de 2030, Ediciones Octaedro, 2016. ISBN: 978-84-9921-877-9.
  • Genius Minerals, coautora: Catalina G. Del Río, Editorial Cronos, 2017. Surt per Sant Jordi.

Llibre en format Seebook: 

  • El secreto de Liu Shen, 2016, publicat abans (2013) en format ebook.

Llibres en format ebook publicats per mi entre 2013-2016, a la venda a Amazon (https://goo.gl/VhZieT), Casa del Libro (https://goo.gl/LefdLg) i Google Play (https://goo.gl/nLt072):

  • Me enamoré de A.P.R. (assaig novel.lat)
  • Al-andalus.com (novel.la)
  • Visions del món/ Visiones del mundo (articles dels meus blocs)
  • El sueño de Alba (novel.la)
  • Premi Carme Lafay 2015(relats)
  • Premi Carme Lafay 2018 / Relats en Català Diversos Autors
  • La Mallorquina: Biografia autorizada, Lafay Ebooks nº 14 Catalan Edition, 2018
  • Genius Minerals, Lafay Ebooks nº 15 Catalan Edition, 2018
  • Maduras y felices: Sácale provecho a la menopausia,  Lafay Ebooks nº 17 Catalan Edition, 2018

Extracte d’un llibre

El sueño de Alba, (novel·la ambientada a Arenys de Mar) 

“Desde niña, Alba había llevado lo que podría calificarse de doble vida. Eso es: la real y la imaginaria. Las dos habían convivido siempre en buena armonía. A lo largo del día se entrecruzaban y se separaban sin descanso. En otros tiempos le había parecido práctico: cuando la realidad se le antojaba aburrida, se fugaba a la fantasía donde siempre había tenido un rostro amable esperándola, una persona con quien vivir las más disparatadas aventuras. Allí era una heroína, una hembra magnífica que se comía el mundo. En sus sueños se transformaba en Nicole, mujer hermosa, decidida y aventurera, una especie de alter ego, exactamente lo que ella no era, pero le hubiera gustado ser. En su otro mundo se juntaba con Edmond y le amaba.”

Mireia Vancells

Mireia Vancells, nascuda a Terrassa (Vallès Occidental) i veïna de Premià de Mar des de 1996. És Llicenciada en Filologia Anglo-Germànica per la U.A.B i treballa de Responsable d’Exportació en una empresa industrial de Barcelona.

És autora de vàries novel·les, ha guanyat els premis: IV Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils 2012 amb NEGRA MEMÒRIA, XXXIV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre 2016 amb L’HOME DE DÉU, VII Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils 2012 amb ARITMÈTICA DEL CRIM, 2n. Premi en el Concurs de Teatre Breu de ‘La Violeta’ de Gràcia amb QUARTO DE REIXA.

Bibliografia

EL SECRET DE LA GERMANDAT (Bubok 2009) – novel•la històrica d’intriga monàstica

NEGRA MEMÒRIA (Cossetània 2013) – novel•la històrica d’aventures

LA CARPETA DE VÍLNIUS (Bubok 2015) – novel•la històrica i de política-ficció

L’HOME DE DÉU (Cossetània 2017) – novel•la de terror

ARITMÈTICA DEL CRIM (Cossetània 2018) – novel•la negra

QUARTO DE REIXA (Bubok 2018) – peça de teatre breu

UNA MALA SORT SUPERLATIVA (2019) – conte 

NEGRA MEMORIA – MEMORIAS DE UN VIEJO COCINERO DE ULTRAMAR (Amazon Publishing 2019) – Ficció històrica

Eva Bassó

Eva Bassó Pérez, viu a Mataró. Va estudiar Filologia Hispánica. És poeta, va publicar dos poemaris.

Participa en recitals poètics de diferents poblacions i presenta i dirigeix el programa Tastets de Cultura a Mataró Ràdio

Bibliografia

Poemes a dues veus, la Comarcal Edicions (2010)

Els jardins perduts i el temps, 2015.

Extracte d’un llibre

Els jardins perduts i el temps

“A on van a parar els dies que passen?

A quin rellotge s’amaguen els instants perduts?

A quins llavis es guarden el petons que no es donen?,

i les mirades que es troben?,

Els jardins perduts i el temps

“A on van a parar els dies que passen?

A quin rellotge s’amaguen els instants perduts?

A quins llavis es guarden el petons que no es donen?,

i les mirades que es troben?,

i els amors que el temps ha vençut?”

Laia Noguera

Laia Noguera Clofent, nascuda l’any 1983 a Calella on viu actualment. És poeta, filològa i músic, llicenciada en Filologia Catalana. Va guanyar diferents premis per les seves obres: Caure (Edicions 62, 2011), premi Ausiàs March 2011; Triomf (Columna, 2009), premi Miquel de Palol 2009; No et puc dir res (Viena, 2007), premi de Poesia Martí Dot 2006; Tel•lúria (dins Bellesa ferotge: Fonoll, 2006), VII Premi Literari Joan Duch 2005; Fuga evasió (Pagès Editors, 2003), XXXXIX Premi de Poesia Recvll 2003 i L’oscultor (Galerada, 2002), XXXVIII premi de poesia Amadeu Oller 2002. 

Bibliografia

Poesia

  • Amor total. Santa Coloma de G.: Tanit, 2016.
  • Qué extraña ventana (escrit i publicat en castellà). Santa Coloma de G.: La Garúa, 2016.
  • Rius soterrats(amb gravats de deu pintors). Cardedeu: Petjades d’Art/edicions, Estudi d’Art Jordi Aligué Anna Bellvehí, 2011.
  • Caure. Barcelona: Edicions 62, 2011.
  • Parets. La Pobla Llarga: Edicions 96, 2011.
  • L’U(amb fotografies de Fiona Morrison). Tarragona: Erola Editors, 2010.
  • Triomf. Barcelona: Columna, 2009.
  • Els llops (amb Esteve Plantada i Joan Duran). Santa Coloma de G.: La Garúa, 2009.
  • No et puc dir res. Barcelona: Viena, 2007.
  • Tel•lúria (dins Bellesa ferotge). Juneda: Fonoll, 2006.
  • Incendi. Barcelona: Cafè Central, 2005.
  • Fuga evasió. Lleida: Pagès editors, 2003.
  • L’oscultor. Cabrera de Mar: Galerada, 2002.

Teatre

  • Ah! Barcelona: Edicions Poncianes, 2013.
  • Disputa de l’ase (amb Albert Mestres). Barcelona: ReMa 12, 2009.

Extracte d’un llibre

COM UN ARBRE

Perquè tot forma part de la vida

i no és necessari decidir.

Pots viure deixant que les coses

es facin, s’expressin.

Et pots desplegar en el paisatge,

el paisatge que ets tu,

que és un miratge de tu,

i no fa falta res més.

Perquè totes les coses són la mateixa:

els altres, el cos, les paraules,

les excuses, els problemes,

els misteris per resoldre,

els rius que passen

i no tornen.

Pots deixar de decidir

què és bo i què és dolent.

A poc a poc.

Cal fer-se a poc a poc.

Com un arbre.

Magda Bertran

Magda Bertran i Fita, nascuda l’any 1962 a Arenys de Mar, on viu actualment. És escriptora d’assajos de diferents tipus: històrics, costumistes, … i d’altres de caire més científic. És narradora i poeta.

És llicenciada en Ciències de la Informació i va estudiar tres anys de Filologia Catalana. Treballa com a periodista free-lance en temes mèdics i científics, col•laboradora editorial, traductora i correctora.

El 2009 va guanyar el premi de la Mostra Literària d’Arenys de Mar de narrativa amb la narració “El Dant de nou al purgatori” i l’ Accèsit de poesia amb el recull Via Làctia, 202.

Bibliografia

“Cáncer: la respuesta ignorada”, editorila Betran Fita, 2005

“Perfumes y aceites esenciales”, 2001

“Rondalles i Cançons de la Riera de Sobirans”, junt amb Albert Estengre, 2014

“Història Certa dels Set Cels”, llibre de contes. 2017

“Via Làctia, 202”, recull de poesia, 2009

Extracte d’un llibre

Història Certa dels Set Cels

“Mentre se’n va cap a l’hotel recorda una contalla que li va explicar son pare. Va dir-li que al desert, sovint, el caminant assedegat creu veure una gran bassa d’aigua, brillant com un mirall. El caminant fa via vers l’oasi però està cada cop més i més lluny. La bassa no és real, és un miratge i seguint-lo, seguint-lo, el caminant s’ha extraviat”. 

