Inici Joventut Servei comarcal de joventut

Servei comarcal de joventut

Més recent

Maresmencs i maresmenques al món

😀Guisla

🛫 Canet de Mar

🛬Malawi

✅ Voluntariat

Volunteer for change. L’experiència de la Guisla a Malawi

Hola! Em dic Guisla i soc una jove canetenca de 23 anys que just acaba de retornar a casa després de més d’un any i mig en experiència en dos diferents voluntariats. El primer va ser un voluntariat del Cos Europeu de Solidaritat a Hongria, i el segon, a través d’un dels programes de voluntariat que ofereix la fundació Humana a països del sud global, en el meu cas, a Malawi. Aquesta darrera experiència ha suposat per mi un canvi total en la meva mirada del món, i per això mateix he volgut compartir la meva experiència amb vosaltres.

El programa “Volunteer for change” consta de tres parts: una primera etapa formativa de 3 mesos a Dinamarca, seguida de la participació durant 6 mesos en un dels projectes de l’entitat a Àfrica o l’Índia, i una darrera etapa d’1 mes de retorn a Europa dedicat a la reflexió i sensibilització del projecte de cara al públic. Els tres primers mesos a Dinamarca vaig rebre una formació molt completa en l’àmbit teòric (sobre globalització, economia, pobresa, canvi climàtic…) així com en l’àmbit pràctic (participàvem de les activitats diàries del funcionament de l’escola, apreníem sobre agricultura treballant a l’hort així com se’ns encoratjava la participació en activitats o esdeveniments socials i comunitaris…). Aquí va ser on vaig conèixer la meva companya, la Clara, on vam aprendre a treballar juntes i on vam començar a crear un vincle d’amistat que durant els següents mesos s’acabaria convertint pràcticament en família.

El novembre del 2023 la Clara i jo vam arribar a Malawi amb una gran motxilla a l’esquena plena d’emoció i una miqueta també de dubtes. Ens havien assignat a treballar com a professores en una escola superior que forma joves adults per esdevenir els futurs professors de primària de les zones rurals del país. Jo mai abans havia ensenyat, i fer de professora era una cosa que m’espantava perquè no sabia si en seria capaç. Quan vaig saber, a més, que havia d’ensenyar matemàtiques vaig pensar: com he arribat aquí? Però ja no em podia fer enrere, havia creuat tot un continent per a alguna cosa. Els primers dos mesos van servir-me com a entrenament, vaig aprendre sobre el funcionament i la filosofia de l’escola i, gràcies al suport del professor de matemàtiques, vaig aprendre com organitzar les classes i mantenir l’atenció dels alumnes. Aquesta primera etapa va ser complicada perquè tot i que les condicions de vida al campus eren bones, vam haver de dur a terme un procés d’adaptació molt gran: el menjar (més simple), a la cultura (bastant tradicional), a l’estil i el ritme de vida (molt més lent)… durant un mes ens vam quedar sense electricitat a l’escola i, sense electricitat, tampoc hi havia aigua, per la qual cosa havíem d’anar a buscar aigua al pou cada dia. Vam haver d’aprendre a ser flexibles i a adaptar-nos a la situació, entendre que cada dia les coses podien ser diferents. Més enllà de les classes, l’escola tenia una relació molt estreta amb la gent de les comunitats. Amb els alumnes realitzàvem sovint investigacions on entrevistàvem els locals i creàvem tallers participatius per a ajudar el desenvolupament de les petites poblacions. A l’escola treballàvem a l’hort, plantant verdures que després cuinàvem entre tots o ens manteníem actius jugant a netball, l’esport femení per excel·lència al país. A vegades anàvem a les preescolars i pintàvem algunes escoles o construíem patis d’esbarjo; i totes aquestes sortides em servien no només per a interactuar de manera més propera amb els meus alumnes, sinó que també era una manera de conèixer la realitat de la vida a Malawi, i adonar-me de la gran quantitat de desafiaments que ha d’afrontar el sistema educatiu del país. La taxa d’abandonament escolar és molt alta; embarassos o casaments prematurs, dificultat per a les famílies de comprar el material o els uniformes escolars, necessitat de tenir mans treballant la terra o anant a buscar aigua, les llargues distàncies que els infants han de recórrer cada dia, la creença que les nenes no poden anar a escola quan tenen la menstruació… els motius en són masses.

El gener del 2024, els nostres alumnes van marxar a treballar com a professors de pràctiques a les zones rurals i vam rebre un nou grup d’alumnes. Una de les coses que em va cridar molt l’atenció, ja des que ensenyava matemàtiques, era la dificultat que tenien els meus alumnes per a tenir idees innovadores i creatives i pensar fora de l’establert. El sistema educatiu de Malawi segueix el sistema tradicional britànic, basat a copiar i repetir.

