Escriptores del Maresme S-Z

ESCRIPTORES DEL MARESME

SÍLVIA LAGARDA MATA

Nascuda a Barcelona, però ara viu a Argentona, el seu poble d’estiueig de tota la vida. Llicenciada en Ciències de la Comunicació i Màster en Audiovisuals, ha treballat sempre en el camp de la comunicació, com a publicista, guionista, productora de televisió, professora de cinema… Va guanyar els premis: Certamen Literari López Picó 1986, Finalista premi Sent Soví 2007, Premi Talent 2017.

Bibliografia

Goita Camaco! Vale Pagès!

Mazapanes amargos

Fantasmes de Barcelona

Misteris de Barcelona per no dormir

El Diable és català

Misteris de Catalunya per passar por

L’últim mestre del Temple

Extracte d’un llibre

No heu passejat mai, de nit, per un parc d’atraccions? No vull dir una nit de festa, quan tots els artefactes estan en moviment i els sorolls, la música i la llum són ells mateixos una festa. Vull dir una nit de cada dia –o de cada nit– quan tot és silenci i ombres… Les nits en què la gegantina roda de la sínia està aturada i al capdamunt s’hi gronxen, mogudes per la brisa, les petites cabines. 

Les nits en què els cavallets resten immòbils, com fantasmes amatents; quan els autos de xoc s’alineen silenciosos mirant en la penombra amb els apagats fars dels seus ulls diabòlics; quan el tren de la bruixa no xiula ni sotragueja amb la seva alegria innocent… Les nits en què la Casa de la Por té un aspecte paorós, perquè la Por sembla vagar lliurement per les parets de falses teranyines, per les reixes cobertes de verdet, per les masmorres ocultes i els passadissos llòbrecs… Les nits en què els miralls deformants de la sala màgica tenen una brillantor misteriosa, sense ningú que s’hi miri, com si de darrere el vidre pogués sorgir, de cop i volta, l’ombra d’un antic reflex captiu…

De nit, un parc d’atraccions sembla tota una altra cosa: gairebé l’antítesi d’allò per al qual va ser creat.

(Fantasmes de Barcelona, Angle Editorial)

SÍLVIA DEL CARMEN LLANTO CADENAS

Nascuda l’any 1967 a Paramonga -Perú. Viu actualment a Mataró. És llicenciada en Literatura, Universitat Nacional Major de Sant Marcos. Poeta, escriptora, comunicadora social i activista .Condueix els programes de ràdio “Sudakia Style” I “Migrades” de Mataró Ràdio. Col·labora en la creació d’intervencions artístiques relacionades amb temes de gènere i immigració, a través d’associacions i col·lectius de dones immigrants. Dicta tallers de lectura i de creació literària.

Darrerament ha redescobert el seu esperit de contacontes, realitzant presentacions amb els “Contes de l’àvia Victòria”, un homenatge als seus ancestres quítxua parlants. Contes i poemes seus apareixen en diferents antologies per les quals es van guanyar diferents premis (“Premis Eros 2015” seleccionada pel Centre Canari d’Estudis Caribeños- al Certamen Internacional de poesia eròtica 2015, 100 Vivències Antologia facer Espanya, Premi Orola 2015, S.O.S 2012, El cistell de les paraules, Antologies de contes, Madrid, Contes i retrobaments (Oviedo 2009) Antologia de relats). En espera d’edició el seu poemari infantil “La historia del gato que vivía en un balcón” il·lustrat pel mataroni Ruben Bravo i pel qual va quedar finalista del premi “el VI Bienal de Poesía para niños ICPNA, Lima, Perú 2015”. Per obres pròpies va guanyar el concurs per l’eradicació de la violència masclista, amb el seu poema “Radiografia de dona” organitzat per la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, Barcelona 2014, el primer lloc al concurs lliterari del Col·lectiu Machicuenpa amb el seu relat “La història de la senyora Harris més coneguda com la gringa” Barcelona 2012 i ha estat seleccionada al concurs de contacontes de les jornades antiracistes S.O.S Racisme, Madrid 2013

Bibliografia

“Líneas de flotación”  Editorial Ultramarina C&D Sevilla, 2014 

Extracte d’un llibre

La historia de la señora Harris más conocida como la gringa

“Todos en el pueblo queremos ayudar a la señora Harris, comenzando por sus alumnos a los que quería como si fueran sus propios hijos y ahora quieren que su alma descanse como descansan todas las almas de nuestros muertos. Pero casi nada sabemos de la Gringa, que es así como la llamamos, desde la tarde que llegó a este pueblo donde crecen los cactus de saguaros y el cielo es seco como el ojo de los ciegos. Aquí donde rara vez se detienen los buses de turistas se bajó un día la Gringa, con su cámara Canon colgando del pecho y alquiló una habitación, en la pensión de las Flores. Los primeros días se nos hizo raro ver su larga silueta, fotografiando las ramas de los mezquites, las espinas de los saguaros, los campos de nopales en flor, las patas de las lagartijas huyendo de los hombres y hasta las piedras muertas de los barrancos que en este pueblo nacen a toda hora. Luego fue habitual verla entre los animales sedientos mirando las cosas que a ningún extraño interesan. En esos días le advertimos que no debía molestar el descanso de los seres que parecen muertos pero no lo están pero la Gringa estaba resuelta a comprender hasta el leve quejido de las raíces cuando buscan agua.

SÍLVIA TARRAGÓ CASTRILLÓN

Nascuda a Barcelona, actualment viu a Cabrera de Mar. És llibretera, periodista i escriptora. Va guanyar el premi de Poesia Alella a Maria Oleart 1998 i el premi de Narrativa Juvenil de la Vall d’Uixò 2008.