Via Làctia, 202  

“Aigües de Mart,

aigües antigues, eòniques,

quina secreta vida alimentareu?

Quines flors s’emmirallaren en els vostres rierols?

Quins estranys vaixells

Van solcar els vostres mars

Maria Àngels Gil

Maria Àngels Gil Vila, nascuda l’any 1965 a Barcelona, és mestra d’Educació Infantil, logopeda, contacontes i pallassa. Els seus escrits estan dedicats a la literatura infantil.

Bibliografia

M’ho va dir la lluna, Il·lustracions Mabel Piérola. Edicions Bellaterra, 2005.

Anoche hablé con la luna, Il·lustracions Mabel Piérola. Edicions Bellaterra, 2005.

El jardí del meu avi, Il·lustracions Mabel Piérola. Edicions Bellaterra, 2007

El jardín de mi abuelo,Il·lustracions Mabel Piérola.  Edicions Bellaterra, 2007.

Una de nassos, il·lustracions Maria Tarragó. Sd·edicions, 2009.

Extracte d’un llibre

Una de nassos

“Quan vaig néixer, tenia el nas vermell. Rodonet com un gra de Raïm i vermell com un tomàquet madur.

Val a dir que als meus pares, aquell petit detall de naixement, no els va fer cap mena de gràcia.

Al contrari, estaven ben amoïnats.”

Maria Teresa Mora

Maria Teresa Mora i Vila, nascuda a Calella, l’any 1953. És llicenciada en Geografia i Història. Es va dedicar a la història sobretot la història local de Calella i de Malgrat de Mar. Va guanyar el XXV Premi Iluro de monografía històrica, concedit per la Caixa Laietana

Bibliografia

Societat i economia. Calella 1737-1758 

Malgrat al vuit-cents. Estudi socioeconòmic

Extracte d’un llibre

Extracte de l’estudi: Societat i economía. Calella 1737-1758

“Analitzant les ocupacions que tenia la gent de la vila, s’observa que el gruix de la població es dedicava, en els dos anys estudiats a les feines del camp i del mar. Pero aquests dos grups no es mantingueren estables durant aquest període. En el primer any, els dos grups ocupaven un percentatge molt similar de gent, mentre que en el segon any, el grup de la marina va augmentar i es posa al davant. Pero aquest no va ser l’unic canvi: també hi hagué canvis qualitatius. Així en el grup de l’agricultura es por observar com d’un any a l’altre el nombre de jornalers disminueix de forma espectacular: si l’any 1737 eren 51, el 1758 pasen a ser només 4. Aquest fet esta en contraposició al que era la tendencia generalitzada al Principat d’anar cap a una major proletarització al camp. Dins del grup de la marina el canvi més significatiu va ser la desaparició dels remitgers, és a dir d’aquells pescadors que anaven a parts en els guanys de la pesca, i l’augment dels mariners. Aquest canvi, pero, creiem que va ser només de nom i no suposava un canvi qualitatiu”

Marta Pera

Marta Pera Cucurell, nascuda a Mataró on viu actualment. Llicenciada en Filologia Anglogermànica, professora de català, correctora, 30 anys de traducció literària i audiovisual. També fa clases de català i recitals de poesia. Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia 2015 per una obra de Charles Simic, Premi de Narrativa Montserrat Roig 2000 (de conte) I Finalista a altres premis de conte.

Bibliografia

Més de 60 llibres traduïts de l’anglès i l’alemany al català. Entre ells, obres de Virginia Woolf, Katherine Mansfield, Margaret Atwood, Doris Lessing, Faulkner, Joseph Conrad, John Irving, Kafka…

Recull de poems inèdit.

Contes, algun de publicat, i altres d’inèdits.

Ressenyes de llibres.

La Quinta Essència de la Pols. Pagès Editors, 2019

Traduccions de: Benedicció, Eureka, Tancat en una bombolla, El zen en l’art d’escriure, Les formes del ver anar, Capvespre de diferents autors i autores, 2018 – 2019

Montse Assens

Montse Assens Borda, nascuda a Maçanet de la Selva l’any 1960. Actualment viu a Premià de Dalt. És tècnica superior en projectes d’edificació i dibuixant tèxtil. Sòcia fundadora de l’Associació de Relataires en Català (ARC), membre de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt i membre d’Arts i Lletres de Premià de Dalt. Escriu poesia i prosa poètica. Va guanyar diversos premis, els últims dels quals són: premi Miquel Martí i Pol amb “Entre bancals”, premi Literari de l’Ass. de Donants Voluntaris de Sang amb “Petjades sobre el mar”, premi de poesia Ciutat d’Elx “La Festa d’Elx” amb “El bes de la nit”, premi Llàntia d’oli de Badalona, IX Concurs de poesia Badalona Poètica, amb “Estàtua de sal”, premi de poesia Poeta Pastor Aicart, a Beneixama, amb “In crescendo”, tots ells durant el 2016.

Bibliografia

Indigent, com jo. Bròsquil Edicions, 2007. Pròleg de Josep Porcar

Secrets acariciats. Parnass Edicions, 2010. Pròleg de Ferran Planell

Glops de nit d’autoria compartida, editat per Germania, 2012. Pròleg de Sílvia Romero

A l’altre costat de la pell, d’autoria compartida, editat per l’ARC, 2015. Pròleg de Ferran Planell i imatges de Joan Pasqual.

7 de versos, editat per La Verònica cartonera, 2015.

El bes de la nit, d’autoria compartida, editat per Edicions Bromera, 2017. Pròleg de Glòria Calafell

I d’altres publicacions compartides amb diversos autors.

Extracte d’un llibre

A L’ALTRE COSTAT DE LA PELL. Editat per l’ARC

El fum s’escampa entre espais coberts de glaç.

Les mans fosques i encreuades

albiren lluny de mi

i un crit de desesper es dispara

a l’altre costat del foc.

Res! Encara res.

Cap resposta respira inútilment.

Tancats dins la pell de la vida,

restem endormiscats

esperant que l’ordre ens aporti un bri de llum.

Clar i fosc es dibuixa el dia

mentre caminem sobre l’escorça hivernal

d’una carcassa de lloguer.

GLOPS DE NIT. Editorial Germania


“..i divago entre la vida i la mort, confinada en el joc de sobreviure a les palpentes, i em dic a mi mateixa que la vida és opcional, però que la mort és estrictament obligatòria… I divago altre cop, i mil cops més, i m’entretinc en dissertar si la mort és un dret addicional o la vida és un deure definit… i el dubte s’escrostona a la pell;i em pregunto cada dia si el deure és el que em mata a poc a poc… i divago altre cop”

Nathalie Pons

Mathalie Pons Roussel,

Nascuda l’any 1972 a Arenys de Mar on viu actualment. És llicenciada en Humanitats, mestra de primària, infantil i educació especial i professora de francès.

És autora de més de trenta llibres infantils i juvenils de temàtica variada. Amb l’obra “A l’ombra del gessamí” entra en l’àmbit de la literatura d’adults, es tracta d’una novel•la basada en fets reals. Ha fet formació, conferències i seminaris per a mestres, i forma part del programa Autors a les Aules de la Institució de les Lletres Catalanes.

Finalista del premi Vaixell de vapor de l’Editorial Cruïlla amb l’obra “L’arbre de fum” i dues vegades finalista al premi de l’Editorial Barcanova de literatura infantil amb la publicació dels dos llibres “El jardí de les papallones” i “La Veritable historia del llop”.

Bibliografia

Literatura infantil, ha publicat entre mols altres:

  • La Laia i el vent, Editorial Casals (Bambú), 2007.
  • La porta misteriosa, Edicions del Pirata, 2009. 4a edició any 2016.
  • L’ouet amb potes, Editorial Cadí, 2010. L’any 2014 ha estat adaptat al Braille per l’ONCE en català i en castellà
  • La dent de la Carla, Publicacions l’Abadia de Montserrat, 2010.
  • En Marc és un artista, Publicacions l’Abadia de Montserrat, 2010.
  • La Ratolina al circ, Editorial Lynx, 2010. Traduït al castellà. 
  • El pincel mágico (adaptació), El jardín de los cuentos, Editorial Oxford, 2014. (Inclou un CD amb l’audio del conte).
  • La serpiente de colores (adaptació), El jardín de los cuentos, Editorial Oxford, 2014. (Inclou un CD amb l’audio del conte).
  • Què passarà amb la dent? Editorial Cruïlla, 2015.
  • Per l’abril, llibres i roses mil, Editorial Barcanova, 2015.
  • La veritable història del llop, Editorial Barcanova, 2016.