Malawi té moltes necessitats, però el que és segur és que per tal de canviar és necessari fer les coses diferents. És així que vaig decidir canviar-me d’assignatura i començar a ensenyar art, amb el que m’hi sento molt més còmode, però on també vaig trobar l’oportunitat de realitzar amb els alumnes un treball de desenvolupament del pensament crític, l’expressió personal i la creativitat. De manera paral·lela, la Clara va desenvolupar un projecte des de zero per a la creació d’un departament de gènere a l’escola. Havíem estat fent una investigació sobre la vida de les dones malawianes i els reptes que tenen especialment les nenes per completar l’educació bàsica. Parlant amb algunes de les nostres alumnes ens vam adonar que la desigualtat i violència de gènere és el dia a dia de la gran majoria i vam decidir començar amb aquesta feina.

Com ja he mencionat, es tractava d’una iniciativa completament nova pel que no teníem un llibre amb el temari. Basant-nos en una guia de les Nacions Unides sobre recomanacions de temes a tractar per a una bona educació sexual, vam anar creant el currículum. Partíem en desavantatge perquè no coneixíem la cultura i plantar-se davant 120 alumnes per parlar sobre sexualitat va requerir força valor. Però tant la Clara com jo crèiem profundament en el que estàvem fent i setmana per setmana ens encarregàvem de buscar la informació necessària, preparàvem el material a ensenyar, sovint a través de dibuixos, ja que no teníem pantalla, o inventant-nos diferents jocs. Anàvem aprenent també nosaltres a tall de prova i error. Un dels mètodes que vam crear va ser una caixa de preguntes on cada setmana els alumnes podien dipositar en paperets els dubtes o els temes sobre què volien aprendre. D’aquesta manera, no només els servia a ells per a resoldre’ls dubtes que potser per vergonya no s’atrevien a preguntar davant de tothom, sinó que també ens ajudava a nosaltres a l’hora de crear les classes. El sexe és un gran tabú a Malawi, mai abans havien tingut l’espai per a parlar-ne i ens feien moltes preguntes: com et quedes embarassada?, com funciona el cicle menstrual?, què puc fer en cas d’abús per part d’un docent?, què puc fer si no vull tenir sexe amb el meu marit, però m’amenaça de matar-me? Adonar-nos-en com era de necessari el que estàvem fent ens va empènyer a treballar amb tot l’esforç possible. Volunteer for change. L’experiència de la Guisla a Malawi. Marxar va ser difícil. Tenia un sentiment de responsabilitat molt gran cap als meus alumnes i sentia com si els estigués abandonant. Havíem posat un gran esforç en un projecte que tot just començava i no entenia que hagués de marxar quan encara hi havia una necessitat tan gran. L’experiència de Malawi m’ha canviat totalment la perspectiva. He pres consciència de moltes de les coses que jo donava per fet, de l’esforç que qualsevol petit gest requereix i que difícil és canviar les coses. Va ser la primera vegada en què vaig prendre consciència que el color de la meva pell té un valor social, econòmic i polític en el món i que això és terriblement injust. M’he adonat de com de privilegiada soc i he hagut d’aprendre a conviure amb el meu privilegi en un entorn de pobresa extrema. Ha estat una experiència difícil, però que m’ha portat a un creixement personal enorme que m’ha marcat i canviat. I és que quan veus per tu mateixa el que està passant, quan hi estàs implicada de forma personal és molt difícil continuar-ho ignorant. He conegut un país preciós on la seva gent m’hi ha fet sentir sempre benvinguda i segura. Més enllà de la feina, me n’enduc les amistats, la música, els increïbles paisatges i uns records que m’acompanyaran per sempre. I tot i que tornar a casa m’espanta, ara tinc clar que hi ha una necessitat molt gran d’ajuda i que jo puc aportar-hi el meu granet d’arròs.

Publicat al Butlletí de juny de 2024

Maresmencs i maresmenques al món

😀Sergi

🛫 Calella

🛬Anglaterra

✅ Feina

L’Experiència del Sergi treballant a Cambridge

“Soc en Sergi Pedemonte, tinc 30 anys i acabo de tornar a Catalunya després de quasi quatre anys treballant a Cambridge. Ah i soc de Calella! El març del 2019 vaig començar a treballar de traductor a l’hospital de Calella, el meu poble. Malauradament, l’agost del 2020, en plena pandèmia, em van haver d’acomiadar perquè no hi havia prou feina. Ho vaig entendre perfectament. La meva parella, amb qui tot just no feia ni mig any que sortíem junts, ja estava vivint a l’estranger. De fet, feia un parell d’anys que ja hi vivia, però en una de les escapades que va fer a Calella vam començar una relació que encara dura. Prendre la decisió de marxar cap allà va ser fàcil. Ella tenia una bona feina i jo estava a l’atur. A més, l’1 de gener del 2021 entrava en vigor el Brexit. És a dir, entrar al Regne Unit passava a ser molt més complicat, així que a l’octubre del 2020 vaig anar cap allà.

