Inici Documents MMN_VilassarMar

Maresmencs i maresmenques al mĂłn


😀Marta i Marc

đŸ›«Vilassar de Mar

🛬Alemanya

✅Intercanvi

â†ȘMENÚ


La Marta i en Marc participen en el primer intercanvi juvenil Create’n’Share a Alemanya

Desembre 2013


Aprofitant la bona notĂ­cia de l’aprovaciĂł de l’intercanvi Juvenil al Maresme pel mĂ©s d’Abril, recuperem d’experiĂšncies de la Marta i en Marc que van participar al primer intercanvi Create’n’Share el darrer Juliol a Alemanya.

“Aquesta experiĂšncia ha estat com una tempesta d’estiu. Tot ha tingut lloc de forma rĂ pida i intensa; en pocs dies he quedat amarada. Ara mateix puc sentir com tot reviu amb la mateixa força amb quĂš m’ha colpejat. Ha passat a formar part de mi. NomĂ©s he de tancar els ulls, ser conscient que respiro i escoltar com dins meu segueix plovent. Estic impregnada de la personalitat de tots aquells amb qui he compartit aquest trosset de vida tan gran. He aprĂšs dels altres, de mi mateixa, sobre els altres i sobre mi. A mĂ©s, un intercanvi d’aquesta mena Ă©s una de les formes mĂ©s interessants d’augmentar el bagatge que ens fa moure tal i com ho fem: amb energia, voluntat, empatia
 No me’n despendrĂ© fĂ cilment. He pogut observar com persones tan diferents hem aconseguit conviure i crear una sola unitat. He aprĂšs de les rareses dels altres i de la seva forma d’escrutar el mĂłn. I aixĂČ em fa crĂ©ixer, em fa mĂ©s crĂ­tica, tolerant i respectuosa. DesprĂ©s de la tempesta sempre arriba la calma. Ara, amb tranquil·litat, toca anar absorbint tot allĂČ que em farĂ  mĂ©s persona. Tot i que encara estic una mica ennuvolada, Ă©s a dir, tinc una bona condensaciĂł de sensacions i emocions, sĂ© que he viscut aquests dies amb molta il·lusiĂł. Per tant, encara que he tornat molt cansada a casa, no vull que acabi aquĂ­. M’encantaria seguir amb el projecte, crear mĂ©s tallers, perfeccionar els fets, mostrar-los, utilitzar-los i seguir aprenent”

Marta Sanvicente


“El sol fet de compartir 10 dies d’experiĂšncies amb persones que tenen inquietuds i que volen crear una bona manera de fer les coses ja val la pena. Sincerament, crec que el mĂłn necessita mĂ©s projectes com aquest, on vam poder ensenyar les nostres aficions als altres amb passiĂł, a mĂ©s d’aprendre dels altres coses que mai havĂ­em fet i ara ens agradaria profunditzar. Ara que ja tenim l’experiĂšncia de la primera vegada, Ă©s hora de plantejar-nos que hi podem afegir per a anar madurant aquesta idea. A mi m’agradaria que aquestes ganes de fer coses, ensenyar i aprendre, les projectĂ©ssim cap a la comunitat que ens aculli, intentant aixĂ­ ensenyar diferents valors com la passiĂł, la amistat, el voler ajudar i compartir. Crec que tenim les ganes i els medis per a poder fer alguna cosa que transcendeixi. El sol fet de viure una experiĂšncia Ășnica, serveix tambĂ© per ajudar la comunitat que ens acull.”

Marc Trujillo


â†ȘMENÚ

Maresmencs i maresmenques al mĂłn


😀Elià i Guim

đŸ›«Vilassar de Mar

🛬Món

✅Viatge alternatiu

â†ȘMENÚ


Tres anys viatjant pel mĂłn en furgoneta

L’Elià i el Guim son dos germans de Vilassar de Mar que han passat tres anys viatjant pel món amb la Moby Dick, la seva furgoneta.

QuĂš us va portar a iniciar el viatge?

Quan tenĂ­em 6 o 7 anys l’EliĂ  va fer un dibuix del mĂłn i d’una furgoneta. Era un somni: de gran farem la volta al mĂłn en furgoneta. I vam recuperar aquesta idea desprĂ©s de grans.