Literautura per a adults:

  • A l’ombra del gessamí, Editorial Efadós, 2016 

Extracte d’un llibre

La Laia i el vent, pàg. 31, capítol: Hivern.

“Bevent te, va arribar l’hivern, el fred i el vent del nord.

La Laia es va llevar més d’hora que mai. Tenia fred, es va posar el barnús i va beure un got de llet ben calenta i es va sentir millor. Va vestir-se de pressa; tenia ganes d’agafar la bici: era el seu primer dia de les vacances de Nadal.

El vent bufava fort i a la Laia li costava pedalejar, a més li xiulaven les orelles i quasi no s’hi veia perquè la força de la ràfega li feia tancar les parpelles. Es va haver d’aturar al port; es va asseure en un banc, darrere l’escullera. No sentia la veu del vent, bufava massa fort. Es va apujar la cremallera de l’anorac fins a la barbeta, es va posar les mans gelades arran de la boca i amb l’alè se les anava escalfant.”

Núria Navarro

Núria Navarro Teixidó, nascuda l’any 1973 a Calella, on viu actualment. Es dedica al teatre des de diferents vessants; la interpretació, la dramatúrgia i la direcció. Ha estudiat interpretació a l’Aula de Teatre de Mataró. Va guanyar un premi de poesia en la mostra literària del Maresme del 2013.

Bibliografia

Fil de seda, dins del llibre”Teatre de Primària” publicat el 2013.

L’Abanderat: el bibliobús del front, publicat el 2015.

Rosa Roca

Rosa Roca Riera, Nascuda l’any 1956 a Mataró  on viu actualment. És llicenciada en Filologia Catalana, mestra de Secundària i traductora.

Bibliografia

  • Amb els cabells de punta (contes infantils). Editorial Cruïlla
  • Fil de gegant (conte infantil) Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Muntanyes russes (novel•la juvenil). Voliana edicions.
  • Jardí mineral. Poemes i cristal•litzacions, amb la ceramista Antònia Palau. 4 volums (Llibre d’artista).

Traduccions:

  • Llibres del dr. Michel Odent (editorial OBstare): El bebé es un mamífero, El nacimiento en la era del plástico, Las funciones de los orgasmos, Nacimiento y la evolución del Homo Sapiens. A l’editorial “La liebre de marzo”: La cesárea, ¿problema o solución?
  • Abdourahman A. Waberi, Pasaje de lágrimas. (editorial Baile del sol)

Extracte d’un llibre

Muntayesrusses, pàg. 22,23

“Bé, doncs, canvio de rotllo definitivament. Parlem del Dimitri.

Per començar, no et desesperis, que ahir vaig tenir  notícies seves. Tal com ho sents! No voldria fer-te mal explicant-ho, però és que és molt fort i penso que ho has de saber. Des que vam acabar l’ESO i va canviar d’escola que no l’havia vist més. Però ahir me’l vaig trobar al Dover. Jo hi havia quedat amb la Raquel per fer deures i berenar. Al final la nena no es va  presentar i ni em va enviar un trist missatget per dir-m’ho. I jo era allà encara esperant-la quan veig que entra ell, i jo que sí que el crido, perquè no emveia. Es va posar vermell com un tomàquet però va venir de seguida cap a la taula on jo era. S’asseu, i comença amb allò típic de què, com va? Què és de la teva vida, ja se sap. I jo, que vols prendre res? i tota la pesca. Em sembla que es va quedar molt tallat. De seguida em va preguntar per tu, no t’ho perdis, era lògic, no? Em sembla que devia pensar: com que tard o d’hora sortirà el tema, més val agafar el toro per les banyes i engaltar-li la pregunta sense miraments. I jo que li contesto que continues a París, tal com ja sap, i que estàs mol tratllada perquè no et diu ni ase ni bèstia. El tio va i es queda mut. Sort que amb aquestes porten el café amb llet i vam tenir un respir, que si no… Ja, diu. És que… (i jo penso, a veure quina excusa s’inventa aquest, ara) és que no val la pena donar-li expectatives, això nostre no té cap futur. Tio, així què? (li etzibo jo) després de quatre anys? tu canvies de sentiments com de camisa? I ell: no m’ho posis més difícil, Fàtima. Torno a Rússia d’aquí a ben poc. Què més vols que et digui? I jo, sense immutar-me: bé, unes vacances no van malament a ningú… però ell va i em planta a la cara: no, les ganes. M’hi quedo, sembla ser que per sempre. 

Sílvia Tarragó

Sílvia Tarragó Castrillón, nascuda a Barcelona, actualment viu a Cabrera de Mar. És llibretera, periodista i escriptora. Va guanyar el premi de Poesia Alella a Maria Oleart 1998 i el premi de Narrativa Juvenil de la Vall d’Uixò 2008.

Bibliografia

La vida vençuda. La Comarcal Edicions 1998.

Rails Escapçats. 7 i mig Editorial, 1998.

Ciutats de l’impossible. Brosquil Edicions 2001.

Estiu immòbil. Ajuntament de Cabrera, 2007.

La veu del roure. Brosquil Edicions, 2009.

Top Fairies 1. Somerset Edebé, 2013.

Top Fairies 2. Aurora Boreal Edebé, 2013.

Temps de llum. Columna 2016 / El tiempo de la luz. Umbriel 2016.

T’ho donaré tot. Columna edicions, 2017

El Amor y la Lectura. Comanegra, 2018

El Obrador de los Prodigios. Espasa, 2019

Extracte d’un llibre

Temps de Llum

[…]En arribar dalt de les escales, una alenada de claror va esvanir la tenebra que ascendia des del pis de sota. L’efecte d’aquell esclat va ser tan intens que va deixar-la immòbil durant uns segons, veient com la multitud seguia el seu camí i les seves figures es retallaven al contrallum com ombres xineses.

Impressionada per aquella visió, va avançar amb timidesa sense deixar de mirar l’enfilall de bombetes que es perdien en l’horitzó de l’Avinguda. A banda i banda del passadís, dues fileres de columnes sostenien el sostre, que constituïa l’epidermis del carrer Pelai, i custodiaven l’entrada a les botigues, ubicades als laterals de la galeria. Encimbellada per sobre dels capitells, una corrua de llums resseguia l’embigat unint cada parell de columnes i creant un joc de miralls que es multiplicava cap al punt de fuga […]

Lali Ribera

Lali Ribera Rodergas, nascuda l’any 1958 a Súria. Actualment, viu a Vilassar de Mar. És Llicenciada en Filologia Catalana, professora de secundària i professora d’estilística i de Narrativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. És poeta. va publicar fins ara tres poemaris, l’últim dels quals (En punt, 2017) està escrit conjuntament amb Núria Pujolàs i Jordi Roig. Va guanyar el premi de poesia Maria Oleart, Alella, 2010.

Bibliografia

Enyors i tornes. La Comarcal Edicions, 2011.

Temp(teig)s. Voliana Edicions, 2014.

A punt. Voliana Edicions, 2017.

Extracte d’un llibre

Mai no és ahir

i l’ara eriça els mots

que llaviegen indecisos

l’espera del demà:

miratge transparent.

Carme Rovira

Carme Rovira Ros, viu a Vilassar de Mar. És poeta i mestre de poesia. Ensenya a escriure poesia a alumnes de diferents centres. El seu gos “invisible” i altres estris, son molt apreciats per un públic entregat al bon humor. Els utilitza com a vehicle conductor de reflexions i raonaments poètics. A Paris 1986, on va viure uns anys, va desenvolupar una tasca voluntària organitzant un taller de poesia per a alumnes de la península. Faules seves van ser representades per alumnes i dirigides per ella en el teatre. En tornar a Catalunya va continuar fent-ho a diverses escoles. Per les escoles de Castell Platja d’Aro segueix impartint anualment tallers poètics en els quals mitjançant objectes: perfums espècies,… Va participar en diferents projectes, grups de treball i seminaris dirigits al professorat per fer de la poesia un art atractiu i a l’abast de l’alumnat català.