L’inici de la meva etapa allà, però, no va ser tan fàcil. D’un dia per l’altre, sobretot de dilluns a divendres, em vaig veure sol en una habitació d’una casa compartida en un país que plovia dia sí, dia també. Acostumar-se al menjar d’allà tampoc va ser gaire agradable, però com a mínim l’idioma no era una barrera per mi. En un sentit econòmic, marxar a viure al Regne Unit no va ser tan asfixiant. Com que entre la meva parella i jo no sumàvem 2 sous mínims, teníem dret a cobrar el que allà anomenen Universal Credit. Per exemple, si a la meva parella li faltaven £400 (uns 450€) per arribar al sou mínim multiplicat per dos, cada mes rebíem una ajuda de £400. El meu dia a dia consistia a tirar currículums. Vaig tenir un parell o tres d’entrevistes que no em van acabar de fer el pes i, durant les vacances de Nadal, justament quan estava a Calella passant uns dies, em van fer saber que havia estat l’escollit per treballar a mitja jornada de recepcionista a una clínica mèdica. No era la feina dels meus somnis, però vaig acceptar confiant que a base d’esforç i feina ben feta podria anar ascendint o trobant quelcom millor. Així doncs, el gener del 2021 vaig començar a mitja jornada de recepcionista a The Red House Surgery, tot i que de recepcionista en tenia poc. Bàsicament consistia a agafar trucades i programar visites. Per millorar l’idioma era complicat trobar una feina millor, així que estava content. Al cap de poc més d’un parell de mesos em van oferir fer unes hores a administració, per així fer jornada completa. Vaig acceptar i a l’abril em van oferir passar a formar part només del departament d’administració. He de reconèixer que al principi feia una mica de ‘vertigen’, ja que tot just feia 4 mesos que havia començat a la clínica, i ja havia d’estar preparat per donar resposta a qualsevol pregunta que em fessin els meus antics companys de recepció. L’alegria i l’orgull a la feina, però, no era complet. No ho podia celebrar amb la família perquè aleshores encara no estava permès viatjar a causa del coronavirus. No existien ni les vacunes, encara. No va ser fins a mitjans d’agost que vam poder venir a passar uns dies de vacances a Calella i, això, per un noi familiar com jo, va ser dur. Això no vol dir, en cap cas, que m’avorrís. No es podia sortir del país, sí, però el podies recórrer de dalt a baix. I així ho vam fer al llarg d’aquests quatre anys. Una de les escapades que mai oblidaré va ser al Lake District, un parc natural al nord de Manchester. Excursions per la muntanya, natura, tranquil·litat i uns paisatges espectaculars.

No sé si és perquè tinc certa debilitat per haver-hi viscut, però realment considero que el Regne Unit és un país molt infravalorat sobretot pel que fa a destinacions turístiques. El Peak District (un parc natural al sud-est de Manchester) també és molt bonic, així com Bath, a l’oest d’Anglaterra, Cardiff o Edimburg. I Londres és una ciutat espectacular que mai te’n cansaries d’anar-hi per tot el que ofereix. Cambridge està a només 40 minuts en tren i ha estat tot un luxe tenir-la tan a prop.

Sense adonar-me’n, els mesos van anar passant i ja feia 3 anys que vivia fora. A la feina continuava igual de bé i, d’un dia per l’altre, a l’estiu del 2023, la meva cap ens va dir que estava embarassada. En un primer moment, evidentment, me’n vaig alegrar. Després, ja pensant en com podia afectar això a la feina, era inevitable pensar en qui la substituiria…

I, efectivament, al cap d’uns mesos, tots els treballadors de la clínica vam rebre un mail de la directora general fent-nos saber que la cap d’administració s’agafava la baixa per maternitat. Normalment, per política d’empresa, sempre s’intenta fer una promoció interna per qualsevol càrrec, així que vaig ‘aplicar’ per ser el nou cap d’administració. Creia que era el meu següent pas a la meva carrera professional. Al cap de poques setmanes va començar el procés de selecció. Vaig haver d’omplir un formulari i, un cop entregat, em van comunicar que passava a la segona fase per la vacant. Em va sorprendre, ja que un dels requisits indispensables era tenir experiència com a manager, com ho diuen ells. Així i tot, confiava en el fet que ningú dels que es presentaven en tinguessin.

La il·lusió de continuar progressant, laboralment parlant, es va esfumar al cap d’uns dies. La directora general em va cridar al seu despatx i em va dir que, sentint-ho molt, havien de buscar a algú extern que tingués experiència. La clínica no es podia permetre formar-me a mi com a manager, pujar a un recepcionista a administració (i formar-lo) i buscar a un nou recepcionista (i formar-lo també, és clar). El famós Brexit, que tan bé me n’havia anat al principi per trobar feina i poder anar ascendint a la clínica, ara se’m girava en contra.