La idea mĂ©s ferma va sortir un estiu de fa uns 7 anys quan estudiĂ vem a Anglaterra, cadascĂș per la seva banda. Va ser any molt profund a nivell d’amistat. Sempre diem que hem sigut germans i amics i aquell any vam esdevenir amics-germans.

Vam fer un projecte a l’estiu: tres mesos a Noruega treballant en un mercat de peix on vam conĂšixer a gent molt alternativa i maneres de fer molt diferents. Per exemple, hi havia gent que treballa 3-4 mesos a l’any i desprĂ©s de s’anava a viatjar, i ens va revolucionar bastant les idees. Vam veure que com a equip funcionĂ vem molt bĂ©, i allĂ  va nĂ©ixer la idea.

A quĂš us dediqueu?

(Guim) L’EliĂ  Ă©s lutier i en algun moment quan estava a punt d’acabar els estudis va dir: podria agafar una furgoneta i anar de taller en taller com a aprenent de l’ofici. I aixĂČ va ser una mica l’embriĂł. Va sortir el “I perquĂš no?”

(EliĂ ) La idea de la volta al mĂłn tampoc era fixa, sinĂł que va evolucionar durant el viatge. Vam pensar que estaria molt bĂ© fer un projecte mĂ©s gran que el d’aquell estiu. (Guim) Jo soc matemĂ tic i estic vinculat al mĂłn del circ. No vam marxar de seguida. Vam trobar interessant solidificar una mica just desprĂ©s dels estudis.

VolĂ­em plantejar la idea a consciĂšncia i ens vam donar un termini de temps. Va ser un viatge pensat: teniem un temps per estalviar diners, per buscar la furgoneta, que vam batejar com a Moby Dick, i per anar desenvolupant la idea del viatge. La idea va sortir cap el 2015-2016 i vam marxar el gener del 2018.

Amb quĂš comptĂ veu en el moment de marxar?

MĂ©s que el viatge, tenĂ­em ganes de viure l’experiĂšncia de viatjar sense un limitant. No volĂ­em tenir cap destĂ­ fix, ni un temps lĂ­mit i tampoc tenĂ­em un pressupost. Els estalvis els havĂ­em fet prĂšviament per comprar la furgoneta i equipar-la. Ens vam mirar poc les coses, som bastant poc turistes en aquest sentit! AnĂ vem sense guia, mapa ni cap ruta marcada.

Primer vam anar a veure quatre amics que teníem per Europa. I, des d’allà, el nostre objectiu va ser sempre anar cap a l’Est, seguint el Sol. De les poques coses que teníem clares de seguida vam veure que no quadrarien. Ens trobàvem per exemple alguna ruta prevista que eren deserts i no podíem creuar, països on no podíem entrar o fronteres complicades. El mateix viatge ens marcava el ritme.

Quines van ser les primeres sensacions?

Vam descobrir que per un viatge com aquest tampoc et pots preparar. Que viure de tu a tu amb un amic-germĂ  en una furgoneta de 13 metres quadrats les 24 hores del dia amb les aventures que et trobes en un viatge aixĂ­ Ă©s molt intens. Hi ha aquesta idea romĂ ntica del viatge, com si fos un objectiu a la vida en el que has d’estar content i feliç i on tot sempre surt bé  En algun punt vam dir: Espera un moment, estic trist, trobo a faltar casa, no m’esperava el que estĂ  passant, i m’estic angoixant. I no passa res. No sempre es pot anar “a tope”, com passaria en un viatge de 3 setmanes, Ă©s un estil de vida. És quan ens vam adonar que no estĂ vem de vacances. Vam estar a 80 km del Taj Mahal i vam sentir que no ens venia de gust visitar-ho. Tenim amics arquitectes que ens han volgut matar!

Com ho fĂšieu per subsistir?

El nostre gran secret va ser mantenir un estil de vida molt econĂČmic. Com que viatjĂ vem en furgoneta ja tenĂ­em l’allotjament i transport bastant cobert. A la que vam sortir d’Europa, el diĂšsel no era una gran despesa. Tiravem amb molt poc, mĂ©s enllĂ  de visats o permisos. Quan vam sortir d’aquĂ­ els diners ens van durar 2 o 3 mesos. I en certs moments sĂ­ que hem treballat, sĂłn 3 anys i no hem tingut la capacitat d’estalvi. TambĂ© vam veure que hi ha certs paĂŻsos on Ă©s interessant treballar i d’altres que no, on Ă©s millor gastar els diners.