Ha rebut diversos premis: primer premi “Nacional de Educaciony Sociedad” atorgat pel “Ministerio de Educación y Ciencia”  a un grup de mestres on el meu treball va ser:la poesia didàctica, Any 1992 Pionera d’un programa de poesia telemàtica dirigida per el professor Joan Valldaura per les escoles rurals dels Pallars Lleida. Llibre de poemes amb proposta pedagògica “Grill grillat”, Tres premis individuals d’ajut a la publicació. Atorgats per el “Departament de Consum de la Generalitat de Catalunya

Bibliografia

Paper Paperam i Paperassa”. Inèdit

Faules Faulines  el Paper i les Joguines”.Inclòs en un llibre pedagògic.

Sostre de somnis” premi convocat per el Forum des femmesMediterranée i l’ institut Català de la Dona.  Inèdit.

“La Menopausa una Etapa de la Vida” llibre per l’Associació de llevadores de Catalunya.

Llibre “Cabrils un gran poble petit”.

Diversos articles i treballs en llibres de texts inclouen els seus poemes.

Llibres per infants: “Rwanda País dels Mil Turons” i la biografia “Madre Teresa de Calcuta”, Producte de les experiències dels meus viatges per missions per gran part del continent Africà fis arribar a Etiòpia, amb la il•lustradora Pilarin Bayés l’any 1986

He realitzat  treballs de poesia didàctica per a nens hospitalitzats a Barcelona. Any 1991

“Fantasia  sense  Barret” llibre editat en català i castellà. Un dels poemes va ser escollit per els alumnes del la “EscuelaNacional d’Idiomas de Madrid” i va ser escenificat en deu llengües.

Llibre de poesia Eròtica. “Entre Llençols, Poemes per la Tauleta de Nit ” tres edicions. El compositor Albert Guinovart ha musicat alguns del poemes.

“Salto de Cama Clavos de Aroma” poesia eròtica.

“Vivències d’una xarnega integrada i altres memòries d’Àfrica” Llibre autobiogràfic editat en castellà i català.

Raquel Gámez

Raquel Gámez Serrano, va néixer a Barcelona. És Graduada en Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya, Graduada en estudis immobiliaris i de la construcció per la Facultat d’Econòmiques de Barcelona i és Tècnica especialista en relacions públiques i administració. Va treballar vuit anys com a cap de vendes en una promotora immobiliària i quatre com a professora experta de la Generalitat de Catalunya en un programa de qualificació professional inicial. En l’actualitat treballa com a educadora social en diferents recursos. L’any 2012 publicà Los versos de Cira, l’any 2014 Els contes guerxats, l’any 2016 A la seva pell (Llibres del Delicte), novel·la finalista del Premi Tuber Melanosporum del Festival Morella Negra com la Trufa, el 2017 Els CIE o la il·legalitat institucional (Llibres del Delicte), i el 2018, No diguis res, novel·la per la qual va guanyar el certàmen València negra 2019. Des de fa tres anys també imparteix cursos d’escriptura creativa i és l’autora del blog EN CLAU DE NEGRE. 

Bibliografia

Los versos de Cira, 2012

Els contes guerxats,  2014

A la seva pell (Llibres del Delicte), 2016

Els CIE o la il·legalitat institucional (Llibres del Delicte), 2017

No diguis res, (Llibres del delicte), 2018

Extracte d’un llibre

Fragment de A la seva pell:

“I si no et visiten, ets tu i la trena, tu i el talego, tu i la presó. Cap esperança en forma de notícia que empenyi les hores del dia a córrer més ràpid. Aquest és un dels llocs on la veritat de fora mor perquè neixi una mentida només entrar. Una mentida que em nega. Els murs empresonen o alliberen consciències segons on siguis dins o fora d’ells. Tot és present. Saps que demà i que tota la resta de dies seran semblants. Però que en sigui conscient no vol dir que no esperi res més. Quina edat tindré quan s’acabi el calvari? Cinquanta-cinc, cinquanta amb sort? Ja no tindré fills. Qui els voldrà tenir amb mi? M’han robat el dret. Què n’he de fer, de tota la vida que tinc entre les mans? Què n’he de fer, de la por i dels ulls de ximple que et deixen després d’haver-te violat l’esperit? I és tanta la desesperança que a de vegades penso que fins i tot és preferible la malaltia. La malaltia en general, com un remei contra la mort, perquè t’avisa, el prepara i fins i tot crea una pietat en la teva persona que ni la voldries, de tanta. Però jo sí que l’exigeixo, la pietat, i només veig els ulls de la jutgessa, inexorables, fugint dels meus perquè havia de sentenciar el que s’afigurava d’ella, perquè era tard i l’estaven esperant a casa, perquè va veure davant d’ella un perdedor i no estava disposada a jugar. Ulls rígids com venciments d’hipoteques innegociables. Jocs de paraules quan la partida de la vida te l’han guanyat.”

Alejandra Campos

Nora Dolaus, viu a Vilassar de Mar. Ha cursat els estudis següents: Batxiller en lletres, Enginyera Informàtica i Llicenciatura en Sistemes. Des de 2012 és advisora de l’Oficina de Projectes Internacionals de la UAB, de projectes competitus de Recerca. Ha portat durant més de 10 anys la coordinació editorial d’empreses editorials especialitzades en edicions de llibres de no ficció, de referència i col·leccionables.S’especialitza en contes, molts d’ells per a nenes i nens de totes les edats. Ha guanyat el premi Sant Jordi 2017 de l’Escola d’Enginyeria, Universitat Autònoma de Barcelona, pel relat “23 segundos”

Bibliografia

“De valor y virtud”, contes que potencien valors com la positivitat, la complicitat, etc.

“De elegir y vivir”, contes i relats que visibilitzen eleccions de vida

“La gota de agua”, conte per a totes les edats que resalta la importància de perseguir els somnis, i del treball en equip, la col.laboració.

Anna Lleonart

Anna Lleonart Miró, Nascuda l’any 1967 a Mataró. Actualment viu a Vilassar de Mar. Té estudis de novel•la, llenguatge literari i tècniques editorials en l’Aula de Lletres i en l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Va guanyar el III Premi Nostromo de novel•la i va ser finalista en el Concurs de “Cuentos de las Cajas de Ahorro Confederadas – XXIX Convocatoria Hucha de Oro”. Va treballar en el món d’informàtica durant uns anys i va abandonar aquesta feina l’any 1989 per dedicar-se a l’escriptura. Va publicar fins ara dues novel·les.

Bibliografia

El fals thriller del carrer d’en Roig, IndexEdita, 2018

Cuaderno de Coyoacán, Index Edita, 2017

Mi marido, su velero y yo, Editorial Juvetund, 1999

Colaboracions a 1918-2018 L’Agricola de Vilassar de Mar SCCL-100 anys de Historia, IndexEdita, 2018

Colaboració a Autenticidad de Fran Chuan, Profit Editorial, 2018.

Extracte d’un llibre

Cuaderno de Coyoacán
Mi cuaderno

“Hay pocas cosas más incitantes para mí que un cuaderno en blanco, limpio, vacío, libre. Un cuaderno como este que, por esas casualidades que suelen ocurrir sobre todo cuando las buscas, encontré ayer en un anaquel de una simpática tienda para turistas en Coyoacán. Me gustan así: con las páginas inmaculadas, sin sombra de cuadrícula ni leves líneas trazadas en horizontal que me encaminen el ánimo. Un cuaderno de páginas blancas es como un poderoso imán de ideas irreverentes, de historias distorsionadas, de estados de ánimo desquiciados. Y presiento que justo ahora más que nunca preciso de un espacio abierto y compasivo, que me acoja en mis miedos y en mis imperdonables dudas. –¿Otro cuaderno? –Se sorprendió Santi cuando me vio con él ante la muchacha de la caja registradora. Y qué le vamos a hacer, si él es así, con esa capacidad pasmosa de sorprenderse de las cosas más previsibles de la vida. ¿Qué puede haber en este mundo más previsible que el hecho de que yo me enamore perdidamente de un cuaderno nada más llegar a una ciudad extraña?”

Assumpta Mercader

Assumpta Mercader Solà, nascuda l’any 1966 a Malgrat de Mar on viu actualment. És diplomada en Treball Social. Ha estudiat a l’Institut del Teatre, als Departaments de Titelles i de Veu, i ha participat en diferents cursos d’art dramàtic. L’any 1995 crea, juntament amb la Lídia Massó, la companyia “L’Espina de la Sardina”. Juntes treballen en un munt de sessions de petit format per a públic infantil i també escrivint contes per encàrrec. A partir del 2002 porta a terme sessions en solitari per a públic infantil i per a adults. I també treballa com a titellaire en el programa de TVE “Los Lunnis”. L’any 2009 posa en marxa, amb Rosa Pou, “Paraules en moviment”, un projecte que vol portar els textos de diversos autors per tot arreu. Aquest any guanya el premi literari Montserrat Roig de Martorelles.