Reflexionant, vaig adonar-me que potser era moment de posar punt final a l’etapa de viure a l’estranger i tornar a casa. Havien estat quatre anys genials, però, al cap i a la fi, estava vivint en una habitació d’una casa compartida (espectacular, tot sigui dit) lluny de casa i sense opció a progressar a la feina. La situació de la meva parella era molt semblant, així que ens vam posar d’acord fàcil i el 31 de març de 2023 vam posar punt final a la nostra aventura anglesa. Vam fer un viatge per les Highlands a Escòcia per acomiadar el país i, sens dubte, és un viatge que mai oblidarem. Sens dubte, aquesta ha estat una experiència molt beneficiosa. No només per millorar l’idioma, sinó pel creixement professional i personal. Quan vius a l’estranger, no hi ha més remei que espavilar-te i trobar la solució als problemes que van sorgint en el dia a dia. És cert que hi ha moments que trobes a faltar a la família i els amics, però si tens clar que viure a l’estranger vols que només sigui una etapa i prou, res indefinit, l’experiència és més que recomanable.”

Publicat al Butlletí de juliol de 2024

Maresmencs i maresmenques al món

😀Manel

🛫 Mataró

🛬Alemània

✅ Estudis

ERASMUS A STUTTGART, l’experiència del Manel

Durant la meva etapa universitària, sempre vaig tenir clar que volia viure l’experiència Erasmus en algún moment. El primer cop que vaig sol·licitar aquesta beca va ser durant el 2n any de carrera, per marxar a 3r, però no ho vaig acabar de veure clar i, un cop em van assignar la plaça, vaig decidir no acceptar-la. L’any següent, vaig tornar a fer la sol·licitud per anar-me el primer semestre de l’últim any de carrera, i aquest cop sí vaig acceptar. Em vaig posar molt content perquè em van assignar la meva primera opció (Hamburg, Alemanya), però, al cap d’uns mesos, de sobte, la universitat va fer un canvi d’última hora en el seu pla d’estudis, fent que fos obligatori tenir un C1 d’alemany per poder matricular-se (el nivell que m’havien demanat en un principi era un B2 d’anglès). Davant d’aquest contratemps, vaig haver de demanar un canvi de localització i fer una nova tria d’entre les universitats que encara tenien obert el període d’admissió. Pel que em van dir a l’Oficina de Relacions Internacionals de la meva universitat, l’opció més semblant a Hamburgo era Stuttgart, una altra ciutat alemana no tan coneguda, així que em vaig decantar per ella. Després de passar per tota la burocràcia prèvia (m’agradaria donar algun consell d’aquest pas, però sincerament no recordo absolutament res, només puc dir que si jo vaig ser capaç de fer-ho, tothom pot), la meva aventura, oficialment, va donar tret de sortida. L’1 d’octubre de 2022, els meus pares em van acompanyar a l’aeroport i tot va començar.

Primers dies

Les primeres setmanes van ser una barreja de sensacions una pèl estranya. Els meus dies consistien en un no parar d’activitats organitzades per la universitat: jornades de benvinguda, barbacoes, visites al Wasen (la fira de Stuttgart, una mena d’Oktoberfest), festes diverses (la pròpia universitat organitzava la Kückennacht, una festa de benvinguda dins del campus), excursions (encara que no us ho cregueu, una d’elles va ser a l’IKEA), visites guiades per la ciutat… Tota aquesta voràgine succeïa al mateix temps que jo encara em trobava al meu període d’adaptació, cosa que resultava una mica contraprodüent. Encara recordo una conversació que vaig tenir amb uns companys, tornant de la Wasen cap a la residència, que representa a la perfecció l’essència d’aquest període. Mentre comentavem qualsevol tonteria sobre la nit, de sobte, un d’ells, va dir: “no teniu la sensació de que esteu de viatge i de que en algun moment tornareu a casa?”. Crec, justament que, en aquest comentari, es troba la clau de com et sents els primers dies.

Penso que és important ser conscient d’aquest període d’adaptació i acceptar-lo. Existeix la idea generalitzada de que el període d’adpatació de l’ésser humà a qualsevol situació sempre és de 21 dies, i per aquest motiu, amb un amic sempre feiem la broma de que al dia 21 ja ens sentiriem com a casa. Tot i que no recordo a ciència certa si va ser exactament aquell dia quan vaig donar per finalitzat el meu període d’adaptació, sí que diría que, per a mí, és el temps que, com a mínim, has de donar-te a tu mateix abans de començar a sentir l’habitació de la residència com casa teva.