Bibliografia

La vida vençuda. La Comarcal Edicions 1998.

Rails Escapçats. 7 i mig Editorial, 1998.

Ciutats de l’impossible. Brosquil Edicions 2001.

Estiu immòbil. Ajuntament de Cabrera, 2007.

La veu del roure. Brosquil Edicions, 2009.

Top Fairies 1. Somerset Edebé, 2013.

Top Fairies 2. Aurora Boreal Edebé, 2013.

Temps de llum. Columna 2016 / El tiempo de la luz. Umbriel 2016.

T’ho donaré tot. Columna edicions, 2017

El Amor y la Lectura. Comanegra, 2018

El Obrador de los Prodigios. Espasa, 2019

Extracte d’un llibre

Temps de Llum

[…]En arribar dalt de les escales, una alenada de claror va esvanir la tenebra que ascendia des del pis de sota. L’efecte d’aquell esclat va ser tan intens que va deixar-la immòbil durant uns segons, veient com la multitud seguia el seu camí i les seves figures es retallaven al contrallum com ombres xineses.

Impressionada per aquella visió, va avançar amb timidesa sense deixar de mirar l’enfilall de bombetes que es perdien en l’horitzó de l’Avinguda. A banda i banda del passadís, dues fileres de columnes sostenien el sostre, que constituïa l’epidermis del carrer Pelai, i custodiaven l’entrada a les botigues, ubicades als laterals de la galeria. Encimbellada per sobre dels capitells, una corrua de llums resseguia l’embigat unint cada parell de columnes i creant un joc de miralls que es multiplicava cap al punt de fuga […]

SUSANA GIL MICO

Viu a Sant Andreu de Llavaneres. Va néixer al Poble Nou l’any 1943. Fins als 20 anys, va viure en els pisos de la fàbrica textil “Can Saladrigas”. Va treballar ensenyant tècniques tèxtils, disseny de tapissos, tapissos d’alt disseny i i macramé antic. Ha participat en nombroses exposicions tant en solitari com col·lectives amb els seus alumnes a diferents indrets com Barcelona i Sant Andreu de Llavaneres. També imparteix classes a sant Andreu de Llavaneres. És poeta i novel·lista. El seu vessant d’escriptora comença l’any 2012 amb la publicació de la seva novel·la És poeta i novel·lista: La Cadira Verda. L’obra relata les vivències personals d’aquesta llavanerenca en la fàbrica tèxtil del Poble Nou de Barcelona, Can Saladrigas, actualment reconvertida en una biblioteca municipal.

.A La cadira verda podrem descobrir com era la vida en aquelles colònies, com d’absolut era el control que exercien els amos sobre els treballadors… La novel·la és tot un retrat de la vida de les classes més populars de la Catalunya de mitjans del segle passat. Denúncia i alhora somnis d’una vida millor, construïts en aquella cadira verda del balcó…

Bibliografia

La Cadira verda, edicions? 2012

La Pósima mágica, conjuntament amb Elisa Vazquez. Col·lecció LUCY & PEPÓN, 2014.

L’Estel dels vents, recull de poesia, Edicions la Comarcal 2014.

SUSANA HERNÁNDEZ

Nascuda a Barcelona, actualment viu a Alella. Ha estudiat Imatge i So, Integració Social, Investigació Privada i Psicologia a la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació escrits, exercint com a crític musical i redactora d’esports, així com en mitjans radiofònics. És novel·lista especialitzada en la novel·la negra i policíaca. Va guanyar el premi Cubelles Noir 2016 a la millor novel·la negra per «Cuentas pendientes», Premi LeeMisterio 2012 al millor personatge femení Rebeca Santana per “Contra las cuerdas”, el premi Novel·la Curta Sant Adrià 2005, el premi Contradiction de literatura personal 2003 i el premi “Mujeres” Santa Cruz de Tenerife de relat 2001. A més de diversos premis de relat i poesia.

Bibliografia

La Casa Roja (Premi Ciutat de Sant Adrià 2005/ LcLIbros 2013)

La puta que leía a Jack Kerouac (Lesrain 2007/ LClibros 2012)  

Curvas peligrosas (Odisea Editorial 2010)

Contra las cuerdas (Alrevés Editorial 2012) Finalista a la millor novel·la Festival València Negra 2013

Cuentas pendientes (Alrevés Editorial 2015). Nominada a la millor novel·la negra: «Tenerife Noir 2016», «Congreso de Cine y Novela de Salamanca 2016», «Premios Asociación Novelpol 2016».

La Reina del Punk (Ma non troppo, 2018)

La Puta que leía a Jack Kerouac (Literaturas Com Libros, 2018)

Los Miércoles Salvajes (Milenio publicaciones, 2019)

Extracte d’un llibre

Contra las cuerdas

El infierno está en él. La Tierra y el cielo en ninguna parte 

SUSANA TORTOSA TUDELA

Nascuda l’any 1969 al Masnou, on viu actualment. Treballa com a informàtica i administrativa a assegurances Catalana Occident. És escriptora de relats i contes infantils.

Bibliografia

La porta tancada, 2014

Gàrberin, 2015 (Infantil)

El teu somriure dins el cotxe del costat, 2016

Extracte d’un llibre

Mar de llençols, del llibre “El teu somriure dins el cotxe del costat

“Un mar diferent

On ficar-se ben endins

I només dormir.

Sóc un cuc cargolat, una formiga o un paquet arrugat. Tot és fosc i tinc fred, no vull saber on sóc, no vull saber qui sóc. No hi ha llum dins aquest embolcall i només m’escalfa la pròpia respiració. Les mans a la cara em tapen el que no volen veure els ulls”.