Bibliografia

La dona que somiava mariatxis. Voliana Edicions, 2016

El geni del botí. Anagrama Grup Promotor, 2000. Coescrit amb Lídia Massó.

Un munt de títols de contes per a públic infantil escrits també amb Lídia Massó.

Extracte d’un llibre

La dona que somniava mariaxis

“No tenia ni idea del perquè, però des que s’havia separatla Lluïsa somiava mariatxis. Les primeres vegades només n’apareixien dos o tres. Ella estava asseguda al sofà del menjador, els homes entraven, somreien i tot seguit es posaven a cantar “Allá en el ranchogrande, alládondevivííííía” i ella se’ls escoltava tranquil•lament i atenta, com si tenir mariatxis al menjador fos tan normal com tenir-hi una planta mig difunta” 

Carmina Serra

Carmina Serra Bosch, nascuda l’any 1969 a Sabadell. Actualment, viu a Malgrat de Mar. Té estudis universitaris en pedagogia i treballa en la direcció d’empresa. Des que li van diagnosticar càncer amb pronòstic de molt greu i que va superar, es va dedicar a escriure. El primer llibre que ha publicat narra la seva pròpiaexperiència, una historia real, la protagonista decideix emprendre una llarga aventura de sanació, que la portarà a la selva amazònica  (Perú), amb els natius de la comunitat Xipiva.

Bibliografia

“Desperta’t a la vida” Català. 1ª  Edició setembre del 2016, 2ª  Edició, gener del 2017“Despierta a la vida” Versió castellà. 1ª  Edició, abril del 2017

Extracte d’un llibre

És senzillament la història d’un viatge personal que comença de forma inesperada amb un diagnòstic mèdic i que acaba en un crit d’esperança.  Un viatge personal a través de la meva malaltia i, en definitiva, és també una història d’amor a la vida en la que he volgut dir d’alguna manera que “néixer no és mateix que estar viu”. 

Elisenda Guiu

Elisenda Guiu Pont, nascuda l’any 1974 a Barcelona. Actualment, viu al Masnou. És llicenciada en Periodisme, guionista de televisió i autora de narrativa i teatre. S’ha format en Dramatúrgia a l’Obrador de la Sala Beckett amb J. Sanchis Sinisterra, Carles Batlle, Sergi Belbel o R. Schimmelpfennig. Es dedica al relat teatral i infantil. El text del seu debut teatral va ser seleccionat per la Fundación Sgae per a ser publicat a la col•leccióTetro Autor Exprés, Madrid, 2014.  Anteriorment, el 1994 havia guanyat el premi L’Esparver jove  pel conte “Santa innocència”, publicat per La Magrana. Disposa de diferents propostes de petit format que combinen literatura i teatre.

Bibliografia

Magnetismos (teatre)

Explica’m un conte (teatre). Arola editors, 2015.

El Raïm Inquiet (infantil)

Un superheroiamb poca traça (inf)

– Les eines parlen (infantil)

Altres títols:

El naixement (temes: familia, ideologies, referèndum català). Gènere: comèdia)

Indigestió (temes: acollida refugiats, comactuaoccident. Gènere: drama) 

Extracte d’un llibre

Explica’m un conte

“HOME: D’acord, segurament hi ha pares espantosos, pares incapaços de ser bons pares. Sé que no el conec. Però et conec a tu, Laura. Una mica, si més no. I, francament, em costa d’imaginar que el teu pare no t’estimi”. 

Eva Lleonart

Eva Lleonart Montagut, nascuda a l’any 1971 a Barcelona. Actualment viu a Sant Pol de Mar. És novel•lista i escriptora de relats curts.

Combina la seva vocació per l’escriptura amb la tasca d’ajudar els altres mitjançant tallers d’escriptura terapèutica, coaching i PNL. Imparteix també tallers d’escriptura creativa i dinamitza tallers de lectura.

Ha guanyat premis pels seus relats: “Latín en la iglesia” premi del Periódico de Catalunya 2012, “Desperté en mi cama sin saber dónde estaba” premi del programa El mejor final de la historia (Cadena Ser) 2007, “Experiencias vividas”  premi 7 plomes Mollet del Vallès, 2000 i “Tan iguals i tan diferents” també premi 7 plomes Mollet del Vallès, 2002.

Bibliografia

Miratge (Editorial Voliana) 2014

La vida s’escriu amb minúscules (Editorial Setze vents) 2008

Qué me estás contando (Hijos del Hule) 2007

10 x 10 microrelats (La quàdriga) 2007

Extracte d’un llibre

Miratge

“Sortí de l’aeroport de Calcuta sense saber on anar.

—Al riu. —Van ser les úniques paraules que pronuncià fins arriar a Howrah, el majestuós pont de ferro que creuava el riu Hooghly. Des de la vorera est, el pont més transitat del món es mostrava sumptuós, inundat de persones que el travessven per les calçades laterals i de vehicles per la central.

Les dones, vestides amb saris de colors diferents, portaven al cap la llet i el menjar mentre vigilaven les criatures qeu corrien al seu voltant. A les dues bandes del riu hi havia grans parades de flores grogues, roses, vermelles i blanques. Les mateixes que es veien surant a riu com a record de cossos incinerats.

L’olor fresca es veié substituïda de sobte per la d’espècies que desprenien els cossos bruns en passar al costat d’en Marcel. Tot seguit la ferum de Calcuta el colpejava amb força i després sentia el rastre de flors acabes de tallar.”

Lita Palomera

Lita Palomera Salvador, nascuda l’any 1965 a Mataró on viu actualment. És poeta. Va escriure dos poemaris fins ara, un d’ells encara no està editat.

Bibliografia

7 receptes de cuina i una carta d’amor, Obra autoeditada.

Sinapsi,  poemari no editat

Extracte d’un llibre

Esperant

“Ha preparat el sopar. Avui ha comprat peix i l’ha fet al forn, amb patates i ceba, com a ella li agrada. Ha anat fent temps, ja ha endreçat la cuina i ha parat la taula, però ella no baixa. A la nevera, fa estona que es refreda aquell vinet blanc i afruitat que torna dolça la nit. Decidit a no esperar més, puja les escales i s’acosta silenciós a l’habitació pel passadís. Ella és al lavabo, la porta està entreoberta i no l’ha sentit arribar. Discretament, ell, l’observa: Ella, es desmaquilla sense pressa. Es passa el cotó per la pell del rostre tot dibuixant circuits, recorre les galtes i l’oval mirant-se al mirall, aturant-se en descobrir qualsevol imperfecció que el temps va deixant, potser, un pèl fora el camí de la seva cella…Ell, mirant-la, entra subtilment en la intimitat de cada un dels seus gests. Que ella pugui anar fent, amb el seu tarannà distret, mentre ell es delecta amb la gràcia amb què belluga els dits en tocar-se la cara.Empeny un xic més la porta -Vida (en veu baixa) –el sopar està a punt. Ella, es gira amb la mirada amorosa i li regala un somriure. S’acosta, li posa els braços al coll i li besa els llavis. -Ara baixo, amor meu. Hum, quina olor que fa!”

Margarida Colomer

Margarida Colomer i Rovira, nascuda l’any 1944 a Vilassar de Mar, va viure des de petita a Mataró i més tard es va traslladar a Argentona on viu actualment. Ha estudiat magisteri i és llicenciada en història per la UAB. És professora de ciències socials i historiadora especialitzada en la història contemporània de la comarca del Maresme. Ha estudiat entre altres el moviment cooperatiu i la lluita obrera, especialment la de les dones.

L’octubre del 2003, va guanyar el Premi Memorial Estrella Casas i Costa, atorgat per l’Institut de Ciències Socials d’Educació de la Universitat de Barcelona i la Fundació Estrella Casas i Costa-Manual Parés i Maicas.

Bibliografia

Cooperativisme i Moviment Obrer. Editat per Alta Fulla el 1986.

El Barri Pla d’en Boet. Editat Ed Generalitat de Catalunya, 1995

Guerra Civil i Revolució a Argentona (1936-1939). Ed Aixernador, 1990.