La residència

Cal dir que, en el meu cas, el tema de la residència va ser completament gestionat per la universitat d’allà, de manera que, un cop em van acceptar, em van assignar directament la residència. Per a mí, el millor de la residència, a part de la ubicació (tenia un supermercat gegant al costat i la universitat a 20 minuts en metro), va ser el fet de poder viure amb els teus amics en un mateix edifici. Ens veiem cada dia i fer plans i coordinar-nos era d’allò més senzill. Era molt recurrent anar d’un pis a un altre, fer prèvies o sopars als pisos dels teus amics, etc. Ara bé, “no todo es oro lo que reluce”, doncs algunes parts de la meva experiència amb la residència no van ser tan positives. Per començar, he de dir que la meva relació amb els meus companys de pis va ser bastant freda, pràcticament no vaig saber res de la vida d’ells durant tots els mesos que vaig viure allà i, fins i tot, va haver-hi un amb el qual no vaig tenir molt bona relació (per sort va marxar als dos mesos). També eren freqüents els problemes amb els electrodomèstics: vam estar bastant de temps sense que el congelador funcionés bé, sovint les rentadores de l’edifici s’espatllaven…

La universitat

La Universitat a la qual vaig assistir era la Hochschule der Medien (HdM), un centre especialitzat en l’estudi dels mitjans en totes les seves vessants. El que destaco més positivament de la universitat és el seu campus gegant i les seves instal·lacions. Especialment a mí, que venia d’una facultat molt petita a Barcelona, em va impressionar molt positivament aquest aspecte. També destaco la facilitat per comunicar-te amb el personal de la universitat, especialment amb les noies de l’ESN, que eren les que organitzaven tot el tema de les activitats, excursions, viatges, festes… També valoro positivament el “buddy programme”, en el qual se t’assigna una persona estudiant de la universitat com a “buddy” o “mentor” per ajudar-te en el període d’adaptació a la universitat i al país. Com a consell, això sí, us diria que, si voleu fer un Erasmus, us mireu molt bé el pla d’estudis per no emportar-vos decepcions… Les meves assignatures s’agrupaven en packs o itineraris anomenats “minors”. El “minor” que jo vaig escollir es deia “Media Creation and Management”, però diguem que hi havia molta part de “Management” i poca de “Creation”, de manera que la majoria d’assignatures que em va tocar cursar eren d’empresa, economia, emprenedoria… En resum, disciplines de les qual no en tenia ni idea i que, com a estudiant de Comunicació Audiovisual, tampoc m’interessaven gaire.

Balanç final

Per fer un balanç final, he decidit fer una petita llista a mode de resum dels pros i els contres de la meva experiència:

Pros:

Vaig adquirir un nivell d’independència i una capacitat de resoldre problemes per mi mateix que mai hauria aconseguit de cap altra manera. Crec que cap cosa et prepara més a treure’t les castanyes del foc que viure sol a un altre país.

Vaig conèixer gent que no hauria pogut conèixer mai. De fet, a dia d’avui, encara conservo algunes de les amistats. Sense anar més lluny, l’estiu passat vaig passar una setmana a Nàpols, a casa d’un dels millors amics que vaig fer durant l’Erasmus.

Es tracta d’una situació excepcional a la vida, que et permet fer coses que no pots fer amb tanta facilitat (per norma general) en el teu dia a dia, com per exemple, fer viatges freqüents amb els teus amics.

Contres:

Com que vaig fer l’Erasmus a 4t, l’últim any d’universitat, vaig decidir fer la meva estada durant el primer semestre, fet que va comportar, a parer meu, bastants inconvenients. El pitjor d’ells va ser el mal temps. També em va dificultar una mica posar-me al dia amb el TFG, ja que em vaig desentendre d’ell totalment i, al tornar, vaig haver de posar-me les

piles (tot i que això ja depèn de la capacitat d’organització de cadascú). També vaig haver de tornar a casa per Nadal, fet que, sento, que em va tallar una mica l’experiència. Així doncs, si podeu escollir, us recomanaria, si voleu fer un Erasmus, que us aneu el segon semestre!

Com ja he dit abans, la ciutat (Stuttgart), no va ser al 100% del meu gust, però això és un tema totalment subjectiu. Cadascú decideix què és el que vol a l’hora d’escollir destinació Erasmus i cada persona té opinions diferents sobre la mateixa ciutat (conec gent a la que li va encantar Stuttgart!)

Per finalitzar, l’últim aspecte negatiu del meu Erasmus va ser, com he comentat abans, la residència. Aquest aspecte depèn totalment de l’atzar, ja que una de les meves amigues, per exemple, va tenir molta sort amb els seus companys de pis i eren com una familia (de fet, vaig arribar a tenir més relació amb els seus companys que amb els meus).

Tot i les coses negatives que hagi pogut escriure, el record que tinc de l’experiència és totalment positiu! Així que, si estàs pensant en fer una estada a l’estranger, et puc confirmar que sempre és un encert (fins i tot quan la cosa no surt ben bé com t’esperaves)!