La gran aposta de feina va ser quan vam anar a AustrĂ lia, a l’any i mig. Hi vam treballar durant 10 setmanes molt intensament, perquĂš vam decidir fer la gran inversiĂł de portar la furgo cap a AmĂšrica. La Moby Dick va esdevenir un membre mĂ©s de la famĂ­lia i no ens podĂ­em imaginar seguir descobrint de la manera que ho havĂ­em fet amb un altre vehicle.

No vivĂ­em amb l’angoixa de “quĂš passarĂ  quan se’ns acabin els diners?”. AnĂ vem fluint. Vam tirar un mes amb 100 dollars a l’Iran. No hi havia caixers on treure diners, i Ă©s tot el que podĂ­em gastar. I resulta que allĂ  hi ha la benzina mĂ©s barata del mĂłn, val 3 cĂšntims el litre. A l’Iran hi ha la gent mĂ©s acollidora que hem trobat en tot el mĂłn: dues terceres parts dels Ă pats en convidaven a cases.

QuĂš us deia la gent que us trobĂ veu?

Ens hem trobat de tot. Hi havia gent que no es creia que el mĂłn estiguĂ©s connectat i s’estranyava que hi poguĂ©ssim arribar per terra. TambĂ© vam trobar-nos amb mĂ©s viatgers, i Ă©s quan t’adones que no ets pioner en res. A centre Àsia va ser un viatge de descoberta. I tot i que ja sabies que hi ha gent que hi havia estat abans, per nosaltres era tot un descobriment. Un element comĂș en tots aquests llocs on no estan acostumats a rebre gent estrangera Ă©s la benvinguda. Ens va xocar molt perquĂš a occident tenim la sensaciĂł que rebutgem bastant la gent benvinguda i allĂ  Ă©s al revĂ©s. TambĂ© Ă©s veritat que som dos homes. I hem tingut el privilegi de viatjar com a home. De vegades era un trencament de model veure dos germans viatjant. Ens preguntaven per la famĂ­lia, si estem casats, i que fan dos homes sols pel mĂłn. Per ells tampoc era un concepte el viatjar.

En algun moment us heu trobat algun conflicte, amb coses inesperades?

Com que sĂłn fets molt puntuals, instantanis, no ho computes ni com a mala experiĂšncia. Vam acabar desenvolupant una petita intuĂŻciĂł que ja notaves si allĂ  on estĂ vem arribant era un bon lloc per parar o no. El record ens juga la mala passada de filtrar.

Tenim aquest eslĂČgan: “Mentre planificar Ă©s essencial el pla en si Ă©s insignificant.” PerquĂš al cap de 5 minuts se’t canvia, per qualsevol raĂł. O ets capaç d’adaptar-te a aquests problemes o no sĂ© si ets capaç de gaudir d’un projecte aixĂ­. Gestionem les coses de manera molt similar, fem un bon equip. És un projecte que individualment seria impossible. Ens cuidem, ens acompanyem.

On us va enganxar la Covid?

Ens va agafar a l’Argentina. ArribĂ vem a Xile el gener del 2020. Vam fer el Sud de l’Argentina, la PatagĂČnia, tota la Pampa i just quan anĂ vem cap a la terra del Foc ja vam veure que la cosa anava en picat. En aquell moment Catalunya ja s’estava confinant. Vam decidir no anar a la Terra del Foc (ens haurĂ­em congelat!) i vam tenir la sort de trobar-nos a Chubut. Vam pensar: si estan tancant ciutats, allunyem-nos. I ens en vam anar en mig de la Pampa, en un lloc remot sense telĂšfon ni internet, totalment aĂŻllats. El lloc es diu Piedra Parada, Ă©s com una olla volcĂ nica d’hectĂ rees i hectĂ rees. Ens van acollir en una finca i a canvi ajudĂ vem a cuidar de les 110 cabres que tenien, els cavalls, els porcs
 ParlĂ vem amb la famĂ­lia i ens explicaven com era el gran confinament que va haver-hi a Catalunya amb tothom tancat a casa i nosaltres tenĂ­em una muntanya per nosaltres.