Josep Calvet i Móra. Ed. Ajuntamenr d’Argentona, 1996.

Guerra Civil a Mataró. Ed Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006

Joventuts Socialistes de Catalunya.  Ed Nous Horitzons, 2007.

La Postguerra a Mataró. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013.

Francesc Burniol. El mestre que fou depurat per republicà i catalanista. Ed Voliana Edicions,2015.

També ha participat amb articles en la revista Anthròpos i l’Avenç.

Extracte d’un llibre

Guerra Civil a Mataró, 1936-1939

“A dos quarts de nou del vespre del dia 24 de juliol de 1942, Joan Peiró va ser afusellat al camp de tir de Paterna amb sis cenetistes més. Un amic en va recollir les despulles perquè no fos dipositat a la fossa comuna i el va enterrar en un nínxol que acabava de comprar. Des del 26 de juliol de 1989 les restes reposen en el cementiri de Mataró.” (pàg.292)

Maria Lluisa Picado

Maria Lluisa Picado Silva, Nascuda a València d’Alcántara, Caceres l’any 1951. Viu actualment a Cabrils. Animadora Sociocultural de professió, la seva vida, d’una manera o altra, sempre ha estat lligada al món de la literatura. Durant la seva infància mai va deixar d’escriure relats curts per pura diversió, però no seria fins a l’any 2001 que farà publica la seva vocació quan es va presnetar al certamen “Memòria de Dona”, organitzat per la Diputació de Barcelona amb el seu relat “Ultreya”, sent una de les obres premiada. L’any següent va guanyar el guardó especial al tema tractatamb el seu relat “Dues vides”. Aquests premis li van donar el valor necessari per escriure la seva primera novel·la “María, la frontera y el camino”, seguida de “Camino Negro”. Llegir les novel·les de M. Luisa és viatjar en el temps i descobrir, a través de les vivències dels protagonistes, moments de la història del seu país d’origen.

Bibliografia

María, la frontera y el camino. Editorial Isabel, 2012

Camino Negro. Editorial Isabel, 2015

Extracte d’un llibre

Camino Negro

“Bárbara sintió un nudo en el estómago. Hacía años que no sabía nada de su buena amiga. Habían perdido el contacto después de su boda, a raíz de las huelgas de las minas de carbón en los años 1969- 1970. La verdad es que no lo recordaba muy bien. En Matarrosa del Sil fueron meses de lucha. En toda la cuenca minera y Gaiztarro se mantuvo el pulso con los mineros. Algunos obreros fueron despedidos y su marido fue de los que perdieron su empleo. Al quedarse sin trabajo decidieron emigrar y poco tiempo después, el famoso tren Estrella Galicia, a su paso por Ponferrada los transportó a su nuevo destino: Barcelona. Pero de aquello ya hacía muchos años… 

…/…

Su primer hogar en aquella zona oscura y lluviosa, a su llegada a Matarrosa con sus padres y sus hermanos pequeños, fue una medio casa-medio chabola en un lugar llamado “Los Barracones” muy cerca de las Casas Nuevas. Seguro que habían sido los almacenes de los materiales utilizados para construir el nuevo barrio y que, ante la falta de viviendas y el auge de la inmigración, los habían acondicionado un poco y los alquilaban a las familias que llegaban de distintas zonas.”

Maribel Montero

Maribel Montero Muñoz, nascuda l’any 1958 a Ávila, actualment viu a Pineda de mar. Té estudis de magisteri i de Filologia Hispànica. Es dedica a escriure des de fa uns anys contes, relats i poesia. Però la seva passió és la poesia. Dirigieix tallers literaris, l’últim el va realitzar a Pineda de Mar. Pertany al col•lectiu de poetas “Laberinto de Ariadna” que es reuneix a l’Ateneu Barcelonès. Col·labora amb la revista “Lasdoscastillas.net”

Bibliografia

Los tulipanes son siempre un buen comienzo, novela. Comarcal Edicions, 2013.

Visión nocturna, relatos. Bubok Edicions, 2009.

Ávida vida, poemas. Parnass Ediciones, 2015.

Col•laboració en el llibre “Escritores recónditos”

Extracte d’un llibre

El jardín de las delícias, del poemari “Ávida vida”

Roja

Roja es la existencia del que ama

roja como un sol de mandalas

como una cisterna en llamas

es el vivir

sin anestesia,

tan fuera de la razón las víctimas

… 

Marta Novellas

Marta Novellas Aguirre de Cárcer, nascuda l’any 1955 a Mataró on viu actualment. Té estudis universitaris i experiènca laboral en diversos camps. És novel·lista. Va publicar la seva primera novel·la l’any 2013.

Bibliografia

Una editada “No estás sola”. Editorial Airda, 2013.

Extracte d’un llibre

“Melana y Begoña disfrutaban de unos momentos de intimidad en los que, Melana le confesó su estado de salud y su pronóstico, y se despidió de ella con serenidad y amargura. Begoña había estado a un paso de la muerte y aunque ella si tuvo salida,  podía comprender todas las sensaciones de dolor, de miedo, de incertidumbre que aquejaban a Melana. No había en su conversación palabras de consuelo, pero sí de aliento para que no se dejase caer, para que siguiera disfrutando de la vida hasta el último minuto, para que valorara con satisfacción su paso por ésta, su bagaje y su legado. Si las dos admiraban a muchos autores que jamás conocieron y se sentían herederas de su legado, cuánto más no se sentirían agasajadas con sus recuerdos todas aquellas personas que la habían conocido y querido. Begoña trataba de expresar así su agradecimiento por tanta comprensión, tanta ayuda y tanto amor como había recibido de Melana en los momentos más difíciles de su vida. Su estímulo la ayudó a seguir adelante, su presencia cubría la ausencia de Manuel, su sentido del humor la había ayudado a reírse de sus torpezas y a asumir su nueva situación sin autocompasión ni victimismo.

 Melana escuchaba emocionada las palabras de su amiga. Valorar la propia vida en beneficio de los demás restaba importancia a la muerte, cambiaba su sentido de “ya nunca más” por un “a pesar de todo, para siempre” Esa visión de permanencia, aunque sólo fuera en el recuerdo, borraba la impresión de vacío, de soledad, y abría una esperanza de reencuentro, de “yo iré detrás de ti cuando llegue mi hora”.  Begoña le habló de otros que la habían precedido, sus padres, Jorge, su hijo, su abuela. Si ella vivía con ellos en el corazón, si estaba contenta de que hubieran formado parte de su vida, podía comprender que eso mismo les sucedería a los demás cuando ella faltase.

─Todos formamos parte de una cadena, somos eslabones de esa larga Historia que es la vida y que no sabemos si comenzó antes de llegar a este mundo, ni si continúa después de dejarlo, pero lo que sí sabemos es que hemos creado nexos, nuevos eslabones que permiten esa continuidad─ sentenció Begoña.”

Montse Pellicer

Montse Pellicer i Mateu, nascuda a Girona l’any 1966. Viu actualment a Malgrat de Mar. És mestra d’educació Infantil i poeta. Pertany a l’associació cultural Rimaterrània,  que es proclama moviment cultural i artístic català. Empren la poesia, la música i la pintura per crear esdeveniments amb fins solidaris.

Bibliografia

SOMNIS D’ESCARLATA

ATREVEIX-TE A ENTRAR

DIBUIXANT POEMES llibre compartit

Col•laboracions en molts poemaris conjunts

Atreveix-te a entrar. Neopàtria, 2018

Extracte d’un llibre

Cada obra es un tros de mi, i de tu, del que vulguis veure somiar i ser.

Noemí Bibolas

Noemí Bibolas Alzina, nascuda l’any 1966 a Arenys de Mar on viu actualment. Va estudiar Filosfia i treballa en el món de la premsa i l’edició. És poeta i narradora. Va guanyar el premi Recull de Blanes 2001 pel poemari “No passa res”.

Bibliografia

Poesia:

  • “No passa res”, Pagès Editors, 2002.

Narrativa:

  • Novel•la curta: “I la gent s’hi banya”, Arola Editors, 2012.
  • Narrativa breu (contes): “Un vestit blau a la maleta”, Arola Editors, 2016

Pilar González

Pilar González Agàpito, nascuda l’any 1949 a Mataró on viu actualment. És diplomada en Ciències Socials i mestra. Va escriure i publicar diferents llibres d’història relacionats amb la ciutat de Mataró.