Publicat al Butlletí d’abril de 2024

El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme marxa de vacances amb els deures fets

Les assessories en mobilitat internacional es prenen un descans el mes d’agost per tornar al setembre amb les piles renovades i amb el calendari i horaris habituals.

Aquest és un servei on el jovent interessat en viatjar a l’estranger per ampliar estudis, trobar una feina o realitzar activitats solidàries o col·laboratives pot trobar informació sobre l’ampli ventall d’alternatives que hi ha al seu abast, així com assessorament personalitzat a partir de la seva situació i inquietuds personals.

En els darrers 5 mesos (entre febrer i juliol) el Servei ha fet més de 80 asssessories presencials i virtuals a Vilassar de Mar, Mataró, Calella i el Masnou. En aquestes trobades individuals, les professionals ajuden el jovent a acotar i concretar el seu projecte de mobilitat internacional posant en sintonia els seus interessos i les alternatives que hi ha actives.

A banda de les assessories, el Servei també ofereix tallers a instituts per donar a conèixer a l’alumnat les oportunitats que ofereix la mobilitat internacional. En els darrers 5 mesos se n’han fet 55 a centres docents de Vilassar de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Mataró i Calella i als equipaments juvenils Espai Jove de Tiana i Mataró Jove.

En aquestes sessions s’aporta una visió àmplia sobre les diferents alternatives que té el jovent a l’hora de plantejar-se fer una estada a l’estranger en les seves diferents facetes: voluntariat, estudis, treball o turisme alternatiu.

A més d’aquest contacte directe amb les persones que volen viure una experiència a l’estranger, el servei de Mobilitat Internacional Jove que coordina el Consell Comarcal també té com a objectiu formar els i les professionals de la comarca que treballen amb joves.

Entre maig i juliol s’han fet 10 trobades individuals amb les referents de joventut dels 20 ajuntaments que formen part del servei (Alella, Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Mataró, Òrrius, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar). L’objectiu és conèixer el perfil de joves amb els que es treballa, els programes i projectes que estan portant a terme, aterrar accions de projecció internacional i generar sincronies per tal que el servei de Mobilitat Internacional arribi al màxim de joves del Maresme.

Aquest també va ser l’objectiu de la formació d’acollida que es va fer a Calella amb la participació de 6 professionals dels ajuntaments d’Argentona, Calella, Canet de Mar i Vilassar de Dalt.

Com funciona el servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme?

El nou mapa de les festes del Maresme incorpora opcions de transport públic i informació per gaudir-les d’una manera lliure i saludable

El Mapa de Festes del Maresme que ofereix l’Oficina Jove com a guia perquè el jovent de la comarca conegui tota l’oferta que té al seu abast s’ha renovat i ho ha fet -tant a nivell d’imatge com de continguts- sota la premissa que les fetes són per gaudir-les lliurament i d’una forma saludable.

Aquest és un recurs que forma part de la iniciativa El Maresme en Mapes, un recull d’informació temàtica geolocalitzada per facilitar l’accés del jovent a l’oferta formativa, ocupacional, serveis municipals…. que té al seu entorn.

El Mapa de Festes del Maresme respon a la necessitat de tenir, en un mateix recurs, informació actualitzada de totes les festes que se celebren a la comarca, identificant, geolocalitzant i posant al calendari la programació dels 30 municipis del Maresme.

La nova forma de visualització del mapa ordena totes les festes que se celebren durant l’any (tant Festes Majors com autogestionades) de manera cronològica, agrupant-les per l’estació de l’any en què se celebren. S’ha procurat tenir cura en l’apartat visual, fent accessibles els recursos i materials existents de totes les festes (cartells, vídeos, programes de mà…). 

Com a novetat, també s’hi han incorporat les festes majors que no apareixien a l’anterior versió. També fa un pas endavant facilitant informació de com arribar-hi en transport públic, una forma més sostenible i més segura de començar i acabar bé la festa.

I per gaudir-hi plenament, dues indicacions: “la prudència mola” i “respecta’t, fes-te respectar i respecta! en clara referència a la gestió de riscos i dels plaers en els consums d’alcohol i altres drogues i en les relacions en l’espai de festa.

Curs d’especialització en el lleure – Sant Cebrià de Vallalta

L’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta torna a organitzar aquest estiu uns mòduls formatius presencials i gratuïts destinats a persones en situació d’atur de 16 a 29 anys i de 45 a 60 anys.

Seran mòduls formatius d’unes 30 hores aproximadament i els i les participants poden fer-los tots quatre o els que més s’adaptin a les seves necessitats:

  • Curs premonitor/a. De l’1 al 5 de juliol de 9 a 14 h.
  • Curs monitor/a de menjador. Del 8 al 12 de juliol de 9 a 15 h.
  • Curs vetllador/a escolar. Del 15 al 19 de juliol. De 9 a 15 h.
  • Curs monitor/a de transport escolar. Del 22 al 25 de juliol. De 9 a 14 h.