Vam decidir viure-ho com un capĂ­tol mĂ©s del viatge i veure on ens portava, i ens vam quedar quiets durant 5 mesos. DesprĂ©s vam anar a un altre poble, al “Bolson” on vam conĂšixer tota una comunitat amb gent encantadora de realitats molt diferents. Una vida sedentĂ ria per primer cop en 2 anys. Vam passar tot un hivern, que encara no havĂ­em viscut perquĂš sempre ens movĂ­em cap a l’est. TambĂ© ens va agradar parlar un idioma comĂș. Ens va fer veure que en el fons tenĂ­em ganes de tornar.

Havíem planificat fer tot Amùrica i fer tot Alaska. Vam canviar el pla i vam decidir tornar el setembre del 2020 fent una mica de trampes: vam enviar la furgoneta a Alemanya, a Hamburg, i així amb l’excusa que l’havíem d’anar a buscar no vam tornar directament. Va ser un encert, si no hauria estat un xoc massa gran.

El retorn cadascĂș l’ha agafat d’una manera molt particular. (Guim) Jo personalment tornava bastant sense projecte, perĂČ no m’he donat presses. Estic plantejant el model de feina que vull, el model de cultura i de vivĂšncia. Ara estic en un projecte de comunitats de convivĂšncia per Espanya. Vaig a viure tres setmanes amb gent que viu a una comunitat, desprĂ©s passo una altra temporada en una altra. Estic connectat amb els amics, amb la famĂ­lia, amb la companya. La tornada va ser una mica traumĂ tica pel fet de no poder començar un projecte que tenia planificat amb la meva companya, volĂ­em viatjar per AmĂšrica. PerĂČ hi ha un aprenentatge al darrere.

(EliĂ ) No ho computo com a retorn perquĂš tampoc he tornat a cap rutina d’abans. L’enfocament Ă©s una mica diferent, perquĂš des de feia temps tenia ganes d’arribar a un lloc, arrelar i sentir que formo part d’una comunitat. Soc lutier, i ara estem començant una cooperativa amb dos amics, i Ă©s un projecte que tambĂ© va anar agafant forma durant el viatge i el fet de tornar el fa possible.

Fa gairebĂ© 5 mesos que estem per aquĂ­ i que realment la tornada estĂ  sent un procĂ©s. És difĂ­cil extreure’n el suc d’una sola premsada!

Us convidem a seguir el seu compte d’Instagram:@mobydickworld


Maresmencs i maresmenques al mĂłn


😀Elvira

đŸ›«Vilassar de Mar

🛬Alemanya

✅Au-pair

â†ȘMENÚ


Un estiu com a au-pair a Alemanya

Soc l’Elvira, tinc 21 anys i estudio filologia germĂ nica i mĂșsica. TambĂ© sĂłc monitora de lleure i treballo a una escola de mĂșsica donant classes. SĂłc Barcelonina, perĂČ he viscut molt a Vilassar de Mar, ja que tinc famĂ­lia i un molt bon grup d’amics d’allĂ .

L’any passat, amb tot el tema de la pandĂšmia em vaig atabalar a Barcelona. Notava que estava estancada en la rutina i tenia ganes de sentir aquesta sensaciĂł d’allĂČ desconegut que un tĂ© quan viatja. Ja havia viatjat diversos cops amb amics, quan vaig fer per exemple un Interrail durant 20 dies amb dos amics a l’acabar Batxillerat, perĂČ mai havia fet un viatge completament sola.

El meu problema Ă©s que estic estudiant dues coses diferents, la qual cosa fa que difĂ­cilment pugui marxar a l’estranger durant el curs. És per aixĂČ que vaig decidir fer-ho a l’estiu. Vaig pensar en fer d’au-pair, ja que tenia amistats que ho havien fet i els havia anat molt molt bĂ©.

TambĂ© era una manera de viatjar sense fer tanta despesa, i a la vegada gaudir d’un intercanvi cultural molt enriquidor. La meva idea era des d’un principi anar a Alemanya, ja que Ă©s un paĂ­s que sempre he trobat molt bonic i interessant, i perquĂš era una forma de millorar l’idioma, cosa que necessito pels meus estudis.