Bibliografia

”La plaça Xica, un petit món”

“Retrats mataronins: Quinze vides, quinze oficis”.

“Riera amunt, Riera avall”

“Fàbriques de Mataró 01”

“Camí Ral. De L’Hotel Suís a L’Havana”

Rosa Tirado

Rosa Tirado Anadón nascuda l’any 1957 a Montalbán (Teruel). Actualment, viu a Mataró. És llicenciada en Folologia Anglesa i professora d’institut. Rep el premi del primer concurs de microrelats de la biblioteca Antoni Comas de Mataró, 2015.

Bibliografia

Participació en diversos llibres de contes de la col•lecció Planeta Lletra

Bookcrossing & Love

No ho podía assegurar amb certesa

Vols veure la mar?

Participació en el llibre de contes del “XX aniversario de la Feria del libro aragonés”.

Relatos con esencia aragonesa.

Extracte d’un llibre

De què estan fets els somnis?

“La nit es va omplir de foc i de llum, de capes negres i roges i del batec ferotge dels tabals. Em vaig afegir a aquella comitiva festiva que havia volgut domesticar les pors i els instints més primitius convertint-los en comparses i traient-los a passejar al carrer.”

Susana Hernández

Susana Hernández nascuda a Barcelona, actualment viu a Alella. Ha estudiat Imatge i So, Integració Social, Investigació Privada i Psicologia a la Universitat de Barcelona. Ha col•laborat en diversos mitjans de comunicació escrits, exercint com a crític musical i redactora d’esports, així com en mitjans radiofònics. És novel·lista especialitzada en la novel·la negra i policíaca. Va guanyar el premi Cubelles Noir 2016 a la millor novel·la negra per «Cuentas pendientes», Premi LeeMisterio 2012 al millor personatge femení Rebeca Santana per “Contra las cuerdas”, el premi Novel·la Curta Sant Adrià 2005, el premi Contradiction de literatura personal 2003 i el premi “Mujeres” Santa Cruz de Tenerife de relat 2001. A més de diversos premis de relat i poesia.

Bibliografia

La Casa Roja (Premi Ciutat de Sant Adrià 2005/ LcLIbros 2013)

La puta que leía a Jack Kerouac (Lesrain 2007/ LClibros 2012)  

Curvas peligrosas (Odisea Editorial 2010)

Contra las cuerdas (Alrevés Editorial 2012) Finalista a la millor novel•la Festival València Negra 2013

Cuentas pendientes (Alrevés Editorial 2015). Nominada a la millor novel•la negra: «Tenerife Noir 2016», «Congreso de Cine y Novela de Salamanca 2016», «Premios Asociación Novelpol 2016».

La Reina del Punk (Ma non troppo, 2018)

La Puta que leía a Jack Kerouac (Literaturas Com Libros, 2018)

Los Miércoles Salvajes (Milenio publicaciones, 2019)

Extracte d’un llibre

Contra las cuerdas

El infierno está en él. La Tierra y el cielo en ninguna parte ” 

Maria Sanplà

Maria Planas Camacho (Maria Sanplà) nascuda l’any 1965 a Vilassar de Dalt on viu actualment. Té estudis en Filologia catalana. És correctora oral i tipográfica de la Generalitat, traductora jurada de la Generalitat, traductora literària i especialista en conferències sobre autors i professora de recursos literaris. Ha guanat l’Accèsit premi novel•la curta a Andorra. Cercle de les Arts i les lletres 2013, amb Totes les pors que ens habiten les mans.

Bibliografia

El silenci de les cases. Ed. Pagès.2017

Extracte d’un llibre

Mai no és ahir

“Segona mort d’en Manel

En Manel va tornar al mas del Revolt després d’haver estat presoner un temps. Va tornar malalt, amb els barrots de ferro de la presó clavats al moll de l’os. Al mas i al poble encara es veien les ferides de tants morts i desapareguts.

El seu fill també era mort, havia mort petit com un cuc .

L’Aurora era al mas quan ell va tornar. Tenia la cara pàl•lida i els ulls enfonsats de pena negra. Els cabells eren més clars de com els recordava ell. L’Aurora també havia vist la mort, diferent de la mort de les trinxeres,  la del seu petit.

L’Aurora i en Manel es van conèixer un dissabte i el diumenge la va besar. La va arrambar a la noguera  vella, prop de la porta del mas. Entre la tartana i el carro. Li va sentir el cos jove bategant amb fúria i desig, els pits rodons i joves contra el seu propi pit. 

Els seus cossos sencers quan eren els dos van viure molt de temps partits. Per això, ara, quan torna en Manel, són novament un de sol.

L’Aurora l’acompanya al lloc de la fusta i el poema. Al costat entre les pedres de greny del marge hi ha enterrat el seu fill-cuc. Li parla del poema, li diu que és un plor de l’ànima. Li parla, li explica, li diu i calla. Calla tres vegades. L’Aurora plora, en Manel plora també; plora pel fill no conegut. S’aturen i miren les estepes, les blanques i les roses.

L’Aurora s’asseu a les pedres, en Manel dret al seu costat se la mira i li acaricia els cabells. Després poc a poc la fa aixecar i l’abraça. Pel camí fins al mas s’agafen les mans. A dintre, a l’entrada, en Manel li arromanga les faldilles i ell es descorda els pantalons. La fa estirar al terra i ell s’hi estira al damunt. L’Aurora toca amb les mans les potes de la taula, en Manel panteixa al seu damunt. Mentre els ulls ploren pel seu fill-cuc. Més tard l’Aurora s’asseu, ell també, al seu costat. En Manel s’adona que no és mort i ha tornat a casa. Que l’Aurora existeix, és a casa i l’estava esperant. També existia un fill, un fill que ell no ha arribat a conèixer. En Manel s’aixeca, ajuda l’Aurora a aixecar-se i l’acompanya al camí del safareig. 

S’asseuen al pedrís mentre llencen pedretes a l’aigua. Tot és silenci en la nit quieta, una pedra toca una granota que rauca fugitiva. 

En Manel pensa en el pas del temps, en la manera d’aturar-lo i arrencar els barrots de ferro del seu cos. La plana gran de la vora el bosc serà casa seva. Al costat  nord de la feixa hi ha un greny de pedra rosa, en fa una cova, només per dormir. Aviat s’hi afegiran dos homes més, veïns. Els homes cuiden en Manel, cada dia més feble. L’Aurora  també el cuida d’amagat tant com pot, però no n’hi ha prou.

No triga a baixar a poble a buscar el metge. Mentre els homes amaguen en Manel a pallissa, el metge arriba. A en Manel els ossos se li tornen de pedra de tant de pes. El cos li bull mentre es glaça per dintre i poc a poc s’ofega. 

—Em sap greu Aurora. Sí l’haguéssim pogut tractar abans… —L’Aurora no diu res. En Manel respira amb dificultat. Quan queden sols  li explica amb deteniment com coïa a vermell roent el ferro que li va servir per esgrafiar a la fusta el poema del fill-cuc. En Manel no diu res, no sap si el sent, té els ulls tancats i aquella nit la febre se l’emporta. L’Aurora sent com se li parteix novament el cos”

Susana Gil

Susana Gil Mico, viu a Sant Andreu de Llavaneres. Va néixer al Poble Nou l’any 1943. Fins als 20 anys, va viure en els pisos de la fàbrica textil “Can Saladrigas”. Va treballar ensenyant tècniques tèxtils, disseny de tapissos, tapissos d’alt disseny i i macramé antic. Ha participat en nombroses exposicions tant en solitari com col·lectives amb els seus alumnes a diferents indrets com Barcelona i Sant Andreu de Llavaneres. També imparteix classes a sant Andreu de Llavaneres. És poeta i novel·lista. El seu vessant d’escriptora comença l’any 2012 amb la publicació de la seva novel·la És poeta i novel·lista: La Cadira Verda. L’obra relata les vivències personals d’aquesta llavanerenca en la fàbrica tèxtil del Poble Nou de Barcelona, Can Saladrigas, actualment reconvertida en una biblioteca municipal.

.A La cadira verda podrem descobrir com era la vida en aquelles colònies, com d’absolut era el control que exercien els amos sobre els treballadors… La novel·la és tot un retrat de la vida de les classes més populars de la Catalunya de mitjans del segle passat. Denúncia i alhora somnis d’una vida millor, construïts en aquella cadira verda del balcó…

Bibliografia

La Cadira verda, edicions? 2012

La Pósima mágica, conjuntament amb Elisa Vazquez. Col·lecció LUCY & PEPÓN, 2014.