Els cursos, un per setmana, es realitzaran al Punt Jove, al carrer 1 d’Octubre de 2017, 2.

Inscriu-te presencialment al Punt Jove de dilluns a divendres, excepte el dijous, o al link de la bio de l’Instagram @puntjovesantcebria, o des de la web municipal.

Per a més informació envia un correu a cursos.orientactiva@gmail.com o a info.orientactiva@gmail.com o truca al 722 18 18 49 o al 623 29 61 32.

INSCRIPCIONS

 

Curs d’especialització en el lleure – El Masnou

El Masnou torna a organitzar aquest estiu el curs d’especialització en el lleure gratuït destinat a persones en situació d’atur de 16 a 29 anys.

Seran mòduls formatius d’unes 30 hores aproximadament i els i les participants poden fer-los tots quatre o els que més s’adaptin a les seves necessitats:

  • Curs premonitor/a. De l’1 al 5 de juliol de 9 a 14 h.
  • Curs monitor/a de menjador. Del 8 al 12 de juliol de 9 a 15 h.
  • Curs vetllador/a escolar. Del 15 al 19 de juliol. De 9 a 15 h.
  • Curs monitor/a de transport escolar. Del 22 al 25 de juliol. De 9 a 14 h.

Els cursos, un per setmana, es realitzaran C/ Itàlia 50, El Masnou

INSCRIPCIONS

 

Curs de Monitor/a de lleure – El Masnou

Curs intensiu de monitor/a de lleure GRATUÏT en El Masnou! Destinat a persones en atur de 18 a 29 anys.

INSCRIPCIONS

 

Els municipis de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera es doten d’un Pla per prevenir els usos problemàtics de drogues i pantalles entre el jovent

Els municipis de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera a través del servei intermunicipal LA RULA , sota la coordinació del Consell Comarcal del Maresme, fan una aposta per l’abordatge de la promoció de la salut i el benestar d’adolescents i joves a través, principalment, d’accions de prevenció en l’àmbit educatiu, comunitari i de lleure i oci en aquests 4 municipis.

La RULA ha donat un nou pas dotant aquests 4 municipis d’un Pla de prevenció dels usos problemàtics de drogues i pantalles. El Pla, que s’ha presentat avui a Calella, parteix d’una diagnosi, que entre d’altres fonts d’informació, s’ha fet a partir d’entrevistes a la població jove i grups de discussió que apunten, per exemple, que l’inici de consum d’alcohol se situa als 13,5 anys i el de marihuana entre els 14-15 anys i que l’ús de tranquilitzants i del “vaper” està augmentant entre la gent jove, sobretot als instituts.

Pel que fa a l’ús de pantalles, el treball fet a partir d’una mostra de 1.435 alumnes de 1er, 2n, 3er i 4t d’ESO de les quatre poblacions mostra que el 96,7% utilitza les xarxes socials per comunicar-se amb amics, el 90,6% per comunicar-se amb familiars, el 89,9% per buscar informació i un 67,7% per jugar online. Tot i que el 72% de joves enquestats no ha jugat mai diners, els que sí ho han fet es van iniciar en aquestes prèctiques quan tenien 10 anys.

A partir d’aquest treball prospectiu, el Pla de prevenció dels usos problemàtics de drogues i pantalles, que vol ser una eina dinàmica que s’adapti als constants canvis socials, marca 16 objectius emmarcats en 4 eixos estratègics, així com la implementació de 54 actuacions fins a 2027. Totes elles tenen com a fil conductor la prevenció en els seus quatre nivells: prevenció universal (adreçada a la població en general i desenvolupada principalment en el marc escolar, en el de les famílies i en el del lleure; prevenció selectiva (dirigida a grups de risc o subgrups més vulnerables de la població general que estan sotmesos a factors de risc associats al consum de drogues i pantalles); prevenció indicada (dirigida a aquelles persones que ja han iniciat el consum i presenten signes inicials de problemes associats al consum de substàncies i consum d’usos abusius de mòbil, jocs… i problemes de conducta) i prevenció determinada (adreçada als grups de consumidors amb diagnòstic de drogodependència i addicció i/o altres trastorns de salut relacionats).

Els eixos i objectius en els quals s’emmarquen les 54 actuacions són els següents:

EIX 1: COORDINACIÓ, PLANIFICACIÓ I DIFUSIÓ
Aquest eix proposa i desenvolupa la creació de mecanismes de gestió, planificació i avaluació coordinada de les accions en matèria de drogues i pantalles. Alhora garanteix que el propi Pla s’estableixi i es visibilitzi com un referent en l’assessorament per la població del municipi. Es proposen 10 accions per assolir els 3 objectius vinculats a aquest eix:
1- Mantenir l’estratègia comunitària coordinada en l’abordatge dels usos de drogues, pantalles i la promoció dels hàbits saludables.
2- Difondre el Pla i les seves accions a les professionals del territori.
3- Posar en marxa el Grup motor del Pla.