Vaig anar des de mitjans de juliol fins a finals d’agost, 6 setmanes mĂ©s o menys, a una petita ciutat al nord d’Alemanya, anomenada Holzminden. Ho vaig trobar a travĂ©s de la web de AupairWorld, tot i que em va costar mooolt trobar una famĂ­lia, suposo que per les dates, pel poc temps que demanava d’anar-hi, i per la pandĂšmia. Vaig començar a buscar al nadal, i no trobava res. Quan ja estava a punt d’abandonar la recerca, a finals de maig/principis de juny, va haver una famĂ­lia a la qual havia enviat un missatge que em va dir que sĂ­. Era una famĂ­lia que constava d’una mare amb dos fills (una nena de 13 i un nen de 8) i d’un padrastre que no era pare dels nens, perĂČ que amb la mare esperaven un nen. Volien una Au-pair perquĂš s’encarreguĂ©s sobretot del petit i tambĂ© una mica amb les feines de casa, ja que la mare estava ja al final de l’embarĂ s, de 8-9 mesos, i no podia fer-ho tot, i el pare treballava. La famĂ­lia ja havia tingut altres au-pairs abans, i em van acollir molt bĂ©, sobretot la mare, que em cuidava com una filla mĂ©s i amb qui tenia llargues converses sobre inquietuds vitals i em va ajudar moltĂ­ssim a sentir-me com a casa.

Estic molt contenta de l’experiĂšncia. Vaig gaudir de molta independĂšncia, ja que vivia gairebĂ© en una casa particular, ja que era un pis annexat a la casa, perĂČ separat. Tot i aixĂČ feia gairebĂ© tot amb la famĂ­lia, i van ser molt acollidors. Si que s’ha de dir que al principi, les primeres dues setmanes, em sentia bastant fora de lloc i em va costar sentir-me cĂČmode, sobretot pel tema de l’idioma (parlĂ vem en alemany).

TambĂ©, en un inici, la meva idea era anar a una ciutat gran, per poder gaudir tambĂ© de la vida cultural, i em vaig trobar que estava a una ciutat molt petita, amb molta natura i sĂșper bonica, perĂČ amb poca vida social i cultural, i que era en general poc “estimulant”. TambĂ© les primeres setmanes amb els nens no vaig acabar d’entendre-m’hi. Amb la nena m’hi trobava a gust perĂČ era molt molt tĂ­mida, i el nen al principi vaig notar que era desconfiat amb mi i tenia un carĂ cter molt fort, s’enfadava amb molta facilitat. A mĂ©s a mĂ©s, a nivell d’idioma, em costava molt entendre’ls al principi. PerĂČ la cosa va anar millorant moltĂ­ssim, fins al punt que vaig crear un vincle molt fort amb ells, sobretot amb el petit, ja que vam acabar passant moltes hores junts jugant a futbol, anant en bici, passejant pel parc o menjant un gelat.

TambĂ© un factor molt positiu per millorar la meva estada allĂ  va ser conĂšixer gent d’allĂ . La ciutat tenia dues facultats, i Ă©s per aixĂČ que hi havia molts estudiants de la meva edat que hi vivien. A alguns d’ells els vaig conĂšixer i vaig gaudir de molt bons moments amb ells, fins al punt d’haver creat molt de vincle amb alguna gent.

En resum, estic molt contenta d’haver-hi anat i crec que m’ha enriquit molt com a persona. He millorat moltĂ­ssim amb l’idioma, perĂČ a mĂ©s a mĂ©s crec que he guanyat en independĂšncia i en aprendre a moure’m pel mĂłn, a mĂ©s a mĂ©s de moltes altres coses. El fet d’haver-ho fet m’ha fet tambĂ© agafar encara mĂ©s ganes de viatjar i repetir una experiĂšncia semblant.

Tanmateix, m’agradaria potser la prĂČxima vegada anar-hi mĂ©s temps. Un mes i mig va estar bĂ© com a vacances, perĂČ no em va donar temps realment de poder-me acostumar al lloc i fer-me’l d’alguna manera meu. Em vaig quedar amb ganes de mĂ©s, i Ă©s per aixĂČ que espero que aixĂČ sigui una porta per en un futur proper tornar a gaudir d’una experiĂšncia semblant a l’estranger.