L’Estel dels vents, recull de poesia, Edicions la Comarcal 2014.

Rosa M. Isart

Rosa M. Isart, va néixer a Barcelona i actualment viu al Masnou, és documentalista, dramaturga, freelance teatral, auxiliar d´arxiu i biblioteca. És outsider, fa teatre de sentiments, teatre lgtb, investigadora teatral, i té interès pel teatre 1900.

Premi de teatre Joaquim M. Bartrina 2000 (Premis Reus), per Vainilla

Seleccionada per a la fase final (9) del Premi Born de Teatre 2002, amb l’obra No es preocupi (Teatre-Entreacte núm. 52, 2004)

Finalista al Premi Josep Ametller (Premis Recull) de Blanes 2009, amb l’obra (monòleg, per a una actriu i per a una dona trans) Tendències

Bibliografia

2018 febrer L´etrusca (drama) (inèdita)

2017 abril China Girl (teatre breu)

2016 nov Liebe (teatre breu) (inèdit)

2015 set La bola (tragèdia) (inèdita)

2009 des Barri (homenatge a Mercè Lleixà) (inèdita)

2009 abr Roba dura de l´amor (teatre breu, homenatge a Ricard Salvat) (inèdit)

2008 nov La rentadora, la dona, la no amant i l´aigua (teatre breu) (inèdit)

2008 agost Paumanok, en indi la llarga illa (teatre breu per a càstings) (Teatre-Entreacte núm. 78, 2008)

2008 febr Tendències, obra finalista al Premi Josep Ametller (Premis Recull) de Blanes 2009 (Onada Edicions, en preparació any 2010)

2006 agost La carmanyola del dilluns, teatre breu infantil (Teatre-Entreacte núm. 65, 2006)

2006 Pa(r)ís (inèdita), estampa teatral per a Teatro x la Identidad Catalunya 2006

2005 Les mil i una (inèdita), sàtira política

2004 Sabata (ahh!), text teatral breu a partir dels fets de l´11-S als EUA, integrat en una presentació conjunta textual amb els autors Jordi Casanovas i Juan José Oliva amb el nom de Tot allò que ja saps (trobades dramatúrgiques informals a l´AIET)

2004 Benet, venduto, vendetta (inèdita), comèdia teatral

2003 Model C3PO-2003 (teatre breu), publ.dintre del volum Dramaticulària (Arola Editors, 2005, volum 25 de Textos a part), recopilació teatral commemorativa

2002 No es preocupi, (Teatre-Entreacte núm. 52, 2004), obra seleccionada per a la fase final (9) del Premi Born de Teatre 2002; versió íntegra disponible en anglès a la web personal de l´autora

2001 Teresa, exercici teatral breu sobre Santa Teresa de Jesús, contribució per a l´espectacle XXX de La Fura dels Baus estrenat al Teatre Lliure-Sala Fabià Puigserver dintre del Grec´02, am direcció d´Àlex Ollé i Carlös Padrissa

2001 Senyoreta Ella (revista Assaig de Teatre núm. 47, 2005)

2001 Lleons (nom anterior: Aigua, tocat o enfonsat) (inèdita), divertimento per a dues actrius i comparses

2001 El petit arbre (inèdita), teatre infantil

2000 Underground (Sota terra) (inèdita, no considerable)

1998 Vainilla (Arola Editors, Tarragona, 2001), Premi de teatre Joaquim M. Bartrina 2000 (Premis Reus)

Extracte d’un llibre

Senyoreta Ella (Miss She):

ESCENA 11

L’ELLA sola a escena.

ELLA (cridant): Secretària!

Entra la SECRETÀRIA, corrents.

SECRETÀRIA: Sí, senyora?

ELLA: Amor!

SECRETÀRIA: Amor.

ELLA: Ara mateix! Ara mateix! Ara mateix!

SECRETÀRIA: Sí senyora!

La SECRETÀRIA torna corrents amb un gruixut diccionari i l’obre.

SECRETÀRIA: Amor: “Inclinació o afecció profunda envers una persona./Adhesió intensa i desinteressada a una cosa, a uns principis, etc./ Gran desig o interès./ En la filosofia grega, concepte emprat per a expressar l’ordenació jeràrquica, de caràcter còsmic, entre l’inferior , imperfecte, i el superior, perfecte./ En religió, desig que el creient té de conèixer Déu i d’unir-s’hi personalment.”

ELLA: Qui? Qui? Qui?

SECRETÀRIA: Diccionari de la Llengua Catalana.

ELLA: Any? Any? Any?

SECRETÀRIA: Tercera reimpressió, febrer del 1995.

ELLA: Repeteixi, repeteixi!

SECRETÀRIA: Tercera…

ELLA: No, no! La definició!

SECRETÀRIA: “Inclinació o afecció profunda envers una persona.”…

ELLA: Correcte….Segueix!

SECRETÀRIA: “Adhesió intensa i desinteressada a una cosa, a uns principis, etc.”

ELLA: Fals! Diguil’s-hi als putos tios de l’Enciclopèdia que és mentira!

SECRETÀRIA: Senyora?

ELLA (gesticulant molt, exaltada però en el fons vençuda): Diguil’s-hi (Baixa el nivellde llum, queda un únic focus zenital sobre la parlant). Diguil’s-hi que l’Amor no és mai desinteressat. M’ha sentit? Diguil’s-hi! (s’asseu, cansada). Primer, perds el cap per una causa química. Quan notes que la pell s´eriça en contemplar aquella persona, que la lucidesa mental perd l’autocontrol. Quan comproves que en mirar-te al mirall, veus que tens els ulls més lluminosos, com més humits. Quan notes que has perdut una mica la gana, que no menges amb aquell desfici el bistec a les fines herbes que tant t’agradava, que ara tot ho supleixes per xocolata. Perquè és tanta la impaciència i l’ansietat! Diguil’s-hi…Que a les primeres cites, notes com el teu sexe s´obre ràpid i lentament alhora, que no pots explicar-ho. Que notes com regalimes (acariciant-se l’entrecuix) per entre les teves cames per causa d’una excitació tremenda i saborosa… Digui’ls-hi que això és un parèntesi. O un acord de guitarres tristes abans d’una guerra. Una fúnebre despedida… Perquè l´amor no és desinteressat. (Pausa. Se senten uns tristos acords de guitarra, proposem la música The Game is Over, cançó núm. 10 del L.P. Banda sonora del film Leon, música d’Eric Serra, 1´35”). Anem al gra. Secretària, apunti: Que posin al diccionari que l’arquitectura més important que perd un, quan s’enamora, és el poder de decisió. Que prenguin nota que la famosa llibertat perduda no és tan perduda….Que a estones pots tenir-la si es parla i es dialoga. Que apuntin, secretària,….que moltes vegades he caminat sola per camins sense gent sentint que no vivia el camí, el famós camí d’Antonio Machado… Digui’ls-hi que les decisions espontànies i unipersonals han passat a ser confrontacions pacífiques i negociacions. Que he perdut el dret a volar. Queara agafo avions amb pistes i destins concertats…

Rocío Rodriguez

Rocío Rodriguez, viu a Sant Andreu de Llavaneres. És doctora en Antropologia Social. Va realitzar la seva tesi el 2002 en la UB sobre la sodomia durant la inquisició . Es va publicar com a assaig resumit i també en format de novel·la.

Bibliografia

Sodomía  e Inquisición: el miedo al castigo”, assaig. Ushuaia Ediciones  ( 2014)

“El sodomita y la inquisición”, Ushuaia Ediciones  ( 2014)

Extracte d’un llibre

… un día en que se estaban bañando juntos, a Pedro se le resbalaron los calzones y apareció delante de él completamente desnudo… No pudo resistirse ante tal visión y esa fue la primera vez que se unió a un varón… Ese fue el principio de la historia de Gonzalo, que le llevaría a huir de la casa de sus padres y a vivir difíciles y a veces trágicas situaciones en la Corona de Aragón y en Madrid, siempre bajo la negra amenaza de los terribles castigos que la Inquisición imponía a los sodomitas, hasta intentar una nueva vida en la costa de Marruecos. Los hechos históricos que aparecen en esta novela están extraídos del ensayo de la misma autora Sodomía e Inquisición: el miedo al castigo.