Maresmencs i maresmenques al món


😀Alicia

🛫Pineda de Mar

🛬Portugal

✅Pràctiques

MENÚ


Pràctiques TLN a Portugal: el testimoni de l’Alicia

Hola…o com diria en portuguès Olà!

Em dic Alicia, sóc una noia de Pineda de Mar. Fa uns mesos vaig tornar del projecte de Pràctiques TLN amb la Fundació Catalunya Voluntària. Es tracta de viure 3 mesos a un país estranger (en el meu cas, a un poblet al nord de Portugal, Amarante) on t’hi busquen un lloc de feina per estar-hi de pràctiques.

Generalment, el projecte està enfocat a joves que hagin acabat algun tipus de formació (Grau universitari, cicle formatiu, etc.) i vulguin fer un salt al món laboral.

El millor; que no hi vas tota sola! Aquest any vam marxar un grup de 6 joves de tota Catalunya, vam realitzar sessions interculturals, vàries xerrades i un curs d’anglès online (ja que la pandèmia ens va enxampar de ple) tots junts. Un cop allà, ens esperaven els tutors i voluntaris de la “Casa da Juventude Amarante” i “Aventura Marão Clube”, dels quals només puc dir coses boniques i agrair-los tot el que van fer per nosaltres. Gràcies a ells vam aprendre portuguès i vam realitzar activitats de kayaking i excursions.

En el meu cas, vaig finalitzar el Grau de Fisioteràpia i vaig treballar com a Fisioterapeuta a una residència de gent gran al mateix poble d’Amarante. Imagineu-vos… quasi amb 0 coneixements de portuguès i intentant parlar amb els pacients… la veritat que les dues primeres setmanes van ser un xoc i cada dia era un repte.

El millor, que quan tornava de la feina tenia als meus companys/es, i als voluntaris/es de l’organització amb els quals vaig fer molta amistat. Cada tarda, cada àpat i cada cap de setmana senties com si estiguessis de colònies. Vam poder visitar Porto, Lisboa, Guimaraes, Vilareal i altres pobles gràcies al fet que no hi havia restriccions per a viatjar dins de Portugal.

Pel que fan els diners, ho teníem tot finançat pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya): vols, PCRs, allotjament, diners de butxaca. Vam dormir els 3 mesos als allotjaments de l’organització d’acollida i els àpats els fèiem a la pròpia “Casa da Juventude” a la qual feien un bufet vegetarià boníssim!

En tot moment tant l’organització d’enviament (Fundació Catalunya Voluntària) com la d’acollida (Aventura Marão Clube/Casa da Juventude Amarante) ens van fer sentir recolzats i segurs en aquests mesos tan inestables degut a la COVID-19, fèiem tutories i reunions sovint per resoldre dubtes o situacions que poguessin donar-se, i aprofitar l’experiència al màxim.

En resum, la meva estada va ser; sortir de la zona de confort a la feina, guanyar confiança en els meus coneixements i en mi mateixa, i créixer personalment amb l’experiència de conèixer gent nova d’arreu del món en un ambient súper afavoridor. Ara m’hi sento més segura per a treballar i m’emporto un munt de records amb gent increïble!

Espero que el meu testimoni us animi a marxar si encara us ho penseu!! No dubteu en informar-vos, preguntar a les associacions i enviar mails fins a trobar alguna experiència que us motivi. És el moment de fer-ho!


MENÚ