EIX 2: PREVENCIÓ I GESTIÓ DE RISCOS I PLAERS
Des de la premissa que l’activitat preventiva s’ha de contemplar de forma transversal als diversos àmbits d’actuació (familiar, educatiu, comunitari, i de l’oci i el temps de lleure…) i des de la perspectiva de promoció de la salut i de foment d’actituds i d’hàbits saludables, aquest eix aborda, a través de les 18 accions que s’hi recullen, les intervencions centrades en la informació, la prevenció i l’assessorament a partir de les especificitats de cadascun d’ells.
4- Articular i consolidar la tasca de la Rula com a òrgan tècnic del Pla.
5- Oferir assessorament i seguiment adreçat a joves i a famílies respecte als usos de drogues i pantalles.
6- Informar sobre els usos de drogues i pantalles, i altres conductes relacionades, per fer-ne un ús més responsable per la pròpia salut i la dels altres.
7- Explorar estratègies per aproximar-se a les famílies.
8- Fomentar un oci més plaent incentivant la participació de les joves.

EIX 3: DETECCIÓ, INTERVENCIÓ I SEGUIMENT
Un dels aspectes fonamentals del Pla és el de garantir una atenció integral i de qualitat, adaptada a les necessitats de les persones consumidores o amb altres circumstàncies, per a la qual cosa és indispensable l’existència de mecanismes de detecció, atenció i derivació eficaços entre serveis i recursos. L’abordatge comunitari de les intervencions es tracta de forma específica en aquest eix, que es desplega a través d’11 actuacions amb els objectius de:
9- Apropar els diferents dispositius socials i sanitaris a la població en general.
10- Reforçar les Taules preventives municipals.
11- Abordar els usos de drogues i pantalles de forma comunitària.
12- Promoure la implementació del Programa d’Alternatives a la Sanció Administrativa (ASA) de manera comuna als 4 municipis del Pla.

EIX 4: FORMACIÓ
En tant que la formació i la informació continuada dels i les agents socials que intervenen en els diferents àmbits és clau per a proveir-los de les habilitats i competències necessàries a l’hora de prevenir, detectar i intervenir en casos de consum de substàncies o d’usos problemàtics de pantalles, s’ha valorat important donar un pes rellevant a les accions formatives que s’impulsin des del Pla agrupant-les sota un mateix eix. Un total de 13 accions estan incorporades en aquest eix que plateja aquests objectius:
13- Oferir formació als i les agents socioeducatives del territori que participin en la detecció, la prevenció, la intervenció o l’assessorament en relació amb els usos de drogues i pantalles.
14- Elaborar estratègies per fomentar una dispensació responsable d’alcohol.
15- Oferir formació a l’àmbit educatiu.
16- Formar a agents de salut per facilitar l’acció preventiva dins el grup d’iguals.

El Pla que s’ha realitzat amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona, esdevé el full de ruta en matèria de prevenció dels ajuntaments de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera, en els àmbits de drogues i pantalles i la Rula serà l’òrgan tècnic per al seu desplegament. Amb l’acte d’avui, s’inicia el camí més públic d’aquest pla amb la intenció que l’abordatge comunitari que proposa per treballar la prevenció sigui una realitat i que mica en mica la mirada compartida pels agents que intervenen en la prevenció dels consums problemàtics de drogues i pantalles es realitzi des de la gestió dels riscos i dels plaers.

Ajuts de 15.876 euros a joves que hagin iniciat una activitat econòmica o professional

REQUISITS I SOL.LICITUD DE L’AJUT



MODEL DE SOL·LICITUD DE LA TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA


Fins a les 14 hores del 15 de juliol es poden sol·licitar els ajuts que atorga el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat a les persones joves que inicien una activitat econòmica o professional com a persones treballadores autònomes amb l’objectiu de facilitar el manteniment del seu projecte d’emprenedoria a llarg termini.

La convocatòria d’aquest any especifica que poden sol·licitar l’ajut les persones d’entre 18 i 29 anys que hagin iniciat una activitat econòmica i estiguin donats d’alta al registre del programa de Garantia Juvenil en situació “inscrit beneficiari”. A més, cal acreditar un percentatge mínim d’ingressos i mantenir l’activitat econòmica o professional per la qual s’ha sol.licitat l’ajut un mínim de 18 mesos de manera ininterrompuda.

També cal que durant aquest temps, portin a terme amb aprofitament una acció de caràcter formatiu o de suport que contribueixi a millorar la gestió del negoci o estigui relacionada directament amb l’activitat econòmica o professional que estiguin duent a terme.

Les persones que reuneixin tots els requisits rebran un ajut de 15.876 euros.

Igual que en anteriors convocatòries, el Consell Comarcal assessora els joves maresmencs en la presentació de la sol·licitud.

Veure'n més
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats